Bona tarda. Bona tarda, Àngela.
Bona tarda, Tarragona. Bona tarda, Rodalies.
Bona tarda, Josep Maria
i sus amigos.
Què tens tu amb el Josep Maria?
Doncs mira. Va passar una anècdota
i ja està. I així irem.
Una anècdota. I la fas allargar, eh?
La fas durar.
No saps allò de la pitxa de Sant Blas, estira, estira
i estiraràs? Doncs això. No ho sabia.
Vale. I estava despistada
perquè avui no vinc sola.
Vens amb un tros d'home, eh?
Que quasi que no entrava per la porta.
Exacte. Fes els honors, dona.
Doncs vinc amb el Jaume Montaner
que és un dels actors que ens deleitarà
aquest divendres dia 16
a les 9 i mitja al Teatre Sala Trono
amb una obra que es diu Variacions
Beaufort. Ho he dit bé? Molt bé,
molt bé, Àngela. Doncs això
que està dirigit pel...
Ja ho diré demà, que ara no veig el nom aquí.
El Joan Segalés. Veus?
El que el porto amb ell.
I actuen Jaume Montaner
i Toni Regueiro. I tenim
un actor aquí, ni amb telèfon
avui en directe. Vull dir, tot teu, Núria.
Això vol dir que aquest noi
és del Camp de Tarragona?
Bé, d'alguna manera
dubtat, diguem-ne.
Sí, perquè, a veure, jo soc
de Vilafranca del Penedès i...
Bon vi, bon vi.
Bon vi, bon vi, sí.
No com el Priorat, però vaja.
No, però bé, bé, no, no.
Però ens defensem, eh?
Escolta'm, també he sigut pagès
a part de la meva vida, eh?
Sí? A part d'actors?
Sí, sí, sí.
Que polifacètic.
En la meva opinió tenen uns blancs estupendos.
Sí?
Ai, ai, ai.
Secció d'enologia, ja ho ets.
No de blancs de pell, sinó de pins.
Ja, ja, ja.
Estem aguts, eh, Àngela?
No, estic tonta, estic tonta.
Bé, la qüestió és que el Jaume el tenim aquí
traslladat a, dius, a Tarragona Ciutat?
Sí, sí, perquè he treballat unes quantes vegades aquí,
he treballat amb la gent de Trono, també,
i bé, ara fa una estona estàvem parlant,
que ara feia temps que no venia,
però, vaja, que em sento,
ara semblarà una frase feta,
però és cert,
i m'agrada molt dir que em sento com a casa.
És dir, ho té ho brut igual,
ho té tot desendreçat igual.
Jo sempre espero que diguin això per soltar aquesta.
Dic, ai, quant de perdus que a casa seda.
Però, bueno, dit a la broma, endavant.
Tot té una altra vegada.
Doncs, doncs, jo quasi que li preguntaria per l'obra, no?
Perquè, a veure, si no, pobre xiquet que has aprofitat.
Sí, doncs...
A veure, a veure, ara estàs...
Explica'ns què fas actualment,
com a actor, has dit que has col·laborat amb Sala Trono.
Sí, sí, sí.
Per tant, ets actor de professió, 100%.
Sí, sí, sí, dedico a això,
aquesta professió des de fa, potser, uns 8-10 anys.
Com la majoria de gent sap,
aquesta professió té alts i baixos,
i, bé, jo he tocat moltes tecles,
vull dir, teatre, doblatge, cine, televisió.
No soc una persona dins els mas media,
però, bé, he tocat bastantes tecles
perquè són molt curiós
i perquè, bé, perquè, doncs,
s'ha de provar de tot, no?
I les últimes coses, doncs,
han sigut dins el mitjà audiovisual.
I...
Què vol dir, què vol dir, mitjà audiovisual?
Bé, doncs, vull dir, coses fetes a...
Bé, aquí, a Madrid, també.
T'ha sortit a la tele?
Sí, no, però...
Però, mira, no, no, no,
perquè si no anirem de frases fetes.
Ara anava a dir que com el teatre,
però és així, és així,
per això estic amb aquesta història.
Sí, aquesta...
Aquestes variacions bufort.
Una història que no portes sol, no?
Sí, exacte.
Sinó que compartiu el pes una miqueta.
Explica'ns qui sou.
Mira, som el Toni Regueiro,
que també tornem amb els fills adoptats,
de Tarragona.
És que no n'hi ha d'actors,
els hem de portar de fora.
Molt bé.
No, perquè Trono fa obres grosses
i no sé si t'hem intentades.
i bé, el que ens he dirigit,
el que ha posat ordre a tot això,
aquestes variacions,
és el Joan Segalés,
que és actor i director també de Vol Ras.
I bé, si vols, t'explico una miqueta...
De l'obra?
Sí.
Ah, no cal.
Ah, no cal.
Sí, doncs, passa bé, bona tarda.
Era la propera pregunta, la propera pregunta.
Perquè val a dir que m'estic llegint així,
en plan transversal, podríem dir,
una miqueta la ressenya que heu fet sobre l'obra
i no entenc res.
Ah, ha, ha, ha.
O sigui, es pinta interessant perquè,
bé, que m'ho expliquin, la vaig a veure.
A veure, sí, sí.
A veure, Variacions Beaufort,
tracta del següent.
Bé, primer de tot és una història de creació,
és a dir, la idea original és meva,
però el desenvolupament i part de la dramatúrgia
està feta pels altres dos integrants,
el Joan Segalés i el Toni Reguero.
Llavors, Variacions Beaufort.
Beaufort era un senyor
que es va inventar dotze classes de vent.
No és que se'ls va inventar,
sinó que els va catalogar.
El va catalogar.
El va catalogar.
D'acord?
Però un senyor, estem parlant d'un senyor real, eh?
Sí, real, Beaufort.
I aquí hi ha una part de la història
que ara et diré que hi ha una part real,
és a dir, hi ha cinc quadres escenes
basats en fets reals,
però plantejats d'una manera, diguem-ne, molt metafòrica,
és a dir, és de text, l'obra,
ara t'explicaré algunes cosetes dels quadres i històries, eh?
Però intervé molt la part gestual,
perquè fem servir els vents no solament d'una manera real,
és a dir, el vent com a, tots sabem,
el Garbí Mastral, Tremontana, etcètera, etcètera,
sinó els vents interns,
és a dir, que per un impuls fort
això significaria un canvi dins la història, dins l'escena,
i significaria que aquell punt
que semblaria externament de bogeria
no ho és, sinó que posa les coses al lloc.
És a dir, que a tot caos hi ha un ordre.
A veure, dins les històries tenim,
sí, dins les històries tenim denúncia,
és a dir, denúncia social,
per exemple, tenim unes senyores,
unes senyores que podrien ser,
unes senyores que ens podríem trobar al carrer,
unes senyores grans, vídues,
mestresses de casa,
però que no es volen sentir arraconades a la vida,
i diguem-ne que a un nivell creatiu
es prenen la seva estratègia
per expressar el que creuen que és una injustícia.
Pot ser la cosa més minimalista
i pot ser coses que ens afecten a tots.
O sigui, tot està plantejat d'una manera
com qui no vol la cosa,
però bé, es diuen bastantes coses.
A veure, a veure, si ho he acabat de lligar,
són com a cinc quadres, cinc escenes,
que faria una mica la metàfora
entre la situació i els diferents tipus d'avents.
Exacte.
Mira, per dir una cosa,
el Beaufort va estipular des de la calma,
que era, diríem, que seria el grau 1,
el 12, que seria l'huracà.
Llavors, nosaltres no hem fet fil
parlant simètricament de l'1 al 12,
però sí que hi ha aquesta intensitat.
se'ns remolinen les històries
fins a una espècie d'huracà,
que és una sorpresa, evidentment,
però que, diguem-ne,
que està dins les nostres mans,
perquè això que ve de fora
també ho provoquem nosaltres.
Clar, hi ha una part de text entenedora
dins la història,
però hi ha una altra part
que, torno a dir, és metafòrica.
Hi ha gest, també hi ha moments gestuals,
doncs, que ve,
que són pràcticament densats.
diguem-ne, no?
Aquí hi ha entrat molt el Joan Segalés,
que ell prové, doncs,
d'un teatre de gest, del Bolras,
i llavors ell, doncs,
hi ha entrat més en aquesta part.
Dins d'aquests quadres històries
també hi ha uns nens,
per exemple, uns nens
amb les seves característiques,
però aquests venen a...
bé, venen a dir
que de la innocència
es pot treure molta crueltat,
sense voler,
com qui no vol la cosa,
des d'aquella innocència.
Escolta, i des d'aquests quadres
que aneu increixent,
que comenceu per la calma
i acabeu en l'huracà.
A veure,
aquest seria el parany,
o sigui,
aquí hi ha una dramatúrgia,
amb això, és cert,
però com que el vent
també és una mica anàrquic,
hi ha un fil conductor
que és aquest,
hi ha un...
quasi creixendo,
però hi ha variacions,
com bé diu el títol.
Des del mateix quadre,
doncs, hi ha...
Sí, hi ha variacions.
Popularment es diu
depèn del vent que bufa.
Exacte.
Bé, bé.
Home, aquí pensa que estem
molt sensibilitzats amb el tema
perquè de vent en tenim molt.
A Reus en tenen més.
Sí.
Que heu d'anar a Reus
a fer l'obra també.
l'Àngela té arrels reusenques?
No, no,
jo sóc més aviat
de la banda de Capellà,
no?
De la banda de Capellà.
Treballo a Reus,
això sí,
treballo a Reus,
però no,
no m'importaria tindre-les,
però jo sóc de Torredambarra,
no de Reus.
És veritat.
És que jo estic pensant
que déu-n'hi-do
la feina d'interpretació que teniu,
perquè m'estàs parlant
de teatre verbal,
teatre gestual també,
gairebé dansat.
Després m'estàs parlant
de canviar constantment
pel que sembla,
a onades, no?,
de canviar d'estats d'ànim,
des de la calma
fins a la rauxa,
i després d'un munt de personatges
que si les dones vídues,
que si els nens,
i sou dos, Jaume,
sou dos,
jo i el Toni.
Home,
a veure,
el Variació ens ve fort
és un vehicle,
primer de tot,
ja que surt de nosaltres,
d'una manera,
m'entendrà la gent
que ens estigui escoltant,
surt una mica
de l'egoisme,
en el sentit
que volem un vehicle
per explicar coses,
per passar-nos-ho bé,
és important des de l'escenari,
i explicar coses.
Les nostres,
podrien ser d'altres,
però hem triat aquestes,
i són coses que,
cal dir que
sempre hi ha una pinzellada
d'humor
amb tot,
però no puc dir
l'obra
és
d'humor
desternillante.
Hi ha humor,
hi ha humor,
i s'ha potenciat molt
aquest aspecte,
no?
Sí,
perquè les coses
a vegades més grans
arriben d'una manera
més
senzilla,
més
amb un repic d'ull,
no?
Vull dir,
més que d'una manera
evident.
Vaja,
que no,
sí,
sí,
que no cal que es rellesqueu
i caigueu a terra
i feu la voltareta mortal,
no?,
per aconseguir aquest efecte.
Escolta,
quin efecte voleu aconseguir?
Què voleu aconseguir
amb aquesta obra?
Com ha de sortir la gent?
Amb aquell somriure als llavis,
però amb el cap ple
per reflexionar,
o com?
Això,
mira,
m'agradaria que fos una barreja
del que has dit,
vull dir,
és així,
en el teatre
la gent sempre ha de sortir
d'una manera,
ha de sortir
tocat d'una manera,
o pot ser perquè
ha fet servir molt
les abdominals,
és a dir,
va arribar molt,
o perquè,
doncs,
perquè l'ha fet
reflexionar
amb el que s'ha exposat.
A mi m'agradaria que fos
una barreja,
perquè sabem que
l'abstracció teatral
finalment ha d'arribar
des d'una senzillesa,
és a dir,
això és teatre
de petit mitjà format,
no és de scenografies,
no és de grans efectes,
és el joc actural.
I, bueno,
i esperem,
evidentment,
seduir,
perquè finalment,
saps què es fa des de l'escenari?
Seduir.
I ja està.
Sí, sí,
vull dir,
a través de les històries,
però sí,
seduir,
engalipar,
embolcallar.
Ai,
enredar.
com dirien aquells,
camelà.
Ah,
amico.
Molt bé.
Què hem de fer amb aquesta obra?
Suposo que no és estrena mundial
aquí a Tarragona,
no?
Sí.
Sí,
a veure,
han fet assajos,
passis a fora,
però sí,
i tant,
i és més,
és que no és que sigui allò,
és que toca estrenar a Tarragona,
és que,
ah,
encantat de la vida,
perquè com que he assajat moltes vegades
en aquest local,
totes és un luxe,
la veritat,
sí,
m'hi sento molt bé,
molt bé.
És,
perdó,
estrena mundial,
mundial,
recalco estrena mundial.
Sí.
I després,
què farem amb això,
amb l'obra?
Ja que la teniu feta,
la passejareu?
Home,
sí,
aquesta,
esclar,
és la intenció,
sempre.
Teneu plans a...
Sí,
ara no podria dir,
perquè hi ha diverses coses
que estan a punt de sortir,
però saps allò
que no diguis que el blat està...
Està embastat,
està embastat,
falta fer el pes punti,
saps aquestes coses.
Passa que tenim precedents
del Jaume a nivell mundial,
no?
Movent-se.
Sí.
M'han pagat un xibetazo aquí
de que quasi que et tornes groc
i se t'arrasguen els ulls i tots.
Ai,
ai,
ai,
parles del Japó.
Del Japó?
Del Japó.
Vas anar al Japó a fer teatro.
Fer teatro i tant i tant.
Sí,
va marxar d'una manera
i va tornar d'una altra.
Això passa,
quan vas al Japó
vas d'una manera
i tornes d'una altra.
És com si anessis a un gran teatre,
que sí.
Home,
a veure,
és que això són aquelles coses
de compartiment a part
que cadascú té,
els seus compartiments,
és com,
ara em dius això
i és com una pel·lícula,
no?
És com abstraure'm,
perquè esclar,
si ets tu,
però el context és tan diferent
i no,
això va ser,
doncs,
fa,
ja sis o set anys almenys
i bé,
va ser un any,
un any,
doncs,
de fer teatre musical
amb una mena,
doncs,
de Disneyland.
Era,
tot i que estava en un teatre,
però era una mena,
no Porta Aventura,
sinó Disneyland,
allò,
a lo gran,
amb molta gent,
amb molts japonesos.
Una mica,
clar,
sí,
sí,
sí,
nosaltres érem uns quants d'aquí,
però no treballàvem amb ells.
Vas anar una mica a l'aventura
a descobrir coses noves
i a veure què.
Home,
mira,
la veritat,
mira,
quan al principi de l'entrevista
et parlava dels alts i baixos
i això va implícit dins,
bé,
dins,
tota professió dins les arts,
jo crec,
no?
Doncs,
aquí va ser un,
què faig?
Què vull?
I per què no aprovo fora?
I vaig fer unes proves,
m'han dit,
quan va ser a València,
i al cap de dos mesos,
sí,
dos mesos,
ben bé,
em van trucar i dir,
què?
Ni me'n recordava de la prova.
I dius,
què,
un any?
I dic,
no,
no,
no,
me'n vaig per dos o tres mesos,
vull dir,
no vull signar un contracte d'un any.
I sí,
sí,
dia passa,
any empeny i auto,
un any vaig estar allà i molt bé,
a veure,
japonès no em vaig acabar d'aprendre,
però la part gestual sí,
i sí,
sí,
vull dir,
estic molt bé aquí.
Watashi wa,
genki des,
ikimasu.
Sayonara,
sayonara,
sayonara.
Sayonara,
adeu,
eh?
Què ens has dit?
Jo què sé.
Jo què sé.
No,
que estic molt bé aquí,
ara parlant amb tu.
Com que no ho sabem,
igual ha dit,
vés a saber què,
ens ha dit la lliçó,
ens ha dit la lliçó del port,
quina altra,
sà que bé,
que bé.
Només que res,
t'ho preguntava,
perquè com que veiem que ets un home de món,
a veure,
que facis una mica d'avaluació del teatre aquí.
Com ho veus?
Uau!
Te sents a gust,
però a veure,
sortides,
suposo que amb una obra d'aquestes característiques,
doncs,
teniu una mica més de sortida, no?
Home,
és una aventura,
sempre,
és una aventura,
mira,
et dic una cosa,
ni que facis la cosa més subvencionada,
per dir alguna cosa,
teatre nacional,
que també hi vaig treballar una vegada,
fent una substitució.
Fet de tot.
No hi ha res segur,
vull dir,
pots agafar els actors que tinguin més capacitat,
més mediàtics,
més el que vulguis,
el guió més d'això,
l'autor,
i què?
Després pot ser,
no hi ha cap fórmula que no funcioni.
Llavors,
tornem a aquesta peça que portem,
Variacions Buford,
que m'agradaria pensar que és una caixeta de música,
saps?
No és ni més ni menys,
però no per ser petita,
no és important.
Ara,
estic aquí,
parlo de mi,
de Variacions Buford,
però puc parlar d'altres coses que he vist,
evidentment.
I això ha de tenir un lloc.
Llavors necessita espais,
sí,
com ara la sala Trono.
Que a vegades són,
t'ho deia perquè sembla que aquest tipus de format
sigui molt accessible,
perquè, clar,
potser no tindràs la repercussió de les grans muntatges,
però també és més accessible en segons quins temps més llocs per actuar,
necessites menys muntatge i tot això.
Sí, existeix.
Hi ha una xarxa de llocs que, per sort, aquests últims anys,
sobretot per l'iniciativa de la gent que ha volgut veure el teatre,
entre cometes,
alternatiu és el que no és eminentment gran comercial,
amb el sentit de grans masses,
que necessita proximitat de públic,
que necessita caliu.
i bé, llavors,
doncs això surt de la iniciativa sempre d'una gent,
doncs en aquest cas aquí,
doncs la gent del Trono.
Llavors,
això té un circuit també,
però és cert,
l'has de buscar,
l'has de buscar,
vull dir,
és així,
existeix,
existeix,
a tot arreu,
jo,
per exemple,
fent això,
ha sigut perquè tinc ganes de fer coses,
d'explicar-ne,
no solament les variacions boforts,
tinc qui dic jo,
també parlo pel Toni Reguero,
l'altre actor,
i el Joan Segalés,
tot i que ell està amb la seva companyia VolRàs.
Llavors,
tenim ganes de fer coses,
i ens les hem d'inventar,
no cal que ens vinguin de fora,
i no,
hi ha un problema a vegades amb aquesta professió,
que és esperar,
esperar,
i no,
esperar,
no,
és tira endavant,
fes,
i curiosament,
quan tu tires endavant,
mira,
sembla que hi hagi una configuració universal,
i llavors et venen coses de fora,
no?
I això.
I vas al Japó,
i llavors agafes un tren,
i fas un cap de setmana aquí,
torna a anar al Japó,
a veure si no.
Sembla una lúcia de compreses,
això,
Àngela.
Això és un moment de falta,
de publicitat,
no?
Zum, zum,
zum, zum.
A veure,
a veure,
que anem acabant ja,
que Déu n'hi do amb aquest home,
no?
Parlaria amb la zona.
Toni, per la idea.
Digue'ns, va,
una pregunta que li fem a tothom,
que passa per la sala de trono.
Un moment de l'obra,
en què ens hàgim de fixar?
Més que res per la gent que ens escolta,
ara,
i que vagin divendres a la sala de trono,
que diguin,
mira,
aquest és el moment que ens van recomanar.
Un moment,
un gesto,
un quadro?
Val,
doncs,
jo diria una cosa,
un moment que és un crit,
diguem-ne,
és un crit,
és un crit,
que vol dir més enllà del crit en si,
que s'escoltarà,
sinó,
darrere hi ha més coses.
És l'únic crit?
Es repeteix algunes vegades aquest crit.
Bé,
ara que la gent ha dit que la pendent,
a veure quan crida,
a veure quan crida.
Vale, vale.
no direm res més,
per favor,
veniu,
no direm res més.
per favor,
no direm res més.
Veus,
ara he vingut amb una nena.
És que són molt dures.
Jaume Montaner,
ja te deixem i, bueno,
te convidem quan vinguis.
Molt bé.
Quan vulguis,
qualsevol cosa que facis,
no?
Véns.
Moltes gràcies.
Tornem a la portar.
Arigato gozaimasu.
i tu també,
per ser cas,
tu també.
I també,
exacte.
Ara en dic que ja.
I tu madre també.
I l'Àngela ens recorda la cita.
És veritat,
és aquest divendres,
que és dia 16,
a dos quarts de 10,
al Teatre Salatrono,
al carrer Misercit,
és prop de la catedral,
prop del carrer Major,
i les entrades estan a los Raconet,
durant tota la setmana
i si no,
dues hores abans,
allà a la taquilla.
Los Raconet
és aquella llibreria-cafeteria
que hi ha a la plaça La Font.
Guai,
ho he dit tot, eh?
Sempre ho dius, això, eh?
Perquè sempre hi ha públic nou,
que escolta,
digui jo.
Bueno, esperem.
Benjo, no espero.
Doncs ja m'amuntanem,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Vagi, bé divendres.
Sayonara.
Àngela, 15 dies,
t'hem d'esperar?
15 dies, 15 dies.
Au, aguanteu, aguanteu.