Bona nit
Passen dos minuts de dos quarts de nou del vespre, benvinguts al No en vinguis a mi història, cinquè programa del programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, bueno, molt bona nit.
Bona nit i bona nit, que ja es fos del tot, eh?
Sí, sí. Està afectat el canvi d'hora? No gaire, no?
Una mica, però no. De moment ho porto bastant bé.
Molt bé, Manel Magí i Jordi Ximeno i portant els controls d'aquesta nau, la Sílvia García.
No en vinguis a mi històries. Aquesta setmana...
Les efemèrides d'aquesta setmana ens porten xos.
Avui no hi haurà monogràfic, però tindrem una interessant entrevista a l'Àngela Jackson.
Més endavant ja sabreu qui és aquesta senyora.
Les nostres curiositats històriques ens duen cap a terres del nacionalisme musical i la figura del compositor Bela Bartók.
També, doncs, què tenen en comú?
El camp dels Ninots, el Patufet, el Mozart, els nens, la guerra i l'exili i l'homo floreciensis.
Doncs, ho sabreu ben aviat a les nostres notícies.
El Manel ens porta a la nostra història una curiositat sobre el naixement del nàstic
i s'accepta anar d'apostes si hi entraran o no les novetats editorials al programa d'avui del No en Vinguis amb històries.
Què va passar tal dia com avui de fa molts anys?
Per exemple, un 2 de novembre de 1570.
Doncs bé, aquell dia una marea viva va provocar unes inundacions catastròfiques a tota la costa de la Mar del Nord.
La força de les aigües va trencar els precaris dics de contenció que protegien les regions més amenaçades pel mar
i va provocar la mort d'unes 100.000 persones incalculables danys materials.
La tragèdia va obligar els Països Baixos a protegir-se millor del mar,
cosa que van aconseguir gràcies als molins de vent.
I un altre 2 de novembre, en aquest cas de l'any 1789, en plena Revolució Francesa,
amb l'objectiu de sanejar el dèficit de les finances estatals,
l'Assemblea Constituent Francesa, a proposta de Talleran,
va aprovar un decret pel qual declarava que les propietats de l'Església formaven part del patrimoni nacional.
Tot seguit es va procedir a la seva parcel·lació i venda.
Els béns de l'Església estaven tassats en 3.000 milions de francs.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Com hem comentat a l'inici del programa, fa pocs minuts, avui no hi ha monogràfic,
però tenim un any interessant, creiem, com a mínim,
entrevista a l'Àngela Jackson, doctora en història de nacionalitat britànica,
i teníem tres raons per entrevistar-la.
La primera és perquè és una de les persones segurament més actives de l'associació
No jubilem la memòria, que des de Terres del Priorat duen tota una tasca
de recuperació de la memòria històrica al voltant de la Guerra Civil i els seus fets.
La segona raó seria la propera convocatòria d'una jornada en sobre nens, guerra i exili,
el proper dia 6, aquest dissabte, a Marsà, i també per parlar-nos de la seva darrera obra,
o el seu darrer llibre, més enllà del camp de batalla.
Doncs tot seguit, l'Àngela Jackson.
Avui tenim aquí el No vingués mi històries, l'Àngela Jackson, doctora en història,
resident a Marsà, si no m'equivoco, no?
Sí, de veritat.
Sí, i que és una de les persones que estan dins de l'associació No jubilem la memòria,
i avui ens ve a parlar sobre aquesta associació, sobre els propers actes de l'associació
i també sobre la seva darrera obra, publicada a finals d'estiu,
per concepir tenir edicions més enllà del camp de batalla.
Molt bona tarda, Àngela.
Ah, bon dia.
Bon dia.
Què és No jubilem la memòria? Ens podries fer cinc cèntims?
És que No jubilem la memòria se formó en l'any 2003
amb el motiu de comemorar el 65 aniversari
de la despedida de les brigades internacionales durant la Guerra Civil.
Somos una associació d'historiadors i persones que volen saber més de la Guerra Civil en el Priorat.
I ja heu fet tota una sèrie d'actes l'any passat també, no?
Amb exposicions de fotografies, inclús amb fotografies inèdites de capa, no?
Sí, sí, y también de un brigadista.
Es que ahora tenemos muchos proyectos en marcha también relacionados con el tema de la Guerra Civil.
Sí.
Tenemos, como tú has dicho, una exposición de fotos de los archivos de los Estados Unidos e Inglaterra
sacadas aquí durante la guerra en el periodo de entrenamiento de las tropas en esta comarca
antes de la Batalla del Ebro.
Estamos preparando un libro de estas fotos y un documental de entrevistas con brigadistas
y la gente de los pueblos y también queremos publicar rutas para visitar los lugares en el Priorat
que tienen una importancia histórica en cuanto a la guerra.
Així seria relacionada una mica també la història amb el turisme, no?
Sí.
Molt bé. Seria una forma de dinamitzar a banda del que són les altres alternatives del turisme pel Priorat,
doncs en aquest cas amb temes relacionats amb la història i amb la història més propera de la Guerra Civil espanyola.
Sí, sí.
Molt bé. També volia saber quina és la complicitat també de la gent del Priorat
o la col·laboració de la gent del Priorat amb l'associació.
Ha tingut una bona resposta?
Es que tienes que, quizás, hablar más en castellano.
Ah, bueno.
Sí que aprende català, però em costa molt parlar i entendre tot de moment.
Cambiarem de chip.
A veure, la pregunta era si hay col·laboració o complicitat amb la gent del Priorat i l'associació.
Sí, sí. Es que hay gente de Fancet y de otros pueblos, de Maroc també.
Y es que también, porque estamos entrevistando a la gent de los pueblos,
tenemos unas buenas relaciones con mucha gent del Priorat.
Muy bien. Así la respuesta es positiva.
Sí.
En general. Perfecto.
Ahora, para el próximo fin de semana, 6 de noviembre, tenéis preparadas, pues, toda una serie de actos,
toda una serie de actos con el título de Nens, Guerra y Exili, ¿no?
Sí, sí.
¿Nos podrías explicar?
Ah, sí. Es porque el sábado, el 6 de noviembre, celebrarán, no jubilem, la memoria,
aquesta día de Nens, Guerra y Exili.
Es porque muchos niños españoles crecían en exilio después de la guerra civil.
Y hoy en día hay miles de niños tibetanos que viven exiliados en India.
Y queremos enviar el dinero recogido durante el día 6 a los niños de un campamento de refugiados muy pobre.
A las 12 empezamos con la inauguración de la exposición, se llama Retirada, la tragedia del exili.
Y después tenemos la presentación de libros.
Y por la tarde, a las 4, hay la charla de Shirley Mangini, profesora emérita de la Universidad de California State.
Habla de los niños desarraigados de la guerra civil.
Después de un documental, hablará el venerable Thupten Wangchen de la Casa del Tibet de Barcelona.
Va a explicar el trabajo que sus compañeros están hechos en el campamento de Miao, en la India,
para ayudar a los refugiados ahí.
Y después tenemos una mesa redonda de la gente que ha vivido exiliada en Inglaterra, en Francia, etc.
Y al final, a las 9 y media, hay un sopar y tocará el grupo La Trinchera.
Se puede comprar las entradas por 10 euros en la oficina de turismo en Fawcett,
o en el ayuntamiento de Marsá, y muchas tiendas ahí.
Y también se puede reservar un ticket por e-mail.
La dirección es nojubilemlamemoria.yahoo.com
Muy bien. Sí, una exposición, toda una serie de conferencias, presentaciones de libros,
una cena para recordar fondos para los niños exiliados del Tíbet.
En un principio, cogiendo dentro del tema este de Nens, guerra y exili,
el pasado de la guerra civil también, y por otra parte, las guerras actuales,
o los conflictos actuales, las migraciones obligadas de mucha gente, en este caso de niños.
Sí, sí, sí.
Muy bien. Cambiando de tema, ¿qué te trajo a prioridad a ti?
Sí, es porque durante las investigaciones de mi libro,
Las mujeres británicas y la guerra civil española,
encontré las memorias escritas muy evocadoras de las mujeres que trabajaron en la cueva hospital
durante la batalla del Ebro, en la bisbal de Falset.
Entrevisté a algunas enfermeras personalmente, mujeres que me inspiraron con sus historias,
y también en un archivo de Londres vi algunas fotos de la cueva hospital.
Y por eso vine aquí en el año 2000 para buscar la cueva.
Sí.
Y es que mi libro, el mes señal del camp de batalla, contiene las memorias de los extranjeros que estuvieron allí
y de la gente del pueblo.
Así, bueno, el tema de la cueva hospital de la bisbal de Falset es el núcleo, el punto de inspiración
de mes señalado al camp de batalla.
Este libro de testimonios y recuerdos de la guerra civil española, publicado hace relativamente poco,
con testimonios de brigadistas internacionales, como nos explicas, periodistas,
habitantes de la comarca, que han querido también aportar su granito de arena
a lo que sería la recuperación de la memoria histórica, ¿no?
Vale, sí, sí. Es así, exactamente.
Sí.
¿Mujeres británicas y guerra civil española se traducirá alguna vez al catalán o al castellano?
¿Está previsto?
Estamos hablando de la posibilidad de hacer una traducción de momento,
con una editorial.
Muy bien, muy bien, muy bien.
Bueno, ya para finalizar, porque también vamos justo a este tiempo,
tres preguntas rápidas.
Sí.
Que sería, a ver si nos puedes recomendar un libro,
aparte de Más allá del campo de batalla,
que este ya lo recomendamos aquí,
para todos nuestros oyentes.
Sí.
Un disco y un viaje.
Vale.
Me gustaría recomendar el libro de Shirley Mangini,
Recuerdos de la Resistencia,
La Voz de las Mujeres de la Guerra Civil Española,
porque contiene las memorias de las mujeres,
algunas con sus niños,
que estuvieron en la cárcel durante la dictadura de Franco,
después de la Guerra Civil,
y es importante no olvidar el sufrimiento de estas mujeres, creo.
También hay un CD que se llama Spain in my heart,
España en mi corazón,
que salió recientemente,
de canciones de la Guerra Civil grabadas por artistas modernas de muchos países,
y es preciosa.
Sí.
Y un viaje.
Pues,
hay que esperar hasta que tengamos las rutas preparadas,
y luego venir al Priorat,
para ver los sitios relacionados a la Guerra Civil.
Muy bien, perfecto.
Pues muchas gracias, Angela,
por tu colaboración,
por esta entrevista.
Gracias a ti.
Y que haya mucha suerte el próximo día 6 de noviembre,
recordamos,
en Marsá,
dentro del ciclo de Nens, Guerra y Exilid,
pues exposición,
ciclo de conferencias,
presentación de libros,
y hasta pronto.
Moltes gracias también a ti.
Muy bien.
Adeu.
No en vinguis amb històries,
curiositats.
Seguim el No en vinguis amb històries i les curiositats històriques,
doncs,
del nostre programa,
doncs,
segueixen pel camí de la música.
En aquest cas,
per a tots,
segueixen mans del folclore,
de finals del segle XIX,
principis del segle XX.
El que estem escoltant
és un dels temes
del compositor hongarès Belabartok,
i és que Belabartok,
igual que molts dels compositors
d'aquella època
que estaven en la línia
o en l'escola del nacionalisme musical,
basava el seu estil radicalment modern
en la cançó popular folclòrica
de la seva pàtria,
molt allunyada,
també,
de la música romàntica europea de l'època,
o polromàntica de l'època.
L'any 1905,
la nostra curiositat,
és que,
juntament amb el compositor,
Soltan Kodali,
Bartok,
va recórrer Hongria i Romania
demanant a la gent
que cantés les cançons
que coneixien des de petits.
Anaven amb un fonògraf Edison
que els permetia gravar
mentre cantaven
i reproduir els sons enregistrats.
També redactaven notes explicatives
i escrivien la música
en pantagrames.
Més tard,
el compositor hongarès,
Bartok,
va fer el mateix,
doncs en recorrent,
caminant
per diferents espais
d'Europa,
Turquia i el nord d'Àfrica.
Més tard,
Més tard,
un és tard
que dif inferno
La pregunta era
que tenien en comú el camp dels Ninots,
el Batufet, el Mozart, els nens, la guerra i l'acció.
Floresciensis, el Manel i jo,
intentarem trobar una resposta a aquesta pregunta.
Molta cosa en comú no és que tinguin.
Bueno, potser sí que són les notícies que portem avui, no?
Molt bé.
Comencem.
Per començar la primera notícia,
mos porta fins a Caldes de Malavella.
La Universitat Rovira i Virgili,
en col·laboració amb la Universitat de Girona,
ha completat la segona campanya d'excavacions
al jaciment del camp dels Ninots,
a Caldes de Malavella, a la província de Girona.
És un jaciment que està a l'interior
d'un antic cràter d'origen volcànic
d'uns 650 metres de diàmetre
i que posteriorment es va convertir en llac.
El llac a poc a poc es va anar reomplint
de sediments que provenien de les parets del cràter
i avui en dia pràcticament no es nota.
De les peces que s'han recuperat,
la més destacada és un bòbit,
o sigui, un bòbit d'una edat
d'uns 3,5 milions d'anys.
Es tracta d'un exemplar del gènere Paravos
que va evitar el període Pliose.
A la mateixa zona també s'han descobert
eines de sílex,
fet que denota la presència humana al jaciment.
No es descarta que en un futur
puguin aparèixer restes humanes.
El fet que les restes descobertes
estiguin a poca profunditat
i que apareguin en un estat de conservació molt bo,
auguren un futur molt prometedor
d'este llaciment gironí.
I obrim l'agenda per tenir presents
també el que serien dues exposicions
que estan aquí a la ciutat de Tarragona.
La primera s'inaugurava divendres passat
i porta per títol
els il·lustradors d'en Patufet,
l'excel·lència del Tràs,
i la podeu gaudir a la sala d'exposicions
Caixa de Tarragona.
Molt recomanable.
També molt recomanable és Tàrraco i l'aigua,
el Museu Arqueològic de Tarragona.
I una altra notícia que ha aparegut estos dies
ens parla de Mozart.
Un grup de científics austríacs
ha iniciat l'exhumació de familiars de Mozart
per portar a terme anàlisis d'ADN de les restes
i verificar l'autenticitat del crani
conservat per la Fundació Mosarteum de Salzburg.
Els resultats d'aquestes investigacions
es faran públiques l'any 2006,
any en què celebrarà el 250è aniversari
del naixement del genial compositor.
I ja sé que segurament ens fem una mica pesats,
però volem recordar les jornades
d'aquest proper dissabte
sota el títol de Nens, Guerra i Exili
que organitzen No jubilem la memòria
aquest dissabte 6 de novembre a Marçà, Tarragona,
amb aquest lema, Nens, Guerra i Exili.
I l'última notícia parla d'un homenet
que ha aparegut en el món de la paleontologia,
l'Homo floresiensis.
La setmana passada el món de la paleontologia
va ser sacsejat literalment
per un nou i curiós descobriment científic.
Era una nova espècie del gènere Homo.
Les peculiaritats, però,
d'esta nova espècie descoberta
radiquen en dos factors.
Primer, la seva modernitat,
ja que va viure fins fa uns 18.000 anys.
I, en segon lloc, la seva estatura.
No superaven el metre d'alçada.
Els descobridors de la nova espècie
han estat paleontòlegs
de les universitats de Nova Anglaterra,
Austràlia i de Bolonguerra, Indonèsia,
que han estat efectuant excavacions
a l'illa Indonèsia de Flores,
d'aquí ve el nom de la nova espècie,
que està situada molt a prop de l'illa de Java.
L'home, o millor dit l'homenet de Flores,
va coexistir amb l'homo sapiens,
igual que a Europa,
va coexistir també els sapiens amb els neandertals.
Però el que resulta sorprenent
és que, a pesar del seu diminut cervell,
fos capaç d'elaborar eines de pedra.
El tamany del cervell de l'homo floresiensis
era d'uns 380 centímetres cúbics,
amb un pes d'uns 430 grams,
comparable, per exemple,
el de l'Australopithecus africanus,
que va viure fa uns dos milions i mig d'anys.
Penseu que el nostre cervell
arriba als 1.500 centímetres cúbics.
Les hipòtesis dels investigadors,
per explicar aquest enanisme,
els porta a comparar-lo
amb altres espècies antigues de mamífers
de diferents illes,
que, a causa d'haver quedat aïllats
durant centenars de milers d'anys,
van evolucionar cap a formes més petites.
Sense anar més lluny, a Sicília,
van habitar algunes espècies nanes d'elefants.
Veurem si futures excavacions
aporten noves dades
sobre tan peculiar espècie.
No en vinguis amb històries.
La nostra història.
Avui començarem la secció
La nostra història
amb la lectura d'un text de l'any 1886.
A veure si endevineu de què es tracta.
Diu el següent.
Reunidos en 1 de marzo de 1886,
Juan Estiles,
José María Boixó,
Rafael Escofet,
Eugenio Saugar,
Agustín Ferré,
José Verdú,
Fulgencio Bertrán,
Leandro Ferré,
Agustín Sandoval,
Francisco Rigau,
Andrés Vila i José Soliano,
Con objeto de la instalación
de un local apropiado
para un gimnasio higiénico
para recreo de los mismos,
acuerdan unánimemente
procurar dicho local
y con la mayor prontitud
la colocación de los aparatos
que se crean necesarios
a cuyo objeto
son delegados todos los socios
a fin de activar
la más pronta
y económica instalación,
dando desde esta fecha
el título de Club Gimnasio
a su proyectada sociedad,
fijando que el máximo
de número de socios
sea el de 15.
Doncs sí,
era l'acta de fundación
del Nástic,
pero ¿cómo fue aquel naixement?
Ens hem de remuntar,
com ja deia el texte,
a l'any 1886.
Als baixos del número 36
de la Rambla de Sant Joan
hi havia un gimnàs
propietat de Tomàs Martí,
professor de Cultura Física
amb prestigi a la ciutat.
Un grup d'alumnes
del professor Martí,
no sabem per quins motius,
van decidir abandonar el mestre
i crear ells mateixos
un club per practicar la gimnàsia.
Aquesta idea d'abandonar
el gimnàs Martí
va anar germinant
durant el mes de febrer
d'aquell 1886
en diferents reunions
fetes al Café del Centro,
que després fou l'Hotel Europa,
per tota la colla
de dissidents
del professor Martí.
I les coses
van anar molt ràpides.
En la reunió feta
l'1 de març
van decidir,
en primer lloc,
constituir un club
per a la pràctica
de la gimnàsia.
En segon terme,
buscar amb urgència
un local per instal·lar-se.
En tercer lloc,
donar-li el nom
de Club Gimnàsio.
i finalment,
fixar en 15
el nombre màxim
de socis.
I és una cosa curiosa
perquè avui en dia
tots els clubs
intenten tenir
el màxim número possible
de socis.
I aquesta gent dient...
Molt elitista.
Molt elitista.
Molt.
Eren una mica
pijos,
tots ha de dir.
Ho suposem.
No ho sé.
El 12 de març,
12 dies després
d'aquesta reunió,
ja disposaven
d'un local
situat als baixos
del número 16
de la Rambla de Sant Joan,
pagant un alquiler
de 25 pessetes.
A més,
per cobrir les despeses
de la instal·lació,
alquiler i compra
dels aparells gimnàstics,
cadascú dels 12 socis
fundadors
va aportar 30 pessetes,
la meitat
en qualitat de préstec
a reintegrar
quan l'economia
del club
s'ho pogués permetre.
Finalment,
el 30 de març,
els 12 associats
van elegir
una junta directiva
provisional
formada
per un president,
un secretari
i un tresorer.
Joan Estiles
fou el primer president,
Eugenio Saugar
el primer secretari
i Francisco Rigau
el primer tresorer
del club gimnàstic.
A aquesta junta directiva
li fou encarregada
la redacció
d'un reglament
de règim interior.
Però això
ja és una altra història.
I avui sembla que sí,
que tenim temps
per novetats editorials.
I més d'una.
En tenim un bon grapat.
Anem també una mica ràpid,
a quatre minuts
de les nou del vespre.
La primera ens arriba
de l'editorial Empúries,
signada per la família Fernández,
que ben bé no sabem qui són,
i porta a partir de tot
el que sempre has volgut saber
sobre Catalunya
i ningú no t'ha explicat mai.
No és ben bé
un llibre d'història,
però t'ha fan ajuntes
i en les seves pàgines
podem trobar curiositats,
com per exemple
aquí quan van protagonitzar
els anuncis de Freixenet,
per exemple l'any 1977
l'Elisa Minnelli
va ser la primera
a participar
en un anunci de Freixenet.
I què més?
58 maneres
de fer l'amor en català,
per exemple,
que no les direm
perquè cadascú
que practiqui a casa seva.
També una llista
de caganers
des de l'any 1991
o les parts
del sac de GEMEX,
així tafanejant
una mica així ràpidament,
la recepta
de la crema catalana,
també hi ha
el discurs
de Tarradellas,
també hi ha
el discurs
de Pau Casals,
també museus curiosos
que hi ha a Catalunya,
com per exemple
el Termàlia
de Caldes
de Montboí,
el Museu
del Cau Ferrat
de Sitges,
tot un llistat
molt llarg
per tota aquella gent
que vulgui
un llibre de curiositats,
però que atrau
a la vegada
tot el que sempre
has volgut saber
sobre Catalunya
i ningú
no t'ha explicat mai
de la família Fernández
publicat per Empúries.
Bé,
en segon lloc
tenim un llibre
que no és ben bé
una novetat editorial
ja que va aparèixer
fa uns dos anys.
El seu títol
és
Berlín,
la caída
1945.
L'autor
és Anthony Bivor
i fou publicat
l'any 2002
per Editorial Crítica.
Ens trobem davant
una obra
que descriu magistralment
la darrera gran batalla
de la Segona Guerra Mundial
a Europa,
la batalla de Berlín,
amb una visió
amplíssima
dels esdeveniments,
tant des de les grans
decisions polítiques
i militars
fins a les més senzilles
i dramàtiques
en molts casos
històries personals.
La quantitat
i qualitat
de les dades
que Bivor
inclou al llibre
demostren
un treball
de documentació
extraordinari
i tot això
dibuixat
amb una narrativa
fluïda
que permet
llegir aquest assaig
sobre la batalla
de Berlín
amb la mateixa
intensitat
que qualsevol
obra mestra
de la literatura.
L'autor
ja va demostrar
les seves magnífiques
d'ords d'escriptor
i el seu talent
i capacitat
de treball
com a historiador
en la seva obra
anterior,
Stalingrado,
on descrivia
la decisiva batalla
que va capgirar
el rumb de la guerra.
És un llibre
recomanable
per a tots aquells
amants
i interessats
de la Segona Guerra Mundial
però també
a qualsevol lector
hàbit
d'una bona lectura.
Recordem,
és Berlín
La caída
1945
d'Antoni Bivor.
Publicat
per Editorial Crítica
i no només
recomanar
aquest àlbum
aquest disc
que anava a dir ara
aquest llibre
de l'Antoni Bivor
sinó també
Stalingrad
com ha dit
o Creta
o qualsevol
de les seves obres.
Sí, sí, sí.
Totes tenen
la mateixa qualitat.
Qualsevol tipus
de públic
a més a més.
Obres molt interessants
i gairebé
per acabar
també recomanem
això sí que és una novetat
de diversos autors
publicat per un auditorial
Macià Vila
i el vapor
cremat.
Els tres autors
de l'obra
ens expliquen
com es desenvolupava
Igualada
durant el segle XIX
una important
iniciativa industrial
l'aixecament d'un vapor
i ho fan aprofundint
en la figura
d'aquest empresari
Macià Vila
i Mateu
un home
fet a si mateix
que invertia
a la dècada
de 1840
en grans empreses
cotoneres
i societats
mineres
i un es pregunta
per què
parlen d'Igualada
en un programa
de divulgació
històrica
que ha fet
a Tarragona
però és que
a més a més
Macià Vila
va participar
en la creació
de la fabril
cotonera de Reus
en les empreses
que va estirar
en d'aigua i gas
natural
en la ciutat
del Baix Camp
o per exemple
també en la formació
del Banc de Reus
que va promoure
el crèdit mercantil
de Barcelona
tot un empresari
que alhora
aquest dinàmic
burgès
es va comprometre
també amb el partit
progressista
i va donar suport
a l'Ateneu
i Igualadí
de la classe obrera
tornem a repetir
diversos autors
publicats per
Eumo Editorial
dins de la col·lecció
d'Estudis Comarcals
Macià Vila
i el vapor cremat
Gairebé el punt i final
del nostre programa
no en vingués a mi històries
Pues sí, Jordi
què et sembla?
Qui guanyaràs de nit?
No ho sé
sempre tu et refereixes
a què et refereixes?
A Barça, home
per favor
A Barça-Milán
Home, clar
és el que és notícia
avui en dia
Molt bé
Punt i final
no en vingués a mi històries
al control tècnic
Sílvia García
Jordi Ximeno
Manel Magí
i recordem
que la propera setmana
no hi haurà
No en vingués a mi històries
Sins d'aquí dues setmanes
No és que ens doni importes
sinó simplement
perquè hi ha basquet
Ja sense el primer
són els esports
Adeu
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a
No en vingués a mi històries
a Tarragona Ràdio
No en vingués a mi històries
No en vingués a mi històries
a Tarragona Ràdio
No en vingués a mi històries
No en vingués a mi històries
a Tarragona Ràdio
No en vingués a mi històries
A Tarragona Ràdio
No en vingués a mi històries