Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72...
73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 88...
89, 90, 91...
És que m'he perdut ara.
Els números en si, aquests números que es desnien ara, són una sèrie especial...
91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 100, 101, 102, 103, 104, 105...
106...
N'hi ha algun d'aquests que és el...
El 103.
Quin?
103.
El 103.
Només el 103?
A millor el 102 també.
Pots plorar, una mica?
Hòstia.
Hòstia.
La mòstia t'ha sortit expressiu, de veritat.
Sí.
És que no sé...
Trist, trist. Estàs molt trist.
Estàs molt trist.
Imagina't que el nàstic ha perdut 105, ara.
A zero, no?
Però comptant o sense comptant?
Comptant.
Comptant.
7, 8...
Bueno, 7, 7, 8, 109, 109...
No, no, no, no, no.
No.
Va, algú més, si vol atrevir.
Bé, això, a veure...
Ara per la pena de temps ho cal que ho sentim.
Això és un exercici que...
Però va, de conya, diu això, o dius els números de la setmana...
A veure...
A veure...
Explica-li a la Núria.
Els números no em toca gaire.
No se n'havia entrat que hi havia números a la vida.
Un, dos, tres...
Quants tothom, 400?
400.
401.
402.
403.
404.
405.
Ara va haver-hi gent i ja són 100 que t'estan escoltant.
406.
407.
408.
409.
410.
411.
412.
413.
414.
415.
416.
417.
418.
419.
420.
421.
422.
423.
424.
425.
426.
427.
428.
429.
430.
431.
432.
433.
434.
434.
435.
Pots tornar-ho a repetir, l'últim?
435.
436.
437.
A més, m'hem vocalitzat, eh?
Que no vocalitza gaire.
438.
439.
440.
441.
442.
és l'Iraq, eh?
Joder.
Que molt rotllo.
443.
444.
445.
446.
Pots passar el programari?
446.
447.
448.
449.
450.
Bé, no està mal.
Llavors, la idea és aquesta.
Això, a tu, Jordi,
t'ho convindria.
que va �' a...
546.
11ONE,
544.
0issimo.
10ONE,
eu, jordi que...
El INOO is mir.
I...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Estudi número 2 de Tarragona Ràdio.
Ostres.
S'explica d'aquest estudi que els locutors que passen per aquí
no tornen mai de la mateixa manera a casa.
Hi ha alguna mena de misteri dins l'estudi número 2
i és que s'han vist moure objectes sense que ningú els toqués,
objectes a la nit.
Sembla que l'aire està impregnat d'alguna substància misteriosa
que fa que un cop arribes a casa després d'haver passat per aquí.
Que no tinc por.
És el màxim que puc fer.
Ja he llegit.
En el moment en què va ser construït aquest estudi es va pensar que era la vuitena meravella del món.
i és que estava tot impecable.
Semblava perfectament insonoritzat.
En el moment en què es va construir aquest estudi semblava que fos...
No, acostumo a agafar velocitat.
Acostumo.
Però així en plan còmic.
En el moment en què es va construir l'estudi burger de Tarragona Ràdio,
semblava que fos la vuitena meravella del món.
Tothom entrava i quedava impressionat per la magnífica acolxament que hi havia.
En el moment en què va ser construït l'estudi burger de Tarragona Ràdio,
semblava que havia de ser la vuitena meravella del món.
Tothom que entrava quedava emocionat només a veure la fantàstica pintura que hi havia a les parets,
els altaveus perfectament acoplats i una mena d'insonorització que semblava a prova de bombes.
Va llegant i un búnquer on guardaven les armes secretes de l'Iraq ho hauria pogut millorar.
A mi no em costa aixent riure.
No, a mi no em costa aixent riure.
Fica'm a alguna cosa espontània que jo pugui riure.
Em va reir.
Te'n recordes aquell dia que a mig del informatiu ens va agafar un atac de riure?
Encara no me'n recordo exactament per què.
és que m'has de donar més dades perquè això és el que t'acostuma a passar a tu.
Això podríem dir que passa com a dues vegades per un mes.
Ai no, no me'n recordo, no me'n recordo, però hi va haver alguna cosa molt divertida
que a més no va ser, t'hem de tancar el micro.
Segurament perquè vas sentir unes declaracions una mica estranyes d'algun personatge, no?
O segur que era un mallor, no?
Alguna mallorada d'aquella.
Segurament que ha sigut per culpa del mallor, perquè sempre en deixen alguna de les seves.
Segurament deu haver estat alguna mallorada.
És que no em surt.
Segurament deu haver sigut alguna altra.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Perquè les queren en castellano normalment
i llavors s'ajunta el problema de l'idioma
el problema del ritme
Pots fer repetir això que acabes de gravar?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'estàs dormint?
Això són les relacions curtes
Una tarda el llorer de la plaça va veure un noi trist
assegut al banc que hi havia sota seu
El noi tenia una llibreta oberta i un bolígraf
però no escrivia res
El llorer va deixar caure una fulla sobre la llibreta
com una carícia
i llavors el noi va escriure
El llorer m'estima més que la Marina
El llorer m'estima és el llorer de la lloreria
i llavors el llorer de la lloreria
i llavors el llorer de la lloreria
El llorer m'estima és el llorer de la lloreria
i llorer de la lloreria
i llorer de la lloreria
El llorer m'estima és el llorer
i llorer de la lloreria
i llorer de la lloreria
i llorer de la lloreria
El llorer.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Una tarda, el llorer de la plaça va veure un noi trist assegut al banc que hi havia sota seu.
El noi tenia una llibreta oberta.
Pots dir-ho en diferent? Ara llegeixes, però m'ho expliques?
Una tarda al llorer de la plaça va veure un noi trist que estava assegut just a sota seu.
El noi tenia una llibreta oberta i un bolígraf, però no estava escrivint res.
El llorer llavors va deixar caure una fulla sobre la llibreta, com una carícia.
I llavors el noi va escriure, el llorer m'estima més que la Marina.
Vull veure si hi ha diferència.
Que ens l'expliquis amb els altres.
Una tarda al llorer de la plaça va veure un noi trist que estava...
Quan?
Una tarda.
Al llorer de la plaça va veure un noi que estava assegut just a sota seu.
Un noi.
No, qui va veure?
El llorer.
El llorer va veure un noi que estava assegut just a sota seu.
Torna-ho molt llena.
Clar, entretenint-te en cada cosa.
Una tarda, el llorer va veure un noi que estava assegut just a sota seu.
No em pots llegir, mare.
Però com si ens ho diguessis a nosaltres.
Una tarda, el llorer de la plaça va veure un noi que estava assegut just a sota seu.
El llorer de la plaça, per exemple, no té ganxo.
No, espera, espera, que no et posis vermell.
Ara estic fent un mostruari de les pegues que ens podem posar a l'hora de treballar.
És a dir, això...
o en teatre si estem sis mesos treballant-ho.
I això m'ho he xupat com a dos anys.
El llorer!
Quin llorer?
No té cap gràcia, aquest llorer.
Torna-hi!
Deu milions de vegades l'he dit, aquest llorer.
Perquè tinc ganxo, és el llorer.
El llorer, pensant que no ho deia, no ho dic jo, n'està.
L'Ana, que fa a mi.
Jo feia la pantomina.
Fas del llorer, sí?
No, jo feia de noi trist, castigui, llavors...
Oh!
I només dic...
El llorer l'estima més que la Marina.
Oh!
Entendré tu, eh?
Fai de noi, d'això.
L'altre fa de noia...
Però vull dir, a veure,
tot i amb això, cada vegada estem dient,
hòstia, avui no ens ha quedat bé.
És com allò del tobí o no tobí,
que t'hi passes tota la vida,
tots els mons, i no surt mai, allò.
Doncs aquell llorer de la plaça me'l tinc narrat aquí.
Tu ho fas correcte, no?
Una tarda...
És una tarda, una tarda misteriosa i tal, no?
Però tu tampoc, això no és equivalent a notícia,
però són formes de treballar.
El llorer de la plaça.
El llorer de la plaça, aquest, és...
i el llorer aquest, que tota la vida hagués estat i tot això s'ha de rebre...
per tornar-hi, eh?
Jo el conec, aquest llorer de la plaça,
em recordo, és petit.
Una tarda,
el llorer de la plaça
va veure un noi...
Torna-hi.
Ara per 10 mil nens.
Una tarda,
el llorer de la plaça...
No, que no són sols.
Oh, però són molts,
si no l'últim no s'ho enteren.
No, però no em serveix, això,
en el micro no em serveix,
ho obvio,
la quantitat de gent no em serveix,
és més que res l'actitud.
Per la velocitat, per exemple,
es parla amb molta gent...
Bé, torna-hi.
Va, la primera, la primera m'agradava.
Aquesta tarda, aquesta...
Va ser aquella tarda justament,
aquella tarda.
I el llorer de la plaça,
que és, hòstia,
el llorer de la plaça tota la vida,
ara l'han tallat.
Una tarda,
el llorer de la plaça
va veure que hi havia un noi assegut
just a sota seu.
No ho sé, què us sembla?
Té més ganjament, això, o no?
Un altre conte.
Té més ganjament, això no ho s'ho heu preparat.
Té més ganjament.
Ens deixo un moment a poc a poc.
Tens que, allà,
explicant del xat,
ara t'han donat una feina nova aquí a la ràdio...
Quixalla.
Programa Quixalla dels dissabtes al Mativa.
La Marina es va fer una casa dalt del Nespré
i es pensava que era la selva dels Micos.
Escoltem.
La Marina es va fer una casa dalt del Nespré
i es pensava que era la selva dels Micos.
La mare la buscava.
Ara l'estàs veient, la Marina.
La Marina aquesta, que es va fer,
que és la teva nebuleta, o que sigui,
o tu, o la teva, no sé aquí, o tu,
però potser ets tu.
que et vas fer una vegada que jugaves
amb la teva amiga de petit
i es va fer, hòstia, es va fer!
Aquest sí que el recito jo, però no et dic com.
Jo tinc la llibertat allida
que d'entrada fem el Ganso,
fem el Micos.
La Marina es va fer una casa dalt del Nespré
i ara va fer el fau burro.
Això aquí no es pot fer, d'acord.
Però li falta conya.
Recorda, recorda
que se la feia una casa dalt del Nespré.
La Marina es va fer una casa dalt...
La Marina es va fer una casa dalt del Nespré
i es pensava que era a la selva dels Micos.
I la mare...
La Marina es va fer una casa dalt del Nespré
i es pensava que era a la selva dels Micos.
La Marina es pensava...
Saps què va passar, tu?
Saps què passava?
Què fèiem quan érem petits?
La Marina es va fer una casa dalt del Nespré
i es pensava que era a la selva dels Micos.
A la selva dels Micos.
Qui?
La Marina.
La Marina es va fer una casa dalt del Nespré
i es pensava que era a la selva dels Micos.
La mare la buscava i no la trobava.
Continua.
que la Marina es va fer una casa dalt del Nespré.
Que la Marina es va fer una casa dalt del Nespré.
Ah, que la mare la buscava i no la trobava.
La Marina per dinar es va menjar totes les nespres.
A l'hora de sopar no en quedava cap i el Nespré no va tenir temps de fer nespres noves.
Continua.
Pots fer-ho?
Sí.
Sabeu què?
Que no l'he explicat tot.
que la Marina per dinar es va menjar totes les nespres.
Quantes?
Totes, totes.
Quantes?
Totes.
Quantes?
Totes.
I a l'hora de sopar no en quedava cap i el Nespré no va tenir temps de fer nespres noves.
o com esforç.
Com si el programa aquest any fem.
Està menjant totes les nespres.
Està donant molt qualia.
Oi!
No, no, no.
No, no, no.
Està molt rotllo.
No em quedava cap.
Pots tornar a llegir, tu?
Sí, des de dalt.
Marina, ja, ja, que us explicaré el que.
La Marina es va fer una casa dalt del Nespré
i es pensava que era la selva dels micos.
La mare la buscava i no la trobava.
La Marina, per dinar, es va menjar totes les nespres.
A l'hora de sopar no en quedava cap
i el Nespré no va tenir temps de fer nespres noves.
Oh.
No.
El meu germà era viador.
Aquí ja no estàvem amb la Marina.
Per què?
Era el germà de la Marina.
El germà de la Marina.
I un dia, un dia va rebre un avís.
Així, doncs, va fer les maletes
i el van enviar cap al sud.
El meu germà és conqueridor.
El nostre poble vol espai
i guanyar terres ha estat sempre el nostre somni més antic.
L'espai que el meu germà ha guanyat
és el massís de Guadarrama.
De llarg té un metre vuitanta
i un metre cinquanta de fons.
i l'estat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
va rebre un avís
així doncs va fer les maletes
i el van enviar cap al sud
el meu germà
és conqueridor
el nostre poble vol espai
i guanyar terres
ha estat sempre el nostre somni més antic
l'espai que el meu germà ha guanyat
és el massís de Guadarrama
de llarg
té 1,80 m
i 1,50 m
de fons
semblava que estés fent un vídeo
semblava tapaté
és molt tapaté
és molt difícil de dir aquesta
si no s'ho buscadà un estil
no, no, no he recitat mai res de bret
aquesta és atípic
aquesta tan famosa
és com una cosa tan escèptica
aquesta misa
no és un gran poema
en quant a poesia
però és molt cal
noens
que
noens
noens
noens
noens
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Grans manifestacions.
Vinc, vinc. Espera, espera.
A veure.
Però té un defecte.
Pot pensar.
Fins, vinc. Espera, espera.
Massegar 100 homes. Però té un defecte.
Necessita un conductor.
General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte.
Necessita un mecànic.
General, l'home és molt útil.
Pot volar, pot matar,
però té un defecte.
Pot pensar.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
General, general, el teu tank és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i m'assegar 100 homes, però té un defecte.
Necessita un conductor.
El teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que 100 elefants,
però té un defecte. Necessita un mecànic.
General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte. Pot pensar.