Una olla de grills avui, ara per ara, només amb dos ingredients.
Saludem-me, per una banda, i el que tenim, podíem dir més a prop meu,
el Gustavo Quadrado. Gustavo, molt bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
També tenim el Gerard Castell. Gerard, bona tarda.
Hola, bona tarda.
PSC, Esquerra Republicana, puntualíssims com sempre,
i res, esperem els altres components.
Sí, nosaltres comprim amb el programa.
Sí, doncs sí, no?
El que passa és que jo pensava que després de les eleccions estareu tots,
tots tindreu ganes de dir la vostra, tots tindrem ganes d'una miqueta de guerra,
però sembla ser que ara mateix estem molt tranquils dins del que, no?
Sí, bueno, suposo que estem en una època una mica de reflexió per tots els partits
i no n'ha aparegut de moment.
Doncs mira, ara per aquí ja tenim, amb un altre dels components,
aquesta olla de grills, que ara esperem que s'acabi d'ubicar.
Hola, Alejandro Fernández, del Partit Popular.
Alejandro, endavant.
Acabem de començar ara mateix, eh?
O sigui que encara dintre del que arribem puntuals.
Deixem que es segui.
I fem una cosa, comencem amb el Gustavo i amb el Gerard.
Pregunta gairebé obligada.
Avui és com si fos dilluns, o almenys imaginem que és dilluns.
I quins regusts us deixa tot el dia de votacions?
Vau tenir vosaltres molta feina, no vau tenir molta feina.
Com va anar aquest dia de primer per vosaltres?
Bé, jo de feina, el diumenge no em vaig tenir massa,
perquè encara continuo lesionat.
En continuïs de baixa.
I amb la pota aquí traviesa.
I llavors encara doncs, me vaig passar el dia a casa.
Sí.
Em vaig sortir perquè m'havien portat en cotxe a dinar.
I després a la nit i tot això sí que vam anar a la seu electoral a veure el Recompte.
I bueno, i amb vistes que el Recompte era molt bo, doncs a celebrar-ho una miqueta.
I el Gustavo?
Bueno, jo vaig estar d'interventor tot el diumenge, no?
Com, bueno, em va tocar, suposo que el Gerard no va poder per la seva cama.
i després, bueno, com igual que el Gerard vam anar a la seu,
però bueno, nosaltres no ho vam celebrar a fora.
Va ser una cosa íntima, no?
Perquè, bueno, com vam considerar en aquell moment,
que tampoc per respecte una mica a les víctimes de l'atemptat del dijous,
doncs que no ho podíem celebrar.
Llavors la celebració ha sigut una mica íntima, de reflexiva,
de grups de gent debatint i parlant sobre aquest tema
i el que va passar aquella nit.
i, bueno, suposo que en un païllot des de setmanes
doncs sí que farem alguna cosa per una mica celebrar-ho.
Saludem a Alejandro.
Alejandro Fernández, bona tarda.
Bona tarda.
Del Partit Popular.
La pregunta que els dirigeix a ells,
com vas viure aquest dia d'eleccions, aquest dia de votacions?
Bé, la jornada electoral va ser dura.
Primer perquè estàvem, evidentment, nerviosos,
perquè més o menys ja sabíem que, o intuíem,
que es podia produir alguna cosa que no era massa favorable als nostres interessos,
això és evident.
Concretament el dia també va ser dur perquè,
com que resulta que 70 dels 150 interventors que teníem
no es van atrevir dissabte a anar a recollir la carpeta
perquè teníem la seu sitiada i no es van atrevir.
Aleshores ens vam haver de multiplicar les nostres tasques
i jo tenia al meu càrrec sis taules electorals.
De manera que només vaig poder marxar un moment a casa a dinar,
mitja horeta, i la resta tota l'estona voltant per allà.
De manera que va ser una jornada complicada.
Molt divertida, pel que sembla, no?
Per feina.
No, t'ho dic per això.
Sí, no, no, clar, clar.
Perquè no us va faltar.
Feina molta, feina molta.
I després, evidentment, la barreja de sentiments
que d'aquell dia va ser una jornada dura.
I la vostra nit electoral com va ser?
Doncs també, una nit d'evident decepció.
D'evident decepció.
Sí, sí, això evidentment no es pot negar.
Perquè ja he dit que es van barrejar coses, no?
I a banda de fer valoracions electorals,
ho hem passat malament, des de molts punts de vista.
I quan a més això, la sensació que tens
quan han assassinat 200 persones
i quan tens sensacions que t'estan culpabilitzant d'això
i a més el resultat electoral no és bo,
perds un diputat a les comarques tarragonines
i perds el govern d'Espanya en aquest cas,
doncs no és una jornada agradable.
Això és evident.
Una pregunta gairebé obligada,
precisament a tret el que acabes de dir, Alejandro.
Què creieu que va mobilitzat d'aquesta manera la gent?
Aviam...
Pregunta per tots tres, eh?
Sí, sí, aquí hi ha una cosa evident.
Avui sortia el punt que fins i tot sis o set
organitzacions d'esquaters, cupes,
van votar Zapatero
i explicaven que no votarien mai més,
que era un fet excepcional.
És a dir, nosaltres som perfectament conscients
que nosaltres vam patir una mobilització del vot útil
al voltant de la figura del Zapatero brutal
per castigar el Partit Popular.
I això significa, des del socialisme,
som ben conscients que tenen pràcticament
dos milions de vots en concepte de prèstec.
Això ho reconeixien, és veritat.
Dos milions de vots en concepte de prèstec.
I és evident que va passar.
És a dir, les enquestes mai encerten
la xifra concreta, o gairebé mai,
però sempre encerten tendències.
I les tendències eren que el Partit Popular,
amb coalició canària o en solitari,
podria governar.
I era la tendència amb la que coincidien.
O estava la cosa així i així.
És evident que l'atemptat va produir
un autèntic terratrèmol
amb el comportament electoral dels ciutadans.
Del vot útil és evident,
perquè fins i tot Izquierda Unida
es va enfonsar directament,
perquè l'iniciativa té un espai molt concret a Catalunya.
Són ecosocialistes, és diferent.
Izquierda Unida és més el perfil comunista tradicional.
Fins i tot aquesta gent també va votar Zapatero.
I, evidentment, nosaltres tenim ara
un nivell de vot fixe molt alt,
perquè són 9.700.000 votants
que en condicions extremes ens han votat,
de manera que és l'únic anàlisi positiu
que podem fer.
Gustavo, per les referències, clar.
Sí, bueno, sí que és veritat
que està demostrat
que va haver-hi una gran tendència
cap al vot útil.
No crec que siguin dos milions de vots prestats,
perquè el vots prestat és quan, bueno,
si hi ha dos milions de persones
que votaven a l'iniciativa, per exemple,
o Izquierda Unida,
i han votat aquest cop al Partit Socialista,
i ell està parlant que, bueno,
hi havia un número molt elevat de gent
que no acostuma a votar i va votar.
És que el vot útil també pot ser de l'abstració.
Exactament, sí, però això ja no és prestat.
Això ho diuen fins i tot els analistes socialistes,
el Joan Font i gent així, dos milions de vots.
Està matitzant que no tots els dos milions
són vots de prestat.
És un vot temporal, momentani,
la gent es va mobilitzar impressionantment
en dos dies pràcticament,
va fer un vot de càstig
cap al Partit Popular,
hi havia diverses alternatives,
i hi havia alternatives una mica més
per fer l'aguit del Partit Popular
i hi havia una alternativa
que era per fer un canvi de govern
i en aquell moment
va haver-hi molta gent que va decidir
que volia fer un canvi de govern.
Jo crec que la tendència,
si és veritat que les estadístiques
en aquell moment estaven debatint
si el Partit Popular podria governar o no governar,
però la tendència era que
a poc a poc el Partit Socialista
s'anava acostant al Partit Popular.
Òbviament, això són les tendències.
Òbviament, no ens esperàvem
que això ocorris d'aquesta manera
i jo crec que en aquest cas,
aquestes coses que van passar la setmana passada
i que han sigut, en què ha sigut,
ha sigut accelerar bestialment una tendència
que anava a fer a poc a poc.
Gerard, et toca.
A veure, a nivell estatal,
el motiu per què cada persona
emet un vot o no l'emet,
evidentment hi ha un perfil,
hi ha unes tendències,
però cada persona en un moment donat
vota per un motiu
o molt personal en aquest cas,
o un motiu com va ser el dels atemptats,
o un vot molt pensat.
Jo, per exemple, conec molta gent
que feia 12 anys que no votava,
perquè havien deixat de votar els socialistes
per tots els escàndols econòmics i tot això,
i que molts d'aquests han anat a votar
i han votat socialistes.
Jo suposo que d'aquí es deu
a l'augment socialista,
perquè el Partit Popular, a cap i a la fi,
només ha perdut 700.000 vots
a la resta, o sigui, a tota Espanya.
I jo crec que el que ha donat la victòria
als socialistes ha estat això,
la mobilització de sectors
que potser estaven desencantats
amb el socialisme
i que ara van dir,
doncs, volem que,
degut als atemptats
i potser la crispació
i, diguem-ne, la manipulació
que potser molta gent va veure
des dels mitjans de comunicació
i va dir,
que no tenia intenció d'anar a votar,
van anar a votar.
I en el cas de l'Esquerra Republicana,
doncs, nosaltres hem tret
sis vegades més vots
dels que havíem tret
als últimes generals.
El que vol dir,
jo no sé per què vota la gent,
però jo crec,
també és una campanya
que s'ha bipolaritzat molt,
nosaltres tenim un vot molt fidel,
però també una cosa està clara,
que des de molts sectors
d'enquestes,
es deia que nosaltres creixíem
a costa de Convergència i Unió.
i també han aparegut molt vots,
sobretot molt vots de gent jove,
que no havia votat mai a Convergència
i també...
Ha passat a vosaltres.
O sigui, ha votat directament a nosaltres,
perquè a vegades des de segons
se'ns acusa
que els vots que tenim a Esquerra
són vots prestats
i s'està demostrant
que no,
que en la majoria de casos
no són vots
de retorn.
Estem deixant a sobre la taula
una cosa molt important
que heu dit gairebé tots.
Si les eleccions
no s'haguessin fet aquest diumenge
i s'haguessin fet,
per exemple,
d'aquí a un mes,
deixant enrere l'atemptat,
haguessin variat molt?
Creieu que...
Podríem dir que el punt decisiu
ha estat precisament
els atemptats
de dijous a Madrid?
Això és evident
i ningú no ho dubta.
L'impacte emocional
que va ser realment
el que va mobilitzar la gent,
perquè és un impacte emocional,
és el que va canviar totalment
les eleccions.
Perquè el Partit Popular
no va patir
un desgast brutal
dels seus votants,
sinó que es va mobilitzar
un votant
que no tenia cap intenció
de votar.
I probablement
aquesta sensació,
clar,
a veure,
jo vull deixar una cosa clara
i és que
des del primer moment,
fins i tot
a les taules electorals,
vaig felicitar
els companys socialistes
que estaven allà
perquè la veu del poble
s'ha de respectar sempre.
Però hi ha una cosa
que jo no m'acostumaré
mai.
Jo a perdre
em puc acostumar,
no tinc cap problema.
Però no m'acostumaré mai
que la nit
de la jornada de reflexió
400 persones
es dediquin a anar
al domicili
del candidat
del Partit Popular
a llençar pedres.
Primer a l'asseu del partit.
Això ningú.
Primer a l'asseu del partit
i després...
I que
no m'acostumaré mai
i prefereixo
no entrar en el tema
perquè cadascú veu
el que veu
i nosaltres preferim
oblidar
perquè no tenim cap problema.
Però jo
algunes cares
que estaven per allà
em sonaven.
Algunes cares
que estaven per allà
em sonaven.
No, però al Partit Socialista
també va passar alguna cosa
a vosaltres?
No, no, però...
No tant potser
amb tant de nombre de gent,
això és una cosa...
Però jo parlo
de les manifestacions
que es van organitzar
a les seus
i concretament
que després van anar
al domicili del candidat.
Això va passar.
Això va passar
i jo estava per allà
perquè jo, evidentment...
Clar, el problema
quan parlava abans
dels interventors
que no es van atrevir,
clar, nosaltres...
Jo al cap i a la fi
soc una cara
relativament pública
del Partit Popular.
És a dir,
jo no tinc cap excusa.
Jo he d'anar
a recollir la meva carpeta.
i hi havia 300 persones
allà cridant-me
però jo vaig entrar,
vaig recollir la meva carpeta
però clar,
no se'ls pot demanar
als afiliats normals
que siguin herois.
Que vagin de casa
i que es puguin
exposar amb això.
És normal.
I jo hi havia cares
que em sonaven,
clar,
de determinades
formacions polítiques
de les joventuts,
de determinades
formacions polítiques.
Prefereixo no entrar
en el tema
però són cares
que em sonaven
perquè de debats
i de més
coneixes la gent
i coneixes gent
i hi havia cares
que em sonaven.
A partir d'aquí,
torno a repetir,
nosaltres l'anàlisi
que fem
no va per aquí
però crec
que cap formació política
condemnaix això
la mateixa nit,
és a dir,
una jornada de reflexió
i que a més es va dir
que això era il·legal
i que a més hi ha gent
com el senyor Almodóvar
que encara tenen la barra
de dir que el cop d'estat
era el que nosaltres volíem fer
que fins i tot el Zapatero
ha dit que...
Primer perquè
això de l'Almodóvar
és brutal
perquè era un email
aquest email jo el tinc.
I corre,
i corre.
Sí, i corre
però és que ni tan sol
saben com funciona
això de l'estat d'excepció.
Ni tenen ni idea
de quines són les competències
en una monarquia parlamentària
del rei.
No entraré
tampoc en aquest email.
El que fa una cosa,
havíem d'entrar
perquè ja has tret el tema
i clar,
hauríem de comentar
més o menys
per saber la gent
que la gent
no, però només per acabar
amb el que estava intentant explicar.
Simplement,
que això hauria de provocar
una reflexió
en determinades formacions polítiques
de per què
no es va recolzar
el Partit Popular
aquella nit.
Que era jornada de reflexió,
que no es poden fer
aquestes coses
i que nosaltres
ho vam passar molt malament.
Que hi havia persones
de formacions polítiques
allà al costat
de la nostra seu
cridant-nos
i que ni cap partit,
cap formació política
ni cap membre
ha condemnat això.
I, bueno,
és un motiu de reflexió
que jo crec que és natural
i que s'hauria de fer.
És una pregunta oberta.
No sé si voleu
contestar directament.
Jo crec que sí que s'ha condenat
per almenys del Partit Socialista
d'aquí Tarragona
s'ha condenat
tot el tipus de manifestació
i el que puc assegurar
és que des del Partit Socialista
jo no sé d'altres formacions
no s'ho convocat a ningú
a cap manifestació
ni a cap cosa d'aquestes.
A mi sí que van arribar missatges
però que això van rolar
en porai.
Jo no he dit
que el Partit Socialista
ho va dir que estic aclarat.
Jo he dit que vaig veure
cares conegudes
i això de la condemna
senzillament és mentida.
Aquella nit
cap membre de la direcció
del Partit Socialista
va condemnar aquella manifestació.
Cap membre
i fins i tot
el Josep Piqué
ja parlant de Catalunya
va trucar al Pasqual Maragall
per demanar-li
sisplau
que s'aturés això.
I les paraules
semblen ser amables.
Pasqual Maragall
va sortir a les 3 de la matinada
dient a la gent que...
No, no, no.
Pasqual Maragall
va sortir com a president
de la Generalitat de Catalunya
i cap membre
del Partit Socialista
tampoc a les comarques tarragonines
ni cap altra formació política
van dir
que...
Bueno, van condemnar un escàndol
perquè és un escàndol democràtic.
Un escàndol democràtic
que en la jornada de reflexió
es faci això
i que a més
cares conegudes
de formacions polítiques
participessin en això
perquè això és veritat
Gustavo
i mira'm
tranquil
vull dir
tu ho saps perfectament
i prefereixo
prefereixo
Estàs parlant de cares conegudes
i tu ho saps
perfectament
No, que no ho sé
que no ho sé
que no ho sé
però no em digues
que jo sé alguna cosa perfectament
que no ho sé
que desconec
i que estàs traient tu
ara mateix
la primera notícia que tinc
És igual Gustavo
és igual
passant pàgina i ja està
No, però si treus
si treus un tema
no és que ho vulguis passar pàgina
o sigui
ara estàs dient
perquè conegui
cares conegudes
de formacions polítiques
no sé què
no sé quantos
a veure si m'entens
o sigui
Bueno
que és igual
és igual
Continuem amb el balanç
dels resultats
Us ho vau imaginar?
Pensàveu que aniria per aquí?
Jo és que
ho estava parlant
abans d'entrar en antena
amb el Gustavo
és que
fa una setmana
algú me diu
que el panorama actual
polític a Espanya
seria aquest
i evidentment no m'ho crec
perquè evidentment
sí que
ara es pot dir
que hi havia enquestes
que el Partit Socialista
aquestes que no són oficials
que s'estava atensant
al Partit Popular
però jo crec que
el dels atemptats
va ser
va ser bàsic
perquè es girés
la política aquí
aquí a Espanya
i potser no tant els atemptats
sinó com
el que estava dient
Alejandro
de tot el que va passar
de tot el que va passar
durant la jornada
del divendres
tot el que va passar
durant la jornada
del dissabte
evidentment van ser
fets excepcionals
i hi ha coses
que evidentment
jo no hi puc estar d'acord
o sigui
jo com a demòcrata
o sigui
jo parlo
per mi
suposo que també parlo
per gent
d'Esquerra Republicana
al col·legi
que vaig anar a votar
a mi m'ha sorprendre
que només hi hagués
una interventora
del Partit Popular
perquè clar
jo al diari vaig llegir
que alguns
alguns interventors
del Partit Popular
no hi havien pogut anar
però clar
quan m'ha dit
que més de la meitat
no hi vam poder anar
doncs a mi m'ha sap greu
i ho lamento profundament
ja ho sé
ja ho sé
a mi
i a tots
no no
ho tinc clar
Gustavo
perquè
clar
el més probable
és que
si l'atemptat
en comptes d'estar
reivindicat
per un grup islàmic
la guerra reivindicat
ETA
el més probable
és que les situacions
en què es van trobar
els companys del Partit Popular
ens haguéssim trobat
naltros
això no és cert
saps perfectament que nosaltres
al carrer no sortim
a la seu de ningú
no
però jo no estic
a veure
jo estic dient
que determinades persones
en aquell moment
d'emoció
poden reaccionar
d'aquesta manera
i jo
ho lamento profundament
i és una llàstima
perquè per mi
és exactament el mateix
que l'atemptat
el faci ETA
que el faci Alcaeda
perquè una cosa
que també em pregunto
és
si
si
si bueno
espera
és que pensava que et sonava
el mòbil i donar el meu
no no ha sigut aquí
que em pregunto
on estan les persones
que reclamaven
d'una manera tan clara
qui era
el culpable
de l'atemptat
i ara resulta
que han passat
quatre dies
i ningú ja
té curiositat
pel que ha passat
vull dir
és curiós
la frase a més
era prou significativa
deien
volem sapiguer
abans d'anar a votar
és a dir
després de votar
les frases més anomenades
també és veritat
després de votar
sembla ser que ja no tenen
cap intenció
de sapiguer
el que ha passat
la sensació que li va donar
a la gent
és que no li estaven dient la veritat
una cosa
una cosa
no
però què creus
que van a
tu creus que la senyora Pilar del Castillo
que la gent va anar a votar
perquè hi havia una utilització manipuladora
i desgarnada del dolor
o creus que la gent va anar a votar
perquè creia que el Partit Popular
no li estaven dient la veritat
el que la gent
va creure és evident
perquè el resultat de les eleccions
és evident
jo no posaré en dubte
no coneixes amb la Pilar del Castillo
no, però la gent va creure
la gent va creure en aquell moment
que si li estàvem
evidentment que sí
evidentment que sí
jo la meva opinió personal
i llavors la reacció del Partit Popular
d'aquells dies
no estava aclarint res
el Partit Popular no ha d'aclarir res
ha d'aclarir el govern
ha d'aclarir el govern
el govern no estava aclarint res
anar a les seus no és correcte
no, un moment
no estem parlant de la decisió personal
i una litera de persones individuals
que volen anar a les seus
perquè això no va ser mobilitzat
per cap partit polític
de forma oficial
de forma oficial no però
extraoficial
jo igual que jo puc suposar
que el Partit Popular
estava mentint en aquell moment
perquè no li interessava
llavors
en un moment
en què tota la presa estrangera
està dient
que li estan passant informació
que no és verídica
en el moment
en què tota la presa estrangera
li està dient
que com pot ser
que el govern
estigui dient això
quan tota la presa estrangera
llavors
la gent
hòstia
la gent n'hi pica
l'orella darrere
l'ovella darrere
i perquè ara ja no passa
era perquè s'apropaven
les eleccions
només una cosa
quan tu ara fas un anunci
i ja parlant
jo crec que a la Cebes
primer que ja
deixa'm parlar un moment
sisplau
Gustavo
després
hi ha un anunci
de la Cebes
amb el qual parla
la investigació
en dos sentits
el primer que és evident
és que quan hi ha una investigació
no pots informar
a cada minut
del que està passant
perquè això pot
directament afectar
la pròpia investigació
jo crec sincerament
que el propi
o sigui que a la Cebes
la informació que va donar
va ser del tot
del tot clara
és que claríssima
perquè informades
del primer moment
va dir
ha sigut ETA
llavors
això ho va dir
per al matí
això ho va dir
per al matí
això ho va dir
l'Ibarretxe també
escolta
si després es veu
i tothom comença a parlar
que és possible
que no hagi sigut
i damunt
hi ha una motxilla
en la qual es veu
perfectament
quin tipus de materials
s'ha utilitzat
però això ho va dir
el govern
però no
perquè per al matí
va dir a la Cebes
que el tipus d'explosió
era el mateix
que utilitzava ETA
i després va demostrar
que no
llavors la gent
estava una mica
amb la mosca d'arrere
l'orella
perquè sabia tothom
que un atemptat d'ETA
el que provocava
una majoria absoluta
del Partit Popular
i nosaltres no diem
que ostres
nosaltres no ho volem fer
però
per què fas aquestes valoracions?
com fas aquestes valoracions?
és la percepció que té la gent
si no ho vols veure
és que no ho vols
la gent estava
a la mosca d'arrere
perquè vau mentir
amb el cas de la guerra
vau mentir
amb el cas del prestigio
ostres
estava fart
que mentíssiu
i potser
potser es fa
una comissió d'investigació
que jo
de veritat
recomano
al Partit Popular
que ara quan comença
la senyora legislatura
demani una comissió d'investigació
sobre aquest tema
de si el govern anterior
va mentir o no va mentir
que ho facin
que ho demani
una comissió d'investigació
d'aquestes que no feu normalment
i que s'investiguessi
realment
va ser transparent
com que no ho fem normalment?
No, quantes comissions d'investigació
deixen en l'aire?
Sense anar més lluny
el cas que és cartera
que vosaltres
ni amb el GAL
ni amb Filessa
ni amb els Sums
un corda
Però si vau canviar
el fiscal anticorrupció
Vau canviar
el fiscal anticorrupció
Que volies dir una cosa
que valem una mica
el partit de tenis
De totes maneres
a veure
jo crec que
el que vam passar
des de les 8 del matí
que va haver l'atemptat
fins al dia de les eleccions
jo
evidentment estava a casa
perquè amb la pota així
no podia anar enlloc
llavors
el que veia per la tele
i els comentaris
el mateix
va anar a la universitat
el dematí
van ser hores de bogeria
o sigui sincerament
van ser hores
de només rebre informació
el que va passar aquí
si hi ha algun partit polític
darrere de les concentracions
la gestió que va fer el govern
o no ho sabrem mai
o tot són conjectures
o ho sabrem d'aquí un temps
de totes maneres
jo crec que la gent
va rebre una quantitat
d'informació tan gran
i estava trista
i indignada
pels atemptats
que en aquell moment
ara de totes maneres
també dic que
els polítics
en aquests moments
però des de tots els sectors
des del govern
fins al govern de la Generalitat
fins al partit
més petit
en una situació així
a vegades
el que hem de posar
és una mica de seny
una mica de cordura
tots plegats
tot una mica d'ordre
evidentment
tot el que va succeir
era un caramelo
diguem-ho així
per molts sectors
per aprofitar-ho
per aprofitar-ho electoralment
tant des d'una banda
com des de l'altra
llavors
jo crec que
evidentment això
no ho sabrem
fins
a més que algun dia
no surti
algun llibre
publicat amb pseudònim
de què passó
a les 72 hores de locura
però jo crec que
tots els missatges
que puguin
jo ara
he anat rebent missatges
del que pugui anar rebent
n'hi haurà molts que seran veritat
i n'hi haurà molts que seran mentida
però és que van ser
jo vaig veure com
3 dies de bogeria
però és que
informació, informació, informació
i vore'ns doncs
la gent reacciona
d'aquestes maneres
no és que d'a més temps
companys
jo crec que necessitaríem
no una hora
i dues hores
i tres hores
i el que hagués faltat
i tampoc ens posaríem
i encara així
jo crec que sempre
hi hauria algun puntet
que sempre quedaria
Gustavo
moltíssimes gràcies
Gerard gràcies
Alejandro gràcies
i fins de la setmana
vinent que ja tenim aquí
la Núria
la nostra moderadora habitual
i esperem que hi ha
tota la família
de la Goya de Grills
al complet
però ja hem estat molt bé
també
i tant
però hem d'estirar orelles
també
gràcies
adéu-sia
adéu-sia
adéu-sia
adéu-sia
a