Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
signs demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ana!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i ara entrem cap a dintre i veurem el que trobem.
Intentarem entrar cap a dintre, espero no perdre la recepció.
Estàs perdent, estàs perdent una miqueta.
M'estic adonant, doncs fem una cosa, si et sembla.
Intentem entrar, el que veig i jo que perdem,
tornarem a sortir una altra vegada, si et sembla.
Doncs hem entrant, sí, comentava fa un moment el senyor Manolo,
que hi ha les llesques precisament de pa, vi i sucre,
que tothom que passa només d'entrar al vestíbul del Teatral Metropol s'ho troba
i anem entrant dins.
Si veus que ens perdem...
Ens estem perdent, ja he vist que no podem entrar.
Doncs fem una cosa, posem una miqueta de música, dos segons de música,
el que puguem entrar i després torno a adaptar el senyor Manolo
perquè ens acabi de continuar explicant coses.
Doncs vinga, recuperem. Fins ara, Sílvia.
Recuperem a la Glòria Estefan, mira una miqueta forçats per la situació.
Els fans de la Glòria Estefan contents,
els que volien escoltar en directe aquesta retransmissió de la vetlla del rei Carnestoltes
una mica decebuts, però no patiu,
perquè quan arreblem aquest problema tècnic,
que més que un problema tècnic és un problema normalíssim,
pel fet que com més ens adentrem en el Teatral Metropol,
més cobertura perdem.
Quan això estigui solventat i vegem la manera de fer-ho,
tornem cap al Teatral Metropol a plorar una miqueta,
juntament amb els assistents,
aquesta mort, la mort,
anunciada més que anunciada del rei Carnestoltes, 23a.
Com a la lluvia de la lluvia llega de nuevo la calma,
com a la lluvia de la lluvia llega de nuevo la calma.
El año nuevo te espera con alegrías en el alma,
el año nuevo te espera con alegrías en el alma.
Y vamos abriendo puertas y vamos cerrando heridas,
porque en el año que llega vamos a vivir la vida.
Y vamos abriendo puertas y vamos cerrando heridas,
pasito a paso en la senda vamos a hallar la salida.
Cómo al salir de la tierra, voy a cantar la cigarra,
como al salir de la tierra, voy a cantar la cigarra.
Así es el canto que llevan las notas de mi guitarra,
así es el canto que llevan las notas de mi guitarra.
Cómo a través de la selva se van abriendo caminos,
cómo a través de la selva se van abriendo caminos,
Así también en la vida se va labrando el destino, así también en la vida se va labrando el destino.
Y vamos abriendo puertas y vamos cerrando heridas, porque en el año que llega vamos a vivir la vida.
Y vamos abriendo puertas y vamos cerrando heridas, pasito a paso en la senda vamos a hallar la salida.
Música
Abriendo puertas, cerrando heridas.
Que en la vida hay llanto por hacer, deja tu llanto y echa pa'lante con él.
Abriendo puertas, cerrando heridas.
Abriendo puertas, cerrando heridas.
Gloria Estefan, que jo espero no haver de tornar a escoltar, no tinc res contra ella, però és que vull saber què està passant al Teatre Metropol.
I parlant d'obrir puertas, sembla que sí, que fora la porta s'ha hagut d'esperar la Sílvia amb més que redons, perquè tècnicament pugui ser possible aquesta transmissió.
Sílvia.
Hola, Núria.
Dona la tarda.
Bon dia.
Hola, què tal?
Doncs acabo de raptar ara mateix amb una de les persones de les pleneres, amb el sentiment que caracteritza ens atendrà.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Noto que estem molt tristes.
Molt, molt, molt tristes.
Va tota vestida rigorosa de negra.
Sí, estem molt tristes.
Avui és un dia una mica, podríem dir, dur per la gent de Tarragona en general.
Aiiiii!
No, no, no, no, no, no!
No, no, no!
No, no, no, no!
No, no, no, no!
No, no, no!
Ho has sentit, Núria, ho has sentit?
No sé si...
Estan afectades realment, però que eren una mena de...
Coneixien el rei Cornestoltes, aquestes dones.
Dic que si entreu al vestíbul del Teatre Metropol trobareu moltes, moltes sorpreses.
I sobretot, doncs, moltes plenineres al voltant d'un taüt en el qual, doncs, podem veure
el que seria el representat, d'alguna manera, el senyor Carnestoltes ja en els seus darrers dies.
Aquestes plenineres van vestides de rigorós negre.
Sí, sí, rigorós negre i a més a més hem de comentar que és molt dur per a elles, però duríssim, diria jo.
Anem a parlar amb aquesta dona fins a quin punt...
Si és que pot articular alguna paraula.
Jo crec que no, jo crec que no.
Millor parlar... Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
És un altre dels components, també, de la colla La Bota, que avui l'heu preparat
especialment especial per la gent que s'apropi al Teatre Metropol al vestíbul.
Com que d'any ho prepararem una miqueta així diferent, perquè donin el pes, el pes de Carnestoltes.
A més a més, dic que la gent que entra, diguem que no marxa tranquil·la, per dir-ho d'alguna manera.
No, no marxa tranquil·la perquè no veuen que s'hagi mort, però mira, s'ha mort.
I el cremarem, i el cremarem.
A més a més, podem veure només a l'entrada el que seria el Ninot i la Ninota, que seran els que aquesta nit acabaran el seu rei alma, no?, per Carnaval.
Clar, el Carnestoltes s'ha mort, i clar, Carnestoltes com que no es mora, deixen senyal al Ninot i la Ninota, perquè el cremarem, per tornar l'any que ve.
I tant, i tant. I la colla de La Bota estarà allà, no?
Com que d'any, un 14 anys, l'any que ve, si Déu vol, estarem aquí donant el condol al nostre Carnestoltes 24è.
24è, i tant, i tant. Jo recordo fa alguns anys ja, que estàveu, en un primer terme, estàveu a la Rambla, que també preparàveu, d'això fa plogut una miqueta, mai millor dit, pel dia que fa avui.
Bueno, de ploure no plogo mai. Avui ets dispejat. Fa 13 anys que estàvem a la Rambla, va ser l'any 93, 94 que vam estar a la Rambla, fins que el 95 vam entrar a Metropol.
I que tal, aquí, jo no sé, com rep la gent tot el que heu preparat, perquè Déu n'hi do, eh?
Aquí donen molt més coses que en el carrer, eh? Vull dir, aquí ja vam poder preparar una miqueta de cosa tètrica, que és un enterro, no?
Però la gent surt contenta i riu, no sé, no sé si venen a passar-s'ho bé o a donar el condol.
Jo crec que una coseta i l'altra, eh? Jo crec que s'assumen les dues coses.
Sí, sí, jo crec que aquí la gent surt rient, no és el nostre ho fer que surtin rient, sinó plorant, però mira, és Carnaval.
Expliqueu-me una mica així per sobre, no sé si la persona a la qual abans has plorat una miqueta,
m'ha dit que no amb la mà perquè clar, la tristesa, clar, és que és molt dur i és molt fort, és que és lògic de que...
No, no, jo l'entenc, Joan, si et sembla, parlo amb tu, perquè ella ve que no para de plorar i me sap greu.
Vine una miqueta més cap a la porta, a veure si ens sentim millor.
Explica'ns, per la gent que hagi de venir aquí al Teatre Metropol, fins a quan tindrà temps?
Però clar, això és immediat, no?
Sí, a veure, el nostre rei fins dos quarts d'avui més o menys, no, fins dos quarts d'avui més o menys, gràcies, gràcies.
Està donant-li condol.
Els dos quarts d'avui, està aquí, després en representació d'ells, els ninot i la ninot, els diables,
i a la comparsa del Dol, que el portin a la Rambla i ell li diu el seu testament
per deixar tot i a dret de tot polític que funciona.
Doncs tindrem temps, com podem veure, tota aquesta tarda, diguem-ho així, per poder passar
i després ja, que no ens donem pressa, ja haurem d'esperar, com com dèiem abans, fins a l'any vinent, no?
He vist que hi ha molta seguretat, jo no sé si us han trucat, han amenaçat d'alguna manera, no sé.
No, no, però com que ja t'han de rebombori amb tot això dels malentesos,
han posat més seguretat aquest any, que no diguin que també parlem amb certes persones.
O no serà que el pa, vin i sucre influeix d'alguna manera als visitants?
No, el pa, vin i sucre cada any se'l foten, no hi ha cap problema, el pa, vin i sucre.
El que passa és que la seguretat és la seguretat, deixem-ho estar.
És una cosa molt sèria dins el carnaval i tindrem seguretat.
I gràcies que han vingut les forces municipals i les d'ocupació.
Quin drama, quin drama, per l'amor de Déu.
Una jornada de dol, sí, sí.
Amor de Déu.
Quin drama, quin drama, quin drama.
Com aguanteu aquests siscles, Joan?
Com us aguantem? En clares d'ou.
En clares d'ou?
Molt bé.
Bé, hem d'acabar rient, perquè sempre dins de la part negativa,
sempre hem de buscar la positiva.
Des que de la cara la invirem, tornarem amb la gent de la Colla a la Bota,
tornarem amb les ploneres i tornarem amb el carnaval.
Joan, moltíssimes gràcies.
A res, i a seguir informant com ho informeu, eh?
I amb tota la família de la Colla a la Bota, moltíssimes gràcies per haver-nos atès.
Gràcies.
La ploranera entra precisament a acabar de posar-se al costat del taüt i acabar de plorar.
Hem de dir, Núria, que de veritat no et quedes indiferent,
perquè hi ha d'ací, tot el vestíbul del Teatre Metropol s'ha vestit de negre,
i hi ha com una espècie de llençols negre que tu vas entrant.
Clar, tu no saps el que et trobaràs.
Tipo túnel del terror, això, eh?
Sí, ei, no vull dir-ho.
Una miqueta.
Exacte, és una miqueta túnel del terror.
M'he trobat una de les ploraneres que anava vestida de blanc, amb un camisó.
Ui, com niña de l'exorcista, perquè van desfeus símils.
Veus, veus, veus, que a mi no m'ha fet res,
perquè clar, jo anava amb un dels components de la colla a la bota
i he pogut passar sense que et passi res.
Però hi ha esquelet, hi ha rates.
Hi ha rates?
Ah, jo no dic res més.
Que vinguin i que ho comprovin.
També hi ha la persona que es troba al taüt, al cadàver en qüestió.
Jo no diria que és tan cadàver.
És que ara t'haurà de dir, perquè Sílvia,
una possible entrevista amb el rei Carnestoltes, com la veuries?
Ara mateix, és que ho trobem una mica complicat,
perquè hauria de sortir.
I clar, hi ha molta gent que visita.
Ja que està mort, doncs, ja mordes, que ens en pau.
Encara que està mort per quan ell vol.
Amb això ja t'ho dic tot.
Perquè la gent que ve, se'l mira.
I de cop i volta...
I ja està.
Tota una experiència.
És que com el divendres veig molt en un, dos, tres, ja m'entenc.
Escolta, Sílvia, i això del pa i sucre?
El pa i sucre, doncs, només entrar, com ell que diu al Teatre Metropol,
ens ho trobem, la gent pot agafar un o pot agafar dos,
i conforme va entrant cap al vestíbul, s'ho van menjant.
Allà, entre en sur i en sur, mossegadeta, no?
Exacte.
Per anar pujant l'atenció.
Que en sur, horror, horror.
Que susto, que susto.
Podria triar...
Deia que dir, hi ha molts nens,
que ara mateix podríem dir que són els protagonistes també del vestíbul,
i que són molt atrevits, eh?
Sí, però és que ara t'anava a dir,
com te surti un nen d'aquests repelents que ja ho ha vist tot,
que va anar a Port Aventura i ja està curat d'espans,
clar, una mica, li fas l'ensurt i es queda igual.
El que sí que he vist, i el que he sentit,
a banda de la música que és així com tètrica, lenta, eh?
Sí, sí.
També he vist que quan donen aquests ensurts,
hi ha alguns que se'n riuen directament
i d'altres que foten uns crits, que Déu-n'hi-do, eh?
Però fem una cosa, Núria, ara ja estem fora del Teatre Metropol,
estem mullant-nos, literalment, goteja...
Veus que bonic, dona, que creixeràs.
...quatre...
Que maja, que bona persona eres.
Doncs això que està...
No està diluviant, no,
però es fa el xirimiri aquest,
que de mica en mica t'acala els ossos, eh?
Sí.
Què et sembla si recordo tots els actes que ens queden d'ara
i fins que s'acabi el Carnaval?
Vinga, va.
Sí, doncs vinga.
M'agrada, m'agrada.
Dic que a les cinc de la tarda ha començat
el vestíbul del Teatre Metropol
l'obertura de la Casa Mortuària
i la Vella del Carles Toltes XXIII,
que tenim de temps com fins a dos quarts de nou del vespre,
una miqueta menys.
A les vuit del vespre, a Teatre Magatzem,
el concert a l'aula de cant de l'estudi de música,
a dos quarts de nou a la plaça de la Migdalluna,
tabalada, concentració de timbals, caixes, bombos,
bombos i altres instruments de percussió
per acompanyar el Ball de Diables,
a tres quarts de nou a la Rambla Nova,
davant del Teatre Metropol,
sortida del Ninot i la Ninota,
dir que a les nou a la plaça de la Font
la proclama pública del testament del Carnestoltes
per part del Llucifer, el seu notari real,
a un quart de deu des de la plaça de la Font
i cap a la part d'alta a l'enterrament del Carnestoltes,
a tres quarts de deu a la plaça de la Font
la coca amb recapta,
que aquí tot s'ha de fer nyam-nyam,
que hi haurà llonganissa del Carnestoltes,
posa aquí.
A veure,
Núria, ara m'acrea ara mateix,
hi ha nens aquí davant meu.
Clar, si li han tallat el Carnestoltes
per repartir-la aquesta nit?
I vols dir que donarà, per tant?
Clar, aquí està la pregunta.
Hem de medir.
Això ja és qüestió de centímetres.
Tu no t'hi vas fixar, no?
No sé.
Si la cosa podia donar-la.
No, no t'hi vas fixar.
Dic a veure a l'orquestra,
aquesta nit que podíem ballar,
mentre mengem la nyam-nyamista del Carnestoltes.
A dos quarts, doncs, a la plaça de la Font,
espectacular castell de focs artificials
i crema del Ninot i la Ninota dins de la bota.
Quan faltin deu minutets per les 12 de la nit,
aproximadament el campanar de la catedral
hi haurà el toc de quera o entrada a la quaresma.
I a les 12 de la nit, a la plaça de la Font,
allà segurament que seran totes les comparses
que han participat aquest cap de setmana passat
al Carnaval de Tarragona,
en el qual es sabrà el veredicte del concurs de comparses.
Com podeu veure, aquí són els darrers actes
del Carnaval de Tarragona
i tinc aquí al meu voltant un munt de nois.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Heu bé?
Cinc, eh?
Que m'estava mirant atentament.
Com us dieu?
Jo, Rubén.
Jo, Vicenç.
Albert.
Octavi.
Marc.
Heu entrat dins el vestíbul del Teatre Metropol?
Sí.
I què us ha semblat?
A veure, comencen per tu.
Hi ha més poca cosa que l'any passat.
Hi ha més poca cosa.
Et trobes que l'any passat va ser més emocionant.
Va ser més fort, o sigui, feia més por.
Sí.
Avui, però, ja ho heu-n'hi-do, no, també?
Sí, però no feia tanta por com l'any passat.
O sigui, tu ets una espera amb por.
Eh?
A tu t'agrada això del túnel terror,
pel·lícules de por, de sang i fetge.
Sí.
Hi ha algú que no li acabi d'agradar, això, o no?
Allò que diguis, ostres, a mi m'ha impressionat, avui.
No, eh?
Ostres, l'any vinent és un repte per vosaltres, eh?
L'any vinent, a veure si passem una mica més de por.
Així que us va agradar més l'any passat, també?
Esteu d'acord?
Què hi havia l'any passat?
L'exorcista.
A veure.
L'exorcista allà.
L'exorcista al llit, estava?
Bueno, diguem.
Hi havia l'exorcista,
el mateix que aquest any,
el mort del carnestoltes.
Bueno, mort, mort.
Bueno, mort, entre cometes.
Estava molt viu aquest mort, eh?
Sí.
I hi havia també, doncs, gent pel passillo,
però aquest any hi ha més poca cosa, no hi ha...
A veure si de cara l'any vinent, no?
Sí.
Perquè vosaltres ja heu sortit del col·le
i heu vingut ja directament cap aquí?
Sí.
Perquè ve que encara esteu bastits de reglament, no?
Sí.
A veure, i a tu què és el que més t'ha agradat?
Dintre del que heu pogut veure, vinga.
Alguna cosa positiva podem trobar, no?
El que ens falta és aquest,
que estava aquí a l'ataút,
doncs que s'aixecava bastant
el que hi havia al principi, no?
Però el que s'ha posat després, sí.
O sigui, que aquest que hi ha ara us dona...
Jo que dius, mira quin mort,
no, no, no, no, no, surc res, no?
Doncs moltíssimes gràcies.
Vam dir un adeu així tots.
Adéu!
Doncs Maria, acomiadem des d'aquí,
des del Teatre Matrocó.
A mi m'ha xocat això,
que no ho havíem comentat,
carnestoltes, per torns.
Diu, el que hi havia abans no s'aixecava gaire,
però ara el que li toca aquest torn,
el torn de les cinc i mitja, les sis,
doncs sí. Com que impressiona
una mica més, no? Ja m'imagino,
ja m'imagino. Que fora allò, a mi em toca estar
mort de 5 a 5 i mig.
Hem de pensar que la gent de la colla de bota
a banda d'organitzar això, que és per llançar
una llança a favor d'ells, clar,
també treballen. I els horaris
són els horaris, Núria, tu ja ho saps, no?
Sí, sí, però escolta, parlant de treballar, jo també pensava
a les 12 a la plaça de la Font hi haurà
totes les colles allà formades.
Clar, perquè han de saber
a veure qui s'emporta de carrer any vinent,
l'oportunitat de portar
d'alguna manera el que seria
el Carnestoltes o la concubina
de carrer any vinent. O sigui, la concubina seria la onzena
i el Carnestoltes seria el 24è.
Doncs, senyors, estem
pendents de veure quina és la comparsa
guanyadora i qui serà l'any vinent
l'encarregada de poder portar
el cèquid de Carnestoltes i la concubina.
El que passa és que, senyors de les colles,
avui a les 12 es reuniu tots a la plaça
de la Font hi ha gran festa, però demà
tothom va treballar, eh? Ah, companya,
que aquí podria ser el dia següent un dia de festa,
que podíem, no sé, reclamar-ho d'alguna manera.
Es podria solidaritzar tota la ciutat, sí.
Demà, festa nacional de Carnestoltes.
Inclús per nosaltres, ni que no hàgim anat a les colles,
però escolta. Demà és dimecres de cendre, no?
Sí, l'és, l'és.
L'és. Doncs el set dimecres de cendre
el que podríem fer és festa del dimecres de cendre.
Vinga. Hem també d'honorar, d'alguna manera,
a la senyora Quaresma, no?
Sí, sí, sí. Començar la Quaresma,
nosaltres que som tan pietoses.
Per això mateix.
i que necessitem purgar tantes coses,
doncs mira, tu, demà festa.
Però parles per tu, no?
No, no, no. Demà serà traumàtic.
Serà traumàtic per més d'un,
atenció, més d'un,
que anirà a treballar a les 8 del dematí
encara amb aquelles restes de maquillatge a la cara,
que segurament no s'han pogut treure.
Jo crec que ja, com ja ho deuen saber d'altres anys,
ja no els hi deuen ni importància,
és allò que dius,
ai, mira, ho treballo tu?
De què hi veus este anyo?
Sí.
I està purpurina per tot el cuerpo?
Doncs bueno, mira.
El que a mi m'amoïna una mica
i mirant cap a dalt
és que està molt ennubulat.
Vols dir que potser no hi haurà foguera per cremar avui?
No, no, no, foguera, rai.
A mi el que m'amoïna és que després s'animi,
m'entens?
Jo, mira, com és carnaval,
jo també m'animo i vinga.
No, no, toquem fusta,
estic toquant amb el cap,
fusta de primera mà.
I res,
que esperem que el temps
ens acompanyi una miqueta més, eh?
Acaba la festa.
Ja per al final del carnaval, exacte.
Acaba bé la festa,
sobretot tenint en compte
aquest espectacular,
em sembla, no?
Castell de Focs,
que has dit que hi hauria també.
Ui, hi hagi la cremada, la cremada.
La cremada, la cremada.
La cremada, la cremada
del ninot i la ninota.
I a més a més,
sí, espectacular Castell de Focs,
que hem de recordar
que va a càrrec de la pirotècnia
Ricardo Caballera de Bodeña.
Hombre, que està,
què em dius?
I tant,
és la primera vegada, no?
Sí, no?
Bueno, bueno, bueno.
El mío, el mío.
Mejor que lo dejemos aquí.
Dejemos correr un tupido velo.
Ho deuen fer bé,
aquests xics, mira.
I tant, i tant.
Ja està bé.
No ho podem veure per Tarragona.
Doncs, Sílvia, digue'm.
No, res, que deixem tornar.
Mira, mira, la música
de l'exorcista.
Espera, espera.
Oh, que currats els efectes.
Veus?
Molt bé.
Quina calla, eh?
Molt bé.
Res, que us convido a tothom
que viníeu i que correu
cap al vestíbul del Teatre Metropol.
Núria, ara sí.
Bona tarda, gràcies.