20 minutets que falten per arribar al punt de les 6 de la tarda.
20 minuts només que tenim per encetar i tot just tancar si podem
alguns dels temes polítics i socials que s'han despertat durant aquesta setmana.
Els comentarem, la majoria que puguem,
vaja, amb els nostres contartulians, tots ells joves,
tots ells dedicats a la política i avui una miqueta revolucionats que venen.
Nois, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, Fede Adán, bona tarda, un per un.
Hola, bona tarda.
Gerard Castells, bona tarda.
Bona tarda.
Gustavo Quadrado, bona tarda.
Bona tarda.
Mario Pérez, bona tarda.
Hola, què tal?
Jordi Roca.
Bona tarda.
No he dit als partits polítics, me sembla que la gent ja us coneix, eh?
Sí.
Sí?
Bueno, el Gerard està pensant passar al PP, me sembla.
No, de moment no.
No sé per la costa que porta.
A veure, temes, en tenim un munt.
No sé per a quin voleu començar.
Enllestim un que potser no donarà gaire polèmica,
el Fons Monetari Internacional.
Bueno, bueno, bueno.
Podríeu començar amb la polèmica de la manipulació del tripartit i la premsa?
Jo crec que sí.
Sí?
Abordem-hi el tema de la premsa directament.
Dóna més debat el tema de...
És que no esteu mai d'acord amb mi.
Manipular la informació que fa el tripartit.
Vinga, que algú expliqui en què ha resultat que ha estat això d'aquest informe bomba
sobre els mitjans de comunicació, que sembla que ara som dolents.
Bueno, jo que tinc...
Jo que soc una persona que no t'endeixo la demagogia.
Bueno, jo he llegit els dos pols oposats a cada diari,
segons l'informe sortien, o es diu que sortien més beneficiat o més perjudicat.
En aquest cas, potser el periòdico i l'avantguàrdia.
O sigui, m'ha fet gràcia perquè és que la versió que es dona és completament diferent.
Això contradiu una miqueta el que diu l'informe, no?
Això contradiu l'informe, en principi.
És que jo no li llegi l'informe.
I, doncs, clar, que l'informe se l'interpreta com vol.
En teoria, parla de...
Per el que he pogut llegir jo dels dos diaris,
és una mica explicar la situació com estan ara els mitjans de comunicació
i com se troben després que el tripartit estigui governant la Generalitat
i que els socialistes estiguin governant a l'Estat.
Una mica explicar com estan a nivell econòmic, a nivell polític,
els canvis que hi poden haver a curó i al termini de...
Perquè, clar, hi ha segons quins diaris que segueixen una línia
i que ara l'hauran de canviar.
I que potser amb això rodaran alguns caps.
Llavors, clar, el periòdico, segons sembla...
Què vols dir, amb això? Que haurien de canviar la línia editorial?
No, no dic que haurien dit, que hauran.
Que hauran de canviar i per què l'hauran de canviar?
Que segons alguns... Perquè hi ha determinats diaris
que evidentment tenen una connivencia amb el poder.
Això és el que diu l'Informa, no és el que jo pensi.
Que també.
No? Però que vull dir que...
I que es considera que alguns diaris canviaran la seva línia editorial i això.
Però és algo tan curiós com, per exemple, el periòdico.
Diu que l'Informa, el periòdico aquest any, ha tingut beneficis de, no sé,
10 milions d'euros.
I, en canvi, a La Vanguardia, diu que el periòdico és un diari econòmicament inviable.
No? Vull dir que, evidentment, cada diari se l'ha agafat a Cortador por la Rassante
i s'ha agafat l'Informa com ha volgut.
Però vaja, que la polèmica ve una mica i el fet que tothom s'hagi enfadat
ve perquè lligaven, doncs això, mitjans de comunicació amb territoris de poder, diguéssim, no?
Allò que s'ha dit que la premsa ha de ser imparcial i tot allò,
doncs no, sembla que ho deixaven bastant per terra.
Vindria per aquí.
Home, jo crec que és negable que la premsa és normal i els periodistes mai són...
No és que no siguin mai, però hi ha periodistes i hi ha premsa que no és del tot mai imparcial.
Això és un informe que no se sap d'on ha sortit...
És que com es pot presentar un informe i que no se sàpiguen les fonts?
Vull dir, teniu un informe...
Exactament, però per aixecar la polèmica i tenir una mica el que és,
ser una mica el centre d'atenció quan no estem en propostes, no?
Llavors, arriba un informe a les mans d'algú on...
Que potser és el treball, jo què sé, imagina't que és la tesina d'algun estudiant de la UAB.
Llavors, no està ni signant, ni sellat per ningú, ni res,
i aquí es troba com que ha sortit del tripartit, exacte, exacte, del govern de Catalunya
i, bueno, ja el govern de Catalunya el que ha fet ha sigut manifestar
que es faria una investigació interna per veure d'on ha sortit aquest informe
que no marca cap línia política a l'hora de seguir, a l'hora d'intentar controlar
els mitjans de comunicació que jo he pogut llegir als dos o tres diaris
és que el que fa és una analítica una mica potser profunda o inclús potser subjectiva
de com està la situació als diaris i als mitjans de comunicació a Catalunya.
Però és que a mi em sembla molt poc respectiu i molt poc seriós
que s'agafi un informe que no se sap d'on surt, que no té cap sellell, ni té cap firma
i es vulgui treure aquí com si sortís del govern quan això ni és desmustable ni hi ha d'això.
Jo estic totalment en contra del que diu el Gustavo perquè si això que diu ell
que no se sap d'on surt, que no se sap qui l'ha fet ni ningú pren cartes respecte a l'assumpte
és fals, és que si el senyor Sallarés, secretari general de comunicació,
nomenat pel govern tripartit, assumirà responsabilitat, és que ell mateix està assumint
que això ha sortit del seu departament perquè si no el senyor secretari general de comunicació
no assumiria cap responsabilitat, amb la qual cosa sí que se sap que surt
si no del govern en si mateix d'un departament del govern
perquè ho està assumint el propi secretari general de comunicació, el senyor Sallarés,
amb la qual cosa és evident que surt del govern perquè el senyor Sallarés
és un càrrec anomenat pel senyor Carol Rovira, amb la qual cosa és un càrrec
anomenat pel secretari general d'Esquerra Republicana.
Llavors, si el propi govern, mitjançant la secretari general de comunicació,
està assumint la responsabilitat d'aquest informe, vol dir que assumeixen
el fet d'aquest informe, amb la qual cosa sí que se sap d'on surt.
No és un informe que se l'hagin inventat, sinó que ho estan assumint
i després a mi em sembla molt, jo crec que atenta contra la llibertat d'expressió
el fet que des d'un govern s'estigui tildant determinats diaris
de partidistes, de no partidistes, de com haurien de canviar les seves directrius,
de que tildin a determinats periodistes d'un partit o d'un altre,
que aquest hauria de seguir, que aquest no hauria de seguir, que com haurien de canviar.
Crec que evidentment s'ha sentit contra la llibertat d'expressió.
En quins diaris podrien influir més, en quins diaris podrien influir menys.
Què en penseu d'això? A part allà de l'informe, del fet que existeixi, clar.
Si la Generalitat té tantes subscripcions a cada diari, s'hauria de ser públic i notori.
O fins i tot posar-ho, igual que tens la tirada de la OJD,
doncs posar, doncs, hi ha tantes subscripcions d'aquest diari
per la Generalitat i per l'Ajuntament d'Olot, o per qui sigui,
i almenys saber-ho, perquè tu saps que si la línia editorial afavoreix molt el govern
i té tantes subscripcions, doncs potser pot ser més escèptic.
Però saber-ho, o sigui, a mi no em sembla bé o malament,
el problema és que no se sap i el problema és que els que diuen
no, és que això està molt malament, quan n'arribem,
i resulta que quan arriben el que volen és fer-ho encara pitjor,
o fer-ho per ells mateixos, doncs jo crec que això no és avançar,
és anar fent el mateix, i potser s'hauria de canviar,
només saber-ho, saber-ho.
Si és inviable un mitjà de comunicació, a part de què?
Això que també són inviables un munt d'empreses i un munt de...
i no per això reben subscripcions de la Generalitat.
Llavors explicar-ho i dir-ho clarament i dir per què.
Jo crec que el que passa és que de vegades si les coses són inviables
i tenen un interès, per exemple, un mitjà de comunicació
o la TV3 en el primer moment,
doncs suposo que la Generalitat va invertir molts diners
perquè tirés TV3 endavant.
Un diari, si comença, de nou, potser la tirada catalana
va començar de nou, potser és inviable,
doncs això, si la Generalitat interessa,
doncs tira endavant uns diners perquè el projecte funcioni.
O sigui, de vegades els diners serveixen perquè arrenqui,
com els fons europeus de la FEDER, de la Unió Europea,
servien al seu moment perquè Espanya tira endavant.
O sigui, hi ha coses que són necessàries, entenc.
Si no em sembla realment, si governes, governes per això.
Però digue-ho, digues, mira, això ho recolzem
perquè volem un diari en català o el periòdico
que té amb dues versions.
Això em sembla perfecte.
I destinem tants calés.
I tants calés són per això, i per això, i per això.
I tanta publicitat institucional,
i repartida com?
Si hi ha un diari que també ho fem amb dues llengües,
també li donaràs la part proporcional?
Perquè, clar, si no,
el que has de fer és dir-ho clarament,
i que tothom hi pugui accedir,
no només els que són de determinada corda.
Si tu creus que necessitem premsa en català,
per tant, que la gent pugui informar-se en català,
amb la seva llengua,
digue-ho, però digues amb quines condicions,
i que qualsevol pugui accedir.
I si no és cada any, o per concursos, o com sigui,
però el que no, així una mica,
que ha dit que l'opinió al final resulta que està polititzada,
i més igual del color.
De totes maneres, tu saps ben bé que qui mana
o qui dirigeix un diari,
si li venen els diners d'una banda,
evidentment haurà de ser partidista,
perquè aquella persona que estarà dirigint aquell diari,
aquell mitjà de comunicació,
estarà posada pels seccionistes majoritaris.
Jo vull creure que no és així.
A mi també m'agradaria creure que no és així.
Jo vull creure que no és així malament,
però amb una empresa pública sí,
perquè l'interès ha de ser general,
i qualsevol ha de poder accedir,
perquè si jo dels meus calés em monto una revista,
es dirà el que jo vulgui.
A més, si és el govern...
Jo sí que estic d'acord amb això, Jordi.
Potser una mica d'una forma diferent,
jo no exactament,
més que dir exactament què s'està fent,
què s'ha de dir,
sinó és tot aquells mitjans de comunicació
que suporten una mica en fons públics,
fer una mena de normativa de com s'ha de regular això.
O sigui, el que diu el Jordi,
si intenta impulsar un païll de diaris en català,
fer una normativa de com s'ha de fer això,
com s'ha de subvencionar aquests tipus de diaris.
I ser transparents,
perquè clar, hi ha diaris que són privats
i que funcionen molt bé,
i altres que potser es necessiten una mica d'ajut
i s'està fent una mena de comparativa desleiat
entre els diferents diaris.
I llavors això sí que s'hauria d'intentar
ser més transparent i fer una normativa
o fer una llei que intenti regular tot això.
Jo crec que el problema no és la normativa,
el problema està en elegir quins diaris s'han d'afavorir.
Perquè estem d'acord que s'ha de fer una normativa
per regular això,
però tu dius, si s'han d'afavorir tots els diaris...
Amb igualtat de condició...
Però per això és el mateix,
per què s'han d'afavorir els diaris?
Jo crec que aquí hi ha l'error,
no s'ha d'afavorir cap diari.
Cada milla de comunicació és lliure,
cada milla de comunicació ha de tindre les mateixes possibilitats,
i jo crec que des d'un govern tripartit
no s'ha d'afavorir cap diari.
Ni a un, ni a dos, ni a tres.
A tots per igual.
A tots per igual.
No, no, però bueno...
Per què dic que mirem uns favorits nosaltres?
No, estem parlant de fer una llei
en la qual això quedi oberta
i transparentment en unes condicions
igual per a tothom.
És com que, jo què sé,
és com si...
Igual que si es fa una normativa en un ajuntament
per tal de subvencionar
les diferents associacions
i grups de veïns,
tots sabem que com això no funciona així,
hi ha associacions que es porten més subvencions
i altres que menys.
Llavors, això ha de ser igual
amb els mitjans de comunicació
o exactament amb els diaris
o així s'ha de fer una normativa
en la qual si s'ha de recolzar
els diaris en català
ha de fer un format transparent
amb uns anàlisis objectius
i que sigui igual per a tothom.
Però el tema de les associacions
no va així.
El tema de les associacions,
la subvenció que es dona a la associació
va en funció de determinats criteris.
El nombre d'activitats que es fan...
Sí, però hi ha una part d'activitats
que són subvencions,
no sap tothom.
El nombre d'activitats que es fan
durant l'any,
el nombre de socis...
Si hi ha una sèrie de criteris
per determinar la quantia
que es dona a la subvenció,
doncs el mateix farem
amb els diaris, no?
Tu saps perfectament
què és això necessari.
Però totes les subvencions
són aprovades.
Són aprovades pel ple
de l'Ajuntament.
Hi ha una part subjectiva
i hi ha una part subjectiva
que depèn del color que siguin
se'ls ha d'arribar més.
Però hi ha una comissió.
Això ja no, eh, Gustavo.
Això era quan governàveu vosaltres.
Evidentment.
Ara no.
Hi ha una comissió.
O sigui,
han sortit un montón...
Des que està el PP
les associacions estan contentes.
Han sortit un montón...
Hi ha algunes associacions
que estan...
Les que no estan contentes
és que han desaparegut.
No és que des que està el PP,
sinó que el Partit Popular
governa en coalició amb Convergència.
suposo que és que Convergència
era uns criteris
per determinar
com a donant la responsabilitat
la solitat.
Com a donant la responsabilitat
van aparèixer
amb els socialistes
no es feia res.
Em sembla que és el tema
per no parlar.
Us baixo el micro
a que no us sentiu ja.
Va, no parleu a l'hora
que fa cinc minuts
que no us fa entendre res.
És que quan es toquen
els temes de subvencions...
Jo donaria la paraula
perquè no han tingut gaire ocasió
al Màriu i al Gerard
per si volen comentar alguna cosa.
Però és que,
bueno,
amb el tema aquest de...
Bueno,
tornant al tema
aquestes mitjans de comunicació un dia
potser ja podem parlar
del tema subvencions a Tarragona.
És que, a veure,
és que la persona
que avui en dia
no hi ha de...
A veure, una cosa...
Ens podem rasgar
totes les vestitudes
i dir no,
que la premsa ha de ser lliure.
Però sí, però...
És que ho ha de ser.
És que ho ha de ser.
Però a veure...
Jo vull creure
en la honestitat
de cada peruista.
A veure,
sisplau,
un moment,
a veure,
que són persones adultes
i que ja fa molt de temps
que hem sortit a casa
tots plegats.
A veure,
si jo m'acompro la Razón
sé quina línia editorial té.
Si m'acompro el País
sé que és PSOE.
Si m'acompro l'Avui
sé que és una altra línia.
Si m'acompro l'Avantguarda
sabré que és una altra línia.
A veure,
si m'acompro el Lémont Diplomàtic
sabré que és una altra línia.
Sisplau,
no seguim...
No vulguem quedar tan bé
i creguem en la honestedat
dels periodistes.
Segueixen una línia editorial...
Però no és el tema de la línia,
és el tema
de la implicació del govern.
Però és que...
i la influència que pugui tenir
mitjançant els recursos públics.
El que tu no pots fer
és governar
i pagar la gent
perquè et vengui
el teu programa electoral.
Perquè això és finança solidaritat.
Posaré un exemple
tan tonto com el de la Razón.
La Razón era un diari
que fa tres anys
estava pràcticament mort.
Casualment,
en un diari
que ningú llegia en aquella època,
ara potser la gent
comença a llegir,
sortien anuncis
a tota pàgina
de Telefònica,
de Transmediterrània,
etcètera, etcètera, etcètera.
Això vol dir que hi ha algú al darrere
molt interessat
amb aquest diari i continuï.
M'he quedo sorprès
que sàpiga estar
en el contingut de la Razón.
No, no,
és que jo llegeixo la Razón
perquè, evidentment,
vull pluralitat d'opinions.
A veure, jo soc d'Esquerra Republicana
però llegeixo la Vanguardia,
llegeixo la Razón,
llegeixo el periòdic,
llegeixo la Vull.
I el món diplomàtic.
Eh?
I el món diplomàtic.
I el món diplomàtic a vegades,
però...
I fan fotre el que mai, no?
Això ja no,
a l'Alemanya no hi arribo.
Però que avui dic,
però és que és lògic,
sisplau,
no ens fem creure ara aquí
que tu agafes la Vanguardia
i no saps quina línia editorial.
Suposo que és com els...
És que no estic parlant
de línia editorial,
estic parlant de la influència
que vulgui tenir un govern determinat o no.
Doncs si a aquest diari
li interessa que el govern
continuï ha de dir una línia.
Estic parlant de la intenció
d'un determinat govern
de fer canviar aquesta línia.
Però l'Informa no ho diu, això.
Però és que...
A vegades.
Sí, sí, que ho diu.
Ho diu clarament, això, Gerard.
Democràticament,
que no sé per on ho troben,
canviar la línia editorial d'un diari.
Diu aquestes paraules, eh?
Canviar les línies editorials
a determinats diaris.
Amb el nou govern.
Això què vol dir?
Doncs que s'està mediatitzant
directament des del govern
l'opinió pública
o la premsa.
No s'està mediatitzant.
Com que no?
Jo des del govern tinc que...
Però hi ha cap actuació.
O sigui, el que m'estàs dient
és que hi ha un document
que fa un anàlisi
i fa unes consideracions...
Un informe de govern.
Un informe intern,
però no és ni cap aplicació
que s'hagi d'aplicar
ni res d'això.
És que...
Aplicar-ho no ho s'ha aplicat,
però és que si hi ha un informe de govern
que t'està dient que té com a objectiu...
Si jo feia un pla estratègic
dintre del meu partit
en el qual analitzo una mica...
Però partit i govern
són coses diferents.
A veure si ho acabem d'assolir
amb aquesta democràcia.
Partit i govern és diferent.
Et dones compte a tu
que el Partit Popular i el govern
sempre ha estat una mica...
No, no, no.
Nosaltres no hem anat a atacar
seus de partits
volent-li preguntar al govern.
Nosaltres sí.
El que et volia dir és...
Nosaltres sí.
Potser és que el Partit Popular
i el govern...
Home, en el moment en què
sempre ha sortit
responent a qualsevol crítica
cap al govern,
llavors és que el Partit Popular
i el govern popular
eren el mateix.
No s'ha diferenciat.
Els ministres el que han de fer
són rodes de premsa pública,
no exclusives del país.
Perquè si no,
sembrarà gran, hermano.
A mi em sorprèn, Gustavo,
que em diguis que
no es vulgui ametitzar
l'opinió pública
quan hi ha un informe
fet des del propi govern
que està aconsellant
que la línia que s'ha de seguir
en nivells de comunicació
és fer canviar la línia editorial
de determinades
mitjans de comunicació.
Això no és mediatitzar.
A mi diguem-ne
què significa mediatitzar?
Perquè el govern
hi estarà aconsellant
que faci això.
És la fidelcastització
dels amics.
és pitjor
utilitzar fons públics
per subvencionar
una campanya
electoral.
I qui ho ha fet això?
I els 4 anys?
No ho sé.
Són en 10.
Els 4 anys que ho ha fet.
S'estàs acusant de coses
però també
s'hi poden acusar
dels altres.
Jo crec que no cal...
Podem parlar de moltes coses.
No cal, no cal.
A veure,
si tu t'has ensaludit...
Si tu t'has ensaludit...
I quantes menys d'euros
que va desviar
des de presidència
el senyor Mas
cap a la seva...
Ara que estàs dient.
El que s'ha de fer
és anar al jutjar.
El que s'ha de fer
és anar al jutjar.
A veure,
si us esteu atacant
d'aquesta manera
nosaltres ens defensem
i vosaltres
us sentiu aludits
és per a alguna cosa.
Si tens arguments
defensa't
amb el tema de debat.
No vinguis ara
traient uns temes
que no estem tractant
perquè jo si realment
tens uns arguments...
Perdona, Gustavo,
que no he acabat.
He parlat de defensa
perquè l'ha tret primer el Gustavo.
Però jo...
El Gustavo,
el Mario.
Mario, perdona.
Jo estic en un tema de debat.
A partir d'aquí
jo accepto
qualsevol opinió
a favor o en contra.
Però sobre aquest tema de debat
si no tens suficients arguments
per defensar-te
i me'n treus un tema diferent
canviem de tema
i parlem d'una altra cosa.
No és un tema diferent.
m'estàs parlant tu ara mateix,
m'estàs parlant del tema de defensa
i m'estàs saludant a mi
que parlem del tema de defensa
i jo li estic parlant
d'un tema de defensa.
Ai, que n'allàstima,
que n'allàstima.
Ho sento.
Ja acabem.
I a més la culpa és de Felipe, eh?
Després et queixaràs de la...
Dic calla tu
que avui venen tots 5.
Quina gràcia, que bé, no?
Bueno, no sé
que seria pitjor, eh?
Gustavo, Gerard,
Fede, Jordi, Mario.
Gràcies.
Fins i jo us que ve.
Adéu.
Adéu.
Fins i jo us que ve.