El que pot ser també tot un espectacle és veure la Sílvia García amb el micròfon a la mà,
entrevistant el responsable de la llibreria La Capona, el Pitu Rovira.
És una connexió en directe amb la nostra unitat mòbil, des de la llibreria La Capona, com us diem,
per valorar una miqueta des del sector llibreter, com veuen això de la tarda literària.
Sílvia García, ens estàs escoltant. Bona tarda.
Soroll de fons. Jo no sé si la Sílvia ja està preparada, si està acabant de situar-se,
perquè això de la unitat mòbil a vegades té algun problemilla tècnic.
Tornem-hi, ens arrisquem. Sílvia, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, Núria. Ai, que hi havia un moment que us he perdut.
Estem aquí al carrer Gasòmetrà, a l'alçada de, precisament, de la llibreria La Capona
i amb el seu propietari, que gairebé l'hem raptat, el Pitu Rovira.
Pitu, bona tarda. Hola, molt bona tarda.
Intentàvem entrar just des de dins de la llibreria, però hi havia moments
que perdíem la connexió totalment amb la ràdio i era tota una llàstima.
Parlem amb el Pitu sobre la tardor literària i la pregunta gairebé obligada, Pitu.
Afecta d'alguna manera la llibreria La Capona, això de la tardor literària,
i de quina manera us afecta?
A veure, ens afecta d'una manera, que hi participem, hi participem directament,
juntament amb les altres llibreries de Tarragona,
o sigui, com a col·lectiu del Gremi de Llibreters,
amb una mostra de llibres, en guany la tardor literària va dedicada al modernisme,
i com sempre hi hem participat en aquestes mogudes amb l'Ajuntament
i amb la gent del Departament de Cultura,
doncs en guany el que hem fet, el que farem,
el que farem i el que estem fent és en el pati de Jaume I,
i tindrem una mostra de llibres relacionats amb tot el que va dedicada a la tardor literària,
els llibres dels escriptors del Camp de Tarragona
que participen en aquesta tardor literària,
o sigui, tot el que és el suport, diguem-ne, de llibre,
de format llibre, en tota aquesta moguda que és la tardor literària.
Aquesta és la manera d'involucrar-nos amb això.
És el primer any que participeu, òbviament, en aquesta tardor literària,
i jo no sé si d'un any per l'altre es nota,
si la gent, d'alguna manera, us pregunta a la llibreria,
o fins i tot quan es fan, precisament, aquests reculls
que la gent té a l'abast, el que són els llibres
que participen directament a la tardor literària.
Home, mira, malauradament la incidència és pràcticament nul·la,
vull dir, això, a nosaltres ens porten els llibretons dels programes,
a nosaltres es passa partint,
però jo diria que la gran falta que té això
és que el públic en general s'ho faci seu,
però no des d'ara, de quan eren tan sols els premis literaris,
el col·lectiu que hi participa és molt reduït,
molt petit, molt concentrat,
amb la gent que estem més o menys involucats en tota aquesta història, no?
I aquesta és l'assignatura pendent de tot el...
Ara que sentiu el tardor literària,
abans em deia Premis Literaris a Ciutat de Tarragona,
és l'assignatura pendent a resoldre,
que la gent s'ho faci més seu del que...
i això jo em suposo que també des de la pròpia organització
és un tema que en deuen parlar i n'hem parlat algunes vegades, no?
Però vaja, tampoc és una qüestió que ens ha d'arronsar,
sinó que és una pluja que l'hem d'anar aguantant
i que cada vegada cali més, no?
La gran diferència la tenim els darrers anys
a quan això es va començar a fer,
que nosaltres també hi participem, no?
Que també, doncs, dir que la gent no hi està involucrada
no seria cert,
perquè cada vegada hi ha més participació, també sí.
Però encara falta molt i molt, eh?
Encara costa una miqueta.
Però, a veure, jo, rizando el rizo,
allò que es diu,
us venen i us pregunten,
però algun d'aquests premis que tenen
com dins de la tardor literària
són coneguts, d'alguna manera seria,
els autors d'aquí de Tarragona?
Hem de continuar treballant i ens queda molt de camp.
Com ho veieu vosaltres a la llibreria?
A veure, tot depèn de l'autor.
Tot depèn de l'autor.
Aquí he de obrir de diferenciar els autors
que participen d'alguna manera a la tardor literària
i els autors que guanyen un dels premis
a la ciutat de Tarragona.
Depèn de l'autor que guanyi el premi,
doncs, és més demanat que menys.
N'hi ha que són totalment desconeguts,
que potser és el primer premi
i perquè no el primer llibre que han publicat,
i sigui pel que sigui, doncs, mira.
Dels autors del camp de Tarragona,
doncs, home, doncs sí,
sí que ens els demanen perquè normalment són gent de casa,
són gent coneguts i tenen el seu públic fidel.
I aquest llibre, doncs, ara fa dos dies
vam presentar un llibre de l'Olga Xirinax.
És un llibre, doncs, que més o menys està sortint,
perquè també, home, estem parlant d'aquí,
estem parlant d'una persona coneguda
per a tot el públic, no?
Els llibres dels premis,
doncs, això va condicionat com qualsevol altre premi,
qualsevol altre premi literari,
a qui guanyi el premi, això,
i va molt i molt condicionat.
Més que a vegades que la qualitat literària del llibre,
però és així.
I ara preguntem al Pitu Rovira,
personalment, algun dels actes de la tardor literària
que li cridi l'atenció
i que vulgui participar especialment,
o que ens vulgui recomanar,
a banda d'aquest del Pati del Rei Jaume I?
Sí, a mi em fa molta gràcia
tota la qüestió aquesta de lletres a taula,
que des d'un bon començament
penso que ha sigut una idea simpàtica,
és una manera de fer lligar dues coses
que en principi no tenen per què lligar.
La cuina, no?
Sí, però no tenen per què lligar, no?
I fer lligar aquests dos mons,
el de la literatura i el de la cuina,
doncs, me sembla una idea genial
i miro de participar-hi
amb un parell no massa,
perquè també és una cosa
que per un costat
alimentes l'esperit
o alimentes la literatura,
per l'altre pots alimentar
les coses rodones del cos.
Ens hem trobat,
ja hem trobat la relació,
l'alimentació,
l'aliment de l'ànima i l'aliment del cos.
Sí, bé, aquesta és una filosofada
que ens la podem permetre,
però, vaja, no,
però si l'ideia a mi,
des del primer moment,
em va ser molt suggerent
i molt simpàtica.
I em sembla que és donar-li aquestes idees
i donar-li la volta,
buscar coses diferents que la gent,
doncs, no.
De la mateixa manera,
quan es van inventar,
perquè ho va dir,
és el del Premi Tinet,
no,
que enlloc,
ningú feia un concurs literari
que s'havien d'enviar
els originals per internet,
no,
i això no és una cosa
d'aquí Tarragona.
Ara ho han copiat a altres llocs.
Doncs,
és donar-li la volta
i buscar coses originals
i diferents
d'una fa a altres llocs,
no.
Algú restaurant determinat,
i ara ja,
et filant prim, eh?
Sense comentari.
Sense comentari.
Passa la palabra.
em podria crear amistats,
potser.
Sílvia, Sílvia,
jo el que sé
que m'agradaria
preguntar-li al Pitu
és quin llibre
té ara mateix
a la tauleta de nit.
Ah,
doncs mira,
bona pregunta.
Em pregunta la companya
que quin és ara mateix
el llibre
que tens a la teva tauleta de nit.
Doncs mira,
ara en aquests moments
estic acabant de llegir
un llibre que el recomano.
L'hivern del tigre,
que és un llibre
escrit per l'Andreu Carranza,
un autor
de les Terres de l'Ebre.
Explica la història,
és un llibre
gruixut
d'unes 400 plans
però que té
un ritme atrevidant
i que el llegeixes
i t'hi enganxes
i explica la història
de Ramon Cabrera.
Ramon Cabrera
va ser un general carlí
que va arribar
a les altes gotes.
Li deien
el tigre del maestrat.
El tigre de l'home maestrat.
És un llibre
molt ben escrit
per l'Andreu Carranza,
és un autor
podem dir
de casa nostra
i que el recomano
molt especialment.
I que espero
trobem a la Capona, no?
I tant,
i tant que sí.
Ja posats a fer rànquings,
Sílvia,
a veure si ens pot dir
quins llibres
s'estan venent més
en aquesta època de l'any
que no és
que sigui una època significativa,
no és un Sant Jordi.
Així sabrem realísticament
el que a la gent li agrada.
Molt bé.
Fan una altra pregunta
també obligada
si hi ha
quins són els llibres
que ara mateix
més surten
o quines són
les novetats editorials
que ens recomanes
des de la Capona.
Home, doncs mira,
ara en aquests moments
estem rebent
l'allau de llibres
pre-Nadal, ja, no?
Perquè
encara que no...
Estem gaire bé en dates, eh?
Encara que no us sembli
que la temperatura
no acompanyi,
estem pràcticament
a res,
a dos mesos de Nadal
i estem rebent
tot aquest allau
de llibres
i de novetats, no?
Segueix encara
tot el requitzell
de llibres
que van penjats
d'aquest fenomen
del Coi da Vinci.
Tots aquests llibres
del Còdio
de la Saba Sagrada,
el Dau del no sé què,
la Busca del Grial...
Tots aquests llibres
seran, penso que seran
un fenomen
de...
per Nadal.
i el dia 10
surt a la venda
el darrer Premi Planeta
amb el seu finalist
del Ferran Torrent
que sempre són
uns llibres
que surten
i hi ha un requitzell
de llibres
per triar i remenar
que és jo
quan me'n fan
aquesta pregunta
sempre recomano una cosa,
no em pregunteu títols,
entreu a la llibreria,
trieu i remeneu
perquè segur que trobareu
llibres d'aquests
que no recomanem.
jo preferiria, si vols, Pitu,
de cara al futur
no m'has d'allunyar,
de cara a principis
del mes de desembre
tornar a venir aquí
a la Capona
i ja, d'alguna manera,
donar un tomet
per dins de la llibreria
que seria, si pot ser,
l'ideal, no?
Quan vulgueu
teniu les portes obertes
per fer això
i tant que sí, sí, sí.
Doncs, Pitu Rovira,
moltíssimes gràcies
per haver-vos acompanyat.
Avui dia estem al mig
de la carrer Gasòmetre,
la gent va passant,
ens va mirant com diuen
aquesta gent
què estan fent
amb el micròfon a la mà
i també, doncs,
hi ha cotxes que passen,
motos,
hi ha una mica de tot
i clar, no és el mateix
estar tranquil·lament
amb la tranquil·litat
de tots els llibres,
valgui la redundància
i dins de la llibreria
de la Capona.
Moltíssimes gràcies
per haver-nos atès.
A vosaltres per haver vingut.
Bona tarda.
Ja us sabeu,
un bon llibre,
una alimentació
que comentàvem abans
per l'ànima
a la llibreria de la Capona
al carrer Gasòmetre.
Des d'aquí,
ens acomiadem, Núria.
Bona tarda.
Sílvia, bona tarda
i sobretot, sí,
transmeta-li de noia les gràcies
i una abraçada
al Pitu Rovira.
Li feia rir de la part teva.
Perquè està a sol i a sombra,
està a totes, ella.
No té cap problema.
Venim, vingueu.
Vinga, no, sí, és veritat,
això també s'ha d'agrair,
la disponibilitat.
Sílvia, fins ara, gràcies.
De res, hasta la de la Ciaó.