El dia com avui, 29 de març però de l'any 1943,
neix a Grècia Evàngelus Papatanasius,
més conegut com a Evàngelis.
Evàngelis
Evàngelis va començar a tocar el piano a la temprana edat de 4 anys
i el 6 ja feia les seves primeres composicions.
La seva música era bàsicament instrumental,
de línies melòdiques generalment suaus i a vegades d'aire misteriós.
El seu nom és reconegut arreu per haver composat diverses bandes sonores de pel·lícules.
Evàngelis es va traslladar a París,
on junts amb companys va publicar una ampla col·lecció d'àlbums,
tal és el cas de Rain and Tears, Aphrodite Childs i 666.
El 1974 va instal·lar el seu propi estudi de música a Londres.
Allí va continuar amb la seva tasca creativa,
amb temes com Espiral, Heaven and Hell i See You Later.
Totes aquestes composicions les va alternar treballant juntament amb el cantant Jason Anderson,
amb el que va publicar diversos erapers,
com Short Stories, Private Collection i The Best of John Evangelis.
Fins demà!
En la dècada dels 80,
Evangelis va guanyar un Òscar per la banda sonora de la pel·lícula Carros de Fuego.
Atres bandes sonores no tan conegudes recullen el seu tema principal
en un disc anomenat Temps, que es va publicar el 89.
Direct és l'exemple d'aquesta època
en què Evangelis comença a treballar els seus discos amb aires futuristes.
Els 90 va publicar The City i a continuació la banda sonora de 1492 Conquest of Paradise.
Després va deixar la música temporalment fins al 1995 amb el tema Voices.
Més tard va sortir a la llum un disc recopilatori titulat Portraits,
on es recullen pràcticament tots els èxics d'aquest músic crec des dels seus orígens fins a la data d'avui.
El seu disc més recent és Oceànic, publicat el 1996.
El ser és que Evangelis, encara que segueix publicant discos amb bastanta freqüència,
ja no aconsegueix el nivell musical exigible a un músic de la seva categoria.
No obstant, Evangelis passarà a la història com un dels clàssics de la música electrònica del segle XX.
A la mateixa data d'avui, però de l'any 1975,
Glett Zeppelin col·loquen els sis discos a les llistes nord-americanes.
El número un és pel tema Physical Graffiti,
mentre que els altres cinc estan entre el lloc 83 i el 124 de les xarxes americanes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
filter!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dusty Springfield, de la discogràfica Atlàntic,
va dir en un assaig que eren uns joves realment molt bons.
Així, Les Zeppelin va firmar el seu primer contracte de gravació.
El 1968 van gravar el seu primer disc, sent un gran èxit en la història de la música.
Aquest va ser considerat un clàssic del rock que revela fins a quin punt pot arribar a un grup
quan no està encara contaminat pels dòlars.
Així és consolidar una de les bandes més prestigioses de la història del rock.
I fins aquí les efemérides d'avui. Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!