Volem passar per un altre àmbit, un altre àmbit d'actualitat de la nostra ciutat.
I és que el dia 4 de novembre, no remse la crèdits, jous passat,
es va fer públic el nom del guanyador d'un concurs que ens acompanya sempre
durant la tardor literària i d'això ja fa 8 anys.
Es tracta del Premi de Narrativa Curta per Internet TINET.
El guanyador va ser Enric Alfonso per una obra que es deia Petons amb Llengua.
Enric, bona tarda.
Hola, que hi ha.
Jo bé, tu content o què?
Molt, molt content, t'ho diràs.
Molt, molt content, la veritat és que...
T'esperaves guanyar?
Sí, m'ho esperava.
Sí.
A veure, sempre concursem per guanyar, no?
Això seria, diguem...
Allò que l'important és participar fins a cert punt.
Fins a cert punt.
El que passa és que, clar, amb un premi d'aquestes característiques que hi participa tanta gent,
doncs, la veritat, no t'esperes guanyar, no?
Simplement ho fas, doncs, bueno, et presentes com et pots presentar amb altres concursos.
Jo m'he presentat amb altres moltes vegades i simplement no guanyes, no?
I l'important, suposo que sí, és provar-ho fins que, fins que, mira, fins que sona la flauta, no?
El que diuen.
Home, sona la flauta, però no és tan lleugera la qüestió, eh?
Que al darrere, pel que dius, hi ha una insistència, no?
Sí.
Portes molt de temps escrivint.
L'Enric, què és periodista?
Sí, porto...
Bueno, diguem que em dedico a això, no?
Professionalment, no?
El que passa és que a nivell de literari, si ho diguem així, doncs, de tant en tant,
doncs, quan tinc temps, doncs, vaig fent alguna coseta, sobretot relats curts, com ara aquest.
I, sí, però, bueno, suposo que quan tens ganes, quan tens la inspiració, diguem que de tant en tant, no?
No és una cosa que digui sempre estic escrivint alguna cosa, no?
Tant en tant m'agafa la mussa i ens presentem a algun concurs, no?
Et vas presentar amb aquest detinet, mira, per presentar-te amb un mes o et va...
Potser el ganxo va ser això que fos a través d'internet?
No, bueno, la veritat és que l'any passat ja volia presentar-m'hi amb aquest, no ho havia fet mai.
El que passa és que llavors, per qüestions de feina, doncs, no tenia temps, no?
Ara en tinc més de temps i, bé, doncs, vaig...
Sí, suposo que també és un ganxo el fet que sigui per internet, perquè és molt més ràpid.
Doncs no has de fer allò el típic de presentar-te en un concurs,
després de fer les quatre còpies, anar a l'Ajuntament o al centre que el convoca en qüestió,
llavors entrar al registre...
Tot això és més ferragós i a vegades, doncs, te passen les ganes.
En canvi, doncs, per internet és un mitjà molt ràpid, suposo que per això hi ha hagut tanta participació, no?
De tota manera, ni que, doncs, el marc d'aquest premi, el premi de narrativa curta per internet,
tinguin aquest marc virtual, l'esforç, podríem dir, aquest primer premi que has guanyat tu,
també es veurà reflexat en paper, eh?, paper físic, d'aquell que podem tocar,
perquè em sembla que et publicaran el text, no?
Sí, sí, el premi, a part de la dotació econòmica i un trofeu, doncs, inclou la publicació, doncs, d'aquest relat
i una selecció, no sé si són de 10 o 12, i els publicarà, doncs, no sé quan, l'editorial Cossetània.
Enric, doncs, es falta entrar en matèria, que potser és el que tenim tots curiositat per saber com és el teu relat.
Sabem que es diu Petons amb Llengua?
Sí.
Explica'ns una miqueta a quin gènere pertany.
A veure, aquest títol potser és una mica enganyós, no?
No s'espereu cap cosa eròtica, ni molt menys.
És comercial, eh?
És molt comercial, però.
Vas tenir molta vista.
Diguem que és un joc de paraules, no?
La història és d'una dona castellana, doncs, que té fòbia als catalans, no?
I el que passa és que té fòbia als catalans, però li encanta el menjar català, no?
La gastronomia, els plats típics de Catalunya, és una cosa que no s'ho pot explicar, però, bueno,
als catalans no li agraden, però el menjar, doncs, bueno, el porta boja.
Llavors, un dia, en un restaurant català, doncs, s'enamora d'un home que és català, no?
I això, clar, li trenca els esquemes, doncs, perquè ella no s'hauria imaginat mai, no?
Té fòbia als catalans, però s'acaba enamorant d'un català que la treu d'una manera maltissa
i no sap ben bé per què.
Llavors, a partir d'aquí, doncs, es trasllada a viure a Catalunya i es posen a viure junts, els dos, no?
El que passa és que, bé, ell, el català en qüestió, que es diu Jaume,
doncs té un secret ben guardat, que ella desconeix, clar,
i diguem que, bueno, l'argument gira un torn en aquest secret misteriós que no revela, doncs, fins al final, no?
En tot cas, també volem dir que la gastronomia hi és molt present en aquest relat, no?
A part d'aquest secret tan gran i tan amagat, que, bueno, no us explicaré perquè, si no, trencaríem una mica el misteri, no?
I és que aquesta és una de les condicions, potser, a veure, no indispensable,
però que posen l'ingredient clau en les narracions curtes, que és el gir al final, no?
Al final sorprenent o que quedi tot tancadet.
Sí, sí, diguem que sí, no? Perquè, al ser un relat curt, doncs, suposo que es va mantenir una mica l'interès
i al final, doncs, desvetllar, bueno, també hi ha relats curts, doncs, que simplement són un fragment de vida
o una situació, una anècdota, que potser tenen un final, doncs, més obert.
En aquest cas, no, aquest, diguem que té el plantejament típic del nus i del desenllaç final, no?
Enric, quin estil diries que tens, tu, escrivint?
A veure, no ho sé, la veritat, eh? Aquí he intentat ser una mica, doncs, jugar una mica amb l'humor, no?
El que passa que, bueno, no sé si ho he aconseguit, però, en tot cas, he fet altres relats,
a vegades, doncs, una mica més intimistes, amb un llenguatge una mica més elaborat.
Aquest és un llenguatge molt, molt planer. No ho sé, suposo que soc una mica eclèctic, no?
Allò que he anat provant diferents estils i així, doncs, bueno, vaig provant-ho tot,
algun està sortent millor que altres, però no tinc un estil concret.
Tampoc he fet tantes coses, eh?, per tenir un estil així molt clar.
Tampoc has fet tantes coses, de moment, però suposo que el fet de rebre aquest premi
et deu haver esperonat, també, per continuar escrivint, no?
Sí, la veritat és que sí, no? Són motivacions.
Suposo que ara, que només he fet comptes curts,
fins ara, doncs, sempre tens pendent de fer una cosa més llarga, no?
De dir, doncs, va, quan tingui temps i ganes i inspiració,
doncs, fer alguna cosa més llarga, tipus novel·la o...
Però bé, això ja no depèn tant de tot això, sinó del temps, no?
Sembla que és una cosa bastant difícil, no?
Jo allò que admiro els novel·listes i els escriptors que s'hi dediquen professionalment,
perquè penso que, a part del temps, doncs, tenir la inspiració sempre,
doncs, per anar fent un relat redre l'altre, jo crec que és molt difícil, no?
Ja m'agradaria, ja, però...
Passa que, si tens temps, és més fàcil que et vingui la inspiració,
perquè, clar, si estàs pendent de les 8 hores de la feina...
No, clar, això llavors ja és més difícil, no?
Inspiració marxa, marxa ràpid.
I tant.
Enric, doncs, moltes felicitats per aquest premi.
Ens hem quedat amb les ganes, jo crec que et tornarem a trucar,
perquè això no pot quedar així, tu ets de Tarragona, no?
Visc a Salou, sí.
Vius a Salou, per tant, t'hem d'enredar perquè vinguis
i et gravem a tu llegint aquest Petons en Llengua,
aquesta narració que, per ser teva, jo crec que hi posaràs tot el cor.
Esperem.
Queda pendent, Enric, moltes felicitats.
Gràcies, que vagi molt bé.