Ella era un loqui militant de Real Madrid.
Ella una pancola, guàrdia civil.
Ell volia acabar i ella aconseguia guai.
I és que sempre hi ha un pedaç pa'on d'escosit.
Sempre hi ha un pedaç pa'on d'escosit.
És el primer treball discogràfic de Papet i Marieta.
La Marieta encara no l'hem trobat i ens explicarà on està,
però el Papet el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Josep Bordes, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
T'enganxem molt enfeinat, eh? A punt d'anar cap a currar?
Sí, a punt d'anar a classe amb vuit xiquets que estan completament locos.
Què els hi fas, classes d'anglès?
Les faig classes d'anglès, sí.
I els hi fas així en plan performance o què?
Bueno, sí, la veritat és que m'ho han fet ja unes quantes cançonetes
i jo faig l'estrofa i es la repeteixen.
Vull dir que ho utilizo també això de la música per encener anglès.
Molt bé. Veig que de moment de la música no pots viure, doncs no?
Doncs no, malauradament no. A veure si algun dia, però de moment no.
De totes maneres, no et van malament les coses.
A veure, el fet que tinguis la maqueta, ai, la maqueta, perdona, el CD editat,
és perquè algú va considerar que estava prou bé la teva música.
Explica com va anar això.
i no, res, i l'estem promocionant precisament este dissabte toquem al magatzem aquí a Tarragona.
i, bueno, i el vindrem a presentar aquí a Tarragona en tota la banda
i a més una mica de teatre, una mica de festa i, com sempre, participació en el públic i festa, tu.
Arribeu aquest dissabte al magatzem.
És l'excusa de que, doncs, hàgim contactat amb tu per l'entrevista,
però de totes maneres ja portes uns quants bolos a l'esquena.
Sí, sí, ui, des que vaig començar molts,
perquè jo toco per aig des que tenia 14 anys,
però en Pepet i Marieta, la veritat és que està anant bastant bé,
està tenint molt bona acollida,
lo febé, i, bueno,
després tu, per exemple, tocarem el Senglai, tocarem a la Campa d'Arbúcies,
però que ara, per exemple, estem fent coses,
o sigui, és que no parem, hem estat a Jesús, a Tortosa,
la setmana que ve estaré molt llacona,
després a Reus, també el dia 29,
o sigui, bueno, que estem bé, està bé, està bé.
Està bé, no?
Està bé, tens un estiu complicadet, eh?
Sí, sí, ho tenim ocupadet.
Molt bé.
Escolta, Josep, com són les teves cançons?
Posa't un estil, una etiqueta de fineista.
Doncs jo faig tot tipus d'estils,
i diguem que les meves cançons,
no ho sé, són cançons crítiques,
però al mateix a vegada, humorístiques,
vull dir que tampoc no sóc l'estil pèssima,
sinó que sempre busco l'optimisme dins de la crítica,
i, bueno, i quan estils musicals,
n'hi ha de tot, perquè m'agrada tot tipus de música,
crec que no sóc l'única persona que pot dir
que li agrada tot tipus de música,
i per tant, pues, aposto per això,
per fer diversos estils
i descarregar les meves idees
en formes musicals diferents.
Potser és això el que tenen en comú tots els temes
de Papet i Marieta, aquest fil conductor, no?,
que són les teves lletres,
aquest puntet còmic,
però alhora incisiu.
No ets l'únic que fa aquestes coses?
Per exemple, segueixis una mica l'estela
d'uns personatges que han col·laborat en el teu disc,
i suposo que en deus estar content.
Kiko Elcelio, com són les relacions?
Sí, com molt bé,
los Kiko Elcelio molt bé,
a més mos fan de managers,
i mos busquen bolos i tal,
i a banda, pues sí, precisament al disco,
cantem una cançó que l'àvem gravant en directe,
que és una Jota,
dedicada al trasbassament,
espero que no se faigui,
ja definitivament.
Que quedi despassada la Jota, no?,
que ja no l'hagis de tocar.
Sí, però, home, en el moment,
per si peu no la vas tocant,
perquè jo, no ho sé,
no m'acabo de creure molt d'això,
però veure què passa.
Està una miqueta allò en l'aire, eh?
Sí, perquè ara diuen que,
ai, no ho farem,
però n'agafarem una miqueta.
Ja és, ai, quina miqueta, saps?
Bueno...
Ja, home, clar, ho hem de dir,
no sé si ho hem comentat,
que el Josep Bordes, de fet,
és de les Terres de l'Ebre,
no?
Estàs allà,
baix a Ullacona,
ets d'allà.
Sí, lo que pasa que, mira,
pues treballa,
pues treballo aquí a Barcelona,
pero los caps de semana,
pues me'n vaig allí a relaxarme,
a retrobarme en el poble,
que la veritat és que l'estimo molt,
és més,
els que denyan una cançó dedicada al meu poble,
imagina si sou patriota,
els del meu poble estan contentíssims,
i, bueno...
Te faran fill il·lustre, eh?
Sí, ja ve.
Escolta, et fas acompanyant aquests bolos grans,
podríem dir,
que tens previstos,
i els que ja has fet,
et fas acompanyar de tota una banda...
Sí, una banda que és tota del meu poble,
una banda que són set músics,
on hi ha percussions,
bands, bateria, i baix, i guitarra,
i la banda de la guitarra que toco jo,
i sí, la veritat és que me va molt millor anar amb gent,
perquè ens hi ha molta més festa que no anant tot sol,
que és un altre tipus de concert,
però que a mi m'agrada que hi hagués festa,
i la gent no ho passa bastant bé,
la veritat és que millor i tot.
Molt bé, amb la Mandanga es diuen, no?
Sí, amb la Mandanga es diuen, sí, sí.
De totes maneres,
parlem ja d'aquest dissabte,
al magatzem no vindràs en format d'aquests grans, no?
Sí, sí, al magatzem vindrem tots.
Ah, jo em pensava que era un semiacústic,
una cosa així més petitona.
Ja, he vist alguna cosa que ficava com a semiacústic,
no sé què,
però no, anirem tots, anirem tots.
El que passa és que al fer un teatre,
també ho enfoques d'una altra manera.
Potser no vas a fer el ritme tan ràpid
i vas a propiciar més el teatre
o la participació en el públic,
vull dir, però sí, sí, anirem tots,
tota la banda al completo.
Que inclou, doncs, secció de vents, de percussió...
Sí, baix, bateria i guitarra, que és la base,
i després hi ha una trompeta, un trombó i unes percussions.
Déu-n'hi-do, com són Pepet i Mariat en directe?
Doncs, sí, jo trobo que allà on anem,
la veritat és que mos va bé, com a la Sant Miguel,
mos va bé tu, o sigui, com són?
Doncs festa.
Com que hi ha molts tipus d'estils,
també, doncs està bé,
perquè obris una cosa més fàbeta,
després vas calentant una mica,
una mica de swing,
després ja t'esmades una mica de fang,
i acabes al final fotent-li una patxanguera
en la manta al coll, saps?
Vull dir...
Totes maneres.
Tinc diverses estils perquè et possibilita molt
deixar una mica la festa del públic, d'alguna manera.
Totes maneres, jo no sé, Josep,
si és la primera vegada que fas un concert en un teatre
en què el públic estarà assegut.
No, de fet ja n'han fet almenys dos,
i a més en Pepet i Marieta,
i fins ara hem acabat els concerts
que no n'hi havia ningú assegut.
Espero que se complisqui la regla o la tradició,
i que este dissabte també la penya se sàpiga i se ca,
perquè també hi haurà juerga i xaic, no ho sé.
Mira, va a vendre així, se va fer al magatzem,
que tampoc no em desagrada, ja et dic,
m'agrada a tocar teatres,
però bueno, al final del concert
sempre hi ha una mica més de desmadre
i s'aixequen, i va bé.
Suposem, et farem la pregunta típica,
suposem que és també una qüestió d'arribar al públic,
però tu sempre ho fer d'anglès,
com és que cantes en català?
No, perquè clar, ens hi trobem molta gent que ens diu
jo és que com que composo les lletres
i sempre he escoltat música en anglès,
doncs composo en anglès, no?
I el teu seria un cas al contrari.
No, home, jo composo en català,
primer i principal,
perquè Pepet i Marieta, sobretot,
jo el que busco és ser molt proper en el públic,
i el fet de cantar en una llengua
que no m'entengués sentia no em valdria,
i cantar en castellà, doncs tampoc,
perquè no trobo que sigui la realitat que m'envolta,
la realitat que m'envolta és parlar en català,
a menys la meua,
jo no dic que sigui la de tothom.
I a banda perquè tinc molt més recursos
i perquè tinc la sort de tindre una mare
i un pare a casa meva,
que trobo que són dos pompeus faura
i que parlen de frutíssima mare
i dels quals m'ha inspirat moltíssim
a l'hora de fer les moes lletres.
De fet, si te fixes en el CD,
lo siempre llampé de las pones cositas,
una frase feta que diuen mons pares de tota la vida,
i tot l'estribillo de la cançó
està feta de sempre llamp...
Perquè estem al món perquè hi hagui de tot
i no pagues pisants,
tot això sempre ho he sentit d'ells,
vull dir que a mi m'agrada molt jugar a la llengua
i sempre he sigut un apassionat d'escriure
i vamos, del català, en definitiva.
Sí que sona molt,
molt terres de l'Ebre això,
de sempre hi ha un pedaç per un descosit.
Sí, és una frase que em diu a ma mare
de fer les moies novies,
perquè ella diu que no era un bon pedaç
i que si no trobava un descosit equiparable
doncs que no faria res.
Que bo.
Escolta, hi tens molts descosits tu, Josep?
Un, de moment un,
que ella me porta prou guerra.
Sí, mira, Josep,
estic més casat.
Bueno, ja és bo això,
diuen, diuen.
Sí.
Que d'una estabilitat i tot això,
t'atreu de la mala vida,
dels vicis.
També, també,
que jo soc una persona susceptible a això.
No, penses,
també m'ha portat molta alegria,
no sé,
trobo que des que tal
faig coses més arregles,
em serà com més tristot.
Ai, que bonic.
Va, doncs,
amb aquest descosit,
dediquem-li una cançó.
En quina ens quedem,
de tot el CD?
En quina ens quedem?
Sí.
Encara que no sigui el single,
eh?
La que tu més t'agradi.
Ja està clar, ja està clar.
Doncs jo, mira,
jo,
la de les totes les que hi ha,
les que trobo més representativa,
d'alguna manera,
és la de...
saps com comença,
però mai com s'acaba.
que d'alguna manera
trobo que és la descripció
de tot el projecte este,
de que sempre...
saps com comencen les coses,
però mai saps on anirà a parar,
no?
Doncs una mica
és aquesta la cançó
que definís l'assumpte.
Josep,
i com vols que s'acabi això?
Doncs no res,
diem-vos adeu,
que moltíssimes gràcies,
que vinguésseu,
per favor,
el dissabte al magatzem,
que començarem a les 10 i mig a 11,
i no res,
que vinguésseu,
que us ho passareu bé.
Josep,
a bordes,
Pepet i Marieta,
moltes gràcies,
i em sembla que no és l'última vegada
que parlarem, eh?
Vale,
doncs molt bé,
aquí intentau,
jo,
cap problema.
Molt bé,
gràcies Josep,
fins aviat.
Moltes gràcies a vosaltres,
vinga,
adeu.
Saps com comença,
però mai com s'acaba,
ai,
quan traus marihuana?
Saps com comença,
però mai com s'acaba,
ai,
quan traus catxers?
I fem una tolrada,
ben molta cançalada,
i en la veu esgarrada,
cantem a pulmó,
guai,
que visca la festa,
que visca el pa,
que visca el bé,
i que visca la mare.
que ens va a parer.
Saps com comença,
però mai com s'acaba,
ai,
quan traus la guitarra.
Saps com comença,
però mai com s'acaba,
ai,
quan traus la vera.
i és que saps com comença,
però mai com s'acaba,
ai,
quan traus i és que saps com comença,
però mai com s'acaba,
ai,
quan traus i és que saps com comença,
però mai com s'acaba, saps com comença...
però mai com s'acaba?
saps com comença, saps com comença...
però mai com s'acaba.
Fins demà!