Des d'avui mateix i fins al dia 24 d'aquest mes,
vaja, tota una setmana ben complerta,
arriba una nova edició, la setena en concret
del Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus,
més conegut popularment com a COS.
Per parlar-ne de la programació que ens ofereix el COS aquest any,
tenim amb nosaltres el Lluís Graells,
ell és el director artístic del COS.
Lluís, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com tens el COS de preparar tots aquests actes?
Doncs bé, el tinc a punt.
Era una broma fàcil, eh, Lluís?
Sí, però mira...
Director artístic, això vol dir que has tingut la feina,
no ho sé, tan gratificant i també a vegades tan desagraïda
de contactar amb tots els artistes que han de venir.
Quant de temps porteu preparant-ho?
Doncs mira, des que es va acabar l'edició passada,
o sigui, just una feina que es va fent
i ara abans d'acabar aquesta ja estic també preparant coses per la propera.
Vull dir que és una cosa que s'ha de fer molt de temps
perquè si no et trobes que els artistes tenen ja les agendes plenes.
S'ha d'anar molt de pressa.
Déu-n'hi-do, eh, ja preparant l'edició de l'any que ve o d'aquí dos anys?
Perquè em sembla que ho feu en plan vianal, això pot ser?
No, la idea sí que era vianal.
La primera vegada que vam parlar, la idea del festival era vianal,
però la primera edició, perquè llavors la idea era combinar-ho amb el trapeci,
que la primera edició, o sigui, llavors era la idea que es feia a Vilanova i a Reus,
no sé si...
Sí, sí, sí.
De fet, parlo d'una cosa bastant llunyana, perquè ja fa set anys.
Però des de la primera edició, com que va anar molt bé,
i després ja va haver-la, la segona edició,
i va començar a haver-la, el patrocina de Reale,
doncs des de llavors ja s'ha fet anualment.
Fem el recompte, Lluís, de tots els artistes que vindran.
Porteu el número? Saps quants són?
Doncs, ara no voldria equivocar-me, però jo diria que són unes 19 companyies.
19 companyies que, a més, venen fins i tot de fora, clar,
i és un festival internacional.
Fes-nos així, ràpidament, una mica d'esquema,
de dir, doncs n'hi ha tantes de tant lloc...
Ui, això és allò que jo tinc tanta traça,
perquè tinc una memòria prodigiosa, però...
Jo t'ajudo, jo t'ajudo.
Hi ha companyies italianes,
Franceses?
Hi ha companyies franceses,
n'hi ha una companyia venezolana,
una mexicana, diríem, barra alemanya,
perquè és un mexicà que està fincat a Alemanya,
una companyia alemanya,
una companyia...
dues canadè...
No, dues d'Estats Units, perdó,
tres més de franceses, em sembla,
i després la resta són de per aquí.
I les de l'estat espanyol, pel que veiem,
doncs venen de Madrid, de Múrcia...
molt bé, de Taiwan,
fins i tot veig que hi ha una companyia...
Ah, sí, perdó, me l'he deixat,
ja veus, no?, quin prodigi...
Tinc una memòria...
Allò perquè tinc aquí el programa,
un programa que no s'acaba mai, eh?,
acabant...
Ja que parlaves d'aquí,
hi ha una companyia de la comunitat de Múrcia,
les Bufons, una de Madrid,
i després d'aquí, d'aquí Catalunya.
Molt bé.
Aportació significativa
de la nostra demarcació d'aquí de Tarragona?
Aportació significativa.
Jo diria que hi ha un nou espectacle
de la companyia Copyright, de Reus,
que es diu La Melodicció Zombie,
serà una estrena, diríem, dintre del cos.
Molt bé, perquè recordem a la gent
que es tracta d'un festival internacional
de mim i teatre gestual.
Per tant, ni una paraula.
Però ja veiem que això...
No, no és així això, eh?
Ah, som bé.
Ja, sí que hi ha paraules.
Sí, no, és que...
O sigui, mim i teatre gestual.
Mim, més o menys, tothom té clar què vol dir.
Teatre gestual vol dir justament el gest.
Però dintre de tota aquesta denominació,
diríem que nosaltres el que no volem
és que això sigui un...
Això ens coarti possibilitats,
al contrari.
O sigui, el gest és el vehicle
que per nosaltres, en aquest cas,
que busquem que sigui fonamental.
Però això no vol dir que no hi pugui haver text
i que no hi pugui haver paraula.
Però no serà, en aquest cas...
O sigui, no serà l'element principal.
Llavors, perdona.
No, digue'm, digue'm.
Perdona, però lligat amb això,
per exemple, en guany,
com que és un...
Saps que cada any fem una temàtica,
en guany la temàtica és la màscra.
Dintre de la màscra, evidentment,
hi ha comèdia de l'art.
I dintre de la comèdia de l'art es parla molt.
Però en el vehicle fonamental
segueix el gest.
Doncs sembla que teniu on triar,
perquè si cada edició us dona,
per tenir un fil argumental,
com aquest any seria la màscra,
i si arreu del món trobeu companyies
que es dediquen a aquest tipus de teatre,
sembla que, precisament,
aquest tipus de teatre està en alça
o almenys té molts actors que el segueixen.
Té molts, perdó, és que t'he sentit molt lluny.
Sí, dic que sembla que aquest tipus de teatre
té molts seguidors,
molta gent que s'hi dedica
i també suposem molt de públic.
Us ha estat fàcil contactar
amb aquestes companyies de fora
i on les heu localitzat?
Doncs...
A veure, com tu diria,
hi ha gent que la vas coneixent a festivals,
vas seguint el treball que va fent
i n'hi ha d'altres que diríem
que anem pels amics dels amics,
una mica buscant coses que siguin diferents.
I a nivell de contractació,
de veure i d'establir lligams
amb les companyies,
és bastant fàcil,
perquè la gent del teatre gestual
acostuma a ser molt oberta,
acostuma...
La gent que fa teatre gestual
acostuma a parlar bastantes llengües també
i és fàcil entendre's
i a més a més la gent té ganes
de voltar i de veure coses.
Llavors, tothom està bastant atidu.
És una mica paradoxic això que dius,
que la gent que fa teatre gestual
acostuma a parlar molt
i amb moltes llengües.
Sí, mira, mira, per exemple,
el senyor Marçó,
que és el mestre del film,
és un xerraire increïble.
Si algú ve el dilluns
i hi ha com una classe magistral
que fa ell al Teatre Bertrina,
és realment sorprenent sentir-lo
perquè ell comença a xerrar
i té un ganxo increïble.
A part de quan et quedes vedant,
quan parla també.
Doncs mira,
ja que has entrat
en un dels actes de la programació,
entrem ja de ple unes companyies,
unes 19, ens comenta el Lluís,
que estan distribuïdes
entre tota aquesta llarguíssima setmana
del dia 15,
d'avui mateix,
fins al dia 24.
Quins diries que són els dies
considerats allò platfort?
Sí, aquesta ja és a mi
la cosa que em costa més d'explicar
perquè com a responsable
o culpable de la programació
em costa bastant triar.
Triar què?
perquè per mi personalment
tot és bastant essencial.
Clar, jo recomanaria
essencialment aquells espectacles
que perquè venen de lluny
són molt difícils
de tornar a veure per aquí.
O sigui, la companyia,
per exemple,
The Art Players
d'Estats Units
és molt difícil que torni a venir
i llavors s'ha d'aprofitar.
No ho sé què dir.
Jo recomanaria
diríem les programacions
dels grans teatres
essencialment,
o sigui,
el Fortuny i el Bertrina
perquè són molt especials,
però els teatres petits
diríem que tenim joies,
petites joies.
Així no ens podem perdre res,
allò?
Clar, jo aquest haig de dir.
Però de tota manera
penso que la programació
està feta en aquest sentit,
buscant
que un espectador
vingui a veure una cosa
i que després s'enganxi
i vagi a veure la resta
perquè està programat
un espectacle
darrere l'altre,
res s'encavalca
i un espectador
amb ganes
pot seguir
tota la programació.
O es pot anar fent salt,
si vol.
No, ara aquest no el vaig a veure,
però el següent
hi ha força possibilitats.
El que sí que hauran de fer
una mica de tometa
per tots Reus
perquè de fet
teniu escenaris
escampats per tota la ciutat.
has parlat dels dos més grans
potser que són
el Fortuny i el Bertrina,
però també feu coses
en altres llocs,
per exemple a La Palma,
em sembla que hi ha alguna coseta.
A La Palma hi ha les golfes
bàsicament,
que és una cosa
que agrada molt
sobretot als joves
perquè són a les tantes de la nit
i són espectacles
molt distesos
i funcionen molt.
Després tots els teatres
d'arreus
tots participen,
el Teatre Brevium,
el Teatre Urfaó
i el Teatre d'Elies Baix Camp
també,
en tots ells
hi ha programació també
i també en guany
especialment
a la plaça del Castell
cada dia a les 7
hi haurà un espectacle
de comèdia de l'art.
És l'única,
ja sabeu que ara
el nostre festival
és un festival
de teatres,
justament es fa
perquè tots els teatres
de la ciutat
participen junts
en una programació,
però fent comèdia
que ha sortit del carrer
ens semblava
que era bastant bàsic
posar alguna cosa al carrer
i en aquest cas comèdia,
evidentment.
i per això,
per aquesta multiplicitat
d'escenaris,
fins i tot al carrer
trobem espectacles
que són gratuïts
i d'altres
que s'ha d'abonar
a una entrada
amb preus
bastant populars.
Hi ha alguna mena
d'abonament
si volem assistir
a tot el festival?
Doncs sí,
hi ha un abonament
que...
que tots els preus
són molt,
molt,
diríem,
es pot veure
tots els espectacles
i no és
un gran derrotge.
Pensem que
l'espectacle més car
val 10 euros
que són els
Bertrini i el Fortuny
que són els espectacles
grossos,
molt grossos,
però els altres
són a 3 euros.
És tot molt barat.
De tota manera,
hi ha un abonament
que són 6 fiquets,
són 6 entrades
per espectacle
que val 24 euros.
És la tarja verda
que nosaltres vam posar
en marxa
fa 3 anys ja
i ens ha donat
molt bon resultat.
Molt bé,
doncs en fi,
veiem que el cos
segueix endavant
fins i tot
amb aquesta sorpresa
que jo no m'ho pensava
que dius que ja
us deuen haver quedat
clars espectacles
que aquest any
per dates
o bé per capacitat
ja no podien entrar
i ja els teniu
potser reservats
per l'any que ve.
Per tant...
Sí, bueno,
i també depèn
del fil argumental
i que a vegades
no cal que sigui
per enguany.
jo vull que alguna
companyia vingui
doncs resulta que
aquesta companyia
té l'agenda
igual.
Hi ha companyies
que tenen l'agenda
plena fins al 2007.
Llavors ja has d'anar
reservant.
Has de fer que se'n
recordin de tu.
Déu n'hi do.
Escolta, Lluís,
ja per anar acabant
l'entrevista
als actors,
als directors,
vaja,
tothom que es dedica
al món del teatre
sempre no es cansen
de repetir
que el teatre
doncs no està
tot el bé
que hauria d'estar,
que falten
recursos,
infraestructures,
de totes maneres
vosaltres sou una mica
l'excepció
perquè és això
any rere any
i ja en Porteuset
aconseguiu
omplir
d'espectacles
i de gent
amb un tipus de teatre
molt específic.
Què passa?
Que el teatre gestual
és un punt i a part
o mira,
simplement que
ho sabeu moure
i ho trobeu?
No, jo penso que
o sigui, sí,
a veure, clar,
això és la frase típica,
el teatre està en crisi,
sí,
però suposo que
si parlem de la ràdio
ho dirà el mateix,
no?
Clar,
el que sempre
ho podem estar millor.
Sí,
sempre ho podem estar millor.
De tota manera,
si mirem enrere
i no cal,
o sigui,
no parlant del cos,
o sigui,
parlant del que sigui,
a set anys,
si tirem 15 anys
enrere fins ara
en teatre
han passat moltes coses,
moltes,
ha canviat molt,
han aparegut,
bueno,
unes sales alternatives,
ara estan més malament,
però hi ha hagut molt moviment,
s'han fet moltes coses
i cada cop
jo penso que
anem a millor
a grans trets,
tot i que s'han d'arreglar
moltes coses,
anem a millor.
En el cas del cos
va molt bé,
però és que arreu
també tenim el trapezi
que també va molt bé
i arreu de Catalunya
s'estan fent festivals
en voluntat
de fer coses diferents
i això,
que comencen a tenir
molt de públic.
Jo diria que les coses
estan funcionant diferent
i en aquest sentit
les companyies
actualment aquí a Catalunya
potser ho tenen
una mica més difícil
perquè és més difícil
i els catxets
no pugen
però al mateix temps
també es fa més teatre,
o sigui que
la comida por la servida,
no ho sé.
Molt bé,
ens quedem amb aquest missatge
optimista
de les coses
que estan canviant
i cap a bé.
Recordem,
doncs,
un cop més,
des d'avui mateix
i fins al dia 24
s'atén a d'està
del Festival Internacional
de Mim
i Teatre Gestual de Reus.
Lluís,
et deixem que vagis
a fer feina,
doncs.
Molt bé,
moltes gràcies.
Que Déu-n'hi-do
el que t'acaba al damunt
i que vagi molt bé
aquesta nova edició.
Esperem que sí
i si veniu,
doncs, mira,
disfrutarem junts.
Gràcies, Lluís.
Adéu-siau.
Adéu-siau.