.
Sembla que no passen els dies, però avui ja és dimecres
i ja tenim de nou Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés. Molt bona tarda.
Com passen els dies volant, però amb nosaltres sembla que no, eh?
Aquesta sintonia dius, però se l'havia sentit ahir i abans d'ahir.
Clar, és que hem començat, doncs, d'alguna manera, ara en fa cicles
d'uns 10 minuts aproximadament cada dia amb l'Andrés i Andrés.
Veus com ahir la gent allà a Cultura la van entendre, la pel·lícula Respia?
Doncs sí, sí, sí.
Ara ja veuràs aquest vespre a l'Antiquari, allà al carrer Sant Anna,
número 3, del casc antic, com a la gent els agradarà encara més aquesta,
que és Los Tres Mosqueteros, que la va fer l'any 1948
Lana Turner, Jenny Kelly, Johnny Allison, Van Enflin,
Angela Lansbury, Frank Morgan...
Molt bé.
Bé, anem a parlar, a seguir parlant del Buster Keaton,
ja feta la presentació que vam fer ja ahir,
parlarem que Josep Francis Keaton,
que és aquest Buster Keaton que parlem,
va néixer el 4 d'octubre de l'any 1985
en un lloc que es deia Pigway,
que està a Kansas.
Kansas és la terra de la pel·lícula que es va fer,
El Mago de Oz, de la pel·lícula d'any 1939.
Va ser la ciutat que més tard va ser destruïda per un tornado.
Ara que està de moda tants tornados i tants aixòs,
ja n'hi havia.
Ja n'hi havia, ja n'hi havia.
Desgraciadament, eh?
Els seus pares, que eren dos còmics de el que llavors es deia el poder vil,
que anaven per tots els teatres de la geografia nord-americana
en busca del seu platet diari de poder menjar.
Ells es deien Josep Alie Keaton,
va néixer l'any 1867, el seu pare,
i va morir l'any 1946,
i la mare es deia Mira Edith Kutler,
va néixer l'any 1877,
que ja són dos segles.
I tant, Déu-n'hi-do, eh?
I va morir el segle passat, l'any 1955.
L'escena eren conoguts com Los dos Keaton.
Un dia, això va ser l'any 1899,
perdó, l'any 1898,
el petit Buster Keaton,
bueno, Keaton,
va caure d'esquenes a l'escenari,
perquè ell ja sortia amb els seus pares,
també a fer alguna coseta.
Va ser molt precoç.
Exacte.
I llavors, aquell gran mag que es deia Houdini,
que estava allà precisament,
perquè ells omplien l'espectacle del Houdini,
també hi havia diversos artistes,
al veure'l caure així d'esquena,
va dir, quina esquena?
Esclar, això en anglès es diu
What a Booster?
I Booster...
Keaton.
Se li va quedar.
Com que ells deien Keaton,
doncs se li va quedar Booster.
Llavors va quedar batejat
amb aquest, anem-li a dir,
pseudònim...
L'esquena de Keaton.
Sí, que el va acompanyar ja
amb el resta de la seva vida.
Aquest jovenet artista
va fer els seus primers ja pinitos
a l'edat d'un any.
i després ja més tard
ja va anar començant a triomfant
amb els números dels seus pares,
ja quan ja va començar
a tindre una miqueta més de rob.
Llavors, els anys va anar passant
fent-se més gran
i al final ja es vestia
igual que el seu pare,
que es deia Joey Keaton.
I mentre la seva mare,
mira, tocava el saxofón,
el petit Keaton
feia ja
les més increïbles piruetes
que deixaven bocabadats
al públic de l'època.
Per això ja de gran
li va anar molt bé
i per això veiem que,
per exemple,
passa un cotxe
a tota velocitat
davant d'ell
i ell s'aferra,
per exemple,
a un autobús,
s'aferra a la barana
per pujar els passatgers
i queda pràcticament
com una bandera
a darrere de l'autobús.
Hi ha escenes
que cau d'un terrat,
dona un parell de voltes
i cau a terra
i queda dret.
Esclar, aquest home
era d'un atlètic
ja fantàstic.
I, bueno,
aquestes piruetes
van anar molt bé
per la seva vida
i ja que pare i fills
anaven vestits iguals
com si fossin irlandesos,
ell amb una calva,
una barba
i un xaleco sense mànigues
i una pipa de fusta.
I anaven tots dos vestits igual.
I l'any 1899
el petit Búster
va debutar
amb el teatro
Toni Pastor de Nova York
amb el número de
ja los tres Keetons,
que ja el van fer popular
per una cosa enorme
amb el Music Hall americà.
Hem de dir també,
en fi,
hi ha això com un títol anecdòtic,
que mentre la família
ja feia les seves proeses,
un jove xiquet,
que es deia Itzy Balin,
ja cantava
unes balades
per amenitzar l'espectacle.
Aquest Itzy Balin
després es va fer,
però mundialment
conegut,
Irving Berlin,
el gran compositor
de Navidades Blanques,
tots aquells personatges també.
Llavors,
els Keetons portaven
una vida en volant,
sempre de ciutat en ciutat,
de teatre en teatre.
L'espectacle dels Keetons
va tindre
bastants problemes
amb la societat
per la prevenció
de la crueltat
amb els nens.
Anava amb els seus pares,
ella era molt jovenet,
i llavors,
esclar,
amb aquesta societat
li desagradava molt
el número de Buster Keetons
que feia el paper
de la velleta humana,
o sigui,
la fregona,
per dir-ho més actualitzat.
I era que
ell era motiu
de llançaments
i proeses
que la gent
de les èpoques
consideraven
perilloses.
El tiraven per terra
des de situacions
perilloses
i anava arrossegat
per terra
lliscant
per l'escenari.
Andrés,
què no ens quedem amb els temps?
Demà seguirem
una miqueta més
a Buster Keetons
i tornem a posar
aquelles musiquetes
de l'època
que actualment,
bueno,
actualment ja fa uns quants anyets,
l'orquestra Passadena-Rof
toca.
Escoltem.
a Buster Keetons
a Buster Keetons
a Buster Keetons
G Use Me
a Buster Keetons
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!