logo

Arxiu/ARXIU 2004/JA TARDES 2004/


Transcribed podcasts: 562
Time transcribed: 6d 23h 41m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Sintonia amb el...
Ha sigut una casualitat 100%, però...
Segur que no torna a sortir.
Segur que no, no ho provarem per si cas, no?
Home, com que hi ha la previsió de demà festa i tal, doncs com que...
Ja fas pont?
No, que em veus?
Ah, no, clar, ni jo tampoc.
Molt bé.
No, però en fi demà és festa.
Sí, què tal? Cap de setmana bé o què?
Bé, bé, passable.
Molt bé.
Bé, mira, bé.
Bé, anar fent.
I tu?
Bé, també, passable.
Ai, que no hem fet res especial, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, vaig anar al futbol.
A quin futbol?
A quin futbol.
Aquí a Tarragona no se pot parlar d'un futbol.
Ah, però tu no m'has dit a Tarragona.
Vas anar a veure el Nàstic.
Sí, sí, sí, desastre, desastre.
Però bueno, a mi no obrirem a més por, i això ja li toca a uns altres, no?
Però hi havia ambientillo al camp o no?
Sí, la gent va xiular bastant, al final.
Veus?
No, no, bé, bé.
Jo just quan se començava a animar jo marxava,
jo dic, ostres, sembla que empataran i resulta que no van empatar,
que encara els hi van caure dos més, van perdre-ho a quatre.
No hauries hagut de marxar, doncs potser, no?
Ja.
No, no, encara és que quan marxava encara li va caure el quart, vull, imagina't.
El seu festival de gos, pobres, pobres.
Bueno, ja, ja passa res, home, que ha de passar.
Què anava a dir?
Parlant de futbol,
però parlant de futbol diu que no volia obrir amb esports,
però acabarem tanquant amb esports.
Escolta'm, que he trobat un aficionat?
Bueno, no he trobat, no l'he trobat perquè no el trucarem.
Però crec que és curiós, que fixa't com està el tema de l'udopatia aquesta.
Saps el que és l'udopata?
Sí, però explica, per la gent que no ho sàpiga.
L'udopata és aquell que està animat a jugar molt,
i tot això, saps?
O bé jugar al bòquer,
a les escurabutxaques,
a tot el que sigui.
Home, de fet, és una malaltia, eh?
Sí.
Bueno, aquest que no sé si és l'udopata,
però la qüestió és que el tio aquest s'ha jugat al seu fill.
Un home que s'ha jugat al seu fill?
A que l'equip de la silla Salomón
guanyarien a Austràlia.
Han de jugar un partit d'eliminatòria.
Això ha passat a Austràlia, doncs?
No, a la silla Salomón.
Bueno, sí, a propet.
Ah, vale, vale, vale, sí.
S'ha jugat al seu fill?
A que l'equip jugava al dionses.
A canvi d'una quantitat de 100.000 dòlars.
Home, doncs no està malament, no?
Tonto no és?
Perquè dius, mira, si guanyo...
No, el tonto és el fill, suposo.
Clar, pobre.
Diu, anem, anem, que anirem a veure el futbol, fill meu.
Oh, no, perquè per tenir un pare així
potser sí que et val més la pena.
Que fort, que fort.
Ara que tu te volen fer una aposta d'aquestes,
allò, si guanyes tu te dono el meu fill.
Sí.
Tu l'acceptaries, Javi?
No.
Perquè vull un fill.
És que és això, perquè vols un fill.
Regalat.
Regalat, regalat.
Regalat.
Sí, sí.
A canvi de que si dos onres,
doncs que en cas d'aquí guanyo
m'emporto només 100.000 dòlars.
Bueno, són 80.000 euros, està bé.
Està bé, no?
Sí.
I si no, mira, vull dir,
alguna cosa, alguna cosa que diuen no?
Parlant de calés, aprofito per lligar.
Eh, futbol, diners...
Ara ens oblidem de futbol, glamour, tot això.
O que glamour és el futbol.
Que per cert, em sembla que al començament del programa has dit corrupte,
oi, sí, però bueno, no he agafat d'enganxar-ho.
Per allò de corrupció en Miami.
Sí, encara no acabem amb la corrupció, no sé què,
i presentem el Javi.
Ui, ui, ui, malament.
T'ho de cara malament.
Bé, tinc localitzada una persona,
que et trucarem sobre...
Abans de dir-te el que farem avui,
et visc el que farem la setmana que ve.
Vinga, així m'agrada.
Tinc localitzada una persona
que es va fer milionària,
atenció,
la marca la direm més endavant,
perquè si no té gràcia,
fiquen grapetes a les capses.
Ah, sí?
Sí.
Però què és, allò del treball des de casa?
O se puede?
Sí, exacte.
Sí?
Doncs la tinc mig localitzada,
serà en exclusiva, imagina't.
Allò que fan,
que t'envien un munt de capses i grapes a casa,
i clic, clac, clic, clac, tot el dia.
Sí, grapen no, eh,
però sinó fiquen la grapeta a la capsa
per anar cap a la fàbrica una altra vegada.
Quina diferència hi ha entre això i grapar?
Home, que grapes, grapes fulls, vull dir,
i que aquest senyor es dedica només a ficar les grapes
a dins de la capseta.
M'entens?
No.
Sí.
Tu, quan compres grapes, com les compres a granel?
No, les compres amb una capsa.
Ah, home, i tant.
No grapant caixes de cartró.
No, no, no, no.
Ah, Javi, molt bé.
Fiquen grapetes a les capsetes
perquè després, doncs, la puguin vendre.
Sí, sí, ja fas bé de dir-ho així en diminutiu
perquè sembla un treball de xinos, eh?
Exacte.
Sí, sí, mans petit, així, tot això.
Perquè després vaig conèixer un altre,
és que vull investigar molt aquest tema.
Tinc localitzat un altre
que es dedicava a ficar el palet
a dins dels xupa-xups aquells que xulaven,
Sí, molt bé.
Correcte?
Sí.
Em sembla que sí.
Doncs allò era com una mena de xulet blanc
que anava pujant i baixant els tons
amb una vareta blada.
Sí, que era la desesperació de molts pares
que t'arribava el crió a casa
a anar xulant.
Exacte.
Doncs també hi ha gent que es va dedicar molt de temps
a ficar aquest palet blau a dins del palet blanc.
Mira, clar, és que això ho ha de fer algú.
Això ho ha de fer algú.
És feina no premiada, no reconeguda.
Però què passa? Que aquesta senyora posant les caixes...
Ai, les grapes dins de les caixes s'atreia un sou.
Sí.
Bueno, un sou no, no, un sou no.
Van muntar una xarxa per tot el barri
de col·laboradors grapeires
que anàvem ficant clar.
Llavors, al final, la tia no posava cap grapa
i només s'adricava d'una feina a la gent del voltant.
És que és espectacular el tema.
Molt bé.
Els hi pagava un tant i ella es quedava...
I ella es cobrava un tant més, sí, sí.
Però això és fantàstic, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, i la tindrem, aquesta senyora?
Intentarem tenir-la.
Jo crec que sí que la tindrem.
Sí, ni que sigui jovia telefònica, no?
Sí, sí, sí.
Parlar amb ell és curiosíssim.
No, sí, perquè aquesta...
Bueno, aquesta...
Bueno, t'ho explicarem més endavant.
Ui, ui, ui, ui.
Vaja, que no podrà venir, eh?
Estarà massa ocupada distribuint la feina.
Sí, sí.
Però bueno, parlem de feina i anem per feina,
si et sembla bé.
Què hem de fer avui?
Què hem de fer avui?
Hi ha un problema.
A quina pobra empresa trucarem?
A veure, si parlem d'empreses,
hi ha un problema que últimament s'ha generalitzat també,
que jo conec gent que li passa.
Jo encara no soc víctima del tot.
Víctima, entre cometes.
Però resulta que s'està venent en un xampú...
Xampú, pel cabell.
Sí, xampú.
Dutxa, cabell, rentada de cabell.
Xampú, sí, ja, sí, xampú.
No ho dic pel tema de grapes,
dic a veure si és que ara...
No, no, ja, hem tancat tema de grapes.
No, serveix, xampú no.
Serveix xampú no.
No.
Xampú cap.
Pel cabell, sí.
Exacte.
Vale?
I és que resulta que es ven com a hidrolisso.
Allò que fan de o potencia tu rizos o no.
O potencia tu liso.
Molt bé.
Hidrolisso.
Hidrolisso.
Jo el vaig provar.
Però si tu tens el cabell molt llist,
per què vas a provar això?
Bueno, perquè encara el volia més llist per provar.
O ja, vi.
Tot aquests invents s'han de provar quan surten de nou.
Sí, perquè de fet és el millor moment per comprar-los.
Exacte.
Perquè diuen que les primeres tongades aquestes de productes nous
són les que estan millor i després...
Després ja ni a lliça ni res, no?
Encara té la risa més i tot.
Total.
I va anar bé.
I va anar bé, però amb dubtes.
És a dir, el resultat, més que ell serà aixafat, vull dir...
Era pla, pla, allò.
Pla, pla, no planxa, saps?
Sí.
Allò que feu les dones, que jo també vaig al·lusionar
la primera vegada que ho he sentit.
Déu me'n guardi i de veure-ho mai.
Que tinc ganes de veure-ho, de fet.
Allò que gent que posa allà el llit, el cap al llit, saps?
I amb la planxa de roba s'allissa el cabell.
No, home, això no és clar.
Que sí.
Que no, que venen unes planxes d'aquelles.
No, aquestes també, però aquesta gent que té el cabell llarg allò fins a l'esquena
i tot això, això no hi ha planxa possible, només que la de planxa a la roba.
I et juro que es fa.
Javi, però quin tipus de gent coneixes tu, que es planxa el cabell amb una planxa d'aquestes de...
Que sí, que sí.
Ah, que fort.
Que sí, que sí.
Tu perquè el portes curt, però si no, bueno, podríem fer una prova.
Jo planxo, vale?
Vinga, va.
Bueno.
Bueno, després un dia t'explicaré que el senyor que es rentava el cap, es va equivocar i va rentar amb urra.
La espuma urra, de tota la vida.
No, què és això?
Urra, allò per netejar sofàs i coixins.
Allò que puja, i saps?
I es va rentar el cap amb allò?
No, ben bé, es pensava que era espuma de confixador.
Sí.
Vale? I li va córrer tot el cabell, pobre. Poca broma, però és veritat.
I això també és veritat, eh? És veríric.
Això és veríric.
Tu coneixes la persona.
En aquest cas l'he vist.
Calvo.
Totalment.
Sí? No li ha tornat a créixer?
No, no, no. I quan li creix, li creix molt malament. Sí, sí, un desastre.
Que bo.
És un problema, és un problema.
Bueno, un dia t'acabaré... Fora Micros t'acabarà d'explicar com va acabar aquest senyor, però bueno.
Total.
En el cas del xampó, que...
Sí, tornem al xampó, eh?
Jo pensava que el problema el tenia jo.
Però clar, jo dic, ostres, un dia té una edat i...
Perquè et va quedar allò que deies, el problema és que et quedava molt aplastat, no?
No, que et quedi llest ja està bé.
Però clar, el problema és que després d'allò d'esbandir, saps?
Sí.
El aclarado.
El aclarado amb molta aigua.
Mai acabes d'esbandir el cabell.
Sempre surt espumeta?
No, sempre.
Dóna la sensació que és com moliós, saps?
No acaba mai d'allò, no saps?
Dic, bueno, doncs jo...
Dic, ja estarà, no?
Dic, clar, si no cau escuma, doncs ja està.
Però sí, està, però resulta que quan seca, té l'efecte aquell mullat,
però que a més a més es queda com si fos escuma, precisament, espuma de fixada, engominat.
O sigui, no et queda allò suelto i...
No et queda suelto, et queda més aviat acartronat.
Fes les meves consultes, doncs també...
Però sí, és veritat.
Has conegut gent que també l'he passat, doncs?
Sí, sí, sí.
Això us passa per...
Jo els dic, et truco i m'ho expliques?
I no, no, no cal.
Dic, bueno.
O sigui, no ho podem comprovar, eh?
No ho podem comprovar.
O sigui, tot el que explica el javi des que entra fins que marxa pot ser tot mentida.
Que no ho podem comprovar mai res, però vaja.
No, no, és veritat, és veritat.
En la casa del xampú aquest...
Això et passa per tenir aquesta falera de voler presumir?
No.
Ves si no podries fer servir un xampú normal.
Sí, aquesta va ser la solució.
És a dir, faig servir primer aquest,
i després faig servir un altre de la casa de competència.
Llavors queda perfecte.
Però també tenia el mateix poder allisador?
No, no, no.
El de la competència, i ara un xampú normal, eh?
És un d'aquells que porta la capsuleta.
La capsuleta?
Sí, el prou aquell, o prou no sé quan.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Però no volia obrir la marca, però com que veig que...
Avui, per ser dions, no et veig massa dions, eh?
No, no ho assimilo, i és que jo tinc la impressió que no hauria d'estar aquí,
però vaja, Javi, som-hi, ja que hem vingut.
Hauríem d'estar de pont.
Jo crec que sí.
Vols dir que no els enganxarem de ponts amb aquesta gent, avui, precisament?
Aquesta gent, qui són?
Ah, i sí, el xampú és Garnier, és de la casa Garnier, Garnier Glamur.
Són aquells del putet verd.
M'he dit posar en pla en sèrio com l'altre ja quan la soli vés.
Sisplau.
Sisplau.
Sisplau, sisplau.
A veure si comença a marcar això.
Ai, que ens comuniquen, Javi, què passa?
Que ens comuniquen.
Vols dir que està tothom trucant-los per fer aquesta mateixa reclamació?
Ah.
Jo ho torno a provar, eh?
Tornem a provar.
És un 900, 15, 20, Javi, comuniquen.
Tu, de totes maneres, val a dir que aquestes trucades no les fem així a l'atzar, eh?
No, no, no.
I que abans ho has provat i també et comunicaven, però fa cosa de què, 10 minutets?
Sí, bueno, esperarem una miqueta, tenim encara temps, no?
Sí, sí, sí, sí.
Anem esperant, no ho sé.
O sigui que el Javi s'ha tornat una mica, diguéssim, consumidor de cosmètics.
Una mica metrosexual, tu també?
Sí, per això de...
És la paraula que es porta tant, o què?
Sí, però jo, això de la metrosexualitat, a veure...
Ben entesa, sí.
Sí, però a veure, qui ho va inventar perquè s'acabes d'entendre bé, no?
No ho entenc, jo, la veritat, la paraula ensi no l'entenc.
No, jo sí, jo l'entenc perfectament.
A mi em parlen de metrosexual i, vamos, vull...
I jo sí, i tant.
Que jo sàpiga, doncs, metro és... un metro és la unitat mètrica, no? Decimal.
Sí, però no crec que vingui per aquí, eh?
Ah, no?
Ai, no ho sé.
Si no, molts nois dirien, sí, sí, jo soc metrosexual.
Però és veritat, eh?
De fet, bromes a part, cada cop s'utilitzen més els nois, utilitzeu més els productes aquests cosmètics.
Però és que a mi em xoca que t'hagis utilitzat, primer, un xampú que llis el cabell,
perquè tu ho tens molt llis, el cabell.
I després, que és un producte més aviat adreçat, suposo jo, a adolescents,
d'aquests que van a la discoteca i volen estar perfectes.
No, però trobo que...
I tu tens una edat, Javi, per no utilitzar aquestes coses.
I per anar a la discoteca?
També tens una edat.
Vaja.
També, t'ha passat una mica, ja.
No, però vaig veure aquest, dic, bueno, aquest, saps?
Perquè dic, bueno, aquest deu estar bé.
Total, dic, són tots iguals, no?
Avui, no sé què hem de fer.
I amb aquesta gent que has parlat, que els hi ha passat el mateix, eren nois, noies?
Noies, noies.
A quins edat?
Perquè, és que no sé.
Clar, perquè dic, al mig un noi no fa servir.
De totes maneres, allà hi ha el darrere del pute.
Posa que fer-ho servir com un xampú normal.
Clar, no et posa res que hagis d'aclarar d'una manera especial.
No, no, ni cap caravall, ni res d'això.
Javi, no només comuniquen, sinó que fa la impressió com si estessin penjant.
Ah.
Com si hi hagués algú a l'altre costat que, vaja, que no és que tingui el telèfon des penjantes que el penja.
No ho crec.
No ho crec.
No ho crec.
El que passa és que...
No, no, doncs fa aquesta impressió, eh, que comença a donar senyal, però llavors rebutja la trucada.
Que curiós, no?
Sí.
És una cosa estranya.
Això és que estan rectificant, estan rectificant justament.
Ara mateix estan canviant els ingredients.
Canvien, canvien això, que ens ho han detectat.
Que fort, doncs recordem que estem trucant a la casa Garnier en relació amb un xampú que no només neteja el cabell,
sinó que te'l deixi engominat, ni que te les bandeixis després, te'l deixi engominat i amb un efecte hidralisso, però...
Exacte, perquè a més a més l'efecte jo crec que també és el mullat.
Vull dir, sempre dona l'efecte d'aquesta mullat, no?
Saps aquell, l'efecte reina, aquell que es deia abans?
Sí, sí, sí, sí. Bueno, que això també és molt curiós, perquè el que jo sí que he provat és la gomina, aquesta d'efecte mojado.
Extra fuerte, però total.
Però fuerte, total, eh?
Que pots fer el pie amb el cabell sense aquest sort.
Però i fort sí que ho és, perquè després te toques el cabell i realment queda allò tieso.
El que passa és que l'efecte mojado se'n va en 5 minuts.
Els 5 minuts que et toca el sol se'n va.
Cada 5 minuts l'has d'anar tirant, no?
L'has de dir que era com a spray?
No, aquest era gomina-gomina.
Escolta, ja que no podem localitzar a ningú de la casa Garnier, doncs a veure si algun s'està escoltant.
I ha tingut aquest mateix problema del hidralis o qualsevol altre problema amb la casa Garnier o qualsevol altre xampú o producte cosmètic,
que truqui al 977-24-47-67.
Repetim el número, 977-24-47-67.
Que li regalarem un fantàstic lot de productes de cosmètica.
De productes de cosmètica no, però jo crec que alguna cosa per regalar-li tindrem, no?
Va, si es truquen al 24-47-67, algun regal us caurà.
El Javi de la seva butxaca anirà al supermercat i us ho comprarà.
A les Lakers, les Lakers es protegeixen seus productes de...
Sí, productes tot de...
Ai, per cert, ara parlant de coses glamuroses i tot això.
Sí, que no hem parat, eh? Tota la tarda que ho fem.
Una cosa que jo et volia comentar, que per cert et vaig comentar la primera setmana que vaig aterrar per aquí,
és allò, que ara ja es pot dir perquè ja s'ha confirmat del tot,
perquè tu no et vas voler dir, bueno, Javi, això ho dius tu, però no ens refiem gaire, tal i que qual.
Però realment, és allò que diria el Joaquín Luc i tu i jo lo sabíem.
El dia 5 de novembre, tu saps que hi ve, no?
M'ho han dit, m'ho han dit.
No, no, no, perdona, qui t'ho va dir?
M'ho han dit ja...
No, però primerament qui t'ho va dir?
No, Javi, de veritat que vaig pensar en tu, dic, ai, però si tenia raó el Javi, que curiós.
A veure, que una vegada tingui raó, no?
Explica, explica, que ens vas donar la primícia d'una notícia que ara ja està escampada, explica.
Doncs sí, sí, vindrà la companya Leticia.
Sí? O escompanya periodista.
Escompanya periodista, no? Sí o no?
Sí, sí, sí.
O, bueno, un moment, perquè aquesta dona ja no treballa, no, de periodista?
No, però en fi...
Alguna columneta o això tampoc no fa?
No, no crec que pugui.
Bueno, si la veig li preguntaré. Una col·laboració en podria?
Perquè tu aniràs a fer fotografies o què?
Jo, Ibai.
Ah, no és que hi hagis d'anar, però tu hi vas.
Jo, mira, és més, igual no hi poso ni cap carret ni res per anar, saps?
Vale.
Però jo, vaja, penjo la camureta i...
Home, no deu ser fàcil que t'acreditin per aquest sopar, venent aquesta parella.
No ho sé. Home, la Casa Real jo crec que passarà bastant, eh?
De què?
D'acreditar-me.
Però jo, clar, jo truco directament a la Casa Real.
Vull dir, escolta'm, per vindre a sopar, què hem de fer?
Igual si truques a l'Aceptat és més fàcil, eh, Javi?
Vols dir?
Jo crec que sí, eh?
Sí, sí, podria ser.
Jo crec que sí.
No, però jo és que vull seure a la mateixa taula.
Ah, allò si ho fem fem-ho bé, no?
Clar, una vegada que venen, què hem de fer?
Doncs jo, seure lluny.
I què els hi preguntaries?
Bueno, a la Letícia se li pot preguntar a tot, perquè com està la professió i tot això.
Suposo que deu estar al corrent, no?
Jo crec que sí.
A l'altre no, a l'altre és igual.
El Javi ens va dir fa cosa de 15 dies, no?
T'estrenaves amb aquesta notícia, amb aquesta primícia, que venien el príncep i la princesa al sopar de l'Acepta, un sopar que se celebrarà a Reus, em sembla?
Sí, que jo suposo que aprofitaran el viatge.
Bueno, és que és igual, podríem dir aprofitar el viatge, però és que és igual, perquè venen d'on vinguin, venen en helicòpter, vull dir que és que...
Vull dir, saps, no és allò que van a anar per l'autopista i passo per aquí, passo per allà.
I com que tenen una casseta en un blanc...
Sí, perquè potser sí que queden a dormir.
Sí, i una visitilla.
Però això ja ho dius per dir, això ja no ho saps.
Home, jo crec que encara no l'han vist, perquè això és un regal que li van fer.
Ah, i no han vist la casa, o sigui, els regalen una casa i no la van a veure.
I és més, se compren una altra.
Però això és, és, és, bueno...
I se n'acompren una altra a Pedralbes, d'una borrada de milions d'euros.
Almenys aquesta l'aprofitaran més o què?
Ah, no, calla, calla, aquesta em sembla que se va a comprar l'altra, la germana.
La germana.
Sí, sí, sí, amb el del Valumà, el del Humboldt.
Que suposo que tampoc deu saber com va el tema.
Digo jo.
Doncs Javi, de reintent que fem, si et sembla, de localitzar la casa Garnier
i si no és que ells s'ho perden perquè no els podran defensar.
Home, això es pot lligar fàcilment.
Quan parli amb la Letícia li preguntaré si fa servir l'Hidraliso aquest
i que m'ho expliqui ella.
No, eh?
No, no.
Bueno, ja ho veus que no...
Estaríem parlant del primer fracàs de la temporada.
Sí, de totes maneres intentem localitzar-los, no?
De cara a la setmana que ve.
El primer que farem serà trucar.
Sí?
Sí, sí, sí.
Perquè aquesta gent no s'escapen.
Jo no crec que se n'hagin enterat que anaves a trucar, Javi.
Tu no els has trucat per avisar-los, no?
No, no, no, no.
Molt bé.
Doncs, en fi, hauràs de seguir amb el teu problema.
Què has fet amb el que et va quedar de xampú?
Perquè, clar, suposo que el que te'l vas posar dos vegades
ja vas veure que allò no funcionava.
Ah, no, llavors el que feia és l'invent de barrejar els dos.
Mira que m'ho pensava, per dir que no pot ser tan cutre.
Per què?
Ne barreges dos.
Clar, fots el de la capsuleta, el del prou bé aquells, saps?
Amb la carnia, eh?
I fantàstic.
Allò, a mig mig.
Sí, jo és que els hi volia proposar.
I, de fet, va entrar una mica a la fórmula.
És a dir, escolta'm, si ho barreges semblant de la competència,
ara tens clavat.
No s'ataca a t'una i et queda superllist.
És una fórmula.
Ala, quant dura el cabell?
No ho sé, perquè això deu ser potent, ja.
Clar.
Javi, Julio, moltes gràcies per aquestes punts informatius
tan emocionants que ens portes cada dia, eh?
Molt bé, a servir.
A mi, uns que ve.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!