Hola de nou, molt bona tarda, Núria.
Ens trobem al Museu del Port de Tarragona.
La setmana passada ens quedàvem a mitges
i avui hem tornat a agafar, a repescar, mai millor dit,
a la Mercè Toldrà, que ja és la coordinadora del Museu del Port de Tarragona.
Mercè, de nou, bona tarda.
Hola, bona tarda.
La setmana passada vam estar, si no recordo malament,
a la banda del port, podríem dir, romà, medieval,
i anàvem cap a l'expansió del port.
Vam explicar un taller que vau començar aquest cap de setmana passat,
al 6 i al 7.
Sí, un taller que estava vinculat a la Setmana de la Ciència
i que aquesta setmana també es portarà a terme.
I avui cap a on ensen dinses? Per on entrem? Què fem?
Bé, doncs la setmana passada vam explicar tot el que era la història del port,
els diferents tipus, des de l'època romana fins al moment del segle XX,
i avui el que podríem fer és un recorregut per les tipologies de port,
és a dir, un port comercial, un port pesquer i un port esportiu,
que són les tres característiques que té el port de Tarragona.
Doncs comencem de nou el nostre recorregut turístic,
podríem dir, dins del museu del port de Tarragona,
i això ara mateix que t'estic assenyalant,
explica-m'ho a mi a tots els oients de Tarragona Ràdio què és.
Això que dius tu és un element així com una columna,
amb una part circular, que s'anomena el telegref d'ordres,
i això és el que va al pont de comandament
per donar la informació a la sala de màquines.
Avante, tota, mira, ara, mira.
Avante, avante, atràs, parar, a poc a poc,
o sigui, doncs és, evidentment, no podien anar a crits,
perquè d'un lloc a l'altre estan totalment d'això,
doncs aquí amb un moviment de la manivela,
clar, evidentment aquí només tenim la peça,
però això anava amb una conducció,
i llavors arribava a l'altra zona,
i tenien la informació del que havien de fer.
Sí, aquí hi ha, doncs, tres gotes també,
i l'única persona a tamany natural que trobem a fotografia.
Sí, aquesta fotografia és la fotografia d'una dona,
és curiós, perquè en el món del port fins fa poc,
bé, és un món molt masculí,
llavors totes les colles eren homes,
les colles eren els grups de l'estiva i la desestiva anteriorment,
i aquí, al costat dels bucois que estàvem comentant,
hi ha un espai on està ple de sacs,
evidentment els fruitxecs anaven amb sacs, no?
Doncs, als anys 50 i 60 era també un producte important
que s'exportava pel port,
i hi havia una encarregada, que era la sisqueta,
que és aquesta persona que veiem aquí reproduir la fotografia,
que era l'encarregada de pagar a totes les dones que sorgien,
que sorgien, que lligaven els sacs, no?
Aquí ja es veu que havien de tancar els sacs
i doncs aquella mena de manera que es lligaven a això mateix.
Doncs això és el que feien les ensacadores, que diríem, no?
I ella era l'encarregada de totes les dones.
Llavors, curiosament, vam contactar amb el seu fill
i ens va dir, jo tinc una fotografia de la meva mare
que era l'encarregada, i doncs, clar, és que a veure,
nosaltres intentem explicar la història del port,
però també necessitem que la gent que ha format part d'aquesta història
ens digui...
Tenen un cop de mà, clar.
Perquè, clar, nosaltres, amb els llibres podem trobar informació,
però no tota la informació dels llibres.
Hi ha moltes coses humanes que no surten reflexades.
i llavors ha de ser la gent la que s'ha de posar en contacte amb nosaltres
i nosaltres encantats de poder-ho utilitzar,
perquè d'aquesta manera la gent sap realment qui ha fet la història.
I la família segurament que de la sisqueta ha estat més corollosa de sa mare.
Doncs la veritat és que sí.
O de l'àvia.
Sí, bueno, jo en aquest cas vam estar parlant amb el fill,
però doncs, evidentment, tota la família veu que està aquí
perquè és que realment era la persona encarregada, no?
Al costat hi entrem a una part, podríem dir, més moderna,
perquè a més a més...
A veure, moderna, m'explico.
Hi entra una espècie de maquinària, no?, a formar part.
A més a més trobem un tratge de bus.
Sí, bé, són dues coses...
Dues coses diferents, però que estan, podíem dir que juntes,
almenys paral·leles una a l'altra.
Bé, això el que comentaves, estaríem una mica vinculats.
Ara fa un any vam inaugurar una exposició permanent
el que era, bueno, el que era i el que és el far de la banya
que està al final del dic llevant.
En aquesta exposició, tota la informació que hi ha
és al voltant dels senyals marítims i dels fars en particular, no?
Doncs, com que aquí al museu no havíem explicat massa informació
del que eren els fars, i a més a més,
com que l'espai del far de la banya és un espai de 55 metres quadrats,
és un espai molt petit, tampoc no hi cap tota la informació
que hi voldríem posar, no?
Llavors, doncs, aquí és una última incorporació,
que això fa res, fa quatre dies que l'han posat,
encara estem en fase d'acabar de fer la vitrina,
i és una màquina, això que tu en mires així,
que veus com una màquina,
és una màquina de rotació,
que és la base on anava la llanterna
i la llum de pampallugueig
que feia la característica de cada far, no?
I llavors, doncs, aquí la tenim a mig muntada,
no hi ha la part de la llanterna,
perquè, doncs, bé, tenim altres llanternes,
però que són per altra maquinària,
perquè, clar, això a vegades pots trobar una part de la peça
o la pots trobar sencera, en aquest cas,
és una sessió de ports de l'Estat,
i llavors, doncs, bé, ara estem aquí,
que ens falta acabar de posar la informació.
I al fons, que dius tu també,
és un radiofar que pertanyia al far de Salou.
Això ja és, com tu dius, ja és una cosa més moderna.
A posteriori del que estàvem comentant.
Ja és, doncs, de mitjans,
bé, dels anys, podem dir dels anys 70 o així.
Fa uns 30-40 anys.
Jo no m'arrisco amb allò del tratge de bus
que t'he comentat, que està al costat.
Sí, això és una mica per explicar, doncs, bé,
com dèiem fins ara, tot el que eren
les obres que es feien al port,
quan es crea la primera junta protectora,
en la qual hi ha una gestió,
una gestió administrativa,
el primer que es fa és un projecte de dragatge.
És a dir, el dragatge és per sanejar
o per netejar, per evitar que les embarcacions,
quan entren a port,
quedin ancorades i es malmetin.
Llavors, qualsevol obra que es fa nova
o, de tant en tant,
per netejar el fons de la darsena del port,
el que s'han de fer són les campanyes de dragatge.
Doncs, a veure, aquí tenim un ofici
perquè hi entrem al que és el port comercial
o als oficis que nosaltres anomenem
i, doncs, bé, una de les activitats importants
de qualsevol port és la...
A veure, ara ja són coses molt més modernes,
però, bé, sempre parlem d'un temps passat,
doncs, és el d'això, l'ofici del bus.
I, a més a més, doncs, aquí tenim la vestimenta
que portava el bus que va estar treballant
durant molts anys al port de Tarragona
i que, entre les diferents coses que va portar a terme,
va ser quan van trobar el sarcòfag d'Hipòlit.
No té res a veure amb el port,
però, bé, té a veure amb el patrimoni
que van recuperar i que està exposat
al Museu d'Història de la Ciutat.
Arribem a aquesta cullera enorme
que hem comentat una cullera que hem de dir
que quan parlàvem abans dels tinglados
i, clar, parlàvem de les grues,
les culleres, doncs, precisament el que fan
és reculleixen, no?,
i ho porten a port o a l'inrevés
o agafen de port i ho porten al vaixell.
A veure si les culleres poden anar...
Ai, perdó, les grues poden portar culleres
o poden portar ganxos.
Llavors, aquí tenim una de les primeres culleres
que anaven a les primeres grues dels anys 26.
Les primeres grues elèctriques són de l'any 1926.
Doncs aquesta és de les primeres, bàsicament.
I el que fa, doncs, bueno,
amb uns sistemes de politges que té, doncs, sobre,
o sigui, quan entra a la bodega del vaixell,
sobretot el que és gra, gra a dojo,
doncs el recull, l'aixeca,
i llavors mitjançant unes tolves,
que les tolves serien allò que semblen
uns grans embuts amb rodes,
doncs allò ho transporten els camions
i es van encarregant els camions.
Pensar en el carbó, jo.
Bé, doncs el carbó també pot anar amb tremuja,
però també pot anar sense tremuja.
Agafes, ara no perquè van amb tot el que són
una mena de carretilles
o una mena de cintes transportadores,
ja va d'una altra manera,
però quan parlem d'aquesta època,
doncs el que hi havia era això, no?
Carregaven del vaixell
i ho deixaven al moll,
o a l'inversa, doncs si està al moll,
s'obria la cullera,
agafava tot el que era el gra
i el posava a l'interior de la bodega.
Déu-n'hi-do.
També trobem aquest motor enorme
que hem comentat abans
i després ja, a veure, a veure,
aquest vaixell,
aquest vaixell com que l'hem vist
més d'una vegada pel port, aquest.
És possible?
Bé, és que...
O no potser aquest concretament,
però un de molt semblant.
És un emaqueta
i evidentment és un vaixell,
podríem dir portuari,
perquè és un remolcador.
Els remolcadors són els vaixells
que ajuden a...
Els vaixells...
A veure, no diríem...
És l'eina imprescindible
pels grans vaixells
per poder entrar i sortir de port.
A més, és molt curiós veure
com ajuden a atracar
perquè veus un vaixell tan petit
amb els vaixells actuals,
amb els petroliers
o amb els granelers
que fan, doncs,
100 metres d'eslora
i veus aquest que es posa al mig
així, amb la prou enfilada
i va anar empenyent
i el va ajudant a acostar-se
al pantalà
o al moll per atracar, no?
Em dius, com pot ser?
Però bé, són unes màquines
que tenen molts cavalls de vapor
i, evidentment, ho fan.
I aquest que tenim aquí
és una maqueta
de l'antic remolcador Poblet
que hi havia al port de Tarragona.
Ara també hi ha un remolcador
que es diu Poblet,
però la maqueta que tenim
i el diari de navegació
aquí al costat
fan referència
a l'antic remolcador
que fa uns anys
que es va vendre
i crec, si no vaig equivocada,
que ara està a la zona d'Anglaterra
que està operant allí, no?
Doncs, una mica l'homenatge
a aquest remolcador
que tan vinculat
a la història del port estava, no?
I, a més, amb un nom tan emblemàtic
per a la nostra zona.
I tant, i tant.
Ara et podíem dir
que tenim el seu fill.
Diguem-ho així.
Bé, sí.
Més modern,
hi ha altres prestacions
més bones que aquest,
però, doncs, sí, sí.
Ja entrem a una altra
de les zones que hi ha,
doncs, és,
voldríem dir la zona de la pesca,
trobem dues xarxes penjades
i jo no sé si...
Podríem dir que aquella que està penjada
que es pot veure
que és així més gran
seria la d'arrossegament?
No.
És la més petita,
la més llarga?
La llarga és la de l'arrossegament
i l'altra és la de l'encerclament, no?
És una mica veure
la representació
de les diferents pesques
que podem trobar a Tarragona
i, bueno,
i parlar una mica
del que és el barri del Serrallo,
perquè el barri del Serrallo
és el barri tradicionalment pesquer, no?
I una altra xarxa
que, bueno, aquí no la veus,
però també hi ha representada
és la pesca del palangre,
que ho tenim en una vitrina
i que, doncs,
va amb les cofes.
Ah, d'acord, d'acord.
Arribem fins on es troba
aquesta xarxa.
Aquesta la feien servir...
Explica'm com la feien servir,
perquè aquesta és més manual,
més que potser les altres.
A veure,
el palangre,
tothom té el nivellament,
la pesca...
Allò,
el lluç de palangre, no?
Menjant el lluç de palangre.
Doncs el palangre
és una xarxa
horitzontal,
amb línia,
per dir-ho d'alguna manera,
que va calada
amb dos galls,
que són,
per dir-ho així fàcilment,
dos urus,
on van els dos extrems.
I llavors,
a dintre d'unes cofes,
hi va tot el que són,
tot el que és la xarxa,
que va tota preparada
amb uns ams,
on es posa,
doncs,
el d'això,
on es posa
el menjar.
l'am,
que seria
la part metàl·lica,
però llavors
hi has de posar
el que és l'alimenta.
L'alimenta en aquell moment,
la mosca...
La cosa que li posis
perquè atraure el peix,
no?
Doncs això són
tota una tirada,
unes línies.
Jo teia que era
potser més manual
que les altres,
però aquesta
havies d'anar gairebé
un per un,
recollint així.
Bé,
això ho posaves,
ho calaves
quan veies
que passava un temps.
A més,
és una pesca
que és més
apropera a la costa,
no?
Quan parlem de les altres,
és una pesca
que ja
dura unes quantes hores més,
no?
I també tenim
la nansa,
que és una pesca
més així,
propera a la platja
o així.
És una mica
explicar els diferents
tipus de pesca,
no?
I ara entrem
a la construcció
de les embarcacions
i hem de dir
que aquí a Tarragona
teníem els estilleros
per excel·lència.
Sí,
el que primer van ser
Unió Naval de Levante
i després
els estilleros Tarragona,
bé,
diferents noms,
no?
A veure,
tant les grans
com les petites dreçanes,
no?
Però aquí el més interessant
és potser veure
l'evolució
de com,
el que abans hem comentat
que estava a la barca Teresa,
doncs aquí també tenim,
a part del que hi hagi
una pantalla
que ho explica,
tenim l'evolució
de com es construeix
una barca,
una barca
d'aquestes característiques,
com hem comentat abans,
un vestiment tradicional,
d'unes,
bueno,
l'eslora evidentment
no té tanta importància,
però d'unes característiques així,
barca petita,
no?
Hem de dir
que està tot en l'esquelet
fins que es forma la barca,
sí,
es fa tot el recorregut,
de la construcció.
Sí,
hi ha uns cinc apartats
i comencem
quan es planta la quilla,
el que s'anomena
plantar la quilla,
que és,
el que tu has dit,
l'esquelet de l'embarcació,
llavors aquesta quilla
necessita un reforçament
que la gent coneix
com a costellà,
que s'anomena
quadernes,
i quan això ja ho tenim dit,
ja tenim fet
com si diguéssim
tot el que és
la forma,
la forma interior del vaixell,
l'estructura,
l'estructura base,
llavors això
ho necessitem folrar,
ho folrem
i quan ho tenim folrer
anem posant,
es fa la cinta
que és l'acabament
dels laterals
per dir-ho d'alguna manera
de l'embarcació
i posem els baus de coberta
i llavors
anem anant forrant
i, bueno,
es va anar fent els detalls,
doncs el timo,
es posa el pal,
això està dit de manera
molt ràpida
però no es fa tan de pressa,
no?
i al final
tenim l'embarcació construïda
que està
al davant
de l'embarcació
original,
o sigui,
tenim els models
a escala 1-10
i al davant mateix
tenim
la mateixa embarcació
a escala real
perquè la gent
es pugui fer
una mica la idea,
no?
I sota mateix
tenim totes les eines
o moltes d'elles
que es necessiten
per poder fer
tots aquests passos.
Això mateix,
a baix tenim
una sèrie d'enyes
utilitzades
tant pels mestres d'aixa
com els calafats.
El mestre d'aixa
és qui dissenyava
l'embarcació
i llavors tenia
doncs una sèrie
d'ajudants
i el calafat
és el que
li donava
l'estanquetat
al vaixell,
és a dir,
quan estava tot construït
per molt que poses
una fusta
al costat de l'altre
l'aigua pot entrar
entre les fustes
doncs allí
s'hi posava estopa
amb una barreja
d'hebrea
una mena de carbó
de carbó mineral
i llavors
amb uns ferros
de calafatejar
que així s'anomenaven
i amb una massa
anaven anant
posant
picant l'estopa
perquè fes
l'estanquetat
i llavors
posaves el vaixell
a l'aigua
i estava impermeable
evidentment
li havies de donar
una capa de pintura
o d'aquesta brea
pel damunt
per reforçar-ho
però això era la manera
de donar-li
l'estanquetat
l'estanquetat
queda maquíssim
hem de dir que clar
el resultat és preciós
i si
no només us conformeu
en veure-ho en petit
sinó també en gran
doncs tenim la Teresa
que us espera
que us espera
i arribem
doncs gairebé ja
a la part
no podríem dir final
perquè ens queda un trosset
que l'hem explicat abans
ens hem avançat
però aquest
són regates
Sí, és la part de l'esport
és l'esport esportiu
com si diguéssim
així com a part de la pesca
parlàvem del serrallo
a la part de l'esport
hem de parlar del nàutic
però a part de parlar
del nàutic
com una societat
doncs vinculada
a regates
o vinculades a activitats
esportives del port
també tenim
com a element
important
una altra embarcació
i aquesta és una embarcació
anomenada
Pussa
o més coneguda
com a Pulga
és una embarcació
de l'any 44
que és una patent
de Tarragona
és una embarcació
que van fer
el mestre d'aixa
Carles
Carles Roch
i juntament
amb col·laboració
amb la família Moller
llavors
és un balandre
és més petit
que un balandre
però llavors
clar
tenia la facilitat
que era més lleuger
llavors se'n van construir
75 unitats
des de l'any 44
hasta l'any 48
l'any 48
el mestre d'aixa
va deixar de fer-les
perquè un dels seus fills
un dia fent una regata
o navegant
exactament
no et sabríem definir
el que era
però
anant cap a
cap a Salou
va tindre un naufragi
i llavors ell
com que el fill
es va salvar
va decidir
que no faria
que més embarcació
i com a agraïment
a que s'havia salvat
la devoció que tenen
els mariners
és de fer un exbot
llavors
va fer un exbot
d'aquesta embarcació
de la pulga
o la puça
que en concret
la que tenim aquí
és la bruja
si t'hi fixis
té un dibuixet
que és la bruja
que és una donació
de la família Moller
i llavors
quan va tindre fet
el model
l'exbot
d'aquesta embarcació
la van portar
a Sant Magí
que és on
aquí a Tarragona
hi ha tots els exbots
vinculats
als mariners
Déu-n'hi-do
quina meravella
a més a més
també trobem
dues maquetes
més petites
tres maquetes
així al voltant
perquè gairebé
si entrem
en aquesta part
dedicada als esports
podríem dir
que s'ha format ell sol
com una espècie d'habitació
Sí
i has de donar
així una volta
al voltant
per poder mirar
els diferents cartells
de regates
de Tarragona
de l'any 1922
estic veient des d'aquí
1923
1954
quina meravella
Sí bé
és una mica
doncs
que tot el que és el text
et condueixi
mitjançant
les explicacions
i la posterior visualització
d'algunes maquetes
el que és
tota la història
esportiva
del port tarragoní
que doncs
és la història
del segle XX
bàsicament
des que el 1878
el grup
que com anomenaven
dels xiflats
van començar a fer
les regates
de Santa Tecla
i d'aquí va sortir
el Club Nàutic
que ara és conegut
com a Real Club Nàutic
veniu al Museu del Port de Tarragona
que tot això
que hem explicat
ara mateix
i que hem donat
nosaltres un tomet
aquí
durant dos dies
gairebé
avui us servirà
vosaltres
per poder aprendre
una mica més
per a quina hora
s'han de venir
a quina hora
està obert
el museu
està obert
de dimarts a dissabte
de 10 a 2
i a la tarda
ara a l'hivern
està obert
de 4 a 7
i els diumenges
està obert
de 11 a 2
i també
hi ha els diumenges
el que està obert
és el far de la banya
tots els diumenges
10 a 11 a 2
doncs em mereixeu
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
durant aquestes dues setmanes
i que ens tornarem a veure
donant un tomet
pel museu
molt bé
moltes gràcies a vosaltres