.
Com ho fem? Una nova setmana de la mà d'Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Molt bona tarda.
Doncs ja vam acabar la setmana passada a parlar d'aquell...
Com es deia aquell home?
Fortúnio Bonanova.
Aquell mallorquí, aquell mallorquí.
Ja t'ho vaig jo, que no te'n recordaries.
Ningú el coneixia, pobret.
I en canvi, les pel·lícules que hem arribat a ser.
Treballador, treballador qui era aquell bon home.
Mare de Déu.
No parava, no parava.
Poca gent ja tan treballador com va ser aquest home.
Però hem de dir que el nou protagonista d'Andrés i Andrés aquesta setmana,
i crec que durant alguna altra setmana més, és més conegut que potser...
Sí, i és curiós perquè aquest home pràcticament cine no en va fer,
encara que les seves cançons han sortit en bastantes pel·lícules.
I ara últimament se li va fer un documental homenatge
que serà el que nosaltres presentarem avui.
No perquè fos un gran actor, però sí que està vinculat amb el cinema,
degut a que les seves cançons, com he dit, van sortir amb algunes pel·lícules,
i al final ha sortit una pel·lícula parlant de machine tota una vida.
Per tant, començarem aquest documental
i anirem llegint i explicant allò que els oients no veuen.
Això que estem sentint és el començament de la pel·lícula
i llegim els següents rètols.
Una producció d'Arold Sánchez i Àngel Durandès.
Una pel·lícula de Nuria Villazán,
con Antonio Machín, Botafogo, Chiquitita Machín,
Sara Montiel, Antonio Canales,
Amparanoia, Nilo, Los Piratas,
Nancho Novo y Los Castigados, Impostre,
Caco Senante, Cristina del Valle,
Antonio Gala, se agaixen els textos,
encara dient Vieja Trova Santiaguera,
Joaquín Sabina, Joan Manuel Serrat
i la introducció de Rafa Dominguez i Araí Martínez.
Actuació especial, músicos de Machín,
Jorge Reyes, Pepe Ébano, Tito Duarte,
Antonio Galindo i José Luis Medrano.
Seguirem sentint amb aquests crèdits ja més remarcats a la pel·lícula
la veu d'Antonio Machín.
Comença ja pròpiament el documental,
hi veiem un locutor, micròfono amb mà,
que comença una entrevista a Antonio Machín
moments abans que aquest surti a actuar en un escenari.
Senyores, se me ha parado el reloj,
se me ha parado en la hora cero de los años 40
y sigue eternamente joven.
Antonio, ¿cuál es el secreto de su juventud?
Bueno, ese es el secreto, lo que tú has dicho, Ada.
El reloj se paró y no ha seguido andando más.
Bien, Antonio.
Eso es.
Usted, de nuevo, quizás haya habido un momento
en que Antonio parecía que se eclisaba.
Bueno, ese es el momento que yo quiero aclarar.
No es que parecía que Antonio se eclisaba, no.
Antonio Machín siempre estuvo latente,
pero fuera de Madrid.
Estaba con un espectáculo
y había que andar por provincia.
pero yo no estuve nunca el momento ese caído completamente.
No, yo no me dejaba caer, no.
Canvia l'escena
i estem veient a sis homes
amb l'andana d'una estació de tren.
Al costat tenen un dels vagons
del convoi de passatgers.
Està allà parat.
Estan parlant
i escoltarem la seva conversa
i la presentació que cadascú fa de si mateix.
aquests són els músics
que acompanyaven a Machín
amb les seves actuacions.
Me llamo Antonio Galindo.
Hago ruido con el bajo,
con el contrabajo.
Toco más cosas, pero no viene el caso.
y bueno, estamos aquí
con el curador de Machín.
Era un homenaje
y de nombre con un carácter.
Nervioso, en cierto modo,
pero al haber relajado en cosas, era...
Me llamo José Luis Meterano
y soy el trompetista
de la orquesta
de Antonio Machín.
Sus arreglos se los había de memoria,
de acuerdo,
aun sin haber ayudado a conservar.
Soy Jorge Reyes,
alias
soy uno de los músicos
que trabajó bastante tiempo
con Antonio Machín.
Fue una persona rigurosa,
con mucha categoría.
Alberto Duarte Hernández,
más conocido por Tito Duarte.
Y soy saxofonista,
percusionista.
Machín era un hombre
con mucho sentido de rumor.
El que a más memoria tiene esto
es Santiago.
Pues yo recordaba,
afortunadamente,
muchos de ellos
habían tocado conmigo
y yo sabía,
por todas las cosas
que se cuentan entre músicos,
que ellos habían tocado
con Antonio Machín.
Entonces,
yo puse a la gente
de la productora
en contacto con ellos
y sobre todo con Botafogo.
Yo comprendo
que esto le tiene que emocionar
porque para Botafogo
es una especie
de tarjeta de presentación.
Yo recuerdo Botafogo
que también tocó conmigo.
Cuando me lo trajeron
para que tocara conmigo,
me dio la mano
y su presentación fue
yo fui el pianista de Machín.
Aquest últim personatge
que està parlant
és Caco Senante,
cantautor.
Els músics
que han parlat abans
estan ara
en un estudi de gravació
acompanyant
a Caco Senante.
Música
¿Por qué no antes saber que te amo, vida mía?
¿Por qué no he de decirlo si fundes tu alma con el alma mía?
¿Qué importa si después me ven llorando un día?
Si acaso me preguntan, diré que te quiero mucho todavía.
Se vive solamente una vez.
Hay que aprender a querer y a vivir.
Hay que saber que esta vida...
Mientras está sentint la cançó,
Caco Senante va saludant a cada un dels músics que l'acompanyen.
No quiero arrepentirme después...
¿Qué tal?
¿Cómo estamos?
¿Qué tal?
Quiero gozar de esta vida...
De mí hasta que muera...
Yo, Antonio Lugo Machín, natural desagua la gran de Cuba.
Aquest és un altre dels personatges que surten amb aquesta pel·lícula documental.
El temps ja se'ns ha tirat a sobre, demà seguirem, però per acabar d'il·lustrar aquestes meravelloses cançons que tenia Antonio Machín,
escoltem la primera, ja original d'ell, que ens despedim avui.
Solamente una vez.
Fins demà, Andrés.
Fins demà, otra vez.
Fins demà, otra vez.
Fins demà, otra vez.
Fins demà, otra vez.
Fins demà, otra vez.
Fins demà.
Fins demà, otra vez.
Fins demà.
Fins demà, otra vez.
Fins demà, otra vez.
Fins demà, otra vez.