Aquest dimecres, demà mateix, a les 10 de la nit,
al Teatre Metropoli dins els actes de la nova edició de la mostra de Teatre Jove,
el grup de teatre del Col·legi Sagrat Cor de Tarragona
presenten Quina una en porten de cap?
Una obra que, com a introducció, em sembla que comença així.
Bé, i a la nostra dreta tenim la gran atracció del parc, els humans.
Aquests provenen la majoria del sud-est d'Europa.
Es pot observar clarament com es distingeixen d'altres animals vertebrats carnívors
perquè caminen a dues potes.
També menja nerva. Es pot dir que mengen de tot.
En el seu dia, eren l'animal més ferozge de tots.
Era l'animal assassí per excel·lència,
gràcies principalment a la seva intel·ligència.
Encara que, com podran observar d'aquí una estona,
o quan tornin a passar per davant de la gàbia,
utilitzen aquesta intel·ligència per discutir i crear enemistats.
És un animal de naturalesa rebel i egoista, manipulador,
vol ser animal de grup, però no ho aconsegueix.
Bona tarda, nois.
Bona tarda.
A veure, tenim aquí cinc persones,
no tots ells personatges de l'obra,
i ara ens explicaran una mica de què va aquesta obra,
tot i que no gaire, ens han dit que són reacis a explicar l'argument,
perquè és d'aquelles obres que té final sorpresa.
Ens recordaran també una cançó, no?
Veniu amb no una, dues guitarras, m'assembla que heu portat.
No, no, una, una.
Una al final, bé, bé.
Doncs, en fi, no sé qui vol parlar, Román,
Román Bonet, tu potser que ets el director de tot aquest muntatge
i l'artífex de l'obra, perquè l'obra és teva, l'has escrit tu.
Sí, a veure, l'he escrit jo,
però diguéssim que m'he basat molt en les idees que m'aportaven ells,
els actors de l'obra.
O sigui, hem buscat, hem buscat una manera de, no sé,
no només de jo donar-los una obra i que ells interpretessin els personatges,
sinó que ells s'involucressin una mica més en l'obra en si
i així s'ho prenguessin, suposo que amb més ganes.
Quant de temps us ha costat fer això?
Per escriure l'obra, quant de temps vau estar?
Per escriure l'obra, doncs, depèn, no gaire.
Més o menys, no gaire, així potser no ho diem,
que no sembli allò una mica patillero, tret de l'armari.
A veure, presenteu-vos tots, que no us he fet les presentacions com Déu mana.
Xiques.
Bueno, jo em dic Vicky i represento el P de la Sònia.
Molt bé.
Jo em dic Mònica i sóc la Sílvia.
Jo em dic Joan i sóc el Miquel.
Vicky, Mònica, Joan...
Jo em dic Uri i represento el Roger.
Molt bé. Ara entrarem en cada un dels personatges.
Uri, et dius?
Sí.
Uri, tu ho feies?
Oriol.
Oriol. Ara, ara, ara me'n recordaré.
Tu deies que no pas gaire temps, no?
Havíeu tardat en escriure aquesta obra.
Bé, la veritat és que vam anar a una miqueta bòlit al principi,
però va ser una miqueta llançar-se a crear nosaltres mateixos l'obra.
i va portar un parell d'escenes fetes i a partir d'aquí els assajos vam dir
doncs va, provem una escena, tu, tu i tu, a veure què tal surt.
I si vèiem que sortia bé, doncs l'escrivíem, aquella escena.
Molt bé. Així va ser una mica sobre la marxa, no?
Per tant, us hi deveu sentir superbé amb els vostres papers,
perquè us els heu fet a mida.
Sí.
Podríem dir.
Clar.
Doncs vinga, va, aquí m'explica l'argument.
Va, digueu-me el títol primer.
El títol. Quina o no em porten de cap? Així es diu.
D'on ve aquest títol?
D'on ve aquest títol? No ho sé.
No, la veritat és que vam escollir el títol abans d'escriure l'obra.
Ah, sí?
Sí.
O sigui, hagués sortit...
I si després us surt una obra que no té res a veure, què?
Doncs mira.
Mira, mala suert tenim.
Mala suert.
No, teníem la lleugera idea i mira, vam posar això i ja està.
Com que el títol tampoc és gaire important...
No, de fet només és el que es veu amb lletres més grans, amb el col·letó, res.
Però en el fons no és l'essència, no.
Clar, després la gent al cap d'uns mesos dirà, vaig anar a veure una obra que sortia no sé qui i anava de no sé què.
Ai, com es deia.
Bona propaganda, eh?
Una miqueta l'argument, sense desvetllar gran cosa.
Qui me'l pot explicar?
De fet, al principi, amb el que van pensar alguns era que el que havien pensat era una barreja del planeta de los simios i de Terminator.
Bé.
No ho sé, jo hasta aquí pudeu leer.
Sí, estaríeu d'acord, les noies, per exemple?
Sí, més o menys.
Us ha sortit així, eh? Seria una cosa així.
Podem dir alguna cosa més, eh? Si voleu.
Vinga, va, va.
Podem estar en sang i fetge.
No, a veure, o sigui, bàsicament la idea de Terminator i Planeta de los Simios és més que res perquè...
perquè manen les màquines, o sigui, l'obra està posada en un futur i manen les màquines.
I el de Planeta de los Simios és més que res perquè els homes estan tancats i són perseguits i tancats.
Molt bé, per tant, hi ha personatges que deuen fer d'homes tancats i després hi ha personatges que deuen fer...
No, no, tots.
Tots tancats amb una gàbia.
Tancats.
Tothom, eh? No surten robots ni surten simios.
No.
Us heu salvat.
O sigui, bàsicament és la vida d'un grup d'homes que estan tancats en una gàbia d'un zoo i res, la idea és que volen fugir d'allí.
Per això estàvem escoltant la veu en off, aquesta veu en off amb què començàvem l'entrevista, de la Ingrid Ventura, que feia una mica de guia d'aquest zoo.
Deia que aquí hi ha els homes i mengen de tot i són així.
Una obra amb un puntet reivindicatiu?
Sí.
Sí.
Joan, Joan?
Joan, sí.
Sí, bé. És que sou molts, eh? Aquí en aquesta llista que tinc d'actors.
Joan, estàs d'acord amb aquest punt que voleu reivindicar?
Doncs sí.
Què seria l'home? Molt bé, Joan.
Molt bé.
Explica'ns, home, en què consisteix aquesta...
A veure, consisteix en que lluitem per un món nou, que... més o menys, més o menys.
perquè nosaltres vivim esclavitzats en un zoo i, bé, més o menys va d'això.
Bé, seria l'home contra la natura i tot això.
Contra els robots, més o menys.
I la conservació de... bé, la relació, no?
Home en la natura, en fi, no, que si no desvetllarem moltes coses de l'obra.
Tens raó.
Home, més que amb això, aquesta lluita, també podríem enfocar-la des del punt de vista de l'home contra ell mateix.
També.
Lluitar contra el que ha sigut la seva societat fins avui.
Té un punt filosòfic fortet, eh, l'obra.
De totes maneres, ha de fer riure o ha de fer pensar?
Amb quina sensació hem de sortir del teatre?
Pensar.
Pensar, més o menys, pensar.
Pensar, sí, no és una comèdia, que quedi clar.
No, no, no.
Alguna brometa, però no gaire.
El Col·legi Sagrat Cor, que no és la primera vegada, em sembla que us presenteu a la mostra de teatre jove, no?
No, la segona.
Ai, em sona que per aquí ja ha passat algú, eh?
L'any passat, sí, vam fer la primera.
Sí, però per vosaltres és la primera vegada o...?
No, la segona.
També.
Per ells és la segona, però pel col·le ja són unes quantes.
Déu-n'hi-do. Quanta gent ha participat en aquesta obra de teatre?
Quants?
Catorze són. Catorze actors.
Catorze actors, més la gent que hi ha al darrere, suposo.
Bueno.
Pel que veig aquí, home, teniu aquesta apuntadora, eh?
Ja us servirà d'algú?
Sí, sí.
Home, sempre, sempre.
No, espero que no serveixi gaire, que això vol dir que...
L'any passat, que s'ho saben, no?
Sí.
L'any passat va haver de tirar d'apuntador o què?
No.
No.
No va caldre?
No.
Molt bé, però aquest any per anar més segurs, per si acaso, que vingui, no?
Maquillatge, algú que s'encarrega, no?
Algú, tres persones que s'encarreguen de maquillatge, després tenim tècnic de llum, de so, de tot una miqueta.
Però vosaltres, els personatges que tenim aquí, veja, sou personatges de l'obra.
Expliquem una mica com són els vostres papers.
Cada un d'aquests homes que està tancat deu tenir una característica especial.
Bé, la Sònia fa de, diguéssim, de mà dreta del jefe, entre comilles, del grup, diguéssim, del que mana més.
I és el que li fa més de secretària i sempre va darrere d'ell, es vol semblar a ell.
I no sé, sempre va amb ell, tot el segueix d'alt arreu, i això.
De fet, els personatges van partir dels colors, van caracteritzar la gent amb els colors.
Per exemple, la Vicky és el rellat, no?
I no sé, jo, per exemple, el Roger és el color verd, que representa l'idealisme,
però potser portat en un extrem que pot arribar a copsar la ingenuïtat.
i llavors creu en un món nou, defensa unes ides molt nobles, però tothom se n'enrifa.
Com és que la Vicky va a ratlles? La Sònia, vaja.
Bé, jo crec que és més o menys prisionera de les idees, diguéssim,
perquè viu sota el que diu el seu, diguéssim, el seu jefe, entre comilles, no?
Vull dir, fa tot el que diu ell i és més o menys prisionera, vull dir, saps?
Molt bé. La Sílvia va de color blau.
Mònica, per què?
El blau és un color noble, s'identifica una mica amb el mar,
i el mar té dies tranquils o dies esvolotats.
Vale, sí, tu ets un personatge de dues cares, eh,
que en sec te toca anar amb doseta i en sec pagar algun crit.
Ho deixarem així.
Molt bé. I ens falta el Joan, ostres, m'estic tornant loc amb tants actors que sortiu, eh,
que interpreta el paper del Miquel que va de blanc, o sigui, tu, immaculat, no?
Una cosa fantàstica.
Jo sóc tranquil, color de tranquil·litat, que sempre està dormint, molt dormilega,
i no fa res.
Que bo.
No fa res, sí.
Ah, que huelen les nubes.
Tu ho has dit.
Esteu contents amb els vostres personatges?
Trobeu que us ha tocat un bon personatge cadascú?
Sí.
Fets a mida.
Sí, més a més.
Ens identifiquem.
Molt bé.
Quina obra vau representar l'any passat?
Un dia qualsevol.
Sí.
Era també una... Vaja, era una comèdia o era també...
Sí, era comèdia.
Comèdia.
Per això potser aquest any heu canviat ja d'estil, no?
S'ha d'aprovar tot.
Fer una mica diferent.
Serà estrena mundial, demà al Metropol.
Sí, bueno.
Sí.
I després, que teniu plans de portar-la a algun altre lloc?
No.
És que moltes vegades s'estrenen obres, així, amb grups de teatres, no?
Doncs que són adaptacions d'obres que ja estan escrites i ja està,
però és que la vostra us l'heu fet vosaltres a mida.
Llavors s'ha d'explotar, això.
Home, si ens hi volen a algun lloc...
Si ens hi volen, anirem.
Anirem, anirem.
Que heu assajat molt o tot, depèn de com surti l'estrena demà, eh?
Ho porteu molt assajat, això o què?
Hem fet el que hem pogut, però bastant bé.
Sí.
A veure, i com introduïm aquesta cançó que ens veniu a tocar avui en directe
i que és l'única que surt a l'obra.
Com l'introduïm?
O sigui, què hi pinta una cançó aquí al mig?
Què hi pinta?
Com us va sortir la idea?
A vegades veiem una pel·lícula i diem, què hi pinta això aquí al mig?
Doncs la cançó igual.
Però jo t'ho de preguntar, Roman.
Jo potser diria...
Que se'ls va acudir en sec.
Potser diria que és, en un ambient tan xofogós com el que es viu
i tan tens com el que es viu a dintre la gàbia,
és potser la vàlvula d'escapament, els raig d'esperança
que hi ha quan realment es veu que hi ha possibilitats de fugir.
Molt bé.
Estem sentint uns sorolls de fons, mira.
Tot fa.
Estan fent obres.
Estan fent obres per aquí, no?
Bé, així fa més ambient de presó.
I tal, ja està bé.
Estem intentant fugir, sí.
Per cert, parlant de presó, a part dels vestuaris,
que tothom teniu molt clar els colors que heu de portar,
aneu amb el...
O sigui, són vestits normals?
Sí.
Tipus samarreta i tal?
Sí, sí, normal.
No és que aneu estripats, allò de presoners i fets pols.
Us tenen macos, el zoo?
Bueno.
Una mica deixats, sí.
Sí, una mica.
Sí.
A nivell d'escenografia, molta cosa no necessiteu?
Uns barrots, suposo?
Sí, uns barrots i poca cosa més.
Uns pneumàtics per llit, tirats i...
Quatre catxarros.
Quatre catxarros.
Molt bé, per tant, fàcil.
I sempre en la mateixa escena, no?
No heu d'anar a canviar-lo.
No, no, no.
I teniu tècnic de so i de llum,
lo qual vol dir, bueno, no sé si...
Bueno, o sigui, lo de tècnic de so i de llum més que res
és perquè necessitem algú que estigui a dalt
fent els canvis corresponents cada escena.
Vull dir, no és que necessitem algú molt complicat,
però ha d'estar algú pendent de fer-ho.
I algú que sonoritzi ben bé aquesta guitarra.
Qui ens cantarà avui la cançó?
Qui ens tocarà?
Ah, la cantarà.
Qui la canta a l'obra?
Que és Oriol.
Oriol, preparat?
T'ho veig molt relaxat, eh?
Ja les assajen molt aquest tema, també.
Home, jo espero que surti bé.
Sí, que es sortirà bé.
Ah, sí, li surt bé, li surt bé.
Doncs el roman toca la guitarra,
l'Oriol ens la canta,
tenim aquest sorollet de fons
que jo volia esperar que apareix,
però és que sembla que no,
devuen estar, no ho sé,
obrint algun pàrquing aquí sota.
És igual, jo cantarem.
És igual, vinga, va, sí,
ben fort que així no se senti.
Quan vulgueu.
I el món segueix girant,
tot qui que sigui a marxes forçades,
tristament agonitzant.
El sol s'apoca massa vegades,
l'home natural a mort.
Ara és sintètic i sense defectes.
Ja no existeix el factor sort.
És tan perfecta i alhora imperfecta.
I jo crec en un món nou on hi pugui viure.
I jo crec en un món nou on la paraula vida
no sigui un concepte ideal ni una utopia.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
I jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i la natura esdevindrà.
reina de tots els regnes.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i la natura esdevindrà.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i la natura esdevindrà reina de tots els regnes.
i jo crec en un món nou on hi pugui viure.
i jo crec en un món nou.
i jo crec en un món nou.
i jo crec en un món nou
doncs l'egoisme s'ha d'acabar,
ja està bé d'anar trepitjant.
i jo crec en un món nou nou.
I jo crec en un món nou on hi pugui viure
I jo crec en un món nou on per tothom la vida
Sigui experiència, recordar, plena d'alegria
I jo crec en un món nou
Perquè no lluitem per un món nou
Molt bé, no? Un aplaudiment petitet
Molt bé, escolteu
Una pregunta que li fem a tothom ja per anar acabant l'entrevista
Tothom que passa per aquí a fer teatre, a fer algun concertillo
Destaqueu-nos un moment de l'obra per la gent que us vagi a veure demà al Metropol
Una frase que algú diu, un moment, no ho sé
Home, el moment jo crec que podria ser la primera escena
Quan plantegem tot el tema, totes les causes que ens han portat fins aquí
Tot el tema que hi ha hagut una guerra
Que les màquines han pregut poder
Que hi ha hagut una revolta
Jo crec que això és l'essencial per poder entendre el missatge final de l'obra
I res, llavors s'hauran de quedar fins al final i llavors ho entendran tot
Ja sorpresa, al final
Sí, que vosaltres us quedeu també en aquest moment?
O hi ha alguna frase puntual que digueu pel mig?
No, això...
I la frase de la cançó, bueno, el perquè no lluitem per un món nou
Molt bé, que evidentment l'havia de tocar l'Oriol, no?
Que és el que va de verd, l'idealista
Doncs Col·legi Sagrat Cor, amb ganes de fer teatre encara l'any que ve
Tot i que encara és molt recent, heu d'estrenar aquesta, però continuareu o què?
Clar que sí
Sí, es pot, sí
Sí, tornarem a tenir aquí l'any que ve
Sí, aquí el mestre està d'acord
Roman, jo a tu no et dic res perquè suposo que l'any que ve ja com a xurros te surten les obres
i vinga, ja han de tenir 3 o 4 alcalais, no?
No, no ho sé
Sí, sí
Si no ens ho haurem per alguna altra cosa
Clar que sí, Roman és una mica colinquet i sempre està posat en mil projectes
T'ha fet un artista
Poca feina
Sortiu poca feina
A veure, que no em deixi ningú
Mònica, Oriol, Vicky, Joan, Roman, no m'he deixat ningú?
No
I l'Ariadna que ha vingut abans
I l'Ariadna que ha vingut i m'ha dit, jo no parlo, jo no parlo
De fet em sembla que no ens està escoltant
La saludem
Bona tarda
Hola, que surts de l'obra
Passem els auriculars, és que ens ha arribat així de sorpresa
Sí, una mica
Hola, que surts de l'obra
Sí
Quin paper fas?
El negre
El negre, molt bé, ho teniu per colors ja, eh?
Sí, sí
O sigui, tu pessimista a tope
Bueno, sóc una mica de malvada d'aquesta obra
Que els hi fas el boicot perquè no es puguin escapar?
Bueno, sí, una cosa així
Intento que no estiguin en pau
Una mica dolentes
Una mica
Bueno, n'hi ha d'haver
I bé, hi havia de ser una xica
Pessimista és el gris
El gris
No, si n'hi ha per tot
Home, és normal, eh, que sigui una noia
Perquè...
Oh, Déu
No, o sigui, més que res
No, més que res perquè, o sigui, com que sóc jo
El que he posat
Els papers
Has fet que la dolenta fos una noia
No, però també hi havia més noies que nois
Vull dir, tampoc tenia gaire les opcions
Jo, vaja, pels colors
Ja
Me fa peneta la pobra Núria
Que va de fucsia
Que no sé
No, una mica així
Com el dític que tens a la mà
És pitjor la que va de rosa, eh, però
Sí
Bé, si ho voleu veure
No donarem més pistes
Serà demà a les 10 al Teatre Metropol
Quan el Col·legi Sagrat Cor, aquest taller de teatre
Ens interpretaran una obra dirigida, escrita
I interpretada per ells mateixos
Quina una em porten de cap
Xics, gràcies
Que vagi molt bé
Gràcies
Gràcies