Doncs sí, Núria, bona tarda.
Em trobo ara mateix dins de la seu de Caixa Tarragona,
just davant de la plaça Imperial Tarracó
i al costat gairebé de la ràdio.
I amb nosaltres ens acompanya el Javi Bas,
ell és el director de l'Obre Social i Comunicació de Caixa Tarragona.
Javi, bona tarda.
Bona tarda.
Hem de parlar d'un cicle de cinema que es diu La Pantalla Animada
i és el segon cicle que feu en col·laboració amb animats serveis culturals.
Jo crec que jo i també tota la gent que ens escolta
els agradaria saber com va néixer d'alguna manera aquesta relació.
Doncs la relació neix per un interès mútu,
és a dir, evidentment ja coneixíem la trajectòria del desenvolupament,
la feina que estava portant a terme a Nímat,
però a un altre costat, de fa uns anys,
és coneguda la vocació de Caixa Tarragona
i també a través de la seva obra social i de la seva fundació
de desenvolupar propostes culturals
i a partir d'aquesta conjunció d'interessos s'obreix aquest cicle.
M'agradaria puntualitzar i tenir molt clar cicle de cinema, d'acord,
però el que ve a continuació, cicle de cinema, d'animació per adults.
És a dir, no és un cicle de cinema, diguem-ne, de pel·lícules normals,
sinó de cinema d'animació per adults.
Són dibuixos animats, per dir-ho així, perquè ens entenguem,
però no només això, també hi ha altres tipus, molts tipus d'animació distinta.
I és el segon cicle, això vol dir que l'any passat,
per aquestes dates, al mes de novembre, ja n'hi va haver un,
que era el primer i que, per tant, tenia un caràcter d'una certa prova,
a veure com funcionava, com funcionava,
com podia ser acollit per part del públic
i l'experiència i el balanç va ser positiu.
Tant és així que una de les primeres conclusions
que es van treure a l'acabar el cicle
és que n'hi vidreu, segons.
És a dir, que havia de tenir continuïtat.
Diem en el fulletó promocional
que la pantalla no s'havia de dormir.
Aquí he sortit d'aquesta segona experiència.
Em comentava, sobretot, i ho volia recalcar,
que és cinema per adults.
Això vol dir que hi haurà alguna que una altra,
podíem dir, pel·lícula de dibuixos animats
una mica més pujada de tot?
Cinema d'animació, eh?
Sí, exacte, per adults.
Doncs sí, a veure, en principi és per a tots els públics,
tampoc no passa res,
però sí que dintre d'alguns de les pel·lícules
que es projecten,
n'hi ha alguna que pot ser una mica més pujada
o una mica més picantoneta que les altres.
Perquè hi ha de tot, entre el cinema d'animació hi ha de tot,
hi ha dibuixos animats per nens,
però també hi ha cinema d'animació,
i potser ja tampoc no seria molt propi
que continuïsim parlant de dibuixos animats,
cinema d'animació,
que ja no és per nens, sinó que és per adults,
o sigui que emmet tots els registres al cinema d'animació,
i aquest és una mica l'objectiu d'aquest cicle
que pretén ser una mica...
Mostra potser és ambiciós dir-ho,
però sí un reflex de les diverses possibilitats i tendències
que hi ha d'alguna manera de dir als adults
que també hi ha un racó per vosaltres,
perquè normalment, com comentàs, parlem d'animació,
sempre pensem en els més infants, en els petits de la casa,
però no és cert,
i per això com a mostra podíem dir aquest botó, no?
Sí, clar,
els dibuixos animats, doncs molts els hem conegut de petits,
a través de la televisió,
normalment, a través del cinema, potser també,
que sembla que és un producte
pel qual els petits entren en el llenguatge audiovisual,
però hi ha un llarguíssim recorregut del cinema d'animació
que va molt més enllà dels públics més infantils,
i és un cinema per a totes les edats.
Si et sembla, comentem una mica
quines són les pel·lícules que podrem veure dins d'aquest cicle,
recordem que es porta per nom la pantalla animada 2004,
cicle, recordem, de cinema d'animació per adults,
i que comença d'aquí a poquet, ja.
Sí, el cicle consta de quatre sessions,
i això vol dir, doncs, quatre dimecres consecutius.
El primer és el dimecres d'aquesta setmana, demà,
i a partir d'aquí quatre dimecres seguits.
El lloc és l'Auditori de Caixa Tarragona,
l'hora en les quatre sessions és a les vuit del vespre,
i l'entrada és lliure.
No sé si et sembla destacar alguna mica
les característiques de les quatre sessions.
Endavant, i tant.
Doncs, mira, la primera sessió és una mostra
del que és un certamen prou important,
que és la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Lleida,
més conegut com Animac.
Aleshores, aquí el que es projectarà en aquesta primera sessió
són un total de vuit curs procedents d'aquesta mostra.
N'hi ha un de molt antic,
Hotel Elèctric de Segundo de Chumón,
que és un dels pioners del cinema clàssic,
que també va tenir la seva experiència en el cinema d'animació,
i, per tant, aquí se n'ofereix aquesta petita mostra
dintre de la primera sessió.
Després, la següent sessió,
o sigui, la segona, el dia 17 de novembre,
aquí sí que hi ha un altre gran clàssic del cinema
Hace un milió d'anys, no?
Mítica pel·lícula amb la Raquel Welch,
i, en fi,
de la qual és molt coneguda.
També està inclosa aquí.
La tercera sessió estaríem parlant d'una pel·lícula
que es diu Històries d'amor i massacre,
que va ser realitzada o dirigida l'any 76,
1976, per un director espanyol, Jordi Amorós.
Són sis esquejos realitzats o plantejats
per sis humoristes molt coneguts,
Chumi Chumet, Peric, Òscar, Ja, Fer i Va,
vinculats en aquell moment a la revista El Papus.
Bé, a destacar que el Jordi Amorós,
el director de la pel·lícula,
serà present en la sessió, en la projecció,
en fi, la presentarà,
i segur que hi haurà l'oportunitat de mantenir
un canvi d'impressions, un diàleg amb l'autor d'aquesta pel·lícula,
que ja té uns quants anys, són 28 anys,
però que va ser un referent en el seu moment.
Una altra part interessant que s'ha fet ja i es poden dir, no?
Sí, sí, evidentment és un altre valor afegit en aquest cicle,
que el cinema o la projecció és important,
però després també, crec que és el testimoni també dels autors.
I la darrera sessió del cicle serà el dimecres 1 de desembre
amb una selecció, o un col·laix, podríem dir, de curs
de la història del cinema d'animació.
Començant per aquest que comentàvem abans d'una mica picantonet,
de principis de segle, eh?
Un curt de principis del segle XX, no?
Quan parlem de principis del segle, vol dir del segle XX,
no del segle XXI, del segle XX.
Hi ha altres de l'any 26, dels anys 30.
Als anys 30 hi ha diverses projeccions d'un personatge
que tots recordarem que és la Betty Boop,
un personatge del cinema d'animació,
que encara ara el tenim perfectament present.
I per acabar amb una pel·lícula de cinema japonès,
d'un director japonès, de l'any 67,
que és segurament un avançal o un enllaç
amb l'actual cinema japonès, el cinema manga,
que els darrers anys ha estat de molta actualitat.
No és pròpiament, probablement, dintre d'aquesta categoria,
però sí el que enllaça...
Seria un cosí germà, d'alguna manera.
Precedent, probablement, precedent almenys històric,
per cronologia històrica, amb aquest tipus de cinema.
Llavors seria el pare.
Doncs, Xavi, moltíssimes gràcies per haver-nos atès.
Estem a punt d'iniciar d'aquí a uns minuts
el que seria la roda de premsa, d'alguna manera,
per poder presentar públicament aquesta,
la pantalla animada de 2004.
I nosaltres esperem que de seguida que tingueu
qualsevol cicle, qualsevol exposició,
compteu amb nosaltres per poder oferir-la
al públic de Tarragona Ràdio, en aquest cas.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu.
Doncs, deixem el Xavi Bas,
ell és el director de l'Ambra Social i Comunicació de Caixa Tarragona,
i tenim també al costat, a mà dret i a mà esquerra,
el David Tarragonès,
ell és programador del cicle d'Animats Serveis Culturals.
David, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, explica'm, trobo molt interessants totes les pel·lícules
que d'animació recordem que es podran veure a partir d'aquest mateix dimecres
a Caixa Tarragona.
Però com es fa un cicle com el que avui presenteu?
Un cicle d'aquests es fa amb paciència i a poc a poc,
i com sempre, anar llegint i anar buscant coses interessants
i buscant, potser, com aquesta vegada el que s'ha intentat fer és una retrospectiva
dels inicis de la cinema d'animació,
perquè sense entendre el passat mai podem saber que hi ha el present,
doncs anar buscant les pel·lícules més antigues
i les més destacables de la història del cinema d'animació.
i sempre buscant les bases,
perquè, per exemple, la pel·lícula que abans comentava el Xavi
de Hace un milió d'anys,
i l'atractiu que té, a banda de la protagonista,
és que va ser la primera pel·lícula,
sobretot de les primeres que es va començar investigant
en el que era barrejar personatges d'animació amb plastilina
amb personatges reals,
perquè la pel·lícula històricament no té cap sentit,
però en aquest sentit sí.
Llavors ell que va fer servir una tècnica,
que era la de l'Stomotion,
que era gravar personatges,
i sobre aquests moviments,
ell anava moldejant les seves figures,
en la qual cosa els semblava molt més reals
els personatges que sortien a les seves pel·lícules.
Abans m'ha comentat, ja ho he dit precisament,
això que no confondre el cinema d'animació
amb el cinema de dibuixos animats,
també hi teniu dibuixos animats,
però també l'animació va per un altre camp, no?
Sí, evidentment, el que és el cinema d'animació
va començar abans que el propi cinema en si,
perquè els primers aparells,
les primeres joguines que hi van haver de cinema
van ser sempre amb figures animades,
no figures que se n'anaven animant,
perquè el que és el cinema actual,
el cinema amb personatges reals és el mateix,
són fotogrames que un darrere l'altre
ens donen una visió que hi ha un moviment.
I després puc veure que hi ha històries de mor i massacre,
que també, podríem dir, aquí forma part
de l'història més rància d'Espanya, gairebé que és de...
Més rància i a més a més és la primera pel·lícula d'animació
que es va fer a l'Estat, no?
És el que destaca, sobretot.
Va sortir en un moment que potser no va ser l'adequat
per saber valorar això, no?
I per tant va quedar així com apagada,
però bé, és una pel·lícula que ara
estan anant a diferents festivals,
a diferents mostres,
i que com, òbviament, el director n'està content
que ara hagi tornat a sorgir
aquesta petita joia del cinema d'animació a Espanya.
David, ara et posaré en un compromís.
Aquestes són totes les pel·lícules que podrem veure
aquests dies a Caixa Tarragona.
Quina és la que em recomanes especialment?
Perquè és la que més us ha costat potser a l'hora de triar
o potser la que més us també us ha costat a l'hora d'agafar-la
perquè no sabies on es podia treure.
Això que m'has de preguntar és complicat,
perquè cada escona té el seu toc, no?
Petites joies, no?
Sí, potser jo, el que més estacaria...
Bé, és que és difícil,
perquè el primer dia crec que és evident
per conèixer l'actualitat i el futur del cinema d'animació.
Ja tenen un compromís, perdona.
Sí, perquè, no sé,
per exemple, el de la història de l'amor i massacres
és també molt clau, no?,
però la història d'animació a l'estat
i els curs, doncs clar, ja, per exemple,
Tessor Escondidor és una joia del cinema d'animació,
és una pel·lícula totalment clandestina, no?,
per dir d'alguna manera, que ningú coneixia
i de cop i volta trobar un arxiu
i, mira, doncs aquí estan.
Llavors, clar, cada dia hi ha el seu punt,
o sigui, dir-te, mira, aquesta és essencial, no?
Perquè, a més, això, cadascuna té una tècnica diferent.
No és...
Si m'agradessis molt la prestidina,
doncs et diria, doncs mira,
doncs sí, doncs fa un milió d'anys és perfecte, no?
Però, clar, també em descuidaria moltes altres coses, no?
Fem una cosa, que la gent que vingui,
que sigui ells mateixos que ho trien,
que vinguin a veure tot el cicle
i llavors ho trien.
Hem de venir a veure-ho tot,
perquè llavors, clar, a partir d'aquí que decideixin
el que més els ha agradat i ja està.
Doncs David, moltíssimes gràcies, fins la propera.
Molt bé, a tu.
Adéu-siau.
Doncs, Núria, nosaltres des de Caixa Tarragona
ens acomiadem,
tornem la connexió cap als estudis de Tarragona Ràdio.
Bona tarda.