Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Que segur que queda millor.
Doncs jo era aquest, el que deia, sempre que érem collonós.
I encara ho continuo dient, ja veus quina esportivitat que tinc.
De fet, no deu ser gaire difícil treballar amb tu pel que dius,
perquè a més has comptat en col·laboracions, sempre ho fas, eh?
Però en aquest disc, explica'ns quines col·laboracions tens.
La veritat que tinc molt bons amics.
He treballat sobretot amb el Juan Carlos García e l'Antonio Fidel,
amb els quals toco amb l'Antonio, ja toco des de fa 25 anys,
des de Los Rápidos, Los Burros, L'últim a la fila.
Juan Carlos el vaig conèixer en l'últim a la fila,
està de gira amb el Manolo Ara, però en el disco també hi és.
I llavors he tingut, doncs, sempre hi ha algun amic,
que en aquest cas l'Albert Pla i la Judit Ferrer,
que van venir a gravar aquesta cançó que sentíem ara,
tan petxenguera, Rius, de Bàbilon.
Explica'ns, va, ja t'ho hem preguntat moltes vegades.
Però quina relació tens tu amb els Abba?
Amb els Abba? No, no, no, són els Boniem, eh?
Perdona'm, distingir d'amigues.
Boniem, jo també els confonc a vegades.
Perdona, perdona, perdona.
No, no, no. Ai, sí, sí, i tant, i tant.
Són els Boniem, que és un grup molt petxenguero,
però que, ostres, totes les cançons eren hits d'aquests, eh?
Així, petxenguero...
Hi ha una part de xista, òbviament, en aquesta versió,
una part de la humanitat en general,
amb nosaltres al front, o sigui, ens en fotem de nosaltres,
però també hi ha una part d'homenatge a aquesta música popular
en el sentit més prosaic de la paraula, no?
Música que serveix, doncs, per fer disfrutar la gent
i que no té cap menjada de tarro.
El meu disc és més obscur que això,
que ningú us pensi que el meu disc és com Rius de Bàbilon.
És tot així, no?
És una mica la cirereta que vam posar a dalt de tot,
però que hi ha una part d'homenatge
en aquesta música popular de tota la vida
que, bueno, que, com tu has dit,
Avan serien un exponent,
ho serien els Boniem,
amb un altre estil molt més elaborat
i molt més maco podrien ser els Vigis de l'època disco.
O sigui, hi ha una música així.
Vigis també, un gran grup, eh?
Bueno, no ens posem, no ens emboliquem
perquè aquí acabaríem fent una història de la música disco.
I no és, em sembla, l'únic homenatge que fas.
Qui és el Francesc Pujols?
Francesc Pujols era un filòsof de Martorell
que era molt famós a Barcelona.
Era un home que va ser poeta,
va escriure tractats de filosofia i tot això,
però era molt famós
perquè en les tertúlies de la Barcelona republicana
era l'home que tenia més bon humor
i tenia les frases més brillants.
És el que va inventar allò
que arribaria un dia que els catalans ho tindríem tot pagat.
Ho han dit tots, això.
I ningú sap qui ho va inventar.
Doncs ho va inventar el Francesc Pujols.
O sigui, un home ha reivindicat.
Degut a la Guerra Civil i a la dictadura,
aquest home va desaparèixer del mapa.
I el va reivindicar molt Dalí com el seu mestre filosòfic
i si llegeixes les obres del Pla
o les memòries del Sagarra
constantment hi apareix aquest home
que era un dels grans bromistes de la Barcelona republicana.
M'has esmentat el Francesc Pujols
per les seves frases allò populars però molt cèlebres
també el Dalí pel seu punt surrealista
això ja et marca una miqueta
perquè les teves lletres ja tenen això
són allò, a vegades hi ha frases d'aquelles contundents
i anades de la bola total.
Totalment, però em sembla que sóc un espècimen clàssic d'aquesta cultura
jo no em trobo un tio raro
potser vist des d'una altra cultura sóc una persona rara
però vist des de la nostra cultura no
tots tenim un tiet que és un salimbal a la olla
i tots hem tingut algun tiet d'aquests
que s'encenen els pets amb un encenedor
o si no és ben bé això
tu, oi que sí que et passa?
Sí, sí
que tens el compromís
i no em parlaré només
normalment els mascles tendeixen més a aquesta distorsió
les femelles són més intel·ligents
i no fan tantes tonteries
més recatadetes
no, més intel·ligents
no és recatadetes
més intel·ligents
però els tios tenim aquesta tendència
a fer coses inútils a vegades
i en la nostra cultura és molt clàssic
jo no crec que siguem surrealistes
simplement som normals
i els que són raros són els altres
això és una mica la conjura de los nefios
exacte
jo penso sincerament així
però sense nefios
la conjura de los guapos en aquest cas
molt bé
ja ho veieu que tu no tens padrins
jo?
no
ja, veus ni no
ja, ja, tu fas tot tu
no, no, no, no
em faig la propaganda i tot
Quimi, com es composa?
com composes tu
amb aquestes alçades ja
de la carrera musical que et trobes?
doncs mira, hi ha dues parts
una és la música
i l'altra és la lletra
la música per mi és un joc
absolutament pueril
i és una explosió lúdica
m'agrada tocar els instruments
i m'agrada gravar-los
m'agrada fins i tot les màquines que faig servir per gravar-los
o sigui que m'ho passo bomba
i una altra cosa molt diferent és la lletra
la lletra ho faig amb un paper i un llapis
a sobre d'una taula
a vegades veig una mica d'anís del mono
amb molta moderació
a vegades em quedo una mica cordillet
però amb molta moderació
que ningú es pensi que és una cosa com allò
els poetes, aquells depriments
sempre vaig net i dutxat
escolta, si veus anís del mono
no has inclòs mai en la música
el recarrec típic de la botella?
no, mai
això seria molt típic
té, ho trobo, eh?
no, el que he de fer és anar al senyor mono
que em doni sèntims
un dia d'aquests
perquè sempre estic fent propaganda
del senyor anís del mono
bueno, un anís indeterminat
no diem marques
no diem marques
són un que hi ha un mico a la portada
escolti'm, fa l'efecte que et costa més
potser fer lletres
que composar el que és la música
doncs no
és que és absolutament diferent
com et deia
la música per mi és un joc
i m'encanta fer-lo
el que passa és que també
fas moltes més tonteries
quan fas música
o sigui
llences
i ho fas sol
o hi ha gent
tu sol
totalment sol
llences moltes més coses de música
que de lletra
o sigui
fas moltes més coses
que l'any demà
a les escoltes
dius
ostres, vaia
perquè era disbarat
ben feia la nit
en canvi amb les lletres
doncs
procura ser molt més
anar molt més
filar molt més prim
sóc lluny de casa
peix o prat foraster
i com enyoro la cort
t'estimo
com s'estima
el xai
el pastor
si em tires pedres
tinc por
del xai
parlant de les lletres
jo que he fet una escolta
així rapideta
per la terra és plana
recordem el nou disc
del Quimi Portet
noto que tens
certa tendència
en les lletres
en la majoria de cançons
a posar la frase
t'estimo
pim pam eh
sense cap remordiment
després qualsevol altra cosa
t'estimo
surt molt
faig per motius
estrictament comercials
queda bé no?
queda bé
ven més
ven molt més
infinitament
si poses t'estimo
vens molt més discos
jo poso sempre que puc
cada cop que no sé què dir
dic t'estimo
si es triomfo més
t'estimo
si em tires pedres
tinc por
exacte
jo parlo de coses
la gent diu
que soc surrealista
i en el fons
soc normal
és que aquí no té por
quan li tiren pedres
a mi no m'agrada
que em tirin pedres
m'agrada que m'estimin
com a tots els altres
ximpancers del món
com diries que són
les teves cançons?
són maques
romàntiques no
en tot cas
molt romàntiques
home
dic t'estimo
tot el rato
dic t'estimo
tot el rato
i això de tractar
el tema social
el tema d'actualitat
tu per què no tens
cap cançó
dedicada a la guerra
home totes són d'actualitat
o tens alguna cançó
de la guerra?
no
perquè això es porta molt
eh Quimi
ah sí?
uh
vendries vaja
doncs ja en farem una
ara me'n vaig
a fer-ne una
la veritat que no
no penso mai
sobre què faré
les cançons
m'agrada molt escriure
sempre m'agrada
escriure
però
em sembla que
totes les cançons
tenen un tema social
perquè ho són
perquè jo soc
part d'un col·lectiu
de primats
bípades
i m'agrada
el col·lectiu
al que pertanyo
però
tampoc soc una persona
que pensi sobre què escriurà
les cançons
o sigui per mi
hi ha una part emocional
molt important
quan escric
que és la que segueixo
sempre
comentaves que això
que composes
doncs
amb els instruments
i tal
i jugues amb ells
quants instruments toques?
els que faci falta
de fet no em toco cap de bé
però els toco tots
diguem
els únics que no
tinc gaire tendència
són els que es bufa
els de vent no?
ja m'ho semblava
és que és dur
perquè has de fer allò
d'inflar
les cumes
però en canvi
hi ha una cançó
que es diu
Àfrica 11 de la tarda
que ho fem
amb els llavis
o sigui que
amb això no ens tallem
o sigui que
no podem tocar instruments de vent
però en posem
també
si la poses ja veuràs
els ràdioescoltes
podran fer-se càrrec
de la magnitud
de la tragèdia
Àfrica
11 de la tarda
una medium
troba finalment
un lloc per aparcar
a 5.000 quilòmetres d'allà
mor un ànec
amb el seu somriure
estúpid d'ànec
T'estimo
Truita
Això ho feu vosaltres
amb la boca
amb els llavis
Confessa
Confessa que estàs
impressionada
Impressionada
perquè cola
sembla de veritat
i a més
la pasta que t'estalvies
de no pagar músics
Imagina't
el que has de pagar
amb el Juan Carlos
i l'Antonio
perquè facin això
Si no, no volen
Jo m'imagino
com sonarà aquest tema
en directe
recordem que el Quimi Portet
de fet per això
més que res
el tenim aquí
perquè ve a tocar
aquest dissabte
a la Palma de Reus
i el dia 19
a la sala 0
a Tarragona
com el faràs
com el faràs aquest tema
d'un minut
tres segons
en directe
el faré exactament
com l'estàs sentint
ja veuràs
no és el tèpic tema
que després allarguis
i hi hagi el solo
de guitarra
a vegades hi fem un solo
de citar
a darrere
que una mica sona
així com la música
de Viajes al Con
a vegades
però ho fem
això ho improvisem
com que som tan xulos
a vegades ho improvisem
depèn de la nit del món
o del dia
que també abans del vol
però molt poc
molta moderació
moltíssima
alguna cosa barrejat
amb aigua
i un 10G toc
per
alguna cosa extra
un entusiasme extra
però molta moderació
perquè d'entusiasme
ja en tens prou
no m'agradaria que ningú
pensés que faig
apologia ni de l'alcohol
ni de cap altra substància tòxica
escolta com ets en directe
de fet m'han comentat
i ho sabem
guapo
ho sabem que no et prodigues
gaire damunt dels escenaris
jo veig una certa timidesa
en això
no, o mandra
depèn
tu ets bona persona
i consideres timidesa
una altra persona
potser més observadora
podria dir-ne mandra
perro
que ets un perro
un quiso
exacte
bueno
m'agrada molt
tocar en directe
però em fa mandra
plantejar-me a vegades
la veritat
un cop hi són posats
m'encanta
m'ho passo bomba
i ens ho passem molt bé
realment
tinc la sort de tocar
amb gent que m'agrada molt tocar
i ens ho passem molt bé
toquem en unes sales divertidíssimes
on estem molt a prop del públic
on hi ha moltes possibilitats
d'això
d'improvisació
i de fer diferents coses
o sigui que m'agrada
5 anys feia
que no anaves
feia 5 anys
que no tocava en directe
sí senyora
el que passa que jo em vaig passar
18 anys tocant en directe
sense parar
quan estava en aquest conjunt
quan era guapo
di-lo todo
Déu-n'hi-do
clar, d'avies acabar
una miqueta saturadet
més que saturadet
és que et venia de gust
fer una altra cosa
i en aquesta carrera
amb solitari que faig
doncs
la prioritat
no és tocar en directe
és fer discos
com
has pujat ja a l'escenari
has començat la gira ja
sí
hem fet 6 o 7 concerts
bé, bé, bé
la veritat
molt bé
hem passat molt bé
quanta gent aneu a l'escenari
per més o menys
com serà el bolo
4 músics
4 músics
som
m'acompanyen l'Antonio Fidel
de baixista
l'Antonio Fidel
que ja he dit abans
que fa 25 anys
que toquem junts
el bateria es diu
Charlie Oliver
i el guitarra
és en Jordi Busquets
del Sapo
i que acompanyava també
el Gerard Quintana
un músic
excel·lent
i bé
em fa molta il·lusió
ara que parles
del Gerard Quintana
li vas produir
el primer disc en solitari
que a més va fer
molta gràcia
perquè has produït
a molta gent
i en tots
jo diria que es nota
la teva empremta
o sigui
jo vaig ser posar
el CD
el single
el
Senyals de fum
no
el single
Giròbex
sí
Giròbex
va ser posar
el Giròbex
al CD
a escoltar la cançó
i dir
qui m'he portat
i si s'hi vas als crèdits
ostres
sí que hi és
potser sí
això no sempre és bo
perquè també
pot ser una mica
a mi em sembla
que no és culpa meva
és culpa dels artistes
perquè
jo sempre produeixo
persones
amb les quals
em sento molt a prop
i em sembla
que ells ja tendeixen això
o sigui
no és que sonen com jo
sinó que jo també sono com ells
saps què vull dir?
que hi ha una afinitat estètica
i formal
que ja existeix
llavors la gent
molt amablement
ho atribueix
a la meva mà
però probablement
és que ja és una afinitat
que existia en l'aire
i que jo també m'assemblo
al Jarder Quintana
amb certes coses
o a l'Adrià Puntí
o a l'Albert Pla
o sigui
hi ha coses en comú
que tenim
que quan ens juntem
doncs potser
queden una mica sotrellades
vas rebre
d'aquesta faceta de productor
vas rebre el Premi Anderroc
si no recordo malament
aquest any
per la teva tasca de productor
junt amb el Marc Parrot
crec
que esteu tots dos
que us salís
amb això de la producció
sembla que tothom vulgui
jo sóc una mica més guapo
per això
home i tant
ell és més intel·ligent
però jo sóc més guapo
jo amb aquest físic
no he tingut de pensar tant
clar
qui m'hi
acompanya
com et sents?
està molt bé
perquè al concert d'aquest
només vindran
persones motivades sexualment
oh perdona
quan vegin el desastre
d'un personatge
vegin la penxolina
i tot això
i suposo que
tindreu una mica
de reservada a l'entrada
vull dir que vingui gent
fa això
i gent ve
o qualsevol pot entrar
al teu concert
no pensin que en qualsevol calçat
es pot entrar
si venen amb esclops
però si volem
esclops
et matem
dos o tres persones
amb esclops
però a més no
que hi ha retran a l'estrada
i a Cerdènyes de Setbetes
també
tenim un copo de deu persones
però que es pensin
que és molt selectiva
l'entrada
també se'ls fa unes preguntes
un qüestionari
ràpid
perquè persones que tinguin carrera
poden venir només
és que no tenen carrera no
perquè toquem
Rius de Bàbilon
i altres cançons així
complexes
que no podrien entendre
però a vegades
deixem entrar
algun llicenciat
també
o una persona així
que no hagi fet
o no hagi acabat la carrera
quan pugui demostrar
que té alguna cosa tècnic
o així és
també
ja?
ja?
sí, ja estic
bueno, com a productor
bon Nadal
vols que digueu
ara et preguntaré
sobre el Nadal
que ja el tenim aquí
és veritat
ostres
jo sempre dic bon Nadal
però m'agrada molt dir-ho a l'estiu
ara ja començo
a deixar de dir-ho
ara ja és veritat
escolta, doncs això
com a productor
et sents còmode?
et sents a gust?
de fet
quan no em dono compte
que he sigut productor
fins que no s'acaba el disc
quan entro a l'estudi
amb un amic
a produir-li un disc
jo el que faig allà
no sé què és
faig el mateix que faig amb mi
o sigui
estic allà perquè el disc
sigui el més maco possible
no sé ben bé
amb el que consisteix
amb un artista
és fer unes coses
amb un altre artista
és fer-ne unes altres
però no és que em senti de gust
és que m'ho passo bomba
m'agrada molt
a més tinc un
com que ja t'he dit
que era un gandul de mena
tinc un avantatge molt gros
que quan s'acaba el disc
pentinen amb l'astro
i el porten a fer propaganda
i jo em puc quedar a casa
dormint
o sigui
quan produeix un disc d'un altre
ell se'n va a fer propaganda
del seu disc
i jo no hi he d'anar
en canvi quan em faig un de meu
m'he de pentinar
m'he de comprar camises
d'aquestes tan cares
que porto
veus
t'has pentinat avui
avui m'he pentinat
m'he pentinat la meva esteticien
ah que tens assessora d'imatge
i tot
anem amb una camioneta
i porto de tot
vas amb un arrolòs pel món
hasta un uròleg
porto
que em mira el pipí
a veure com surt
cada de matí
a Hollywood
vivim així
vivim amb rodejats
d'assistents
i tot això
perquè si no
pot haver algun desastre
no
Hola, ratolí, suau i petit,
sóc el teu cantant preferit.
Jo moro per tu i tu et mors per mi
i pel meu vers atrevit.
Parlant així tranquil·lament amb el Quimi Portet
que ha vingut a presentar La Terra és Plana,
el seu nou treball discogràfic i, de fet,
el concert que farà a la Palma de Reus
el dia 6, aquest dissabte, i a la Sala 0
el dia 19.
Quimi, una mica lorrit tu, eh?
Jo et veig una mica com lorrit, t'agrada?
Sí que m'agrada, però jo no m'hi veig, la veritat.
Però bueno, totes les influències
que tinc tard o d'hora surten.
Digue'm, digue'm artistes...
Artistes que m'agradin, molt.
Fins i tot actuals.
La Trinca, sempre m'agrada molt.
Oh, i actuals.
La Trinca.
Els Vigis, us ho sap.
La Trinca.
Jo seria una barreja entre La Trinca, Els Vigis...
No, ara estic parlant amb broma.
Bueno, sempre parlo amb broma, però ara una mica...
Però t'agraden, eh?
La Trinca, t'agraden.
Sí, La Trinca m'agrada molt.
Els Vigis també m'agraden molt.
M'agrada molt quan cantava l'Espinàs.
Josep, saps qui és?
L'escriptor Espinàs.
Cantava una cançó que es deia Loca d'en Roca,
quan jo era petit.
També és un cantant que m'agrada molt i m'ha marcat molt.
I no sé, hi ha altres coses.
M'agradaven els Beatles, perquè la meva mare era una xica lleier.
Ah, sí?
Sí, i li agradaven aquests conjunts de peluts.
Jo els escoltava i també m'agraden.
Però entre La Trinca i Els Vigis estaria la cosa.
Amb qui t'agradaria treballar o a qui t'agradaria produir un disc?
Treballar no m'agradaria.
A mi m'agradaria viure sense treballar, com a tothom.
Això és el primer, eh?
Que ningú es porti.
Com a tothom, eh?
Que ningú s'esvaloti.
Això ho sap tothom i que ningú digui el contrari.
Que ningú digui el contrari.
Els que treballen, perquè no tenen més remei
o perquè tenen algun problema psicològic important.
Perquè produir un disc amb algú, doncs, amb ningú en concret,
m'agradaria produir un...
Per exemple, a l'Adrià Puntín n'hi ha produït tres,
m'agradaria produir-li un quart.
M'encantaria.
Això...
Hi ha bona connexió.
M'encanta.
És un artista brillant i, ostres, fa uns discurs genials.
Discurs molt macos.
Veurem si hi ha possibilitat.
Diu el Químic, el primer és no treballar.
Li agradaria no treballar.
Què faries?
Químic estaries fent ara mateix si no estessis aquí de promoció?
Estaria probablement estirat amb alguna superfície tova.
mirant el sostre i ja està.
Potser em tocaria una mica el nas, potser.
De tant en tant.
De tant en tant i en moderació, també.
I aniries anant menjant.
Menjant i, no ho sé, mirar per la finestra i amb què passa.
És que tens una bona panoràmica que vius al camp, m'han dit no.
Bueno, visc on et deixen, eh?
Perquè els meus familiars estan una mica enfadats amb mi.
Deixen viure en diferents llocs.
Tenen una sèrie de solos amagats per allà que m'hi van ficant.
i em tiren menjar.
Quina és la part del dia que més t'agrada?
O que et va millor per composar?
El dematí, a primera hora.
Em llevo d'hora.
Però a primera hora, quina hora és?
A primera hora jo em llevo d'horeta, eh?
Clar, com que d'hora vas anar dormint durant tot el dia...
Bueno, no, tinc una filla que ha d'anar a l'escola i tot això.
O sigui que jo em llevo com tothom.
Que és una filla que ha col·laborat en aquest disc?
Sí, ha tocat dues tonteries.
Que es diu?
Eugènia.
Eugènia, sí, hem vist aquí una Eugènia Portet.
Sí.
Ah, que toca també instruments.
Sí, però no té un senyets, pobreta.
O sigui, tampoc ens faré molt xulo ara.
Qualsevol pare ho faria per la seva filla, això.
Vinga, va, xata.
No, a ella li encanta, eh?
Li encanta l'estudi, perquè l'estudi té aquesta part infantil, no?
També és un joc, és una joguina una mica.
O sigui, ho hem passat bé.
Anant per feina i ja tancant l'entrevista.
Ja, vinga, la part més comercial, eh?
Vinga.
Els seguidors d'aquí m'he portat.
Què trobaran en aquest nou treball discogràfic?
La terra és plana.
En comparació potser amb els altres.
És un disc menys artificiós.
La producció potser està menys carregada, és molt més suau tot.
I els textos potser cada cop se'n veu més el plomero.
O sigui, en el sentit, veure's el plomero, unes persones pot ser positiu
i per unes altres pot ser negatiu.
I cada cop dissimulo menys.
Que em vens el que és el gran somni de qualsevol persona que es dediqui a alguna cosa creativa, no?
Durant molts anys, quan ets jove, vols dissimular les teves mancances
i subratllar les teves virtuts,
fins que un dia te'n dones compte que fent això acabes subratllant les teves mancances
i dissimulant les teves virtuts.
I em sembla que estic en una etapa que estic començant a aprendre a no dissimular res.
La terra es plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Anem ara sí, tancant l'entrevista.
Si voleu saber més coses del Quimi Portet, que nosaltres hi estiríem tot el dematí,
però ja ens estem passant de temps, com sempre.
Ets un bon conversador, tu.
Sí, un xerraia.
Brutal, brutal.
Tu ets molt bona persona, també.
Sí, ja m'ho diuen.
Tinc aquest avantatge.
Ai, guapa també, eh?
Guapíssima.
Podré entrar al concert, jo?
Directament.
Directament.
Bueno, a tu t'entrarem, et posarem a Coll i B.
Ho dieu aquí, Coll i B?
Sí, sí, sí.
Et posarem a Coll i B, fins quan faci falta, fins al Santa Santorum de l'escenari.
Vinga.
Quimi.
M'anem.
Ja no sé què t'anava a dir.
Lo de la pàgina web.
Lo de la pàgina web.
Distingida.
Molt bé.
Sí.
Mira, tinc una pàgina web, com tothom, de fet, no hi ha ningú que no tingui una pàgina web.
La meva pàgina web, amb un nom molt original, que és quimiportet.com.
O official web.
Sí.
i poden trobar, doncs, tot això, les gires, els discos i això.
Fotos?
I alguna foto meva.
Veu, la magnitud de la tragèdia, perquè no s'emocionin gaire i vegin realment com és el ximpencer, en realitat.
De totes les frases que has escrit, de totes les cançons que els porten a les quantes,
perquè a l'última de la fila ja composaves tu i etres també, no?
Sí.
Digue'ns alguna frase.
Doncs diré una que no és meva, d'acord?
Vinga.
M'agrada molt.
És una cita d'un escriptor valencià, Joan Fuster, que és Un fracàs no s'improvisa.
Si canta l'ànima me'n vaig, que jo no hi faig cap falta i no sé mai què he de dir.
Queda dit, eh?
Aneu-hi pensant.
Jo m'he quedat allò en blanc.
És maca, eh?
Un fracàs no s'improvisa.
No s'improvisa.
La trobo preciosa, aquesta frase, una de les frases més intel·ligents i divertides de la història de la literatura.
Doncs mira, ja hi podeu anar pensant i si encara no teniu clara la frase,
li podeu demanar explicacions al Quimi, que el trobareu de fet en persona el dia 6, aquest dissabte a La Palma,
i el dia 19 ja a Tarragona, a la sala 0.
Quimi, portet un plaer i torna més sovint, home.
Igualment, ja torna.
M'he portat el sac de dormir i potser em quedo i tot, eh?
Els meus familiars estan molt enfadats.
Ara et buscarem un raconet.
Un imbècil.