Hola, molt bona tarda, Núria, doncs sí, avui ens hem traslladat
precisament al hall del Teatre Metropol i hem quedat
entesos amb el senyor Magí Benito perquè ens expliqui
precisament les falles de Tarragona. Ell d'alguna manera
és l'artífec d'aquesta exposició que es pot veure al Teatre
Metropol i el saludem. Senyor Benito, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Explica'ns una miqueta, com va néixer aquesta exposició de primer?
Aquesta exposició va néixer més que res amb ganes d'ensenyar
el que havia aconseguit arreplegar al llarg dels anys,
perquè són diversos anys que porto ja darrere d'aquest material.
Llavors, al sortir l'oportunitat, oferta pel Departament de Cultura
de l'Ajuntament, de poder-ho exposar, doncs la veritat és que no m'ho vaig pensar
un moment, de seguida acceptar-ho i endavant.
I per què precisament les falles a Tarragona?
Doncs jo diria que perquè és una cosa molt desconeguda,
bastant desconeguda, i a més era una cosa grandiosa.
No és que fos una fogarada que en se vol, sinó que eren verdaderes monuments
que al llarg de quatre anys es van fer, des del 33 al 36,
es van anar fent i van portar molt de moviment ciutadà,
molta gent de les afores a vindre a veure-ho.
O sigui, hi haguem molt de moviment dintre de la ciutat.
Pel que he pogut veure i per tota la gent que pugui passar per aquí,
pel Teatre Metropol, recordem que només fins al dia 15,
o sigui que els hi queden pocs dies, això s'ha fet d'un llibre que vostè ja té fet.
Jo tinc fet un llibre que és referent solament a la primera falla,
que la primera falla va ser la que va donar més moviment, diguéssim,
a tot el que després va vindre.
Però la primera falla està reflexada en aquest llibre
des dels seus inicis fins a l'acabament, lògicament,
però tenint en compte que aquest llibre està fet solament amb retalls de premsa,
diguéssim, tot el que anava publicant la premsa al diari espanyol
o al diari de Tarragona, vaja.
I les altres fotografies que es poden veure, maquíssimes fotografies,
com es fa? Com es pregunta? A qui es recomana?
A qui se li agafen aquestes fotos per poder tenir-les?
Verdaderament, tothom que té fotos d'aquestes les conserva
i les guarda al calais a més fons que no se li perdin i se li feixin molt bé.
Llavors, quan te n'enteres que algú té alguna cosa perquè ho va resseguint sempre,
doncs, per favor, que te la deixi copiar o que te la vengui o que te la doni o que te la regali.
o sigui, és a base de temps i temps i temps i temps i anar matxacant
i anar avui aconsegueixes una cosa, demà aconsegueixes una altra.
Arribar a aconseguir, per exemple, un programa de festes, doncs, costa molt
o bé les fotos, doncs, inclús tota aquesta sèrie de fotos que ara tenim al davant en aquest moment
que perteneixen a la primera falla, la de l'any 33,
aquestes són deixades per els hereus del senyor Solano,
que era el president de la Comissió Fallera.
La seva neta ha tingut haver deixà-me-les.
Dic que en aquestes fotos, precisament, es pot veure les persones,
podríem dir que pertanyia, precisament, a aquest grup de falla,
o de la falla en aquest cas, i la falla en si es pot veure, doncs,
una estació, l'estació central, que devia ser de Tarragona,
el que passa que nosaltres ja no la vam conèixer,
sota una tortuga, que es veu que anava molt lenta en aquell temps
i era una manera de criticar a veure si anava de pressa o no.
La crítica d'aquesta estació era demanar el canvi i actualització
de l'estació de Renfe.
Avui en dia seguim amb la mateixa estació i el mateix lloc,
i estem parlant d'una falla de l'any 33.
Els constructors ja van fer bé a posar-la damunt d'una tortuga,
perquè arribava molt lentament, tan lentament que encara no ha arribat,
lògicament.
Però el que és l'edifici en si, nosaltres el tenim encara a Tarragona?
Tenim el mateix edifici.
El mateix edifici.
Això és una construcció de l'artista faller,
que no s'assembla a l'original,
però a l'edifici remolat...
Remodelat.
Remodelat.
Sí, sí.
Segueix sent el mateix.
Molt bé, molt bé.
Podem veure que ha passat a escola de treball,
en què es veuen petits fallers i petites falleres majors de Tarragona,
que també és una altra cosa que també sobta, no?
Que dius, mare meva.
Bé, això, aquí tenim la fallera major,
que era Antonieta Bonachí, que era d'aquí a Tarragona,
filla de Bonachí,
com t'ho diria jo, Bonachí, crec que sí que era valencià,
però ella era de Tarragona,
que als 19 anys va ser triada la fallera major tarragonina, no?
Bonachí, perdoni, és el senyor Bonachí que tenim al costat de la platja llarga?
O al costat de la Rebassada, per allà?
No és el mateix, encara que crec que sí que és alguna cosa familiar.
Ah, de car, de car.
Aquí tenim la fallera major que visita l'escola del treball,
junta amb dues nenes,
una d'elles la senyora Dicient,
l'altra no sé qui és.
Visiten l'escola del treball,
tota una munió de noies vestides de fallera i de valencians,
que anaven fent visites als centres escolars
i anaven promocionant la falla, ni més ni menys.
Per poder esbrinar, precisament, a través de les fotografies,
a través de tots els reculls que ha fet de premsa,
com van néixer a Tarragona les falles?
Algo tan sobtat, precisament?
Bé, a Tarragona neixen les falles perquè qui remena la cosa en un principi
són els ferroviaris, que tal com explica aquí
que un grup de ferroviaris destinats a València
amb la companyia de ferrocarrils del nord,
que al vindre aquí a Tarragona,
doncs, bueno, potser enyoraven una miqueta
el que era la festa fallera i això,
van decidir engrescar una mica,
ho van explicar les autoritats,
les autoritats es van posar completament de part d'ells
i van tirar endavant amb molt d'èxit, amb molt d'èxit.
Si l'any 33 solament es va fer una falla,
en canvi l'any 34 se'n van fer sis.
Sis falles, passem el 34,
anem caminant per dins del Teatre Metropol,
arribem a l'any 34, que es feien sis falles.
On es van fer aquestes sis falles?
Tenim a la plaça El Prim, a la plaça Corsini,
a la plaça El Fòrum,
a la Rambla, a la plaça Els Carros,
no sé si me'n deixo cap, i això en totes.
Bueno, l'any 34, com que la primera va ser
un esclat molt gran d'èxit,
o sigui, va ser un èxit molt gran,
fins i tot es parla que per Tarragona,
el dia de la plantada, van passar
més de 20.000 forasters,
trens especials des de la província,
inclús des de Lleida, trens especials,
doncs, clar, llavors això va engrescar
moltíssima gent i tothom volia fer la seva falla.
Ja et dic, se'n van plantar sis,
inclús es va crear un museu fallero,
ja, amb ninots indultats,
i, bueno, doncs, amb diferents sàtires
es van anar fent falles, com, per exemple,
en tenim una que diu la plaça Corsini.
Sí, que es pot veure com una espècie de com de garjola.
Diu, n'hi estan tots els que són,
o les trifulques de la comissió fallera,
perquè van portar tal de Fullon
que a última hora el mestre faller
els va posar tots amb una gavi
i aquí teniu la falla i això és la falla.
Però a banda, una coseta,
a banda, precisament, de les falles,
també cadascuna de les falles,
mai millor dit, tenia la seva fallera,
que també va sobtar,
o sigui, que també, d'alguna manera,
va pujar també el nombre de falleres
a Tarragona en aquell moment.
Totes tenien la seva fallera
i els seus acompanyants,
com, per exemple, aquí teníem a la plaça El Prima,
l'any 34, Anita Moia Alonso, era la fallera.
A la plaça Corsini, Carme Montaner Ferrer.
A la plaça del Fòrum o Marceria,
Cinta Tomàs Gomes.
I així, doncs, aniríem nomenant-les totes.
Precisament, es va editar, també,
es va fer córrer per Tarragona
una bulleta per buscar
gent que s'associés, diguéssim,
al moviment faller, no?,
que paguessin una petita quota
i que ajudessin
i poder comptar amb ells
pel que fes falta.
Déu-n'hi-do, doncs, passem una mica més endavant,
a l'altre de les fulles,
perquè això seria el nostre gran llibre,
el gran llibre que es pot veure
de l'exposició al Teatre Metropol,
i estem en un altre dels llocs,
l'any 1934, on ens hem vingut d'any,
però també, com podem comentar,
les altres falles que es feien,
per exemple, hi ha una,
que és la Comissió del Port,
i es pot veure l'estatua de la llibertat,
però no porta el que porta
l'estatua de la llibertat a la mà.
Què significava això?
La falla de la Comissió del Port
de l'any 34,
el lema és llibertat de la vida.
Llavors, com que aquells temps
eren de moviments molt polítics,
o sigui, tan aviat hi havia república,
o com no n'hi havia,
com hi havia dictadura,
la falla aquesta està dedicada
a les llibertats de la vida.
té una base d'hexàgon,
i en cada cara de l'hexàgon
hi ha diferents llibertats que es volen,
una seria, per exemple,
llibertat d'esperit,
l'altra llibertat d'amor,
l'altra llibertat de cults,
de cults,
de cults, no?
Exactament,
encara que aquí ens representa
cults, ni més ni menys,
vol dir cultos, no?
O sigui, que cadascú regi en qui vulgui, no?
També llibertat d'amor,
o sigui,
una lluança a la llibertat.
Estava pensant, precisament,
la feina i la tasca
que portava a fer totes aquestes falles,
perquè aquí es veuen molt ben fetes
amb tota sèrie de detalls,
petits detalls, fins i tot.
Aquí hi ha molta fenya,
molta fenya.
Estem parlant de monuments.
Aquest, per exemple, que tenim davant,
de la plaça de la República,
no és el més gran,
té una alçada de 10 metres
i 30 metres de llarg.
Representa el museu d'avui i el de demà.
Una sàtira com estava el museu provincial,
o sigui, el museu arqueològic,
que depenia de l'Estat,
i totes les coses d'aquell temps,
arqueològiques, diguéssim,
estaven amuntagades amb vegancems i postos així,
i el que es reclamava era un museu digne.
Per això posen un circ,
que és el que tenien llavors,
i un cofre que seria un joier
que representa les joies que tenim
que no es podien exposar.
i així era la sàtira d'aquesta falla, per exemple.
Podem acabar de comentar les falleres,
o també la comissió per falleres,
perquè dic que hi ha un munt de fotografies,
que jo crec que,
em comentava abans que és petita l'exposició,
però jo crec que té tanta riquesa,
que si tinguéssim que parar-nos a mirar
cadascuna de les fotografies,
i llegir cadascú del text que hi ha aquí,
estaríem aproximadament,
gairebé una hora, eh?
Però tirant llarg, eh?
I bastant més.
Sí, sí.
Aquí precisament tenim,
deixem comentar aquesta fotografia,
la marxa fallera.
O sigui, aquí es va compondre inclús
un himne fallero
per la senyora Consol Güellcarol,
que en aquell temps era una nena,
ni més ni menys, era una nena.
Ella és l'autora de la música,
i ell, i l'autor de la lletra
és Lluís de Salvador,
que si no m'equivoco
era director de diari en aquell temps.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
I també...
Jo crec que ha vingut a veure l'exposició
perquè la vaig invitar personalment.
Que seria molt interessant
de poder sentir, precisament,
com sonava aquesta marxa fallera.
No sé si se'ls té constància,
precisament,
de la sonoritat d'aquesta marxa.
Aquí només hi ha la lletra,
tinc la música també,
però no l'he sentit,
de veritat és que no l'he sentit.
Que tenim feina, eh?
Tenim feina, no ens enganyem.
Continuem a l'any 1934
i estem aquest cop a la Rambla.
34-35, sí,
perquè anem a un costat
i anem a l'altre.
Continuem a l'any.
Acabem de comentar aquesta del 34,
de la Rambla,
perquè és una pira monumental,
amb una alçada de 20 metres,
una superfície de base de 14 metres,
entren 3.500 peses a l'obra
i un pres aproximat de 15 tonelades.
Estava pensant, perdó,
per cremar això, eh?
No es va salvar, no?
Aquesta?
No, no es va salvar.
Ja m'imaginava, ja m'imaginava.
No es va salvar.
A dalt de tot de la pira,
que hem dit que té 20 metres,
hi ha col·locats una quàdriga
en quatre cavalls.
Els cavalls tenen el doble del tamany normal.
Aquí ho veiem.
Un cavall,
el baguetzem on s'estava construint,
i una persona al costat,
i la veritat és que el doble de tamany,
o sigui,
és el doble d'alçada de la persona.
Les fumarades devien ser increïbles
quan cremava.
Sí,
doncs sí,
increïble.
Aquí ja també passem a l'any 35,
i precisament comentem també la de la Rambla.
Una,
potser de les que ha quedat més al record dels tarragonins,
és la que representava el pont del diable.
També és un nombre monumental,
fet al mig de la Rambla,
davant de les Teresines,
que era el lloc dels Teresines,
m'en refereixo al col·legi,
no?
Sí,
sí.
És una de les més monumentals també,
molt estimada aquesta falla,
perquè tenia molts de detalls,
tenia,
per exemple,
a la part de darrere,
tenia,
simulant una llar,
una masia,
l'àvia amb els dos nets,
explicant-li la llegenda del pont.
digui que...
Ja,
volens,
una sorpresa de l'any 35,
és que també es va fer una sarsuela.
Molt bé.
Qui la va composar?
Tenim lletra de Martí Maríes
i música de Josep Cabestany.
El títol és La fallera del barri.
Sarsuela en dos actes
i tres quadres,
que es va estrenar al Teatre Tarragona
el 3 de gener
de 1935.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
En 1935
teníem,
per exemple,
una sarsuela,
perquè abans era una composició fallera
i aquí ja seria una sarsuela.
Podíem dir que aquí,
a l'any 1935,
si l'any 34
ja es posava a serió,
el 35 encara més,
es va posar a serió.
La importància
de les falles de Tarragona
encara era més forta?
Jo diria que
potser
van agafar més solera.
Van agafar més solera.
L'espenta de l'any 34
que de sis
i va crear molts de problemes
perquè, doncs,
clar,
es van involucrar
moltes comissions falleres
que no en tenien ni idea.
Si en un principi,
el 33,
sortia la idea
de valencians
i després
es van sumar
molta gent d'aquí
i, doncs,
eren neòfits
en la matèria.
Per això,
va crear molt problema
a l'aveix sis
comissions falleres
i a l'any 35
es va reduir
i van quedar,
potser,
diguéssim,
les de més solera
i amb els artistes
més renomenats.
Vam dir que el 34
va haver-hi el boom,
d'alguna manera,
del que serien
les falles de Tarragona
i després,
l'any 35
i fins i tot
el 36,
d'alguna manera
ja es va normalitzar,
d'alguna manera
van agafar el pes
la gent que,
de veritat,
estava interessadíssima
per aquest tema.
Llavors,
ja sí,
es va consolidar més
l'any 35
i se'n van plantar
i se'n van cremar
tres.
El que estic veient,
em perdó,
ara mateix,
la gent no ho pot fer,
però el que seria
el pont del diable
està al voltant
o té al voltant
arbres.
Jo no sé com va ser
a l'hora de cremar-lo,
no sé si va bé.
Els arbres són els propis
que hi havia,
són els plataners
que hi havia a la Rambla.
Per això mateix,
si s'havia de fer la crema,
com es feia?
Lògicament,
amb un equip de bombers
i anant remullant
i l'obra que tenia
una alçada
de més de 15 metres,
doncs,
procurar que no caigués
cap als arbres
i enfonsar-la,
perquè, bueno,
tot això era cartró,
era fusta
i cremava molt,
lògicament.
A la plaça Prim,
també aquell any,
l'any 35,
i podem veure
que un dels nanos
de la ciutat
podríem dir
va agafar
una alçada considerable,
no?
Bé,
el nano
que representa,
aquesta falla
de la plaça Prim
de l'any 35
és una sàtira
a la Telefònica.
La Telefònica
en aquell temps
va fer
el seu edifici
de la Rambla.
A la Rambla
existien
unes normes
de construcció.
El nano
passa per damunt
de l'edifici
de Telefònica,
o sigui,
que li queda
l'edifici
al pont,
entre cames,
no?
La qual,
la sàtira
és que
Telefònica
es passa
les normes
per l'Arc de Triunfo,
diguéssim,
no?
I no precisament
de París.
Van fer
el que vol voler
amb la construcció
d'aquest edifici.
És el que dèiem abans,
que la sàtira
també va ser
molt important
i també va ser
un dels punts,
podríem dir,
de reflexió
que es feien
i que es podien veure
a les balles,
no de Tarragona.
una altra
que passa
cos iris,
on està això
del cos iris?
A veure.
Bé,
el cos iris,
perdona,
primer acabem
amb aquesta.
Ah,
endavant,
perdó.
Aquí hi ha dues fotos
que mostren
la falla
de la plaça
prim que dèiem,
cremant.
No n'hi he vist
d'altres de fotos,
cremant només
que aquestes dues.
És impressionant.
És molt interessant
doncs
aquestes dues fotos
de veure
doncs
que la falla
quan arriba
al seu fi,
no?
que és Cremala.
El cos iris.
Sí,
si es veu
què és.
És una
cabalgata
de carrosses,
diguéssim,
que es feien
per a les festes
aquestes.
No hem comentat
una cosa.
Al principi
les falles
es van fer
el dia
Sant Joan
per diferenciar-les
de...
De Sant Josep,
podíem dir,
de València.
De Sant Josep
de València.
I a partir
de l'any 34
perden el nom
de falles
i es denominen
Pira...
No,
hi ha problema.
Es denominen
pira romanes
per fer-les
més tarragonines
i diferenciar-les
ja completament
del País Valencià.
Llavors,
el cos iris
doncs
és una sèrie
de corrosses
que cadascú,
cada comissió
fallera
o cada casa comercial
o qui volia
muntava una
corrossa
i participava
en un cos iris
o un coso blanco
com li vulguem dir,
no?
I aquí tenim
doncs
per exemple
la tabacalera.
Podem veure
un Miqui
una mica
afeccionat.
Jo no estaria
ben mirat
enguany, eh?
Un Miqui
fumador,
cosa que enguany
molt crítica,
ja ho va ser llavors
perquè semblava
que fomentés
el tabac,
un niu d'orcells
del gremi
de comerciants
de que viures,
uns peixos
de corall
que és
de la comissió
del port
que representa
una carrossa
o un carro romà
tirat per cisnes
i així
doncs
hi ha diferents coses.
En aquest any
per exemple
n'hi participen
al redor
de 18
m'assembla
18 carrosses
però doncs
aquí només
n'hi representem
6 perquè
la veritat és que
no ens hi caben
totes.
És el que dèiem
que també
és difícil
demostrar
tot el que s'arriba
a tenir.
Necessaríem
dos i tres
exposicions.
doncs sí.
Però quantes coses
s'han quedat
a casa
que no s'han pogut
posar
en aquesta exposició
aproximadament?
No,
queda molta cosa
interessant
el que passa
que el més
interessant
lògicament
està aquí
però queda
molt de detall
que podrien
complementar
encara molt
això.
Passem al 36
que si no recordo
malament
ho comentàvem
abans
de Sautionantena
va ser
el darrer any
de les pires
de Tarragona
o les falles
de Tarragona.
Exactament,
el 36
ja és l'últim
any
perquè després
hi ha
l'esclat
de la guerra civil
i tot això
es perd
i no es torna
a reanudar
més.
per exemple
que tenim aquí
al davant
és la que es va
fer a la plaça
El Prim
que representa
un drac monstruós
o un tipus peix
amb una mitja lluna
o sigui
estàvem a la plaça
a la mitja lluna
i a la cua
del drac
tenim una ràdio
Philips
que no falli la marca
tenim una ràdio
amb unes ales
això
també és crítica
encara que
l'hem d'explicar
perquè lògicament
no l'entendrà
el que fa una ràdio
aquí
això que fa la ràdio
la cua d'un peix
sí
l'any anterior
a la plaça
El Prim
per recollir fondos
s'arriba una ràdio
aquella ràdio
no surt
el número premiat
i aquella ràdio
desapareix
la ràdio voladora
ara entenc
les ales
que porta
per això
li posen
l'any següent
la ràdio
amb les ales
conforme ha desaparegut
va volar
va volar
ja una miqueta
i la banda de baix
podem veure
que és
com un gerro romà
és com un àmfore
amb uns
guerrers
no uns dimonis
més ben dit
són dimonis
a la banda de dalt
són dimoni
i el trident
i tot això
i la particularitat
és monumental
també aquesta falla
perquè
té unes pires
ai
unes pires
unes mides
també
amb una alçada
de 15 metres
i que està aguantada
l'ànfora
per una columna
romana
està aguantada
per una columna
romana
i té la particularitat
que sota hi ha
una
una caseta
diguéssim
on entra
on entrava la gent
el públic
i veien tot
una exposició
de ninots
i de coses
que estaven
exposades dintre
o sigui
que era
gran
i acabem ja
amb aquesta darrera
en la qual
s'assembla
com si fos
una poma
la serp
Adán i Eva
Eva i Adán
no?
crec que va per aquí
és la temptació
d'Eva
la serp
la poma
el món
tot el que tu vulguis
es pot representar
aquí
es pot entendre
és la pira
més lletja
de totes les que es van fer
si t'hi veu crítica
la veritat
ho comparteixo
no no
i inclús la crítica
d'aquell temps
arriben a dir
que
ojalà no s'hagués fet
aquesta pira
perquè desmereixia
totes les anteriors
ja feien bé
de cremar-la
aquesta
la noia
més aviat
és un ninot
que no pas
una dona
un desnud
un nuda dona
i aquí
arribem al final
lògicament
acabem amb una altra
amb una altra
carrossa
encara que ens quedava
però bueno
tot això
és una visió
del que van ser
les falles
aquí d'Arragona
abans parlàvem
tenim
diferents
les fotografies
es veuen
diferents
aquestes
del sindicat d'iniciativa
que també hi participava
molt activament
amb això
hem de comptar
jo et diria
també
que inclús
els regiments
d'infanteria
tenia
carrossa
o sigui
participava
al cos Iris
en una carrossa
era una cosa
que tota la ciutat
l'Ajuntament
Diputació
tots tenien
la seva carrossa
era una cosa
que hi participava
molt
si ho venit
tu quants anys
per poder
exposar
aquesta exposició
d'aquí
quants anys
han de recull
de tot això
perquè abans comentàvem
que sí que ha trucat
a moltes portes
per poder tenir-les
o per poder copiar-les
però quants anys
està darrere
de tot això
aproximadament
tindria
que uns 20 anys
precisament
fa 20 anys
l'any 84
jo estava editant
una revista
de publicitat
gratuïta
va vindre
a les meves mans
una fotografia
de la primera falla
de l'estació central
la vaig publicar
amb una miqueta
de referència
de lo que era
i lo que representava
i en quan va sortir
la revista
al carrer
me va trucar
la fallera major
d'aquella falla
la dona plorava
perquè deia
diu
és que sempre
que ha sortit
alguna cosa
de les falles
ha sortit
la del pont
del diable
i no la nostra
diu
i aquesta
que vostè
ha publicat
és la primera
que es va fer
i jo sóc
la fallera major
d'aquesta falla
ho reivindico
no cal dir
que no vaig tardar
un moment
com aquell que diu
en pujar a casa seva
i potser
vaig estar
dues o tres hores
allí xerrant
amb aquella senyora
que em va
me va ensenyar
diaris
revistes
fotografies
i més que res
el seu record personal
que em va anar
dient
doncs moltes coses
inclús
me va ensenyar
una portada
del diari ABC
que sortia
una
a veure
on la tenim
aquí
a veure
sí
aquesta
el programa oficial
del 34
el dimecres 27 de juny
de 1934
en plena ressaca
fallera
estic llegint el cartell
des de Madrid
el diari ABC
va publicar
a tota portada
la present fotografia
d'Hermena Gildo Allbé
acompanyant-la
d'uns comentaris
sobre les festes
de les piles romanes
tarragonines
o sigui
l'ABC
va publicar
tota la portada
en aquesta fotografia
el 27 de juny
i ben maca
no podem acabar de reconèixer
quina banda de Tarragona és
no això?
al carrer la Unió
al carrer la Unió
no hi ha dubte
perquè a darrere hi ha la falla
ah sí clar
que estàvem mirant
de la plaça del Primo
és veritat
és veritat
doncs
ens hem deixat alguna cosa
per comentar
sobre les falles de Tarragona
a banda d'animar
tota la gent
que abans del dia 15
es passi per aquí
pel Teatre Metropol
i preguntes
i s'entusiasme
d'alguna manera
per les falles
bueno
es podríem deixar
moltes coses
m'imagino
deixem
mira
acabem potser
amb la crítica
que representa
aquesta falla
que no l'hem dit
la plaça
la plaça
del Fòrum
de l'any 34
l'ema és
el bandit canadiense
o els cargols elèctrics
el canadiense
era una companyia elèctrica
que era la que donava
la llum
en aquell temps
costava molt
que donessin la llum
tant de temps
com de diners
llavors aquí representa
dos senyors
que estan desplomant
a Tarragona
Tarragona
la representa
amb l'escut
i amb la palma
diguéssim
l'estan desplomant
pels preus
que cobren
abusius
i per darrere
tenim
que puja
els cargols
o sigui
que era
molt lent
el que t'arriba
és la llum
era molt lent
doncs
senyor
senyor
m'hagi venit
moltíssimes gràcies
per haver quedat
amb nosaltres
aquí al Teatre Metropol
per explicar-nos
precisament
aquesta magnífica exposició
que es pot veure
recordo
fins al dia 15
o sigui que avui
estem a 13
dimarts
queden dos dies
que heu d'aprofitar
i aquesta exposició
marxa cap a un altre lloc
aquesta exposició
marxa de primavera
cap a València
i posteriorment
cap a Gandia
per què va a Gandia
a València
lògicament
és lògic
perquè a més
va
molt probablement
al Museu Feller
o sigui
serà exposada
en una sala
encara no està concretat
però així m'ho han dit
en una sala
del Museu Feller
i a Gandia
hi va
perquè l'artista principal
que va
fer les primeres falles
i el que va tindre
més renomada
més renom
aquí a Tarragona
que és
Adolfo Fariño
era de natural
de Gandia
d'alguna manera
per retre-lo
una mica d'homenatge
o podríem dir
un homenatge
també
se'ls posarà
també a Gandia
molt bé
doncs
jo no sé si
també el senyor Magí
baixarà cap a Gandia
i també cap a València
a València
seguint precisament
les seves falles
a València
segur que hi aniré
a Gandia
ja no ho sé
a Gandia
ja no sé
si arribaré
però a València
sí que hi aniré
doncs
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
moltíssimes gràcies
per haver-nos explicat
la seva exposició
i recordo
el Teatre Metropol
fins al dia 15
no vull fer-me passada
però és que és veritat
queda en pocs dies
gràcies
senyor Magí Benito
bona tarda
a vosaltres
moltes gràcies
adéu-siau
adéu-siau
doncs anilis- genuinely
gestimulat