I aquesta sintonia segur que coneixes
perquè és la de les revistes del cuore en mar.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Oi, com m'agrada veure't.
Per què?
Perquè hi ha divendres, no?
A banda, a banda.
A banda i banda.
A banda i banda del mar.
Vinga, totes les bandes de música sonant.
És que, pensa una cosa.
Què?
Que només ens veiem tu i jo de divendres a divendres.
Anem a dir, a tu et serà igual aquesta setmana que sigui divendres
perquè tu en guany...
Em sembla que he sentit que treballes estar dimensitja tarda.
Dímelo, dímelo otra vez.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Si aquí dissimulant, com es pot.
Però, de totes maneres, tornem a començar.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Això és Manà Manà i avui és divendres.
I què passa aquesta nit?
Què passa de cuita noche en el pabelló olímpic de Reus?
Manolito.
Mi primo.
Háblame en la hora calma de la medianoche.
Háblame para que no se duerman mis sentidos.
Háblame de lejanas tierras donde el único dios sea el sol.
Donde se vive al rumor de las hojas del chico moromecidas de brisa y calor.
Cuéntame fracasos, vida, grupos, de pintores locos.
Háblame de la calma de las noches.
Cuando tu amante de amantes huyó, de cartagua a las puertas de Roma, de la Sevilla mora.
De claves de revolución, de las vueltas que la la tuerca, de los amores que son prisión.
Viene y va mi alma viajera, linda zagada si me quisieras.
Viene y va mi alma viajera, linda zagada si me quisieras.
Viene y va mi alma viajera, linda zagada si me quisieras.
Viene y viene linda barquera si tú me miras de esa manera.
Viene y va mi alma viajera, linda zagada si me quisieras.
Estava al concert, la Mariesa al concert.
Jo estava perdudíssima.
Perquè recordem que moltes de les vegades l'estètica que podem veure al concert del Manolo García l'ha fet ell,
perquè també és pintor i és artista en aquest aspecte.
L'últim concert que vam anar a veure a Reus, justament del Manolo García,
recordo aquella estètica amb aquells saltamontes i amb aquelles coses penjants.
I les papallones, coloms.
És com un conte, no?
Entre aquesta música, la seva veu, tan característica i tot aquell muntatge,
no necessita ni llums, ni decibelis de sol o bèstia, simplement imaginació.
I a més, dit el que, podem dir que va ser un dels concerts puntuals, més o menys.
No sé que va durar mitja horeta a començar,
però comparat amb segons quins concerts que hem anat M-Clan,
que, teòricament, havien d'haver començat quan van començar.
Sí, és veritat, sí, és veritat.
N'hem vist uns quants de concerts, eh, Silvia, pel món.
I aquest va ser uns que, bueno, va començar molt tard,
però jo crec que valia la pena espanyol.
Sí, això sempre, això sempre.
Aquesta nit, al Pabellolímpic de Reus, Manolo García en concert,
presentant el darrer treball discogràfic,
i això que sentíem, doncs, una miqueta, jo per fer boca...
Per obrir una mica de sal i vera...
El primer, exacte, el primer, senzill,
perquè no s'ha d'haver-me amb mis sentidos,
i aquesta nit no es dormiu, ja anem al concert.
Ja anem al concert, perfecte.
I què? Quantes bodes hem anat?
Quantes bodes hem anat?
A veure, que jo sàpiga, perquè, clar, les coses...
I ho sàpiga, diu.
Perquè jo sàpiga ara mateix que les coses d'un dia per l'altre
canvien d'una manera que ni tan enteres.
Que sí, que sí.
Tres.
Tres.
A veure, a veure.
Lídia Bosch.
Una.
Lídia Bosch, casada i molt ben recasada,
doncs, bueno, ja...
La segona vegada, ja, o la tercera, o...
La segona, segur.
La segona, segur, a més a més.
L'altra, ja, no sé res més.
Boda, en teoria sorpresa,
de Norma, d'Oval, amb José Frade.
Que era la... va ser...
La passada, estaven maquinatros, xerrant, xerrant,
i havia succeït, em sembla,
i no ens havien dit res.
De fet, encara no ens han dit res,
i suposo que és,
perquè la revista de turno no tenia portada disponible.
Ja veurem la setmana que ve,
quan el senyor doctor Iglesias Puga
ja hagi cobrat la seva portada,
que és el que surt en guany aquesta setmana,
perdona, a les lectures,
veurem què hi ha la setmana que ve en portada,
i jo, no sé, quasi, quasi,
que em jugaria a les ungles,
i mira, que em costa molt de fer-me les manitures,
que és ella.
És ella en portada.
Però, Marc, teòricament,
teòricament se li va escapar...
Bé, escapar.
Va fer declaracions,
o allò que li van preguntar a la mare de la Norma d'Oval,
i va ser ella qui ho va dir.
Qui ho va xerrar.
La qüestió és que es van casar amb un poble que jo,
em perdonin els habitants d'aquest poble,
però Molina d'Àragó no sé on para.
Ja farem una escapada.
Tu no t'amoïnes.
Algú ho farem.
Algú hi ha una cerimònia al jutjat superíntima,
cinc persones a part dels nuvis,
és a dir,
eren només els familiars més, més propers.
La mare, germans...
Algun fill d'ella i poca cosa més,
perquè, clar, no en tinc ni idea,
que ja ens ho explicaran,
jo t'ho dic ara.
Sí, segurament alguna cosa sortirà.
Segur que veurem les fotos de la cerimònia,
les fotos del després i tot això,
que encara no sabem,
però sí que tinc molt clar
que és qüestió només que el banc doni l'altre al xec bancari
o alguna cosa així.
Jo em pensava que era qüestió d'estómac,
perquè s'ha de tenir estómac per casar-se a bequetova.
A veure, personalment...
Mira, veus, rodolí.
Sí, ho sento per la seva exsenyora,
del senyor José Farade,
però realment s'ha de tenir estómac i poca vista, eh?
Poca vista als ulls,
molta vista a la cartera.
Però, clar, a veure,
hi ha mort?
Tu creus que hi ha mort?
Home, suposo.
Perquè aquesta gent, aquesta parella,
han estat trencant,
han estat tornant,
han estat sortint.
No, no, no.
Jo no sé com va aquesta gent.
Mira, van començar a sortir
i han seguit sortint des de sempre.
Però no es van marallar.
Però no, això ens van dir...
Però jo recordo fins i tot
que ella va avortar.
Potser perquè no el seguissin més.
Ja, però va haver fins i tot un avortament.
Recordem,
en una de les baralles
entre la Norma Duval
i el José Farade,
que va ser quan va ser una de les més sonades,
ella està embarassada
i a causa del disgust i això
va haver-hi un avortament
i va perdre el que esperava.
No sé fins a quin punt.
O devia ser, mira,
per una desgràcia,
per l'edat d'ella
o pel que fos,
per la seva feina,
pel seu ritme de vida,
va perdre aquella criatura
i va aprofitar
perquè la deixessin en pau
dient que ho havien trencat
i li havia sortit
d'aquesta manera.
D'aquesta manera.
No sé fins a quin punt.
però no és l'única boda del món, eh?
No, quina és l'altra?
Kevin Cosner de Jesús
s'ha casat.
De todos los santos.
De todos los santos.
Amén.
Amb una noia que es diu Cristina
que és dissenyadora,
que no l'havíem conegut fins ara.
Ara començarà a dissenyar coses
pels famosos,
i tant, i tant, i tant.
S'han casat
amb una boda a Colorado,
al seu rancho del Kevin.
Sí.
Un milió i mig de dòlars.
Ah!
Quatre dies de boda.
Ah!
Una boda d'aquelles que hi vas
i quasi no hi tornes.
No, no, no.
Que a mi m'agradés,
m'hagués agradat anar-hi,
perquè si et conviden
per anar a segons quines xurrades,
per què no et conviden
en aquestes coses?
Això, de quatre dies.
Quatre dies.
A més, quatre dies
que et podies trobar
a Bruce Willis,
a Bruce Willis,
Brad Pitt,
Don Johnson,
Jack Nicholson,
tota aquesta jornació de penya.
I no va arribar
l'invitació mai
aquí de casa, eh?
No va arribar.
No va arribar.
Si es va quedar pel camí.
Jo posaria un altre candau
a la bústia,
que em sembla
que se les prenen
aquestes invitacions.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
A més a més,
quatre dies de boda
no portin res
perquè tot va càrrec dels novis.
Ah, però bueno,
que de totes maneres,
pensa que el convit de boda
era el típic menjar
de Colorado.
Carne,
la parrilla,
frijoles.
I què bé,
què bé.
Jack,
passa-te los frijoles.
Allí,
llevant-se els dits.
I tant.
I més a gust.
I no estàs pendent
de si taques.
I vinga,
vinga,
tu si no fent tons.
I vinga,
aquella vaca fent tons.
Clu, clu, clu, clu.
Aquella vaca,
diu.
Ai, la bèstia.
Les de Colorado
jo tenen això.
Don Johnson,
passa'm el pa,
home.
Amb endavantal,
tots endavantal.
Amb aquelles taques.
quan vas a fer calçots,
endavantal.
Recuerda de la boda
de Kevin.
Oh,
que bé,
que bé,
quina meravella.
Aquestes bodes
són les que ens agraden.
Clar que sí.
Se nota.
Se nota.
Se nota que tenen pasta,
vull dir.
Aquelles que són
quatre dies llargs.
Allò que dius,
hosti,
tu,
mai de boda,
vull festa.
Ah, sí,
doncs quin dia és?
No,
és tota una setmana.
Exacte,
i que tornes a la cap
de l'altra setmana
amb 10 quilos
de la que t'has posat.
De casa la maleta.
Hi havia alguna boda més?
Que jo sàpiga
que ara no,
perquè és que,
clar,
no puc abarcar
tot el programa
amb bodes.
No,
tant perquè també és veritat.
No del tot més interessants,
però sí,
mira,
diferents.
Mira,
alguna cosa podíem fer.
Ai,
xiquilla.
Ella mateixa.
Què hace?
Hacen unos perfumes,
la Marte bonito
y re bonito.
Aquesta senyora,
jo crec que fins ara
està perdent el temps.
Porta tota la seva vida
cantant i fent pel·lícules
i el que s'havia de dedicar
és al matxandatge,
a vendre.
Clar,
clar.
A vendre.
Però va ser a partir
de la 11,
a partir de la veixita.
Aquí Carmen,
aquí Carmen,
aquí,
aquí,
aquí,
aquí.
Aquí li estan caient un món.
La Casa Mirurgia
ha tret un perfum
dedicat a ella
i que porta el seu nom.
Ai.
No es diu O de Carmen,
sinó que es diu
Carmen Sevilla.
Veus?
Així de clar.
Tonteria.
És un nom,
a més a més,
pel meu gust,
una mica,
una mica espès.
Jazmín,
Azar i Nardo.
Repeteixo Nardo,
no Cardo.
Sabia que anava,
sabia,
sabia.
Nardo.
No sé,
és una mica dolçol,
però dolçol a fons,
eh?
A veure,
podia haver dit,
comprem-me usted
estos caballeros,
estos nardos,
no?
Estos perfumes que tengo.
Jo estava també pensant
en los perfumes mujer,
que es lo que su li veían.
Veus?
No ens dediquem,
nosaltres tampoc,
a destrossar la cançó.
No.
Des d'aquí,
Carmen Sevilla,
no sé,
què et queda per anunciar?
És que no se m'ocudeix res més,
fregones.
Fregones és l'únic
que aquesta senyora
de moment no ha anunciat.
a veure,
què va anunciar?
Què va anunciar abans?
Bueno,
és que d'ella joies,
bolsos,
què més,
què més,
què més?
Bueno,
lo seu és el merchandising,
eh?
Sí,
sí,
ja t'ho dic,
que es venguin o no es venguin les coses,
no ho sé,
però la contracten,
nena.
No,
però jo crec que la gent gran
que la segueix a la Carmen Sevilla
de fa molts anys,
és una manera d'enganxar-los,
Tu creus que a una noia de 18 anys
l'has de regalar
perfumer de Carmen Sevilla?
No,
perquè te'l tira pel cap,
però amb una senyora
tipus àvia,
tipus mama,
que dins,
mira mama,
mira que t'ha regalat,
mira que guapa,
mira que guapa que estaràs.
Pam, pam,
i això,
doncs deu ser dedicat
a aquest sector de comerç.
Comprant el perfum
et donen una setmana a balneari o no?
No,
no,
a la Butxinger.
No,
o que sigui,
no.
No,
és on va ella,
la Butxinger,
què diu ella?
La Butxinger,
que va a llioprimar-se,
que estàs una setmana,
vas a la pata urrati.
Veus,
doncs aquesta setmana,
aquesta setmana no la regalen,
comprar el perfum.
No,
no.
Llàstima,
lllàstima,
lllàstima,
perquè ja és més complet,
perquè sigui més Carmen Sevilla que mai.
S'ha d'agrada molt al canto,
perquè tu a vegades,
i ara vull canviar una mica de tema,
vull parlar de Jennifer López.
Tu quan vas a fer-te un massatge,
o et vas a maquillar,
tu vas allà amb tota la naturalitat del món,
a relaxar-te,
o si vas a maquillar-te amb la intenció de sortir d'allí,
doncs ben pentinada,
guapa,
i tota aquesta història.
Tu el que a Venus esperes
és que tu paguis en aquella persona
que sempre t'està maquillant,
i que per casualitat es diu Scott Barner,
i te n'enteris que a les teves esquenes
aquest senyor està venent exclusives
amb els teus secrets.
No em diguis.
T'ho dic.
Però no me n'ho diguis, no m'ho diguis, dona.
No t'ho diré més.
Aquests disgustos, dona, que ho estàs donant.
Jennifer López, pobreta meva de la meva vida,
ella està molt disgustada perquè es va enterar.
Què va passar?
El va despassar.
Mira, jo a tu no t'hi volia la part.
Tu, a la rua del percebe.
Tu a mi no m'hi pones més polvos en la cara.
Ai, que xata, eh?
Compta, compta.
Mi colorete,
perquè després tot això ho expliques.
Home.
I aquest senyor ara,
que està com a dolgut d'una menerota que no...
Sí, sobretot dolgut de butxaca,
perquè ja l'he acabat al Banc d'Espanya.
Ha decidit amenaçar-la i diu,
em vols fotre al carrer?
Doncs ara m'entré tots els teus secrets.
I jo dic, bueno, a veure un moment,
situem-nos.
Quins secrets pot tenir un maquillador?
De tot?
Que tiene el poro, la piel grasa,
que le salen granos verdes...
Jo te'n recordo,
quan em vas a la perruqueria,
sense voler comentar...
Però la perruqueria és una cosa...
quan s'estan fent una neteja de cutis,
no pots parlar perquè t'estan amipetant granitos
i patatí i patatà.
No, però hi ha moments en els quals allò està sec
i pots comentar alguna cosa,
que quina última pel·lícula,
com estàs amb aquell,
què tal el teu nou home...
Que si la guarda de no sé quantos
m'ha quitat el paper...
Aquestes coses.
Bé, doncs no sé ben bé,
la gent hi ha fet què hi deu pensar d'això,
però aquests senyors deuen estar, bueno,
portant les mans
i calentant-se la butxaca ja.
I pensava, a veure,
el banc per aquí està tallat,
obrirem una altra sucursal.
Exacte, exacte.
També s'ha estat un gust
perquè es veu que ella,
ell, perdona, aquest maquillador,
en algun moment o altre,
llegeixis una boda
o llegeixis uns premis
o el que sigui,
ell va decidir regalar els seus serveis
a la Jennifer Lopez com a regal,
com a un detall.
És a dir, jo et faré tot el servei que necessitis,
des del depilat o les celles o el maquillatge,
tot el que jo t'ofereixo,
normalment t'ho faré gratuït
per aquella cosa en concret.
Ja dic, sigui la seva boda,
sigui una entrega de premis,
encara no he descobert el què,
i ella què va fer?
Es va presentar aquell dia
amb sa mare,
ses germanes,
ses cosines...
Amb tota la família, vamos.
Amb tothom,
perquè com era gratis...
Claro.
Això és el que diu aquest senyor, eh?
No sabem si la Jennifer Lopez
tindrà el detall
de presentar-nos les factures
que li paguen aquest senyor,
perquè, clar,
amb el que jo te pago
et podria callar la boca, guapo.
Clar, que potser dius,
a veure,
limpieza de cutis,
35.000 euros.
Hòstia.
A veure, a veure.
No, perquè, clar,
tu pensa que aquesta gent
ha de tenir un detall de cutis diferent,
perquè si és molt agressiva
li salten els punts.
Home, jo t'estic parlant...
I especial i tots els peelings
i aquestes coses que es fan
també han de ser molt suaves.
Home, jo t'estic parlant al mes,
perquè, clar,
si és una cosa que és assídua,
deu ser al mes
que ho fan, tot això.
Déu n'hi do.
Ella, a final de mes,
presenta factura,
no?
I que li pagaran a 60 o 90 dies.
depenent de la pel·lícula.
A Tocateja.
Ostres, ostres, mira.
A més,
recordem que la Jennifer Lopez
és la que porta
tot un tràiler
de maquillatge.
Veus?
Per això t'ho deia.
No sé, fins a quin punt.
Per això t'ho deia,
que ha de pagar-li
a final de mes.
Perquè ja,
és que ja,
d'alguna manera,
treballa per ella.
Clar, clar, clar.
Està a sueldo,
este hombre, eh?
Sí, sí, sí.
Li deu fer de camionero
de tràiler,
li deu canviar els pneumàtics
al tràiler i amb ella,
tot, tot, tot.
tot els pneumàtics tocats.
Ah, i és que un dia
no pots parlar
ni la cua de la peixeteria.
No, no, no,
ni el cinema, eh?
Que depèn de com
t'expliquen el final
de la pel·lícula, eh?
I s'ha acabat.
Parlant de finals de pel·lícula,
em digui a vostè.
No té res a veure,
però...
Ella ho ajunta tot.
Ella ho ajunta tot.
No, no, no.
Hi ha una pel·lícula terrorífica
que es diu Halloween.
Ah!
Sí.
En la qual passen
moltes coses terrorífiques.
Sí, sí, sí.
I això em dóna peu
a arribar al Halloween
de Port Aventura.
Ah!
És una notícia...
Ara és quan he posat
música de Port Aventura
i no la tinc preparada
perquè no m'ho has dit.
No passa res,
però pots posar música
d'Alejandro Sanz,
si vols.
Aquesta cara que has posat
de sorpresa
i de la materé
és perquè ho he de dir.
T'agradi o no t'agradi?
Heidi Mitchell
és la, diguéssim,
la madrina
del Halloween 2004
de Port Aventura.
Sí, és veritat,
casualitat.
Ja està, ja ho he comentat, no?
Vinga, doncs següent notícia.
Jeremy Irons.
Vinga.
És difícil,
parlant de matrimonis,
és molt difícil
portar una relació
de molts anys,
en total 26,
i fer-ho plural.
No m'entens?
Ah, no, no.
No t'he agafat.
No m'entens.
Què ha passat?
Jeremy Irons fa 26 anys
que està casat
amb una senyora
que es diu Cinet,
em sembla que diu.
27 anys?
26 anys.
26, aquest xiquet
se mereix una estàtua.
Però tenen un acord
en el qual
ell té permís
per ser-li infidel.
i infidel.
Això és un pendon
de sora jao.
I ella?
Ella no t'estima
i m'és igual
compartir-te, no?
És allò de dir...
Home, jo crec que
ella ha estat realista.
He dit que és impossible
almenys que jo ho sàpiga.
Exacte.
Jo crec, a veure,
pensem,
és un actor,
avui està aquí,
per dir alguna cosa,
està a Espanya,
al cap d'una setmana
està a Los Ángeles...
Sílvia, és que és igual,
és que és Jeremy Irons,
xata.
També partim
d'aquell Jeremy Irons,
vinga.
partim d'aquí.
Avui està a Espanya,
tornem una altra vegada.
La setmana vina
era a Los Ángeles.
Que si ho tinguéssim aquí,
trucava la seva dona,
a mi també m'he dà permiso,
t'ho dic ara.
No fa falta,
i ara ho tens.
Tira, xata, xata.
No, però està bé,
vull dir,
trobo que és una relació
tan oberta que no sé,
no sé si hi haurà
moltes parelles que això...
Oberta i realista,
perquè és allò,
a veure,
ell ha de petonejar-se
en segons quines escenes
i hi arriben moments
que moltes vegades
els actors es creuen molt.
Però és que no estem parlant
de feina, Sílvia.
No, no, no,
però m'entens,
es creuen molt
segons quins papers.
Sí, sí.
I que no es puguin arribar
enamorada
per tenir la pel·li.
Exacte,
i a més només
és el moment
que s'enregistra
o es fa la pel·lícula
i després allò queda
en agua de borrajes.
Sí.
Perquè només ha sigut
el moment de l'aventura
i fora.
Sí, sí.
Però clar,
no per això
has d'estar tot el dia
barallant-te
estant
amb la teva parella.
Una manera
de tenir un distanciament.
Però és que no té
res a veure
amb la feina.
Vull dir,
que no cal que siguin
en companyes de feina.
Ah, però ja li dona
llibreta oberta.
És a dir,
ella sap
que serà molt difícil
per ell
ser-li fidel,
no sé per què,
perquè és igual
que sigui tossinero,
també té moltes clientes
que li venen pel davant
i li demanen
posa'm la llangonissa
com tens la llangonissa avui.
I aquest senyor
s'ha d'aguantar les ganes.
I és un home
igual que el Jeremy Iron.
I tant.
Però aquesta senyora
és realista
i molt poques dones
diríem a la nostra parella.
No, no, no.
Tu tranquil, escolta'm.
Jo sóc
sóc tan conscient
Ara t'hi vull posar
una altra cosa.
Digue'm.
Ara, d'alguna manera,
ara, al donar-li tanta llibertat...
Ves que ell no en tingui ganes
perquè ja no té morbo.
Veus?
Veus?
Que t'adones molt llesta?
Aquesta dona
és intel·ligent, eh?
Com totes.
Com totes.
Però podríem dir
que aquesta
ens ha passat una miqueta, eh?
No sé,
ho hauríem de veure.
Hauríem de veure
si tenim permís
encara és pitjor
o, mira,
realment aprofita
l'oportunitat
que realment valgui la pena.
Sí, sí, sí.
Què més tenim?
De moment,
jo diria que aniversaris
i acabaríem.
Ja està.
Per no fer-nos pesada, Silvia.
Oi, xata.
És que, no,
a veure,
seré sincera,
me n'he d'anar a dormir
perquè vull aguantar
aquesta nit
per anar al concert.
Ah.
Jo tinc una edat, ja.
I segons quins concerts
moltes hores d'edat
jo ja no aguanto.
Home, però el Manolo García
com va ser una hora i mitja
o dues hores, dona,
que podràs...
Però d'aquí que comença
el concert
jo ja estic morta
i he de dormir abans.
També és veritat
que hem d'anar a treballar, eh?
O continuarem.
Ah, treballar.
N'hi ha què aferrar,
tu, que treballem.
També és veritat,
també és veritat.
Doncs hi ha uns quants
aquesta setmana.
La Romina Power,
53 anyets.
Maribel Verdú, 34.
Molt ben portats.
Maribel Verdú, quants?
34, eh?
Ah.
M'ha parlat la música
i tot per sentir-ho bé.
Com que l'ha dit, què?
Què m'estàs dient?
Antonio Gala, 68 anyets.
Espartaco, 42.
Rocío Durcal, 60 anys.
Molt ben portats.
60 anys?
60, un 6 i un 0.
Charlton Heston, 80.
Qui?
Charlton Heston.
Charlton Heston.
80 punts.
Ai, 80 punts.
Això li donaria jo, 80 punts.
Cada vegada que parla d'escopeta
se li surten els punts.
Sí, sí, sí.
Àngela Molina, 49.
Molt bé, també.
Molt ben portats.
La Kate Winsley, 29.
Jo no sé si també, eh?
29.
Jo n'hi posava més, eh?
Jo també, eh?
Oi, que mal cuidada.
Sigourney Weaver, 55.
Que tu creus?
55, la Sigourney Weaver, la de l'Alien?
Ah.
Aquestes xiques de l'Espai.
Sí.
Perquè una altra cosa, no?
De l'Espai deu ser el maquillador
i el que li estira la pell.
El melic.
L'Aivon Reyes, 37, bé, a la línia, una cosa bé.
I el Matt Damon, 34.
El Matt Damon, qui és Matt Damon?
El guapo de sempre, de tota la vida.
Aquell rosset, no?
Que és un rosset, Matt Damon.
Matt Damon?
Matt Damon.
Matt Damon.
Ah, què vols que et digui?
Matt Damon?
Matt Damon.
Matt Damon.
Hola, tota la vida.
Quina espessó que tenim avui, Sílvia.
Matt Damon.
Més del mal que ja hem acabat.
Perquè si no això, podria acabar molt malament, eh?
Ai, ai, ai.
Em deixes venir la setmana que ve?
Sí.
Això que em poses de fons, eh?
Espera, per tancar, no?
Que feia molt de temps que no es posàvem.
Doncs és veritat.
Bueno, és que de fet feia molt que no feia en programa.
Vam començar la setmana passada,
després de tantes setmanes.
Tu deixa-ho, en Matt Damon ja tenim prou.
En Matt Damon.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en tinc molt.
M'en fem nosaltres, eh?
No, no.
Tenim un brillo i una cosa.
Calla, ni sota l'aigua.
Vale, molt bona tarda.
Molt bon cap de setmana.
Gràcies.
Qui vés, que vés?
No, ja està, ja està.
Home, fins dilluns.
Ah, no, que hi haurà molta gent que serà sota el pont.
O a sobre el pont, tot depèn.
O treballant.
També.
Bon cap de setmana, Mar.
Molt bé.
Dilluns festa o no?
No, per això.
Jo soc de la secció de gent que treballa massa.
Sota el pont.
Gràcies.
A tu.
Tot va començar a torçar-se el dia que et vaig trobar.
Ara sóc una desgràcia.
Dormo poc i sempre sol.
Faig ulleres, tinc ressaca i el gec em fa pudor a l'alcohol.
Mala cara.
Viuen els meus amics.
Mala cara.
Que no puc ser així.
I treballes a Manresa.
Jo quan plego agapo el tren.
Tinc només la nit per veure't en aquell bar d'ambient.
Però quan el cel ja és clar, torno a la ciutat i em passo el dia obrit com t'escorrits.
amb tu que s'alibre de les teves d'anys.
Mala cara.
Mala cara.
Mala cara.
Mala cara.
Mala cara.
Fins demà!
Fins demà!