Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això és veritat, que us ho treballeu molt, eh?
Vinga, doncs anem per feina!
Anem per feina, avui parlarem, va!
Sí, vinga, va!
Com sempre, efemèrides, interessants com cada setmana,
unes quantes notícies per a remoure una mica les consciències...
Més interessants encara...
Més interessants encara...
I l'estrella de l'espai...
Jo.
Bueno, a part de...
Oh, la Núria, la Núria, va!
A part de la Núria...
Mimem a la noia.
A part de la Núria...
Que sou cavallerosos.
La presència d'una de les grans estrelles del rock and roll dels anys 80,
Loquillo y los trauloditas.
A part de la Núria...
I que bon noi, que bon Jan,
quina delicadesa, no?,
el Loquillo venia a tocar en directe aquí als estudis.
Sí, és que el coneixo de fa molts anys
i li veig si podia vindre a la banda.
Ai, doncs molt bé, ho fa molt bé aquest noi.
S'ha portat al públic, eh, també.
Manel, cinc cèntims sobre Loquillo, difícil.
No, però així ràpid.
Home, este noi sabeu que anava per al jugador de bàsquet
durant la seva gran alçada,
però ja des de finals dels 70 es va començar a interessar per la música
en una Barcelona que no era gaire rock and rollera,
una Barcelona que havia sigut sempre més mochillera,
més de la nova cançó,
d'uns altres estils de música.
I ell, juntament amb altres nois,
com el Carles Segarra,
que va acabar liderant
los rebeldes,
van començar a reivindicar este rock and roll
que es portava fent a Amèrica des dels anys 50, 60,
i va començar a tocar amb...
Bueno, primer va tindre un grup que es deia
Teddy Loquillo y sus amigos.
A poc a poc va anar progressant
i a principis dels 80 se va reunir...
Jordi, sisplau.
Què?
Estigues atent, Jordi, que després farem un examen.
Atento.
Te faré fer una redacció.
Se va unir amb Els Intocables,
amb el qual va treure un parell de discos.
El que passa és que se'n va anar a l'Emili,
el grup se va desfer,
i quan va tornar de l'Emili,
el seu company Sabino Méndez
ja li havia preparat un grup nou,
una gent de Vic,
que es van passar a dir Los Trogloditas,
i va ser un dels grups de més èxit,
sobretot de la meitat dels 80.
Anirem, anant repassant, no res,
els tres temes que ens doni temps d'escoltar
aquest treball discogràfic de Loquillo y Trogloditas,
que es diu...
A por ellos...
A por ellos, que son pocos...
I covardes.
Covardes.
Doncs a part de la música de Loquillo y Trogloditas en directe,
va, notícies.
Notícies.
Va, Jordi, comença.
Sí, però et robaré una de les teves, eh?
Va, roba.
Avui no fer-los deures, Jordi.
Sí, no, els he fet,
però són massa tristes, com sempre.
A veure,
doncs parlem en aquest cas
de la convocatòria d'una cacerolada,
com s'anomenaria en català?
Cacerolada.
una cacerolada.
Casolada.
Una cacerolada, no ho sé,
a les portes del fòrum,
pel dia de la seva inauguració.
Això,
convocat per l'Assemblea de Resistències del Fòrum 2004.
Ah, ja existeix, això?
Una assemblea de resistències del Fòrum 2004?
Són anys que existeix.
Bé, l'Assemblea en concret no ho sé,
però les crítiques i les resistències del Fòrum...
Des de que es va gestar al mateix temps, no?
La idea del Fòrum i...
Al principi potser no,
perquè ningú sabia exactament què era això el Fòrum.
Bé, i avui en dia tampoc.
Hi ha molta gent que encara no sap el que és.
Doncs pel 8 de maig, no és?
Sí, demà fan l'espectacle inaugural.
Demà inauguren.
Demà és 8, ja.
Sí, i hi ha previst que faran una cacerolada
i després per el dia 9,
que és el primer dia que va la gent,
repartiran folletos
explicant què és realment això del Fòrum, no?
Ja ho sabeu,
si algú té ganes de fer soroll demà a Barcelona.
A quina hora?
Està convocat per una hora concret, suposo, no?
Doncs no ho fica.
No ho sabem, la veritat.
Petit error.
El que també sabem d'altres actes convocats,
que ja els tirem al seu moment,
per la boda de la Infanta,
pel 22 de maig.
Hi ha voti Ferrar de Sarreus,
hi ha altres pobles, no?
Ah, sí?
A Poboleda m'han dit al Priorat
que també m'han fet un dinar popular
on conviden a totes les persones
que no estan invitades a la boda.
A la boda.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Són manifestacions populars
que últimament en aquests darrers dies,
bueno, no, em sembla que ha passat sempre, no?
Tots aquests actes de rebuig o de resistència
o passen per l'estómac,
tipus això, dinars populars, no?
Sí.
O això de les cacerolades que s'ha posat molt de moda.
És la forma més fàcil de pair.
Eh!
Perquè, a més a més, portem uns dies entre fòrum
i boda del principito, que prepareu-vos, eh?
Déu-n'hi-do, sí.
Prepareu-vos.
Sort que no es fa aquí Tarragona,
perquè si no, nosaltres aniríem de bòlid.
Uf, sort.
Molt bé.
A veure, doncs en una setmana
on també a primera plana,
o la gran notícia,
han estat les tortures a l'Iraq,
o potser també,
com a notícia secundària,
però important,
els 600.000 euros
que el senyor Aznar cobrarà
pels tregibles
que publicarà el grup Planeta,
també tenim altres notícies, no, Manel?
Sí.
Per exemple,
que el govern retirarà les ajudes
a la Fundación Francisco Franco.
Bueno, ja les ha retirat, no?
Ja les ha retirat, sí.
Ja les ha retirat.
I això era un dels temes polèmics
de l'antic govern, no?
Sí, sí.
Que els últims quatre anys
estan subvencionant...
No sé exactament...
Sí, crec que 150.000 euros
per digitalitzar
tota la seva documentació
a una fundació
que feia apologia de la dictadura.
Del fècil, no?
Feia apologia de la dictadura?
Sí, sí.
Bueno, fa.
Fa apologia de la dictadura
i en els seus butlletins anuals o mensuals
parla de la democràcia
i del sistema de partits
i tot això
com una gran enfermetat.
Que no s'entén.
Bueno, sí que s'entén
com el senyor Aznar
donava diners a la Fundació Franco.
I ja veus com
si legalitzen, per exemple,
els aversar les vascos, no?
I en canvi
se subvenciona
segons com se mira, no?
La realitat com canvia, no?
Sí, sí.
És curiós com
aquestes subvencions
durant el govern del Partit Popular.
Es veu diferents grups polítics,
com a dir, el Senyor Unió,
el bloc nacionalista Galego,
els socialistes, etcètera.
Havien demanat que revisessin,
però en cap moment s'havien...
eren unes subvencions
que jo no sé si van començar ara
durant l'època
de govern del Partit Popular
o abans.
L'any 2000.
L'any 2000 van començar.
Perquè podria ser una seqüela
que haguessin començat
fa més temps, no?
En la majoria absoluta.
I a més a més,
això va ser una de les condicions
que va ficar Esquerra Unida
i Iniciativa
per a pactar,
o sigui,
per a apoyar Zapatero, no?
que deixessin d'apoyar
aquesta fundació
i a més a més
se comencés a remoure
el tema de les fosses
que queden,
que hi ha de molts republicans,
que és un tema
que no s'ha tocat mai ara, no?
I que ja seria hora
que es comencés a...
De recuperar la memòria històrica.
Exacte.
Que existeixen tota una sèrie de grups
a nivell local
o a nivell provincial,
molt puntuals,
que ja ho fan,
però que en cap moment
han rebut el suport institucional
que calen rebre.
Doncs sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Tants anys
i tampoc fa tant de temps,
de la Guerra Civil Espanyola
encara hi ha...
No, no, no.
Hi ha molta gent
encara que està viva.
Per cert,
ara aquests dies
crec que aconseguint
amb el 23 d'abril,
Sant Jordi,
es va publicar el llibre
d'aquells dos periodistes
de TV3
que van fer el reportatge
de les fosses del silenci,
no?
Crec que era Montse Armengol,
potser,
un noi o una noia,
i que ara han tret l'edició
crec que era escrita
d'aquell documental.
Sí,
però sembla que encara fa por
parlar d'algunes coses
i que les administracions
no s'hi posen,
no posen prou interès.
No.
No faria falta tant i tant,
no?,
per investigar-ho, això.
I la tercera notícia
va sobre cinema, no?
Sí.
i Disney,
aquell paradís
de la innocència.
Tot tan bonic, no?
En fi,
Disney i Michael Moore,
aquell home que es va fer famós
per Bowling for Columbine,
un home molt crític
dins dels Estats Units
i que ha fet una nova pel·lícula
anomenada
Fahrenheit 911.
a on?
Mira, quan
Fahrenheit 451,
no?
Sí,
aquella pel·lícula
que cremaven els llibres,
no?
Aquella pel·lícula,
el llibre primer.
Oh,
és que el Jordi va més enrere,
jo,
a mi.
És l'entrèpoca,
ja se sap.
Sí.
Doncs esta pel·lícula
no deixa gaire bé
el senyor George Bush.
El llibre no és del segle XIII,
eh?
El llibre no,
però la pel·lícula sí,
no?
No,
no,
tampoc.
En esta pel·lícula
no surt gaire ben parat
George Bush.
Afirma
que el senyor George Bush
té connexions
amb importants personalitats saudis,
entre elles
la família de Bin Laden
i que tot això
de la guerra contra el terrorisme
és una gran mentira,
un pretexte
per a instal·lar
un estat cada vegada
més totalitari.
Però què té a veure això
amb Disney?
Doncs que era la distribuïdora,
crec.
Disney tenia que ser
la distribuïdora
i ha dit,
nanai,
això no ho distribuïm.
Però com se li va posar
el cap a Disney
i distribuir una pel·lícula
de Michael Moore?
Bueno,
per una de les seues divisions,
Miramag,
se diu,
és una...
Sí,
suposo que...
Doncs poca broma,
no?
Perquè Michael Moore
allà s'ha fet un racó
internacionalment,
té un nom
i per tant mínimament
hi haurà gent
que es miri la pel·lícula
després cap.
No, no,
el que passa és que han tingut
haver aquí moltes pressions.
Sabeu que Disney
té uns descomptes fiscals
molt grans a Miami,
a Miami,
a Florida,
on té el parc
aquell d'Eurodisney
i no de Disneyland.
Sí,
crec que...
Clar,
Eurodisney i no,
crec.
Eurodisney i no,
a Florida.
I clar,
l'han tingut amenaçada
de dir,
bé,
si tu publiques això,
nosaltres te retallem
estos beneficis fiscals
que tenen allí.
Molt bé.
Bueno,
i aquestes són les notícies.
Sí.
No en portem cap més,
no?
No,
ja està bé per avui.
A mi m'ha agradat
aquelles que ha colat
el Jordi,
aquelles dues que ha colat
el Jordi,
pim pam,
de sota mà,
no?
A part que aquesta setmana
s'ha parlat de...
Como quien no quiere.
Que no tenim mai temps
de fer-les totes.
Ai,
el temps,
quin problema el temps.
Loquillo?
Loquillo,
vinga,
va.
Estimul!
Estimul!
해�
limited
eden
existe
fiscals
Los deseos ocultos de un amor.
Que entera el secreto, la clave de su poder,
obtendrá la llave de la fe.
A un hombre le gusta que le haga creer
que nunca hubo otro como él.
De lo que ellos podrían explicar moltes coses,
però al Manel li hem dit, va, per falta de temps, anècdotes.
Sí, primer que tot dedicarem al Joan Andreu a aquest tema,
que sembla que és l'única persona que ens diu que està escoltant.
Està movent el cap, no?, rítmicament.
Home, no ho sé, quatre coses d'altra gent.
El senyor Loquillo va tindre al principi alguns problemes,
perquè els rockers l'acusaven de ser punk
pel so una mica brut que feien
i per defensar grups com Ramones i The Clash.
i en canvi...
I els punks?
Els punks l'acusaven de ser...
De ser rocker.
De ser rocker.
O sigui que ningú el volia provar.
Se trobava una mica en terra de ningú.
La vieja història.
Sí, no?
Aquestes espècies de picabaralles una mica absurdes, no?
Entre diferents grups.
Que avui en dia això ja és...
De punks no n'hi ha gairebé, i de rockers...
S'ha perdut, no?, tot això.
No, sí, n'hi ha, però...
Ja han acceptat que Elvis ha mort, jo crec.
Tot és neo.
Neopunks, neorockers...
Ja no és...
Neohippis, neopijos...
És igual.
Vivim en un monte, no?
Les conté que tot és neos, sí?
Hasta Matrix, no?, surt el neo.
Ah, sí?
Qui era?
No és més Matrix.
T'entreu-vos, t'entreu-vos.
Sí, però no sé què és el neo.
Ha llegit el llibre el Jordi, no, bis Matrix.
Bé, doncs no res del senyor Loquillo,
amb els intocables,
la pública, los tiempos estan canviant,
i ja amb troglodites,
doncs alguns àlbums mítics,
Ritmo de garaje,
Loquillo i Sabino,
La mafia del baile,
o Este a por ellos,
que son pocos y cobardes,
que és un directe
i que fa un recull
de tota la seva millor producció.
Va fer un disc també,
no fa pas gaire,
relativament a
en què versionava cançons de swing.
Sí.
Que va ser una llicència
que es va treure de la màniga.
Sí, ha fet diverses coses,
des de recitar poesia,
o sigui, ha anat fent coses alternatives.
I ara, el 19 d'abril passat,
va sortir l'últim disc
de Loquillo i los tiempos,
l'Ostroglodites,
anomenat Art and Ensayo.
Ah, l'has escoltat ja, Manel?
Alguna cosa, per internet, sí.
I què, encara t'agrada i tot, no?
Home, no és el mateix.
Què vols que et digui?
Doncs aquest ha estat el petit tribut
que hem fet avui a dins el Caracarà,
a Loquillo i los tiempos.
i los troglodites.
Passem a les efemèrides.
Tenim sis minutets.
En la recta final.
3 de maig,
que va succeir un 3 de maig
de l'any 1469,
doncs neixia el senyor Maquiavel,
autor del famós tractat de política
titulat El Príncep.
Molt bé.
I on ve la famosa paraula
maquiavèlic.
Que, bueno,
també és una expressió
que crec que no és massa correcta.
Per què?
No, perquè no era tan dolent.
No era tan dolent.
Bé, clar, és que avui
té unes connotacions negatives,
tot i que hi ha gent
que s'ho pren en el bon sentit.
Sí, però avui en dia
Maquiavel i que és un conspirador,
una cosa dolenta, no?
I no, ell simplement
va fer un tractat de política
de la seva època.
Sí, i que de fet
comenten que és molt lògic
si llegeixes, és això.
El que passa és que vivim
en un món...
Algú l'ha llegit
o hem vist la pel·lícula?
Jo és que vaig conèixer Maquiavel
a la seva època
i m'ho ha explicat de persona.
Jo he llegit El Principito,
però no sé si és el mateix.
No, crec que no.
Bé, vinga, va,
passem a l'any 3 de maig,
també, de l'any 1598.
Atenció al nom, què diré?
A instàncies de l'Arquivisbe
Pedro de Castro,
Cabeza de Vaca Quiñones...
Ojo!
Repetim, Pedro de Castro,
Cabeza de Vaca Quiñones,
Felip II prohibeix
al Regne de Granada
la representació
de comèdies teatrals
al considerar-les
font de grans mals.
És a dir, suposo que
l'obra social i crítica
del teatre, no?
Sí, evidentment.
A l'època.
Deia fer una miqueta de mal
a la monarquia, no?
Sí, segurament.
I a l'església, perquè, clar...
A més a més,
el Filipe II se li diria
ha tornat a trucar
al Pedro de Castro,
Cabeza de Vaca Quiñones,
que vol i tal...
Que vol!
Al final...
Amb l'entonació de Vaca,
que vol!
M'ha sentit molt,
Cabeza de Vaca,
quin apetit, no?
Sí, sí.
La veritat és que sí.
A saber si tenia banyes.
Bé, 4 de maig
de 1938,
el Vaticà reconeixia oficialment
el govern del dictador Franco
com a legítim
de l'estat espanyol.
Curiós.
Sí, curiós, no?
Bé, i un altre 4 de maig,
en aquest cas de l'any 1980,
va morir
el cap d'estat iugoslau
Xosip Brós Tito,
un home que va estar
per les nostres terres
durant la Guerra Civil.
Ah, sí?
Famoso Tito.
Sí, sí.
Lluitant en les brigades internacionals.
Curiós.
Com tantes gent famosa, no?
Ja hi ha Mingüey
i tantes gent
que van passar per aquí.
Molt bé, molt bé.
5 de maig,
un dia més,
de 1494,
el senyor Cristófor Colón,
en el seu segon viatge
per les Amèriques,
va descobrir
l'illa de Jamaica.
Amb el Regue.
No fem més comentaris.
Sabia que vindríem per aquí.
Bon barri,
encara no hi era.
No.
Allí va descobrir
les drogues.
Molt bé,
i un altre 5 de maig
de l'any 1818
va néixer
el senyor Carlos Marx,
que va ser
el primer marxista
de la història.
Carlos Marx,
que fa molta gràcia
aquesta traducció dels noms,
històricament.
Vosaltres,
que sou historiadors,
ja m'ho explicareu.
No, l'he fet jo,
perquè ficava Carl,
però com que és tan difícil
de dir Carl...
Doncs mira,
t'està sortint prou bé.
Però quan vas a un barri
i demanes a sonar
Carlsberg,
ho dius bé, no?
Carlsberg.
Molt bé,
6 de maig.
O tu volies dir alguna cosa,
Núria?
Sí.
No, no,
jo diria
el que estem dient
al final de cada efemèride,
però que a més és veritat.
Curiós.
És curiós, eh?
És curiós.
6 de maig, Manel.
6 de maig de l'any 1626,
un senyor anomenat
Peter Minnewitt,
que era governador
de la colònia de Nova Holanda,
a Amèrica del Nord,
va comprar per un preu irrisori
l'illa de Manhattan
als Indies.
No sé si exactament el preu,
però crec que eren uns 20 o 30 dòlars.
Curiós.
Però vaja,
que encara no hi havia els edificis, eh?
No, home, no.
Crec que no.
Però això resultava baratet encara.
Tampoc hi havia runes ni res.
No.
El 6 de maig,
també,
de l'any 1840,
Anglaterra es va convertir
en el primer país del món
que utilitzava els segells de correus
per enviar missatges i això.
Súper abans no es feien servir segells
i devia ser com una mena d'impost.
O sigui, des del 1840.
Si algú col·leccionista
té un segell anterior,
no cola.
Aquí Espanya va tardar 10 anys,
me semblant.
Aquí Espanya va ser el 1850.
Ah, curiós.
Curiós, curiós.
I el 7 de maig de l'any 1901,
per exemple,
va néixer l'actor Gary Cooper,
que va néixer amb el nom
de Frank James Cooper
i conegut per tothom
pels seus papers
a pel·lícules com Buffalo Bill,
a l'Arbol de l'Orcado,
Solent del Peligro,
Adiós a les Armes de Hemingway
o també per a qui en doblen les campanes.
Westerns.
En fi,
allò eren homes de veritat,
que sí,
avui en dia trobo que els homes
són metrosexuals d'estos que...
Són què?
Els metrosexuals,
això que està tan de moda ara.
Ah, no havia sentit mai això.
Metrosexuals?
Sí, són aquests homes
que s'arreglen,
que es depilen,
que és tipo Beckham.
I això es diu així?
Metrosexuals,
sí, és una expressió
que ha sortit.
I d'on ve això?
De metropolitan homosexual,
que no vol dir
que tinguen que ser aquests.
Vale.
Vale.
Ai, mira-te'l al Manel,
que t'ha anat gastat.
Collons,
escolta un programa
del Buenafuente.
Ah, sí.
Sí.
Vale, vale.
Bueno.
Vosaltres no us depileu, no?
Ah, secreto.
Ah.
No t'ho direm.
Tu ets metro?
Jo soc metro...
O sexual.
O sexual, sí.
Bueno.
I el 7 de maig,
ja per acabar.
De l'any 1945,
Alemanya,
l'Alemanya Hitler,
es va rendir
a la ciutat francesa
de Reims,
al quartier general
dels Aliats a Europa,
es va rendir
i va firmar ja
la rendició.
Molt bé.
I també teníem una,
que segurament
te la deixem per tu, no?
La primera,
què vas passar, Núria?
Perquè aquesta era d'aquelles...
Ah, a mi m'agrada aquesta,
a mi m'agrada aquesta,
efemèride.
Sí, però m'he perdut,
no sé quina és.
Del 7 de maig de 1660,
què va fer un senyor
anomenat Isaac B.
Fubine?
Oh, boníssima,
va patentar els macarrons.
Els macarrons,
cada vegada que feu macarrons,
li esteu pagant
drets d'autor
a aquest senyor,
o vaja, no amb ell,
però a la seva família,
no?
Si hagués viscut 400 anys,
se l'hauria forrat.
Com es poden patentar
els macarrons?
Suposo que la pasta
és una cosa
de tota l'humanitat,
però la forma del macarró
la deuria patentar ell.
Déu-n'hi-do.
Curiós.
Curiós.
Curiós.
Molt curiós.
Jordi Manel,
gràcies,
fins la setmana que ve,
quedem amb el que jo.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.