En aquest temps en què la moda del monòleg propulsada per programes televisius com el Club de la Comèdia comença a avorrir,
sorgeix per fi una cosa fora de tota òrbita.
Es diu Dani Pérez i ens visitarà, vindrà a la ciutat de Tarragona aquest proper cap de setmana.
Dani, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Aquestes paraules tan amables s'han escrit, s'han publicat, vaja, sobretot.
Sembla que, tot i que el teu nom no sona per tot arreu, almenys aquí no et coneixíem,
sembla que, déu-n'hi-do els estralls que estàs fent en aquest gènere del monòleg amb el teu humor, eh?
Doncs sí, home, portem ja uns nou anyets fent, anar fent aquest art del monòleg
i aleshores, doncs, bueno, per mi és, em fa molta il·lusió vindre aquí per primer cop a Tarragona, no?
Vindràs, no ho hem dit, recordem-ho, el divendres 24 i dissabte 25 a les 10 de la nit al Teatre Almagatzem,
amb un xou que es diu, un espectacle que es diu Los unos por los otros.
Exacte. Bueno, l'espectacle de Los unos por los otros,
la veritat és que és un espectacle que es va fer sol,
perquè l'anterior treball meu, que es deia El Loco de la Calle,
doncs, bueno, va anar molt bé i vaig anar provant-lo, no?
Allò que tens un espectacle, un altre espectacle amb mi,
i el vaig anar provant amb el públic en directe, no?
Aleshores, per mi, ha sigut un espectacle que s'ha fet sol,
però també, vull dir, amb col·laboració de la gent, no?
I l'ha fet el públic, vull dir, que és un espectacle que pretén principalment fer riure
i que parla de coses, doncs, molt variades, des de, no sé,
des del món de la parella fins a la platja, fins a l'hivern, el fred, el calor...
Hi ha un, per exemple, hi ha una història que explico que és una família, no?,
que el dia de...
El dia de noche buena, doncs, van a menjar els canelons a casa de l'àvia.
Típic, també.
I, bueno, i quan marxen del pis, doncs, el pessebre que tenen allà sobre el vídeo toma vida, no?
Aleshores, passa tota una moguda allà en el pessebre.
I, en fi, vull dir que són històries que m'agrada molt tractar el dia a dia,
de la quotidianitat, però exagerant-lo una mica, no?
T'anava a preguntar, doncs, quin tipus d'humor fa servir,
però, vaja, pel que dius, doncs, exageració, fins i tot arribant a punts d'absurd.
Sí, vull dir, m'agrada molt l'absurd, també m'agrada molt l'humor gestual,
també hi ha trossos que només són mimats,
vull dir que m'agrada fer una mica de tot, no?
Jo una vegada en conya vaig dir que m'assemblo una mica la dècada prodigiosa,
que feien així un pupurri de tot, de les grigits del momento,
i mira, és una mica això, no?
Nou anys, dius que fa que estàs damunt dels escenaris?
Ho hem entès bé, això?
Sí, sí, nou anys, nou anys.
Nou anys, ja, movent-te, però on t'has mogut, Dani?
Sobretot per la comarca de Barcelona,
però també hem anat fent Madrid,
hem anat a Cantàbria, hem anat a Galícia,
hem anat a Euskadi,
hem anat a Girona,
en fi, una mica, mitja Espanya,
també hem estat a les Balears, a les lliures Balears,
vull dir que una miqueta hem voltat,
sobretot per Catalunya,
però també hem sortit fora,
I veus que tot arreu on vas, aquest tipus d'humor que tens tu,
funciona igualment?
Doncs sí, jo la veritat és que no puc queixar-me,
perquè el meu espectacle funciona igual a Torre la Vega,
que espero que funcioni aquí a Tarragona,
vull dir, també és un espectacle que ve avalat,
jo anava,
amb aquest espectacle vaig estar la temporada passada a l'Essada Montaner,
i vaig anar allà per un mes i mig,
i em vaig quedar fins a finals de temporada,
va ser una cosa, set mesos allà,
que per mi era un somni,
i aleshores ara fem aquest segon any,
que estarem al City Hall aquí a Barcelona,
i a veure què passa,
vull dir que és un espectacle que jo penso que pot enganxar molt bé a la gent.
Un espectacle que, pel que dius,
es basa simplement en la teva persona,
estàs tu únicament a l'escenari?
Sí, sí, jo sol, jo sol damunt l'escenari.
I, doncs, fent aquest monòleg,
per tant, doncs,
pesant-nos amb la paraula i un ingredient gestual que ens has dit que també t'agrada.
Escolta, el gènere del monòleg ja sé que és molt típic i tòpic,
i ara se'n parla molt,
però és que és veritat, està ressorgint,
i en fi, cada cop hi ha més gent que fa monòlegs.
En què podríem dir que es diferencia el teu monòleg dels altres?
Per què triunfa el teu espectacle?
Bueno, no sé,
això li hauries de preguntar a la gent, no?,
que ha vist l'espectacle,
però, vaja, jo el que penso
és que el monòleg,
a mi, quan parlem de monòleg,
la gent es pensa,
o Club de la Comèdia,
que és un peu de micro, no?,
amb un micro i tal.
Un taburet, no?
Un taburet i allà.
I jo no faig res d'això,
vull dir,
jo me muo más que los precios,
com deia el gran chiquito, no?,
vull dir,
jo vaig amunt i avall de l'escenari,
vaig escenificant,
faig personatges,
faig de tot una mica, no?
Fas personatges, també.
Sí, sí,
jo tinc diversos personatges, no?,
que surten durant l'espectacle.
Aleshores, no m'agrada a mi
aquest tipus d'humor així,
tan americà,
tan plantau ahí en medio i tal.
Jo soc més de batalla, no?,
d'anar movent-me
i d'anar escenificant
mentre vaig narrant la història.
De fet,
t'han comparat
i fins i tot han publicat
que et veuen com el relleu generacional
de Rubianes o Flavià,
que, en fi,
relleu no en necessiten encara,
per sort, no?
Sí, per sort,
que tenen muchos tiros todavía, però...
Sí, esperem, esperem.
Series una mica la continuació.
T'identifiques amb aquest tipus d'humor?
Sí, jo m'identifico plenament.
El Pepe Rubianes ha sigut el meu mestre, no?
El que m'ha ensenyat, diguéssim...
Jo, quan vaig descobrir el Pepe Rubianes,
va ser per mi com un...
Jo vull continuar fent això, no?
No copiar,
sinó continuar aquest estil, no?
Que no es perdi aquesta manera de fer l'humor,
aquesta exageració,
aquestes onomatopelles,
aquesta manera de fer
i adaptar-la al meu estil, no?
Perquè jo penso que,
per mi, com els grups de música,
a vegades que tothom té influències, no?,
d'altres grups, d'altres bandes,
per mi ha sigut també,
però no solament del Pepe Rubianes,
sinó també, no sé,
a nivell gestual també m'ha agradat molt
sempre el tricicle,
Faimino y Cansado,
Gran Gila, no?
Vull dir,
Flaviar, vull dir,
molta gent que també aporta
grans mestres de l'humor, no?
I aleshores, doncs, bueno,
jo vaig fent la meva,
mica en mica,
con humildat,
però sí,
jo no sé si seré el relleu generacional o no,
però el que sí que pretenc
és continuar el que ells han deixat obert,
aquest camí, no?
Home,
amb aquests mestres,
Dani,
jo crec que ja tenim espectacle assegurat,
eh?
Escolta,
va venir a dir,
sí,
el cap de setmana passat,
desatgut i diumenge,
va passar justament pel magatzem
on tu vindràs,
un company teu,
el Godoy,
perquè la gent tingui un referent,
eh?
Si agrada Godoy,
agrada Dani Pérez?
Jo penso que sí,
vull dir,
són dues maneres diferents
de fer humor,
no?
Ell potser és una mica més calmant,
més profund,
és un espectacle que va entrant
poquet a poquet,
però que té una gran efectivitat,
no?
El meu és un espectacle totalment,
d'inici a fi,
és com un tornado,
no?
Vull dir,
jo entro a l'escenari...
I acabes tot suat,
vine fresquet,
eh?
T'anava a dir,
perquè el magatzem fa molta calor
i pel que estàs dient,
que dones tombs per l'escenari,
acabaràs tot suat, Dani.
Sí, sí,
jo sempre acabo,
però amb la camiseta xopa,
vull dir,
a part com vic molt
el que explico,
ho visc a tope,
aleshores,
clar,
home,
a mi ja me cal,
no?
Perquè,
home,
últimament m'ha sortit una mica
de ronyonera en la panxeta,
però bueno,
que fotre la suadeta
sempre va bé,
no?
Però que vaja,
que sempre surto,
jo sempre he suat molt,
soc molt de deixar-me
la pell damunt de l'escenari,
no?
I aleshores,
doncs suposo que sí,
que fotrem la suadeta tòpica.
Bueno,
doncs ja està,
tu després una bona dutxa
i ja està,
tot arreglat.
Los Unos por Los Otros,
un espectacle de Dani Pérez,
espectacle de monòlegs
i moviment,
pel que ens està dient,
que vindrà al magatzem
divendres 24 i dissabte 25,
en la sessió
sempre de les 10 de la nit.
Dani,
aquest espectacle,
comentaves,
aquest Los Unos por Los Otros,
deies que de fet
t'ha sortit a base
de fer l'espectacle anterior
que tenies,
no?
Totes les aportacions del públic,
ha sortit una mica
del públic mateix,
d'aquesta interacció.
De totes maneres,
cada cop que afegeixes
públic nou,
vas afegint idees també?
Tens un punt d'improvisació
o ho tens tot molt marcadet?
No,
jo sempre improviso.
Vull dir,
jo mai veuràs dos espectacles
iguals meus,
dos funcions iguales.
Vull dir,
jo sempre,
per mi és com
si no hagués fet res encara,
no?
Vull dir,
sempre és el primer dia
i sempre que pujo a un escenari
m'agrada improvisar.
Me'n vaig molt de l'olla,
tinc aquests 5 minuts
que,
que, bueno,
entro com una espècie
de trance
i no s'apareixerà
la Virgen de Lourdes,
però, bueno,
jo espero que
que la gent,
home,
això passa
quan tens la comunió
amb el públic,
quan no,
quan no logres un clímax
doncs tampoc passa molt,
no?
Però,
majoritàriament de vegades
sempre hi ha un tros
del monòleg
o en algun moment
que me'n vaig de l'olla
i la gent en seguida
ho capta
i allò és una festa.
Esperem,
esperem que ho sigui.
De fet,
allà al magatzem
tindràs a la gent
a tocar,
els tindràs molt a propeta
així que tots els comentaris
t'arribaran, eh?
Jo crec que hi haurà
aquesta comunió.
Estupendo,
estupendo.
La gent a prop
sempre ajuda, no?
Perquè a vegades
hi ha algun teatre
que tens a primera fila
com en Sebastopol, no?
I aleshores,
doncs clar,
és una mica més fred, no?
Ui, doncs aquí
ja et cansaràs
del contacte home,
ja veuràs.
Dani, escolta,
xinguin, divendres i dissabte
al magatzem.
Digue'ns una frase,
una paraula,
alguna cosa identificatiu
del teu espectacle.
Allò per la gent
que ara ho escolti
i després hi vagi
i digui, mira,
això és el que va dir
el Dani per la ràdio.
Home, jo la veritat,
la frase, bueno,
la frase de promoció,
el que pretenc
a aquest espectacle
bàsicament és divertir-se, no?
I mostrar que ningú
és perfecte.
Aleshores,
com tots som iguals,
jo la frase
que m'agradaria dir
és que caga el rei,
caga el papa
i de cagar nadie s'escapa, no?
Vull dir, és una mica,
ja sé que aquesta hora
és l'hora del dinar
i si algú en...
Bé, no hi ha del baranar quasi, eh?
No, del baranar,
però vull dir
que és una mica
això que defineix, no?
Que tothom som iguals
i que tothom
tenim les mateixes virtuts
i els mateixos defectes, no?
Encara que hi ha gent
que té més defectes
que virtuts.
Que ho dius per tu?
No, no.
Ah!
Ho dic per los gobernantes
actuals mundials, no?
Vaya, vaya, vaya.
Doncs ja ho veieu,
un punt crític
i fins i tot desenfadat.
El que ens proposa el Dani Pérez
amb l'espectacle
que portarà el magatzem,
ho recordem divendres
i dissabte a les 10 de la nit.
Los unos por los otros.
Dani, esperem que t'agradi tant
el magatzem
que, bueno,
abans que vinguis
ja et demanem que tornis, eh?
Home, jo espero ja a veure
si omplo de caixes el magatzem.
Perquè mira, mai que sap, no?
De caixes.
Ojalá.
Dani Pérez, doncs moltes gràcies
i, en fi,
ens veiem aquest de cap de setmana.
Doncs moltes gràcies a vosaltres.
Adéu.