Moment però, minutets que tenim ara mateix per parlar sobre teatre
i és que és la segona setmana que, de què podem veu dir, vaja,
el Teatre Metropol de la Mostra de Teatre Jove.
La setmana passada teníem els que van inaugurar la mostra,
eren el grup de teatre a la Sala del Morell
i aquesta setmana, de fet avui mateix, a les 10 de la nit,
els toca a una companyia de Reus.
Es diuen companyia Scenicum i tenim aquí un munt de gent,
vaja, em sembla que ells són tots els components.
Bona tarda, nois.
Hola, bona tarda.
Scenicum, Scenicum, com?
Scenicum.
Scenicum.
Scenicum.
Ah, no us poseu d'acord vosaltres mateixos, ja.
Doncs, primera pregunta, d'on heu tret el nom?
Doncs, això ho...
Bueno, va ser una mica difícil posar-nos tots d'acord
perquè el nom era una cosa difícil de triar,
que ens agradés a tots era encara més complicat.
I al final vam començar allò, vinga, va,
algú que estigui relacionat amb el teatre,
doncs, mira, les escenes.
I vam agafar un diccionari de llatí
i escena, doncs, bueno, Scenicum.
Ah, diccionari de llatí, eh?
Llavors, què us diu el nostre profe de llatí?
Com s'ha de dir, això?
Però és que ho van buscar molt malament
perquè sent amb llatí és escaina.
Ho van buscar molt malament.
Ja, però això era molt típic.
No, no, no.
És més original.
S'ha d'adaptar als temps no.
Presenteu-vos una miqueta, home, que hi ha molta gent
i m'agradaria que almenys els vostres noms s'unessin
i que fos una vegada.
Bueno, jo començo, em dic Raquel.
Jo, Manuela.
Jo, em dic Sergi.
Marina.
Jo, soc la Cristina.
Jo, soc la Bea.
Hola, jo em dic Rafa.
Jo, soc el Marc.
I ens falta gent encara, no?
Sí, sí.
En falten dos més, en falta l'Anna
i ens falta la Judit.
I és que els hem enganxat,
més que res quan ja fèieu ruta,
quan anàveu cap al Metropol,
que suposo que ara teniu els assajos,
les proves, no?
Sí, sí.
I abans d'anar cap allà,
dic, passeu per aquí.
Estreneu aquesta nit, ja?
Sí.
A les 10?
Com van els nervis?
Bueno.
A base de la Valeriana.
Sí, sí.
I són, i són.
Les Valerianes és un component nou
de la companyia, també.
També, del llatí, també, eh?
Sí, de Valeriano.
Doncs ja fa m'heu dit un parell d'anys
m'heu dit que funciona la companyia, o més?
Bueno, nosaltres ens coneixem des de fa 3 anys
o 4, tots, de teatre.
De classes.
De classes a Reus, no?
I vam decidir, doncs, a partir d'aquesta obra
fer-nos nosaltres una mica independents, no?
I hem actuat per pobles o així
i va sorgir l'oportunitat, no?,
d'actuar a Tarragona i, doncs, aquí estem.
O sigui que aquesta nit no és estrena mundial.
No!
És la cinquera vegada que fem aquesta obra.
És estrena a la capital, però algun dia no.
I que és el primer any que participeu a la mostra de teatre?
Sí, a Tarragona, sí.
Que us fa gràcia, això d'actuar al Metropol?
Tot i que sou de Reus, però amb el Metropol és el Metropol, no?
Fa il·lusió?
Una mica de Cangeli, també, o no?
També.
Fa més respecte.
Fa més respecte, sí.
Ja hem actuat a altres llocs, doncs, ara al Metropol.
Fa més respecte.
Estiré a provar tot, estaré a provar tot.
Clar que sí.
Doncs expliquem-me una miqueta en què consisteix
un dubte raonable, la vostra obra.
A veure, un dubte raonable és la versió teatral,
una mica versionada, amb canvis de sexe dels personatges
i també a les edats, una miqueta tot,
de la pel·lícula 12 homes sense pietat,
de la Reginald Rose, on actuava el Henry Fonda.
Aleshores, l'obra,
tot té lloc dins d'una habitació
on un jurat està deliberant
sobre una persona que ha matat el seu pare.
I, aleshores, l'obra és tot això,
és el veredicte del jurat que està parlant i està deliberant.
O sigui, que tota l'obra passa en una sala, diguéssim,
en plan jurat, no?
Però encara que sembli molt sèria,
o sigui, té tocs molt humorístics també.
Sí, és molt xispes.
I llavors què ha passat?
Vau veure la pel·lícula i vau dir
val, anem a adoptar el teatre?
O ja us heu trobat el guió per teatre fet?
Com ha anat?
No, això va ser perquè l'obra la vam començar a fer
a l'escola de teatre.
On estudiem, a Reus, al centre de lectura.
Llavors, el nostre professor ens va adaptar a l'obra
perquè érem menys persones.
En principi són dotze, ho va adaptar per deu persones.
Depèn del sexe, doncs, també.
I llavors també ho va escurçar perquè fos més curt
i al final, doncs, és així.
Aquesta, la que estem fent, és l'adaptada pel professor.
I això que dèieu del canvi de sexe,
en fi, és una miqueta evident, no?
Sí.
Més noies que nois.
És una mica majoritari.
És que l'original són tothomes, al principi.
No, no, no, no, no, no, no.
Així que, en tot cas,
hauria de ser dotze dones sense pietra.
Escolta, i l'acusat o l'acusada surt, també?
És el que de vosaltres?
No, només se'l menciona, però no surt.
Només surten les persones que formen el jurat.
Sí, el jurat tribunal.
El complicat és que tots deu,
però tota la rata estem, doncs,
ja en escena.
No hi ha cap moment que ha sortit ningú
i que torni a entrar,
sinó que tots deu, sempre estem en escena.
Sí, està molt bé.
Un avantatge que teniu
és que no cal que canvieu de curat, no?
Perquè sempre és el mateix.
Però, o sigui, l'hora i pico que dura l'obra,
o sigui, hem d'estallar tota l'hora i pico,
o sigui, també...
No podem sortir.
No pot sortir el personatge en tot aquest temps
i també té la seva feina.
I la complicació és que, clar,
mantenir sempre jo el diàleg entre els deu
i no equivocar-se,
doncs és una mica complicat.
Bueno, et porteu ben estudiat el paper, suposo?
Sí, sí, sí, ja fa temps que veiem.
Ja toca.
Hi ha algun personatge,
no us pregunto a cadascú
per als vostres personatges concrets,
però, bueno, hi ha algun personatge rellevant?
O diguéssim que cada personatge
d'aquests deu que fan de curat
és un estereotip o no?
Sí, més aviat cadascun és un estereotip.
Cada personatge,
al tenir la mateixa funció,
estan molt, molt estereotipats
segons, doncs, el caràcter.
N'hi ha un que és més violent,
l'altre que és més...
poc espavilat.
Depèn de cada un.
El que jo crec, bueno,
personalment,
que és així més rellevant,
potser és el de la Cristina, no?
Però no podem dir per què,
perquè, si no,
l'hora ja la pensió...
Per això és la gràcia.
Però és més especial
perquè és un que surt
fora dels esquemes
del que seria un jurat.
Ah, mira,
m'he donat un bon.
Ens ha deixat en intriga.
Sí, sí.
I a cadascú,
vaja, les noies,
feu de noies,
de dones,
i els nois de nois,
eh, noia?
Sí, sí, sí.
Això sí.
A nivell de decorat,
ja hem vist que no hi ha gaire complicació,
a nivell de vestuari.
És una taula i cadires.
I a nivell de vestuari?
Sí, tampoc.
No és el vestuari normal
que es pot tindre cada jurat.
I depèn del personatge.
Depèn del personatge,
és més estrambòtic que...
Sí.
En teoria,
tots els personatges
volen anar ben arreglats,
però, clar,
hi ha diferents classes socials
i un personatge vol anar arreglat,
però, a mi,
potser el veus
si és molt estrafolari
perquè no...
Sí, sí.
Totalment d'acord.
Sí.
És que res,
perquè ella fa un personatge
molt...
Molt estrafolari,
d'aquell, no?
Sí.
En quina sensació sortirà
o voleu que surti
la gent del teatre?
Comentàveu que sembla
una obra, doncs,
bastant seriosa,
però que també té
algun punt de xispa d'humor.
Quina sensació ens ha de quedar?
Doncs,
mentre,
quan acabem,
no ens tirin tomàquet.
Ja ens comportem.
Però,
a part d'això,
el públic ha de sortir content
i havent vist una obra
que li hagi agradat.
Que s'hagi distret.
Jo crec que aquesta obra
és per agradar,
és a dir,
és una obra que surts
i surt satisfet.
Pot florar i pots riure.
jo crec que és una obra
que si queda allò amb la gent,
que no se n'ha aborrit,
que s'ho han passat bé.
És que jo crec que
depèn del caràcter
de l'espectador.
Sortirà d'una manera o d'una altra.
I pels que li agradi
el teatre de debò
sempre hi ha
el rarafons filosòfic
del dubte raonable,
de si les coses són blanques
o són negres.
Vaja,
que no s'arriba a cap conclusió
que et jurat
arriba a fer una sentència o no?
Arriba,
arriba a fer una sentència.
Bé,
deixem-ho aquí,
deixem-ho aquí.
Per la gent
que hagi vist la pel·lícula
que pensin
que és una versió adaptada
i diferent.
Es troben amb una cosa
força diferent.
No és el mateix
en fumar cine
que en fumar teatre.
És a dir,
segueix el mateix argument,
però...
És més divertida,
crec que jo.
Els personatges
estan molt més marcats,
també.
Es veu més
la diferència entre personatges.
I a nivell de so
i de llums,
que sabem que les companyies
com vosaltres
també s'ho acostumen
a currar, això, no?
O teniu tècnic de so
o algú que s'encarrega
de tot aquest rarafons?
Bé,
això el tenim
a dir que
fumo i xecca.
Sí, sí, sí.
Però fins ara
ens ha estat fent
el que va adaptar
l'obra,
el nostre professor,
que encara ens ajuda, eh?
Sí, sí, sí.
Gràcies, Joan.
És que estem molt agraïts
perquè ens ha estat ajudant molt
quan potser no...
No li tocava.
Sí.
Però...
En canvi,
ens ajuda molt.
De moment,
no,
nosaltres confiem
en el...
En els tècnics
del metroport.
Perquè...
Anem una mica
de buscavides.
Sí, sí.
però no res.
No, però a veure,
en principi no és molt complicat
el que són llums.
No us depèn.
A l'està només
una habitació...
No, no hi ha
efectes especials.
No, no hi ha
moltes coses,
saps?
És bàsicament
l'ú essencial, no?
Dos llums davant
i poc més.
Alguna llum
per donar dramatisme
segons quina escena,
però en principi
és només això
i quatre cançons.
I votar més el diàleg.
Sí, sí.
I els personatges.
I l'actuació
del superactor.
Doncs vinga,
que volem sentir
un trosset
d'aquesta actuació.
Ens han dit
que es prepararien
un trosset de diàleg.
Petit,
un petit trosset.
Qui intervé aquí?
Hem de dir més o menys
com són els personatges
o no cal que s'hi posin?
Bé, jo crec
que ja s'entendrà.
Ja quedarà clar.
Ja et veurà.
Doncs, quan vulgueu.
Si ens atenim als fets,
el noi sembla culpable.
Sembla.
Però,
saben vostès
què és viure
en un suburb
i després d'haver perdut
la mare de petit?
Em posaré a plorar.
Els nou anys
el portaren
a un orfenat,
el temps que el seu pare,
un falsificador,
complia dos anys de presó.
Ens han dit
que és un noi dur,
malhumorat
i és cert.
Però saben vostès
per què s'hi ha tornat així?
Perquè cada dia
que passava
rebia una pallissa.
Han de ser terribles
19 anys de cops
i al cap de vall.
Només un testimoni
assegura
haver vist el crim.
Un només.
I l'home què?
ell declara haver-lo sentit.
També existeixen
maries proves circumstancials.
Sí,
però és que
tota l'acusació
es basa en dos testimonis.
Suposem,
suposem que estan equivocats.
Els testimonis,
si s'equivoquen,
ja no són testimonis.
Han prestat jurament.
A què està vostè jugant?
Hàgin prestat jurament
o no,
les persones també s'equivoquen.
Podrien estar equivocats?
No ho crec.
N'està segura?
No, ma no,
això no és una ciència exacta.
Ja està.
veig que serà dur de convèncer
aquest jurat, eh?
Uf!
De fet,
últimament les pel·lícules
i bàsicament les pel·lícules
o les sèries de jurat
sempre han triomfat.
És un tema que
jo crec que agrada, eh?
Sí, sí.
Cança, cança.
Té lo seu.
I a més,
és diferent
perquè habitualment
sols veure temes d'amor
que són els que
sempre es veuen,
però aquest és molt diferent.
Dóna-me-lo a parlar, també.
Sí, sí.
Tindrem crítiques,
tindrem crítiques.
Per fer el ressupor després, eh?
Per sortir del teatre
i anar-ho com a fer.
Sí, sí.
Doncs,
nois,
ja per anar acabant,
quins projectes de futur teniu?
Teniu pensat
a portar aquesta obra
un dubte raonable
molt més enllà,
molt més de gira?
Esteu preparant
ja una altra obra?
Abans de venir
estàvem discutint
si aquest era l'últim dubte
o no era l'últim dubte.
Sí, perquè aquesta farà
la sisena vegada
que ho fem el dubte
i, bueno, ja seria qüestió de matar-ho.
Sí, però...
Però la veritat
que estem molt contents
perquè...
Li hem agafat carinyo.
Som molts nervis, no?
Abans i després i durant,
però la veritat
és que ens ho passem molt bé,
jo crec,
i això és l'important,
cadascú en el seu personatge
i en el que és el conjunt de l'obra,
però, bueno,
que també estem disposats
a fer obres
o, si més no,
a ficar-nos, no?
Sí, canviaríem una mica el xip
i faríem potser una comèdia,
que també està bé.
Jo crec que,
mentre continuem amb el bon roto
que hi ha fins ara.
Sí, que hem tingut molt bones experiències.
Hem tingut molt bones experiències.
I...
Ha de ser central.
Doncs vinga,
comèdies musicals,
el que convingui.
Recordem,
recordem la cita.
Avui mateix,
al Teatre Metropol,
dins la mostra de Teatre Jove 2004,
a les 10 de la nit,
Scenicum Companyia
o Scenicum Companyia,
com sigui.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé, eh?
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.