Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Avui estàs contenta, eh, punyetera?
No sé què és, és d'aquells dies que t'aixeques i dius,
mira, avui...
Avui estic l'usultona.
Avui tot m'assurt bé, que acabaré plorant, potser.
Per què, què dius?
Però d'alegria, que t'ha tocat la loteria.
Ojalà, m'acaben de donar els números de loteria
que he comprat aquí a la ràdio.
Bona tarda, les participacions, això.
Ho he de dir, tothom ho ha passat per la panxa.
Jo no sé com estarà la meva panxa quan arribi a final del dia,
però avui...
Aquest Marc, que deixarà d'aquí, no res,
naixerà amb un munt de números del front.
Seguríssim, eh.
Però, home, si han de tocar que siguin, eh, que siguin.
I Marc, tu ho poses tota la voluntat.
A mi no em doneu els meves números de loteria
si no em passava per la panxa de la Sílvia.
Doncs mira, tots, tots panxants, tots panxants.
És que són dies de moltes supersticions, eh.
Aquests dies pots veure molta gent al carrer,
tothom carregat amb bosses,
totes les bosses plenes de paquets,
tothom histèric amb llistes,
perquè hi ha gent que ens fem les llistes dels regals fa mesos,
i gent amb les loteries,
i un ambient...
De Nadaleng, pre Nadaleng.
De consumisme, que és diferent, de consumisme.
Pre Nadaleng, pre Nadaleng.
Ja, ja.
Aboquem per aquí, aboquem per aquí.
L'ambient Nadaleng és el de les taules.
Les taules plenes, la gent tipa,
aquella que ja no et cap, ni la tassa de cafè,
però tu cap a dintre, el cafè, i els torrons,
i la copa, i el massapà.
I tira, i...
Oh, oh, oh.
I anem una mica de bananar.
Vinga.
Com que no, s'hi menjar la fostra.
Sí, sí, sí.
Això és ambient Nadaleng.
Això.
És una mentida.
Ens tornem bojos, ens tornem bojos.
Jo crec que sí, eh?
I a més ens agafa a tots, no és allò que diguis?
No, són tres o quatre, no.
És una falera col·lectiva, eh?
Doncs potser és això el que em passa,
que començo a bullir.
La sang me bullir ja Nadalengament.
Arriba un cap de setmana, una miqueta llarg.
Una miqueta.
Sí, que t'ho fas pont.
Relatiu, és que és relatiu, relatiu.
Ja t'he explicat i farà l'antena.
Això vol dir que no.
Diguem que el dilluns i dimarts sí,
i tota la resta no.
Tenim coses puntuals que fer, eh?
Bueno, la resta...
Sempre hi ha feina, sempre hi ha feina.
Ja està bé, ja està bé.
Però bueno, almenys tens tres dies,
diumenge, dilluns i dimarts,
i dissabte, i qui munt?
Tampoc.
Sí, hi ha cap vent de tema.
No entrem, no entrem en detalls.
Sí, deixem el Nadal, deixem els ponts.
Bueno, recordar una coseta ja, per acabar,
que no sé si és avui o demà,
que s'inaugura la fira de Nadal d'aquí de la Rambla.
Ja, punt a punt.
Està a punt de caramèl.
He vingut per la Rambla,
perquè jo és que vinc del cul del món.
Quan arribo aquí, passo per la Rambla.
Veus?
I hi havia totes les paradetes ja muntades,
i la gent ja col·locant allí tots els trastets.
Però jo et deia que no sé si l'anaguren avui o demà,
perquè tothom es guardi aquesta figureta pel naixement.
Anar a comprar el caganer de...
Què, d'aquest mateix?
Torno, la boleta que em falta per l'arbre,
totes aquestes coses.
Ja saps, ara veus, que m'ho fas parlar,
me fas parlar, me fas parlar.
Oh, per això estem aquí.
Ah, que no volia jo parlar d'aquestes coses.
Per què?
Saps qui és el nou caganer?
Els nous caganers, millor dit.
Els de Boda de Guany?
Sí.
El príncep Felip i la doña Letícia.
No foti.
Que sí, que sí.
Caganers veials.
I vestits de nubis, eh?
Sí, home.
Allà, sugudets.
I tota ben posadeta, ella.
Amb el bel, allò que dius, ai...
Que bé, molesta, o la volleu ser per altra cosa, este velo...
A veure si...
Eh, que el pot arribar a atacar.
A saber, a saber.
Depèn de com està la cua.
Val la pena anar a veure.
No comprar-lo, potser, si no és que col·lecciones caganers,
perquè ara ja no és un, són dos,
i arriba un moment que aquell...
L'economia.
...que el que muntes a casa comença a fer farum, tant caganer.
Però podem mirar, podem anar a fer el xafarot.
Exacte, exacte.
Doncs el que et deia, potser deixem de costat el Nadal,
perquè encara no ha arribat,
i parlem de les misèries de cada setmana.
Sí, comencem ja, així, ja estàs?
Aquesta setmana, sí, sí, sí.
Ens agradi, o no?
Quin és el primer?
Parlarem de...
Isabel Pantoja.
Ah!
Teatro.
Lo tuyo es puro teatro.
Ui, la que es va formar l'altre dia amb la Isabel Pantoja.
Ojo, la que va muntar Julián Muñoz en públic,
amb un mercadillo,
bueno, un xou que ni al fòrum, xiqueta.
Ho van explicar, eh?
Ho van explicar, que no ho vaig veure i dius, però...
Sí, doncs m'estranya que no ho hagis vist,
perquè jo ho he vist com a 15 vegades seguides
en diferents programes de televisió.
Doncs imagina el que veig darrerament a la televisió, eh?
No he vist res.
A veure, és lògic que un acabi empipant-se
que et segueixin a tot arreu.
No pots fer ni de caganer sense que hi hagi algú al darrere.
D'acord.
Cierto.
Però, però, no perdis la compostura,
perquè això el que fa és provocar que encara et segueixin més.
Certo.
A veure, sí que aquest senyor s'estava posant nerviós,
però el fet justament que ell s'estés posant tan nerviós
va fer que la periodista no es mogués d'allí.
Clar, perquè li dius, aquí hi ha notícia.
Perquè si jo em quedo aquí 5 menuts més, aquest home es rebenta.
I això és notícia.
I ho va fer.
Justament ho va apagar.
I ho va apagar, mai millor dit.
I tant, ho va aconseguir.
Però aquesta no és la notícia que ens ocupa.
A veure, a veure.
És una notícia que ens, no sé si seria una amenaça o un avís,
a una entrevista a la revista Pronto, a Isabel Pantoja,
li pregunten què li demana l'any 2005.
I ella diu, doncs, que ojalà tots aquests programes de tele i basura
desapareguin, que hi hagi un programa en el qual la seva feina hi tingui cabuda,
un programa que es dediqui a la música i a la vida professional d'aquestes persones,
i per fi espera que comenci el 2005 perquè quan més aviat possible
toquin les campanades de l'any 9 començarà a preparar la seva boda.
Per què?
Isabel Pantoja i Julián Muñoz es casen el 2005.
Però es vol casar després de veure aquest home,
que és un home que perd els papers d'aquesta manera?
I no em casaria amb ell, eh?
I els guardarà ell els papers.
Si ella els ha de perdre, els guardarà ell.
Seguríssim, això també.
La qüestió és que estan, allò, esperant...
Diente, señal de diente.
...de cara al 2005 preparar una boda.
Boda de l'any?
Pot ser.
No sé, fins i tot un punt.
Aixecarà pulseguer, d'això segur.
Seguríssim, eh?
Ui, i la família de la seva ex...
Sí.
Estava pensant...
Muntarà, muntarà un show.
Encora, les filles i...
Ui, ui, ui, no ho puc veure...
Ja comencem a veure l'afanyada que ens donaran.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Veig-n'hi-do.
Ex-Espais Girl.
Ex-Espais Girl.
Quina d'elles?
Perquè en van ser quatre, no me'n recordo.
La que ens ocupa de més a prop, Victoria Adams.
Oh, la senyora Beckham.
Ella mateixa.
Parlem a propietat.
Ella mateixa.
Ens ha donat, per fi, una bona notícia.
Voldria una cleca de fons, un aplaudiment, una cosa...
Ai, espera, això s'ha de demanar.
No sé, si ho hem de fer tu i jo, una cosa...
Espera, espera, espera.
Perquè ella mateixa acaba d'anunciar que deixa el món de la música.
Gràcies.
Li agraïm.
Gràcies, gràcies.
Li agraïm moltíssim.
Perquè les nostres oïdes ho notaran.
Mala llet que tens, eh?
Que mala llet, eh?
Però, bueno, es dedicarà a altres afets, com, per exemple, ser mare i esposa, que també prou feina té.
I també es posa.
I dissenyadora de moda.
Ah.
Que es veu que també ho fa.
Veus?
Com la Kili Minog.
Ella mateixa.
Que la Kili Minog també va fer sostenidors i calces i coses d'aquestes, no?
Sí, senyora.
Doncs veu que Victoria Adams, que és una fashion victim, està començant a fer allò una mica de disseny de moda i tal.
Però té temps, aquesta dona.
A veure, m'explico, eh?
És que no fa res més.
Ja, però viatge d'un costat a l'altre darrere del marit.
Sí.
Amb els fills.
Ara està embarassada.
Denunciant a les que diuen que s'han citat amb el seu home.
Exacte.
Tot el dia de jutjat, també.
Jo és que no tindria temps.
avió entre jutjat i jutjat, en viatge i viatge, avió i avió.
L'avorriment.
Allò que dius, el ho he de fer, no?
Esperant per entrar a l'avió.
Diu, mira, aquesta safata li vindria bé aquestes calces.
Diu, mira, fa, pum.
Ja ho visualitza, aquella dona.
Ja ho visualitza, eh?
No sabem quin tipus de moda.
Si serà moda esportiva, si serà moda amb més fashion, si roba interior.
Oi, ella és molt fashion.
La qüestió és que es dedicarà a dissenyar moda.
Veus.
Des aquí, ja dic, a Victoria, t'agraïm moltíssim que deixis de fer el paperot pels escenaris.
A més a més, em dedica últimament a la seva carrera musical.
Diguem que no.
Possiblement, és un dels punts que donava la notícia, que possiblement un dels punts
que l'ha decidit a deixar-ho és que l'últim disc no ha venut ni per pagar les caixetes.
Exacte.
El CD val molt poc, però la caixa és el que més val, i el tríptic que hi ha dintre
i es veu que no ho cobert ni gasto.
Que va, que va, però seguríssim, eh?
Fatal, fatal, fatal.
Un altre que també, no sé si com està per l'hora de vendre, l'hora de comprar, l'hora de fer.
Sí.
Que també fa por, aquest home, eh?
Uh, quin fred, no? De cop.
Tanca la porta, home! Tanca, tanca!
I porta la clau.
Ai, Déu meu, qui és aquest senyor?
Ah!
Ai!
No, no m'ho esperava, eh?
Mira que la conec, aquesta cançó.
Ah, si te l'he demanat jo?
Ah!
No, bueno, posa'm una cançó de...
Que jo te poso aquesta, que és de por.
Ja, veig, però no sabia que començava així.
Bueno, no recordava, que és una altra.
Te'n recordes del vídeo?
De por és la seva vida, últimament, eh?
Sí, terrorífica, diria jo.
Ai, mare de Déu.
Menos mal que no hi ha càmeres,
perquè si ens veieu a les dues fent de zombies, patètiques, patètiques.
Ens contracten per PortAventura per l'any vinent, Halloween.
Estan fent càsting, estan fent càsting ara mateix.
Doncs sí, Michael Jackson, una altra vegada és notícia...
Què li ha passat ara?
Per una mala, mala gestió, mala notícia, mal cap, així de cap.
Mal, mal.
Ha sigut demandat per muros.
Què me dius?
Sí, sí, sí.
No tenia...
És que aquest home, allò que dius, le crecen los de nanos,
però mai m'hi ha dit, a les desgràcies.
3 milions d'euros.
3 milions d'euros?
És el que aquest senyor, de moment, de moment,
es coneix com a deudor,
en una botiga d'antiguitats a Los Angeles.
Deu ser aquella...
Te recordes un documental que va sortir?
Què?
El Michael Jackson, que entrava a una botiga d'antiguitats
i deia, posa'm això, agafa-ho allò altre, jo vull això.
I no parava de demanar.
Hi ha tres peces al cul.
Però sí, aquesta, eh?
No t'estranyi.
Però sí, aquesta.
Doncs la història són tres botigues.
Una botiga d'antiguitats a Los Angeles,
una arbolisteria,
que jo no sé què comprava allí, jo què sé.
Tiles.
Per nervis.
I que me mila pel mal de manxa.
I tant.
I una companyia de reactors privats.
Que dic, aquest senyor no pot anar a metro,
ni a autobús, ni a mil·learia, com tothom.
No, no, no.
Michael Jackson no.
Doncs bé.
No, perquè si no li sortiran més.
Però ja que va, que pagui.
Ja, ja.
Doncs bé, de moment aquestes tres empreses li demanen
que pagui les seves factures,
perquè, clar, no és lògic que tu vagis pel món
regalant, encara que sigui Jaco Jackson.
Mira, doncs va, que te'n portaré gratis.
Passa res.
Tira, tira, tira, puja.
Com aquell que puja a l'autobús m'ha pagat el bitllet.
No, no porto canvi.
Bueno, va, vinga, va.
Vinga, ho deixem a mitges.
Deixem a mitges, eh?
Doncs la qüestió és que hi haurà, suposo,
més gent que es pujarà al carro.
Ui, espera.
Perquè si ho ha fet tres vegades, per què no més?
Clar.
Hi haurà molta gent que ara a partir d'ara veient que aquí
ja sóc a treure publicitat gratuïta i cobrar aquelles facturetes.
Ara sortirà la factura de la Teresina,
d'escroissants que no hem pagat, no sé què.
Una vegada que es va comprar els mitjors perquè se li havien furadat.
Ah, això, ui, el de la limousina,
aquella que li va acompanyar fins a la porta del ditge.
Que es va veure molt la Barça en ser i no ho va pagar.
Bé, espera, i sortirà dels hotels?
A saber.
Uh!
Sí, és veritat.
I si no, ui, mira, uh!
El fan creus.
Això mateix.
És el que passa.
A tu no et deixen sortir de qualsevol lloc sense pagar?
No.
Doncs amb ells per què la van deixar marxar sense pagar?
Això mateix.
Clar.
O si no, que ho demanin amb temps,
allò dels 90 dies, 60 dies, no?
Exacte.
A cobrar, o amb mensualitats.
Exacte.
Ara es fa molt.
Tothom plàstia al micro on es paga les lletres.
Veus?
Ah.
Michael Jackson,
quan t'has d'acomodar a la vida rutinària de la gent humil.
Com vosaltres.
Clar, home, clar, home, i després no et sortiran aquestes coses que et surtin.
Aquests enyaps.
Aquests enyaps.
I parlant de, no d'enyaps, però de coses que surten.
Sí.
Quan arriba el final d'any.
Què és?
Doncs és el calendari del 2005.
Sí.
Que porta, millor dit, els nois més guapos, diguem-ho així.
Es pot veure el senyor David Beckham.
Molt bé.
Es pot veure Robbie Williams.
Diguem que la banda de dalt no.
I la banda de baix no es veu.
Tot s'ho de sud.
Imaginació.
Molt bé.
Imaginació.
De qui és el calendari?
Doncs en quatre n'està veu el calendari de Nilo.
Què és això?
No, doncs aquí.
Calendari de Nilo.
Popular des del 1978.
per aconseguir els pronatges més famosos de l'actualitat
producats en les seves portades a interiors.
David Beckham, Robbie Williams, Colin Farrell, Justin Termalach, Elvis Presley.
També ha posat per aquesta...
Oh, sí?
Sí, però no, ara, clar.
No, ara no, eh?
A veure, estem parlant de zombies.
A tors descoberto, diguem-ne, tu.
I hem de dir que fins i tot alguns dels protagonistes,
com per exemple los Simpsons, també han sortit en aquests calendaris.
Ah, doncs escolta.
I clar, en guany són els xicots més guapos.
i deseados del planeta Tierra.
Pues demanen un pertener-lo aquí a la ràdio.
Hasta per veure-ho.
T'imagines?
T'imagines tu?
Hola!
Y vamos a dinero.
Vuelve a agosto.
Tira septiembre.
Ha parlat de xicots guapos.
Diguem.
Ya aprofito la vera antes de...
Hola, ya la he puesto.
Dilo, que teniu notícia.
No, no, jo creia haver-te dit que no em semblava prou interessant aquesta notícia,
però veig que no m'has sentit.
Perdí, oh!
Entre altres coses, per què no m'escoltes, clar.
Digue-la tu, la notícia.
Home, però la notícia és que la dona del...
La Heidi Mitchell.
La senyora Heidi Mitchell.
Aquesta, la senyora Sanz.
Resulta que ha parlat una mica de la seva carrera
i també li han comentat, i la Manolita què?
Sí.
La Manuela, que és la filla.
Sí.
No badallis, dona.
Que interessant la notícia, eh?
Oh, oh, oh, que interessant.
No me despertis, digue'm, digue'm.
No, t'escolta, Sílvia.
Doncs això que ha fet el comentari de que, clar,
la nena que deu tenir ara mateix ja ha dos anys i mig,
i va acabar a estrès.
Sí.
No t'ho sabràs més bé que jo.
Més o menys tres anys, tres anys i un, dos, tres mesos.
Sí.
I resulta que ja se sap totes les cançons de son pare.
Fixa't tu.
Totes, se les sap?
És un afant incondicional de son pare.
Clar.
Com jo.
Veus?
Que passa que ella la té a casa i jo no.
Clar.
Tu també el tens a casa.
Tu tens els discos d'ell.
És diferent.
Ella no.
És diferent.
I tu tens un munt de concerts de son pare.
Ja, però jo no li puc dir.
Papa Alejandro, que no me puc dormir, que me pots cantar alguna cosa.
Jo no li puc dir això.
Ja.
Ella sí, perquè té a casa.
Ja.
I ell.
Ring, ring, ring, ring.
Ring, ring, ring, ring, la guitarra allí.
Ring, ring, ring, ring, ring, cantant-li a la nena.
Oh.
Ja veig.
T'imagines quin papa?
Tu, la propera vida, filla d'Alejandro Sanz.
No.
Doncs...
No.
Doncs quina enveja l'has de tenir, aquella nena.
Oh, però mira, t'imagina jo el que sota la nena.
Tu saps el que és tenir-lo tan a prop, tenir-lo tan a prop i pensar,
ostres, mon pare, no puc, ostres, mon pare, no puc.
Ja, però ja no podries pensar això.
Perquè és ton pare, ja no ho pots pensar.
Tenien uns altres ulls, altres ulls.
Com ho saps, com ho saps, és una estrella, és una estrella.
Estrella, estrella.
I tiro perquè em toca.
I tiro perquè em toca.
Vinga.
I tu, ima, que no vagis.
Anda.
Parlem de cinema.
Vinga.
Tenim unes quantes notícies de cinema.
Primer, Alexander, la vida d'Alejandro Magno portada al cinema per Oliver Stone.
Encara no està estrenada a Espanya.
I està portant rebombari, crec, no?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Hi ha un grup de, em sembla que són quatre, quatre advocats grecs, que han denunciat a la pel·lícula, al director, al productor, a tots.
Exacte.
perquè en el film es dona un aire, se li dona un aire de bisexualitat a Alejandro Magno i ells...
Era muy macho, que era muy macho, que era muy macho, macho.
Però, però, i també no tant.
Ah, va, va, vale.
Es deixa entreveure una bisexualitat i ells diuen que en la història no s'ha vist mai, ni s'ha provat mai cap de les dues vessants sexuals d'aquesta persona.
No es pot saber si era gay o si era hetero o si era bisexual i que troba un ofensiu, que es tracti d'una manera tan directa que ell i n'és igual la car que el peix.
D'acord, o sigui que d'alguna manera la pel·lícula es deixa veure o ho podem veure o intuir, si més no, que aquest home dius, mira...
Que hi anaven tots dos pals.
Molt bé.
Què dius? Estratègia comercial?
Seguríssim.
Per obrir més el mercat a aquesta pel·lícula?
Exacte, exacte.
Inclús per el morbo de veure Alejandro Magno lligant amb un altre soldat?
I si no cal que els hi preguntin als de Troya, que aquells muscolitos eren normals, eh?
No, és veritat.
Els vícteus aquells tenien una guerra...
Marcant... Qui era l'altre? El Blum? Era el Blum? L'altre? O com es deia l'altre?
El Boomer era un senyor que feia xicles.
No, aquest era el Boomer Boomer.
Més cinema.
Vinga.
Gemili Curtis té problemes i seriosos.
Se li ha detectat una addicció als tranquil·litzants que va començar a prendre després d'una liposucció i un tractament d'injeccions de Botox.
Oh, què és això de Botox?
Saps el que és el Botox, carinyo? No, no, no.
Ja t'explicaré fora.
Sí, fora?
Sí, és una mena de... Són unes injeccions.
També hi ha en crema, eh?
La crema també porta alguna mena de Botox, però és més eficaç a la injecció.
És una substància que es tira...
Millor que un lifting, no té operació, simplement són punxeretes a llocs estratègics.
No, no, no, és el que està de moda a Hollywood. T'asseguro que funciona.
Jo he provat la crema, no m'ha punxat la cara, a mi l'únic que em punxa és...
Ara mirava...
Ostres, l'únic que em punxa és l'agulla de cap quan faig les bones dels pantalons.
Després t'ensenyo un miracle. Un miracle t'ensenyo.
Un miracle de la ciència, mai més.
Vinga, anem a mi.
Doncs, Emily Curtis, a veure si deixem de costat els tranquil·litzants perquè no ens porten enlloc.
El que sí que la porten és que quedar-se a casa perquè crec que està pensant en deixar el cinema.
Exacte, s'està plantejant retirar-se perquè la depressió, el fet que no trobi papers que li agradin,
l'està dependent d'aquests tranquil·litzants, no està en el seu millor moment.
No, no, a més a més també recordem que fa poquet, relativament poc, ha mort la seva mare.
Exacte.
I tot, d'alguna manera, és com una bola, no?
Se l'ha ajuntat i, clar, pobra dona, ara mateix veu que la llum del seu túnel està una mica lluny, no?
Va estar lluny, molt lluny.
Va estar lluny.
Parlem de túnel i de llum.
A veure.
Parlem de Sigourney Weaver.
Quton, Quton, tenim un problema.
Quton, Quton.
És la Sigourney Weaver, que està en el Halien.
En el Halien?
En el Halien.
Què li passa, a la Sigourney Weaver?
Potser sí, eh?
Acaba de reservar un vol amb l'empresa Virgin Galactic.
Oi.
És el primer viatge comercial a l'espai que sortirà el 2008.
Però ja no ha tingut prou, ja, amb les sagues d'alien.
Possiblement, ella vol anar a veure si existeixen o no aquests àliens.
S'ha gastat tranquil·lament 170.000 euros en un seient en aquella nau.
Perquè d'aquí a, bueno, anava a dir quatre anys, tres anys, pugui anar a veure si els àliens existeixen o no.
Home, però és que...
Vols dir que aquesta senyora no ha quedat tocada?
Podia ser, podia ser, podia ser, no t'he dic que no.
Tant fe de Ripley, vols dir que li ha sentat bé?
La sergent Ripley, és veritat.
Home, quants portava ja d'àliens?
Jo què sé.
Portava un un.
L'últim no l'han comptat amb ella.
L'àlien va sospedar tot, menys mal, perquè no me faltava ella per allà al mig, ja.
Ja, prega.
Ja, perquè teòricament ella va tenir una criatura en una de les pel·lícules d'un àlien.
És que no n'he vist cap de sencera, tu ho he de reconèixer.
Teòricament és que embarassada, per això l'àlien no l'atacava.
Ah, perquè havia sigut un...
Un calaixet per guardar-ne un.
Clar.
L'havien fet servir de Samsonite.
Sí, Samsonite.
Per anar viatjant pel món.
Hòstia, tu.
I anem cap a la terra, vinga, anem a la secció de baletes per anar.
Pujar a la senyora Sergent Iplos.
Pujar a la Ripley, no?
Ripley, Ripley, Ripley.
Oi, Mar.
Què?
Que hem d'anar acabant.
Uh, aniversaris i fora.
No em deixaràs dir que Nicolás Cage està a Espanya?
Ah, és a Espanya?
Què fa Nicolás?
Aquella que va conèixer amb un xino, que és una mica xina.
Espera que dius aquestes coses.
És veritat.
Què diu així, d'aquesta manera?
Agafa-ho tot només de pensar-hi.
Sí, sí, està fent la promoció de la seva última pel·lícula,
aquella de les piràmides i així en plan Indiana Jones i tal i qual.
La búsqueda.
Sí, això mateix.
I està aquí a Espanya i va venir amb la senyora.
Ah.
Sí, sí, l'han poden veure amb quatre anells.
Així és el que t'anava dit.
Però no quatre anells ell i allò repartits entre tots dos,
no, no, a la mateixa mà.
Jo crec que li passava molt la mà, li veia una mà una mica tonta, eh?
No sé, sí, no sé quina moda és aquesta.
Jo tampoc.
No, no està bé, no està bé que t'anava.
Ni conjuntats, eh?
No, no, un de cada color i un de cada manera i un de cada...
I feius?
Quines modes?
Feius, feius, eh?
Quines modes més rústiques.
I rar, rar, rar, rar, eh?
Anem als aniversaris?
Vinga, anem cap allà.
Vinga, doncs.
Aniversaris.
No, no vols.
Ara, ara, home.
Qui fa?
Qui fa?
Doncs tenim a la Concha Velasco que en fa 65.
La vida és una tombola, tombola, tombola.
I a mi jo també li ha tocat.
Oh, està xica i llege.
Ah, anava a dir perquè la Carina en fa 58.
Veus?
Al dir-me la tombola, dic, hòstia, tu.
No, que ets amb marisol.
Com ho sap?
No, que ets amb marisol, dona.
La tombola era la marisol?
Sí.
O que despistades tinc jo.
És que sembla una comèdia de Woody Allen que justament fa 69 anys.
El Woody?
Woody Allen.
Ai.
69 anys, aquell home, eh?
Jo encara no hi ha entès una sola pel·lícula d'ell.
No ho sé.
Hem de fer un curset, jo.
No ho sé, no ho sé.
Verónica Forquer, 49.
M'agrada molt aquest oberta.
Molt ben portats.
Sí, sí, sí.
Britney Spears, 23, però ho deixarem al costat.
No, però té més.
És igual.
Ah, jo també ho penso.
Seguríssim.
Fonsi Nieto, 26.
Ah, molt bé.
Eh?
Sí, sí, sí.
I Agatha Lee, 54.
Perdona, Antonio Canales també, 43, que me'l deixava.
Veus?
Tant, clar.
Tantaconeo, tantaconeo.
Sí, clar, com he estat més baixet.
No ho veies.
A veure si està...
Algú més, algú més.
Antonio aquí jo.
El torni aquí al mig de la llista i se m'ha passat.
Veus, veus, veus.
Doncs ja està, ja està.
Ja marxo, ja està, perquè ja m'està dient, va, marxar, calla, calla.
A veure, a veure, a veure, Pedro Guerra.
Sí, per acabar.
La Guàrdia.
Sí.
La Tamara que fa un especial de Roberto Carlos.
Ah, no, aquest, este.
El revólver.
El revólver.
Sí?
Va.
Te posa el revólver?
Pot més revólver.
Quina vols?
A veure, d'aquí ho has dit, això.
Recordem que d'aquí pocs dies el tindrem per Tarragona.
Sí.
Sí.
A veure, a veure si podem anar.
Bé, ja t'ho dic, ho dic, no?
A més va sortir el diari, ho hem de dir.
Vale, perfecte.
El dia 14 de desembre actua a la vaqueria.
El que passa és que no és ben bé una actuació, no és un concert.
No.
És una espècie de xarra, la gent li pot preguntar.
És com una audició.
Exacte, i hi ha més a més alguna que una altra cançó segurament que cantarà.
Perfecte.
Si no, no el deixarem marxar de la vaqueria.
No, ja et dic jo que no.
No, no, no.
Intentarem estar allà, però d'aquí a allà encara donarem molta guerra.
I tant, i tant.
Quina posem?
La que tu vulguis.
És que no ho sé.
I és que posaria de les antigues, no posaria de les noves.
Doncs posa-la de les antigues.
Sí?
Vinga.
Reborbe.
Calla, ara està buscant l'ordinador.
Té el CD posat aquí el trasto i va buscar l'ordinador.
Nada, volverá a ser como antes.
No ens rendirem, eh?
La setmana vinent tornem una altra vegada.
I tant.
Molt bon cap de setmana, molt bon pont.
No me deixa, eh?
Vale.
Gràcies, Marc.
Gràcies a tu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Ese mal en darlo todo por perdido, y no sube conservar lo que me dio, caminé con
paso firme y decidido, al final que tristemente me marcó.
Dicen que el tiempo es la cura, pero nadie me asegura que no voy a estar aquí.
Se han dado en una escalera, acordándome de ti.
Ya no volveré a apostar por nadie.
Ya no volveré a ser como soy.
Ya no volveré a nuestra calle.
Ya no volveré a firmar mi bendición.
Fuisteis como un vendaval que atravesaba, por mi vida en la corriente me estrelló.
Con que el color de tus ojos me quedé sin voluntad, y convertisteis mi amor en algo de usar y tirar.
Dicen que el tiempo es la cura, pero nadie me asegura que no voy a estar aquí.
Se han dado en una escalera y acordándome de ti.
Ya no volveré a apostar por nadie.
Ya no volveré a ser como soy.
Hoy...
Ya no volveré a nuestra calle.
Ya no volveré a firmar mi rendición.
Ya no volveré a firmar mi rendición.
Mi rendición
Me dejaste bien colgado
Y lo hiciste bien
Tú rompiste en pedazos
Mis cimientos y mi fe
Dicen que el tiempo es la cura
Pero nadie me asegura
Que no vaya a estar aquí
Se han tardado en una escalera
Acordándome de ti
¡Oh, oh, oh, oh, oh!
¡Conmigo!
Ya no volveré a apostar por nadie
Ya no volveré a ser como soy
Ya no volveré a nuestra calle
Ya no volveré a firmar mi rendición
Ya no volveré a apostar por nadie
Ya no volveré a apostar por nadie
Ya no volveré a ser como soy
Ya no volveré a ser como soy
Ya no volveré a firmar mi rendición
Ya no volveré a apostar por nadie
Ya no volveré a ser como soy
Ya no volveré a ser como soy
Ya no volveré a firmar mi rendición
Ya no volveré a firmar mi rendición
Ya no volveré a firmar mi rendición
Ya no volveré a firmar mi rendición
Ya no volveré a firmar mi rendición