Hola Núria, bona tarda, doncs sí, ens trobem en directe des de la Universitat Rovira Virgil
i on d'aquí a una estona es farà la presentació de l'aula de cinema
i anir a càrrec de Llesús Montlleó, jo crec que el coneixem.
Llesús, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Conegut de Tarragona per aquests curts metratges que,
normalment per Santa Tecla, és quan tenim l'oportunitat de veure'ls.
Jo no sé si què té d'especial Santa Tecla per tu.
A veure, per mi Santa Tecla és com una...
és la santa patrona de la ciutat que em protegeix
després en aquests peribles que faig de cinema al redor de l'estat
i internacionalment hi ha cops, no?
I doncs bé, d'alguna manera, amb la mirada oblíqua
que va ser el primer curmetratge l'any 2000,
després d'aquella estrena que va ser molt maca
i es va generar molta energia, la pel·lícula va funcionar molt, no?
Llavors jo, d'alguna manera, tots els directors i els toreros tenim els cameos, no?
I per mi l'estrenar Santa Tecla a Tarragona és un fet important
perquè tot i que no representa a nivell, per dir-ho així, de distribució
res important, perquè és la meva ciutat,
sí que diria que és un verem o un termòmetre
en el qual començo a veure quina serà la reacció del públic arreu de l'estat, no?
Dica, avui et tenim aquí amb nosaltres perquè es fa la presentació de l'aula de cinema.
Explica'm una miqueta què va ser aquesta presentació.
Mira, és molt curiós.
Jo quan vaig arribar aquí precisament l'any 2000
no hi havia res de cinema a Tarragona.
Justament l'any que jo vaig arribar
l'aula de cinema també es va crear.
Després han aparegut altres iniciatives tant universitàries com no universitàries
de cara a que hi hagi nois i noies que puguin estudiar tot aquest tema.
I bé, em sento, no diria que pioner,
però sí que d'alguna manera una mica un revulsiu en un moment determinat
que va fer que el cinema aquí a Tarragona es comencés a mirar amb uns altres ulls, no?
No com una cosa que sempre es fa des de fora
i que la gent de fora ve aquí a fer cinema,
sinó que des d'aquí també podia sortir gent que feia coses
que s'exportaven a fora, que és la part important.
Em sento tremendament orgullós que a la universitat,
que és on vaig estudiar, a la URB,
doncs bé, m'hagi escollit aquest any per tenir l'honor
de presentar, bé, una mica tot el que es farà aquest any a l'aula de cinema, no?
Em sento un padrí tremendament orgullós d'iniciar aquest any que hi ha per davant, no?
I dic que s'inicia d'una manera molt especial
perquè podem veure dos dels teus curs.
Explica'm una miqueta quins són aquests curs
i si ja els has triat especialment aquests dos
o estàvem previst els tres que tens, recordem-ho?
Sí, a veure, hi ha la Mirada Obliqua, Glòria i el Legado,
que són els tres treballs per qüestions de temps
i de no enrotllar-nos massa i de no emprenyar massa el públic també,
hem decidit fer el primer treball,
que va ser el meu treball de graduació en el seu moment a Anglaterra,
i l'últim, que penso que es veu una evolució gran en l'estil,
en la sabidoria tècnica, diria jo,
inclús en la direcció d'actors,
hi ha tota una evolució
que, bé, que espero que aquesta tarda la gent que vingui aquí pugui veure.
Després farem un torn de premsa i preguntes
i la gent que vulgui em podrà preguntar
tot allò que vulguin saber sobre com vaig a cinema
o los pequeños truquillos del cine i aquestes coses.
Home, després també gairebé un examen de consciència,
perquè segurament que molts estudiants
preguntaran coses que fins i tot endavant pots arribar a imaginar.
No m'ho puc creure.
Fa 10 minuts he entrat aquí a aprovar el DVD i aquestes coses
i hi havia estudiants esperant-se a la porta,
el qual no deixa de ser meravellós,
que generis aquesta expectació.
Espero no decepcionar-los
i sobretot estic completament a disposició
de les provocacions estudiantils
que puguin sorgir en aquesta comunicació entre nosaltres,
perquè bàsicament a mi el que m'agrada transmetre
és aquesta pressió per cinema.
I si jo avui aconsegueixo que algú d'aquí dins
s'emocioni i tiri endavant un projecte,
doncs mira, tot això que ho hem tret, no?
Hem de dir que aquesta aula de cinema
té una sèrie de cicles, una sèrie de seminaris,
els has donat un cop d'ull, què n'opines?
Sincerament...
Sí, per sobre.
No, no, sincerament, no sé quin és el programari d'aquest any,
perquè jo estic ara viatjant molt
precisament amb l'últim treball
i em van trucar per venir a fer la presentació de l'aula de cinema
i ara mateix desconec la programació que tenen.
Però vaja, estic segur coneixent el José Carlos i el Pedro,
que serà interessantíssima, com cada any.
I per parlar-me una miqueta del teu futur,
ara mateix me dius que estàs viatjant, què estàs fent?
Ara mateix vinc d'enviar una còpia de 35
perquè hem estat seleccionats a un festival a Toledo,
el qual ja és molt bo perquè només estem començant a enviar
la cinta que encara no s'ha vist enlloc
i les respostes que estic rebent són feedbacks molt positius, no?
Vull dir, per exemple, a Toledo ja ens han seleccionat,
acabo d'enviar-la per correu
i d'aquí 3 o 4 dies m'enviaré jo mateix per correu a Toledo.
Espero que no, prefereixo en tren, en avió...
Clar, clar, òbviament, però on sigui més baratet, tu,
que viatgem molt al cap de l'any.
No, i coneixeré Toledo, que és una gran desconeguda per mi
i gaudiré d'uns dies d'aquest ambient de cinema.
Els meus projectes, ara per ara,
són fer que el legado creixi el màxim possible,
que la gent d'arreu pugui veure aquesta perspectiva cultural única
des de la qual jo explico les meves històries
i, sobretot, doncs, mirar cap al futur, no?,
cap a produccions més grans, més grosses,
amb més empaque i cada cop més sorpressives.
És un mon lleó, moltíssimes gràcies.
M'he fet una autoestirada d'orelles
perquè abans m'ha dit, a me, no a me,
i he començat...
A, o, que mon pare s'emprenya.
Sí, perquè t'es veu que és una cosa que et passa molt sovint, no?
La gent normalitza.
Si amb això del Figueró, que avui l'hem votat, no?,
hi havia gent que volia el nom antic i gent que volia el nom nou,
la gent ha tendència a normalitzar el meu nom en català,
però és mon lleó amb A, A, O.
Reivindiquem-ho, reivindiquem-ho, eh?, que sigui així, i tant.
Doncs, Jesús, moltíssimes gràcies i bona tarda.
A vosaltres, gràcies.
El deixem que marxi perquè ha d'entrar i ja, és que, clar,
falten res, pocs minuts,
perquè comenci precisament aquesta presentació de l'aula de cinema.
Li comentava si sabia alguna cosa sobre com aniria a aquesta aula de cinema.
Dic que hi ha tres cicles i dos seminaris.
Un dels cicles va dedicat a Basilio Martín Patino,
un seminari dedicat al cinema fantàstic de terror,
en el qual podrem veure pel·lícules com Rojo Sangre,
Vampiros en la Habana, Fausto, Hellraiser.
Comento perquè, clar, d'aquí a una estona estarem en directe
amb la Porta Aventura, amb el concurs,
i, clar, s'ha de fer una mica de publicitat.
També hi ha un altre de les cicles,
recordem cicles Visions d'Amèrica Llatina,
el seminari dedicat al cine dins del cine,
i l'altre cicle és el cicle de testaments cinematogràfics.
Doncs, des de la Universitat Rubia i Virgili,
Núria, ens acomiadem, i recordem que a partir d'avui mateix,
a les 6 de la tarda, a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres,
es fa la presentació d'aquesta aula de cinema
a la Universitat Rubia i Virgili.
Bona tarda, gràcies, fins ara.