.
Avui és dimarts, comencem la setmana, d'alguna manera,
perquè ahir vam tenir festa.
I de nou saludem Andrés.
Andrés, bona tarda, Andrés.
Molt bona tarda.
Com ha anat els panellers?
Aquests, la castanyada, van fer, no van fer?
Bé, bé, bé, menjant en mesura, colesterol,
i totes aquestes coses, s'ha de cuidar uns.
És que l'ammetlla engreixa molt, diuen, eh?
No, i a mi els pinyons són els que m'agraden.
A tu els pinyons?
Una altra per pinyons, eh?
Bé, mira, anem per la filmoteca del Cine Club dels Dimarts,
que és a la Casa de la Generalitat,
que està al carrer Major número 14 del casc antic de Tarragona.
Aquest mes, els dimarts, farem documentals escollits.
Per exemple, aquest primer dimarts, d'aquí un ratet,
a les 6 de la tarda i amb entrada lliure,
farem el primer documental que es diu
Era ser una vez en Hollywood.
És una pel·lícula de les millors seqüències,
de les millors escenes,
de les grans pel·lícules musicals de la Metro-Golvin-Meyer.
Ens ho presenten aquells artistes que van ser
Janet Kelly, Bing Crosby, Frank Sinatra,
i, bé, quantitat immillorables de fragments musicals,
que tant els que són ja grans i els hem vist, disfrutarem.
I els que són joves i no ho hem vist,
que vinguin a veure i sabran el que era un musical d'aquells temps.
Que ho descobriran, no?
Exacte.
Que ho descobriran.
Recordem-me, quina hora és?
A les 6 de la tarda, avui comencem amb el documental
Era ser una vez en Hollywood.
Ja podeu sortir corrents, eh?
Exacte.
No agafeu el cotxe perquè allà sempre és una miqueta complicat aparcar.
Sí, això sí.
Aneu caminant o aneu en autobús, eh?
Seguirem amb la trajectòria d'aquest gran actor que va ser...
Bona Nova?
Fortunio Bonanova.
Ei, ja de mica en mica després d'una setmana m'ho he de saber, no?
Que realment, realment, ell es deia Josep Lluís Moll i Esteve.
Igual.
Bona Nova, Lluís Moll i Esteve.
I es va posar el comercial nom de Fortunio Bonanova.
Ja és Fortunio.
Esclar.
A veure si alguna cosa li esquitxava.
Aquest home, als seus començaments,
hi ha un gran escritor que es veu que el va conèixer
i li va anar seguint la seva trajectòria,
el senyor Lluís Fàbregas,
que diu que era un gran autodidacta
en quant al cant
i que, bueno, havia també pres algunes lliçons, alguna cosa.
Amb això va anar a fer un concert benèfic
amb el teatre principal d'allà de Mallorca,
que ell era jovenet,
i diu que mentre ell estava actuant,
bueno, el que havia d'anar a actuar
davant del públic la seva primera vegada,
li va començar a fallar la veu.
Es va quedar, en fi, encarcarat
i li va començar a fallar la veu.
Llavors va estar durant uns escassos minuts
parat i de cop i de volta
se li ocorreix dir
ja nedem, Jaumet, ja nedem.
Volien dir, ja estem nedant,
ja estem fallant.
Ja fem aigua.
Ja fem aigua.
Això, si al xau molt públic
li va causar un...
En fi, un gran impacte.
Un gran impacte, clar.
Li va causar aquest impacte.
Es va fer un fart de riure
i llavors el van començar a ovacionar.
Això no hi va ser ja la llenya que faltava
per la seva ja quasi apagada,
recient estrenada i apagada foguera artística.
Va començar a cantar
i va fer una interpretació d'aquelles
que la gent, bueno,
l'aplaudia a rabiar.
Per això a vegades no pots expressar mai a ningú
perquè hi ha circumstàncies,
els principis que fallen.
Bé, llavors,
Fortuny Bonanova,
en diverses entrevistes que ell feia,
parlava molt dels estudis
que ell havia fet amb la seva joventut.
Algunes vegades parlava
de la llicenciatura en filosofia i lletres,
unes altres vegades parlava
de les seus estudis de dret.
Bé, llavors,
una altra història,
Lluís Fàbriques i Cuixart,
parla d'ell com un telegrafista de professió.
Telegrafista de professió.
Telegrafista.
Es veu que havia estudiat telegrafista,
aquest home també.
el Fortuny Bonanova.
No, o sigui,
era emprenedor com ell sol.
O sigui,
li agradava aparcar moltes coses,
perquè sembla.
Ell es ficava en tot allò
que li pogués semblar
alguna cosa interessant.
I llavors
va demanar una excedència
amb els estudis de telegrafista
per poder,
d'aquesta manera,
dedicar-se de ple
al Belcanto.
O sigui,
aprendre a cantar
que va ser un bon veritó,
no es veu.
Una altra de les tasques
que sembla
va fer Fortuny
amb els inicis
va ser la de periodista.
A més a més,
periodista.
En una entrevista
que se li va concedir
a la revista
Arte i Cinematografia,
que es va publicar
el juliol de 1922,
Fortunyó va dir
que treballava
amb el diari
El Sol,
el de la delegació
de Balears,
i en el dia
Gràfico de Barcelona.
De fet,
trobem cròniques seves
des de Hollywood
o des de diferents
països sud-americans
que ell enviava
a diaris catalans
o a diaris mateixos
nord-americans
de parla inglesa.
També va estar,
segons el que tenim
anotat,
col·laborant
amb la redacció
de la revista
mallorquina
Baleares.
Bé,
així mateix
també se li reconeix
la seva relació
amb el món literari
de Palma de Mallorca,
d'una gran activitat
a principi
dels anys 20.
O sigui,
també escriptor.
Sí, sí, sí, sí.
Clar,
si era periodista
també s'entrenia...
Hi ha comptes amb cinc, eh?
Sí, sí.
Llavors,
sembla ser
que allà
va conèixer
Rubén Darío,
amb qui afirma
haver estat
amb les celdes
de la cartuja
de Vall de Mossa.
Va assistir
a les tertúlies
de la llibreria
Tous,
molt famosa
en aquella època
i de la redacció
del diari
Última Hora
i, a més,
va ser
col·laboracionista
amb la publicació
del
Manifiesto
de Ultra.
Bé,
l'Ultraísmo
va ser un dels moviments
literàries
d'avantguàrdia
que va tindre
una certa influència
dintre de les arts plàstiques.
Va estar molt ben situat
aquest moviment
i originat
inicialment
a Madrid
i també a Buenos Aires
on es va publicar
el primer manifest.
Tot això
va arribar
a Mallorca
de la mà
de Jorge Luis Borges.
Per això va ser
que ell,
com que era
un inquiet
escriptor,
va tindre relació
amb ell
i es va enterar
d'aquest moviment.
Aquest fet,
junts a Jacobo
Sureda,
Juan Alomar
i el mateix
Fortunio
van firmar
el Manifiesto
de Ultra
que es va publicar
a la revista
Baleares.
Aquest
Manifiesto
era una declaració
de principis
del nou moviment
al qual
podia relacionar-se
amb el futurisme
i d'odeïsme.
Escolta,
ara,
en el que s'ha
de la vitalitat
de les coses.
Veus?
No, no,
clar.
Tu,
que falta una mica
de vitalitat.
Encara que
i t'era tu millor,
eh?
La creació
per la creació
pot ser
el nostre lema,
deia.
Veus?
Sí,
la creació
per la creació
pot ser
el nostre lema.
I això,
Andrés,
perdó,
això ho va anar
descobrint
tot això després
d'aquest,
podríem dir,
d'aquest clot
que va trobant el camí,
que va haver-hi
aquesta baixada.
Després,
de mica en mica,
va anar superant-se
escriptor,
periodista...
Exacte,
però ell encara
ni pensaments
de ser actor de cinema.
Llavors,
la seva publicació
anava acompanyada
de diversos poemes
d'Alomar,
de Borges,
de Sureda
i una il·lustració
de Nora Borges.
O sigui,
que aquest home
ja va començar
a ressonar-se
amb bon peu
ja amb els seus
començaments literaris.
Mentrestant,
ell anava estudiant
can.
La llegenda
que es va anar formant
de Fortunio
s'inicia ja
amb l'elecció
del seu nom artístic
perquè José Luis Moll
va voler,
ja que des d'abans
inicia la seva carrera
en el món de l'espectacle,
un nom que reflexés
la seva manera
d'entendre la vida.
d'alguna manera
del que portem fins ara
hem fet un petit pas enrere
per recordar una mica
tot el que va arribar
a fer
fins pel que
podem dir
fins que arribem
al moment
que ell va començar
a entrar en el cinema.
Molt bé.
I si et sembla
escoltem música
d'aquells anys 20
per aquests grans actors
músics de jazz
que després van triomfar
com podem escoltar ara.
Andrés,
fins demà, eh?
Si tu vols.
adiós.
Adiós.
Adiós.
adiós.
Adiós.
Adiós.
adiós.
adiós.

adiós.
adiós.
adiós.

adiós.