La frase més excitant per un científic no és
Neureka, ho he trobat!
Sinó, això és molt estrany.
Bona nit i benvinguts a 9,8, el programa de Ciència de Tarragona Ràdio.
Aquí, acompanyat per un servidor, Anna Fargas. Hola, bona nit, Anna.
Bona nit, Abel.
I aquí, qui us parla, Abel Singla. A Controls, Sílvia García.
No com avui, així ens diem.
Som un programa que comencem avui, en la nostra primera sessió,
de sobre descobriments científics, o coses que han passat interessants al llarg de la ciència, oi, Anna?
Sí, tant. Hi ha passat moltes coses al llarg de la història i podrem anar-les descobrint.
Que n'anirem parlant. Procurarem no deixar-nos en cap. És evidentment impossible.
Hi ha masses coses. A part que hi ha masses novetats al llarg de tot el que passa durant la setmana,
que també intentarem mantenir-nos una mica al corrent.
També intentarem parlar de frases que han passat, com la frase d'avui,
que va dir el senyor Isaac Asimov, que crec que tu, Anna, en portes una mica d'informació sobre aquest home, oi?
Sí, he recollit una mica d'informació per saber més de l'home com que va dir aquesta frase.
A veure, Isaac Asimov, molta gent el deu conèixer, va ser un escriptor,
que va néixer a Petrovitchi, a Rússia, el 2 de gener del 1920,
vull dir, fa uns anyets, però al cap de 3 anys se'n va anar a viure a Nova York.
Vull dir, ja es va fer allí més internacional.
Després d'aconseguir graduar-se en Química, a la Universitat de Colúmbia,
ja va començar a dedicar-se a la seva vessant de literatura,
on va escriure un llibre que es diu Yo Robot,
que m'hauries d'explicar que...
perquè m'he informat sobre el Yo Robot i m'hi ficava
que havia creat les lleis de la robòtica.
I jo d'això no en tinc ni idea.
I em sembla que tu ets bastant aficionat a l'Isaac Asimov.
Sí, realment.
És que si m'ho fes una nota que m'agrada molt.
Les teixies de la robòtica són unes lleis que va escriure aquest home
quan va començar a escriure tots els seus llibres sobre robòtica.
Senzillament diu com hauria de ser el comportament ideal d'un robot,
que en el fons Ovello ho feia servir per parlar una mica sobre l'ètica humana.
Reduïa d'una manera molt simple tot el tema ètic que hauríem de fer
per comportar-nos nosaltres més bé.
Ell bàsicament va dir que la llei 1 de la robòtica era senzillament
que un robot no pot causar mai dany a un humà
o, per inacció, permetre que un humà sigui danyat.
La segona llei, que un robot compliria les sortes d'un humà
no sé, que entresint en contradicció amb la primera llei.
I finalment una tercera llei que deia senzillament
que un robot hauria de buscar la seva subsistència
i mai permeta que fos destruït.
A no ser que això en tres en contradicció també amb la primera i segona llei de la robòtica.
Era un tema ètic, bàsicament, i que està molt ben explicat en el llibre Jo, Robot.
Doncs llavors ens ha enganllat una mica, perquè jo quan m'he anat informant
em pensava que Jo, Robot, anava de química o de coses tecnològiques
i que les lleis de la robòtica també tenien a veure amb alguna cosa així.
Sí, però ell era un autor de ciència-ficció i escrivia això.
Però a part va escriure en moltes publicacions científiques.
Per això era un autor interessant per el qual parlar una mica avui en el programa
i per treure la seva frase, ja que buscarem les coses estranyes de la ciència també,
sempre i quan siguin científiques.
No, però amb això que has dit de Jo, Robot, també va bé,
ai, de les lleis de la robòtica,
perquè Asimov es declarava teu
i més concretament deia que era humanista.
I segons ell, creia que tot el que hi ha al món
ha estat aconseguit gràcies als éssers humans
i que ho han anat aconseguint al llarg de la història.
Vull dir que té molt a veure amb això també de les lleis de la robòtica.
Sí, realment és el que és això.
I bueno, sembla que més o menys,
parlant una mica d'Issac Asimov,
podem començar a tocar alguna mica d'actualitat
que hem tingut durant aquesta setmana.
podríem parlar una mica de tot l'estiu,
però crec que directament entrem en el tema de notícies
i coses que han passat aquesta setmana,
com per exemple alguna notícia que ens vulguis portar, Anna.
Bé, jo he descobert que ha mort un llenguatge femení.
Un llenguatge femení.
M'ho expliques això, sisplau?
A veure, hi havia una àvia que es deia Yang Uanyi.
Zona de Xina, més o menys?
Sí, era de Xina.
Concretament, em sembla que del sud de Xina.
Sí, del sud de Xina.
Llavors, aquesta dona era l'última coneixedora d'un llenguatge
que es deia Nuxu,
perquè ella el va conèixer abans de casar-se,
però ni les seves filles ni les seves netes el van voler aprendre.
O sigui que ella va ser l'única dona que quedava i s'ha mort.
I aquest llenguatge en què consistia?
Això, això potser...
Perquè és que a mi m'ha fet dubtar això del llenguatge femení.
Sí.
Dius, a veure, per on va això?
Té connotacions eròtiques, no les té...
Sí, perquè sempre es diu que hi ha molts llenguatges femenins.
Però, bueno, aquest era un llenguatge que servia a les dones
de l'aquella època per explicar-se els seus secrets,
els seus secrets a les seves germanes i a les seves amigues
que no volien que els homes els descobrissin.
I com que eren així més espavilades,
doncs van dir, si inventarem un idioma,
perquè ningú se n'entén del que estem parlant.
I això ho van fer.
Se'l van estar inventant i es calcula que, bueno,
que deu fer uns 400 anys.
Doncs deu-n'hi do, eh?
Perquè dius, sempre hi ha xafarders sueltos pel món
i no tant xafarders, xafarders, ja de tot.
Això, inventar un llenguatge només per explicar-se els secrets,
devien tenir-ne molts, jo crec.
Això a les escales de veïns aniria molt bé.
perquè tot el que se sent per allò, pel cel obert,
sí, cadascú ho faré.
Diguem que cadascú hauria de tenir el seu propi llenguatge.
Llenguatge amb morse, igual.
Sí, anem a un tema una mica més científic, si et sembla.
I és que no solament això, no solament es va morir aquesta dona,
sinó que també cap a la zona de l'Índia
s'ha fet un avanç, crec que molt important per la ciència
i sobretot per la medicina.
Què et diria, si fossis tu diabètica, que crec que no ho ets,
que t'hauries de deixar de punxar
per poder-te prendre la teva dosi d'insulina?
Home, seria molt feliç,
però que m'hauria de prendre alguna pastilleta o alguna cosa?
Sí, t'hauries de prendre alguna pastilleta.
Encara no està curat el tema,
però sé que s'ha avançat moltíssim.
Fins ara hi havia un problema bastant greu en el tema d'insulina.
S'havien provat diverses vegades
que la gent de consumir insulina per via oral,
però els sucs gàstrics a l'estómac la destorçaven
i no era efectible.
Per això s'havia d'anar amb l'antic sistema de les injeccions.
Doncs bé, a Índia, concretament,
el Governement Model Science College
de la ciutat de Havelport...
Gran col·legi!
Sí, jo n'havia sentit a parlar tota la vida.
Sí.
Però bé,
han trobat un nou mètode
que es tracta d'introduir aquesta insulina
dins un terpolímero,
que és una espècie de gelatina
que fa que els sucs gàstics
no danyin aquesta insulina.
O sigui, que no et prens una pastilla,
et prens una gelatina.
Sí, bé, no,
està dins una pastilla.
És una textura gelatinosa,
però és una pastilla, en el fons.
O sigui, tu te l'has d'empassar,
però evites això.
I, òbviament,
millor no arrossegar-la a dintre i tens-la d'allò.
Es van fer proves,
primer, amb la vitamina B2,
a veure què tal anava.
I va funcionar.
I ara, bé, estan a punt de començar-ho a tractar
amb pacients reals.
L'avantatge és que no solament creuen
que es podrà fer servir per la insulina,
sinó que es podria fer servir
per moltes altres aplicacions.
O sigui, que creuen que pot ser realment
un avanç molt important i molt interessant.
Doncs ho veurem més endavant.
Jo crec que...
Quan surti de la Índia i vingui cap aquí...
Jo crec que se'n parlarà, no?
I mira,
i canviant així una mica de notícia,
dient ara el tema científic,
anem a un que jo he trobat més o menys divertit.
Nòvia virtual.
Mira, molt divertit.
Ah, que sí, no?
Sí.
Impressionant.
Una nòvia virtual, sí, sí.
Nòvios no.
Nòvios al moment no,
però està en projecte.
Ah, d'acord.
No et preocupis.
De totes maneres,
jo primer m'ho vaig dir i vaig dir
ei, això són interessant,
és prometedor.
Jo crec que no tant, eh?
La veritat.
No, no, no.
Mira, t'explico.
és una empresa de Hong Kong
que s'ha dedicat a preparar
una nòvia virtual per telèfon mòbil.
O sigui que s'obres a gastar mòbil.
Dius,
ja,
la cosa ja pinta malament per aquí.
Per què ho han preparat?
Pels homes de negoci
que no tenen temps
per les seves relacions,
diguem-ne,
sentimentals.
Així que han dissenyat una nòvia
que tu li fas regalos virtuals
i ella et respon d'una manera
més agradable,
com més regalos
i més bons siguin aquests regalos.
Però només hi parlaràs per telèfon.
Només per telèfon.
No, físicament no existeix.
És un tamagotx.
Doncs, llavors,
jo també crec que molts homes de negocis
tenen moltes nòvies virtuals
perquè si les dones les veuen poc
també només les veuen per telèfon.
Jo la veritat és que encara
no entenc massa bé
a què va el joc.
Jo m'he estat informant.
Jo no hi he trobat,
però dic,
bueno,
si la gent creu
que això de les nòvies virtuals
de futur no se sap mai
i es veurà,
es descobrirà amb el temps.
Si la nòvia virtual
es redueix a parlar per telèfon
m'assembla que molt dècnic
no podrà tenir.
Sí, perquè a més
hi ha dits que no tenen intenció
que t'invigui cap tipus
d'interacció de naturalesa sexual.
O sigui que van per tot arreu
i només queda, bàsicament,
parlar per telèfon
amb imatges,
això sí,
però dius,
si a sobre t'has de currar
enviar-li flors, diamants,
coses virtuals,
que és la idea
en què consisteix el joc.
La idea masculina és esperar
que algú canvi, no?
Exactament,
ja està.
La cosa no funciona.
La veritat és que no funciona.
Bueno, servirà pels capellans.
Sí.
Que no necessiten res més.
Història?
Tens ganes d'història?
Bueno,
farem una mica d'història.
Cada setmana, més o menys,
intentarem parlar d'un descobriment
que s'ha fet un any.
Seria més o menys
un any un descobriment.
I aquest any, per començar,
quin és el primer descobriment?
Digues.
La roda.
És veritat.
Que jo realment creia
que era molt més antiga
del que he descobert
que era,
perquè creia
que l'havien inventat
els picapiedres
i aquesta gent,
i realment la van crear,
se la va inventar
l'any 3500 abans de Cris,
i va ser com l'inici
de la nostra civilització.
Per què?
Perquè va sorgir dels...
Vull dir,
primer la idea.
La idea quina era?
La idea de fer un forat
al mig d'una massa de fusta
i ficar-hi un eix
va sortir dels sumeris,
que de la tribu...
De fet és la roda, no?
La civilització sumèria, sí.
La roda.
Doncs aquesta idea
va sortir de la civilització sumèria
que està situada
al sud de l'Iraq.
Que ara, en aquests temps,
hem pogut descobrir
que quan s'han cremat
totes aquelles biblioteques,
la gran pèrdua de civilització
que hi ha hagut.
Llavors, a partir d'aquí,
dic que comença
la nostra civilització
perquè a partir de la roda
què va sortir?
El carro.
Després del carro,
què es va fer
perquè el carro
pogués rodar pel món?
Carreteres.
Carreteres.
I es van inventar els peatges.
No.
Llàstima.
Això, bueno,
però també una cosa
porta a l'altra
i potser els peatges...
Clar, l'origen
és la roda dels peatges.
Sí, sí.
Mal descobrir.
Jo sempre havia pensat
que era un bon descobriment
i començo a dubtar
que fos realment així.
Però la cosa continua
perquè després de les carreteres
què va passar?
Doncs com que la gent
es podia comunicar
hi va haver més relacions comercials
entre els països.
i a partir d'aquí
ja es va començar.
Que la van armar.
Sí.
Amb una sola roda...
Amb una tonteria
la van armar.
Els sumeris...
Vamos.
Bueno, m'imagino
que en devien anar fent més,
a part d'una,
però no, no, realment...
Sí, després ja es va crear
el 2000 abans de Cris
la roda amb radis
que ara més lleugera,
o sigui, podies córrer més
i d'aquí també
les multes de velocitat.
També.
Mira, d'aquí,
de la roda surt tot.
Bueno, doncs no sembla
tan bona idea
com va ser.
Com la veritat és això.
Tornem a tocar
una mica l'actualitat,
però canviant una mica
la idea ja no és...
No anem a parlar notícies,
sinó que si això
seria entrat
dins una secció
que anirem anomenant
i que anirem escoltant
cada setmana
un any un descobriment,
anirem a parlar
d'una cosa més actual,
d'un fet que crec
que en aquest programa
no ens podíem oblidar
i que és del Cosmo Caixa.
Evidentment.
Avui comença...
Bueno, avui no,
aquest és...
El dissabte es va inaugurar
Cosmo Caixa,
el nou Museu de la Ciència
de Barcelona
en el qual, doncs bé,
la gent com nosaltres
tenim intenció d'anar-hi,
no cal dir-ho
que ens muntarem
una excursió
i l'armarem
grossa allà,
tremoleu
perquè el dia que siguem allà
buscarem entrevistes
i farem tremolar
a totes les persones
que corrin per allà.
Esperem no trencar res?
No, no trencarem res.
O sigui,
no ho sé,
procurarem ser bona gent
aquell dia
i no fer res de dolent.
En tot cas,
Cosmo Caixa
sembla ser
que és realment
una idea molt nova
respecte a l'antic
Museu de la Ciència
de Barcelona.
Té una nova filosofia
i dona,
es veu,
molt de joc.
El primer
i més destacable
de Cosmo Caixa
és que és molt gran,
oi, Anna?
És realment
molt gran.
Sí, i tant.
Té,
ha passat de tenir
8.000 metres quadrats
de tenir-ne 50.000.
Vull dir,
ha crescut
bastant.
Déu-n'hi-do.
Això són unes sis vegades més,
no?
Sí.
Més o menys.
Vull dir,
sis vegades,
si en un dia
les típiques excursions
de l'institut
anaves a veure-ho
i no ho acabaves
de veure tot,
ara quina setmana
per anar-ho a veure tot?
Bé,
allò que hem dit
d'un dia
ens demanarem
una setmana de vacances
per fer l'excursió completa
i perquè realment
en un dia
no donarem l'abast.
En tot cas,
es farà,
diguéssim això.
I a més,
és molt curiós també
el disseny
de l'edifici
perquè també
és diferent,
perquè comença per...
Vull dir,
la teulada
està al terra normal
de la gent.
Vull dir,
està...
És una plaça,
no?
Per el que sabem,
realment,
una plaça
que a més ja és
Museu de la Ciència.
És Museu de la Ciència,
sí.
Molt bé, molt bé.
I llavors,
em sembla que
sis places subterrànies,
vull dir,
sis pisos,
tu comences per la plaça
i llavors vas baixant,
vas baixant sota terra
i te vas descobrint
al Museu de la Ciència
a poc a poc.
Bueno,
el Cosmo Caixa
vas descobrint.
Sí,
ja no es diu Museu de la Ciència.
El que passa és que
serà difícil,
probablement,
adaptar-nos
a aquest nou nom,
perquè tots
havíem parlat
tota la vida
sobre el Museu de la Ciència
i ara passar-li
a dir
Cosmo Caixa
jo crec que no serà
molt senzill.
Jo crec que
durant molts anys
seguiràs en el Museu de la Ciència
i la gent que no el va conèixer
ja l'anirà dient.
Ja l'anirà en Cosmo Caixa.
Per mi serà
Museu de la Ciència,
això és segur.
Sé
que està molt orientat,
tenen moltes seccions
per al públic,
més jove, no?
Sí,
pel públic infantil
tenen com a dues plantes
i infantil
m'enrefereixo a infantil
i infantil
perquè hi ha moltes activitats
dedicades a nens
de 3 a 6 anys
i de 3 a 9 anys
vull dir,
i n'hi ha algunes
que m'han cridat l'atenció molt
i que hasta m'agradaria
poder-hi anar
perquè una és...
Ens haurem de disfressar.
Sí,
ens haurem de disfressar
de nens petits
perquè...
ho farem,
no cal patir.
Nosaltres tenim
sombrer en recursos
i d'alguna manera
ens inventarem.
Per exemple,
el planetari
bombolla
m'ha cridat molt l'atenció
perquè deia,
no sé,
sona divertit,
però no,
només hi pots anar
de 3 a 9 anys,
però bé,
els petits
s'ho passaran molt bé,
que poden descobrir
una mica
el cel,
com està fet,
les característiques
de l'univers,
dels planetes
i per nosaltres
queda el planetari
per els més grans
el planetari de veritat.
Sí,
el planetari
no està amb una bombolla.
Bueno,
també el veurem per això,
sense cap problema.
De fet,
més probablement
veurem aquest
i no el veurem pas l'altre.
Perquè potser n'hi cabem,
tampoc.
Sí,
més que res per això,
no?
M'imagino que el fet
que l'hagin fet tant així
per gent jove
és per un gossat
introduir-los
i són
perquè és que
amb lo gran que és
realment et pots
t'has de poder avorrir
si no tens interès per tot
i amb tota aquesta intenció
s'han donat
una mica
de diversió general
a tota la família
que és realment
el que ha de buscar
el museu
i a més
han organitzat
moltes activitats
també
dirigides cadascuna
amb una gent concreta
suposo que per això
per no perdre't
pel tot el museu
i no saber ben bé
què mires
i n'hi ha per gent
més especialitzada
per famílies
sobretot per escolar
n'hi ha en un munt
perquè és el que dic
és el típic
anar d'excursió
que tots hem fet
a l'institut
d'anar al museu de la ciència
aquesta vegada
serà més divertit
sí
serà almenys més gran
i tindràs més opcions
a perdre't
i que et busquin
els profes
que també
li dones una mica
més d'emoció
és curiósia
és curiósia la idea
que jo
la veritat
és que no l'acabo
d'entendre
encara
però que espero
que se'ns aclarirà
el dia
que anem
que es va dir
que els objectes
conversen entre ells
i s'entenen
uns
als uns
al costat
dels altres
realment
no sé exactament
com va
m'imagino
que tots els experiments
que puguis fer
deuen tenir una relació
molt clara
un dels que està
al costat
de l'altre
això ho va dir
el director del museu
que clar
ja està orgullós
dels seus objectes
evidentment
si ell no ho està
difícil realment
era una manera
d'explicar
com que
volia ser diferent
de l'altre museu
que ja estava bé
però que aquest no serà
només tocar botons
sinó
anar
experimentant
amb altres coses
és que hi ha moltes més coses
també està molt dedicat
a la natura
i pot ser
hi ha un espai
que es diu
toca-toca
i pots tocar
diferents animals
i
plantes
i
bueno
coses de la natura
de diferents espais
de la selva
del desert
del Mediterrani
i per això
que està no tan dedicat
només a la ciència
que veies allí
jo què sé
que veies aquella bola
i ficaves la mà
i te sortien els
les llumetes
les llumetes aquelles
això ja és més
com
pots conversar
amb els animals
bueno
doncs està bé
jo ho faig sovint
amb el meu gat
sí
l'experiència
d'això
de fer-ho
amb altres animals
crec que
el museu
una de les coses
més interessants
és la selva
que l'haurem de visitar
també
i per fer una mica
finalitzar el programa
d'una manera
una mica divertida
tu sabies que
Arquímedès
va sortir
despullat
de casa seva
i es va passejar
per mig
Grècia
no
tu imaginaves
d'una persona
seriosa
com ella
com ell
sí
és que clar
només l'he vist
en quadres
així
tot amb la toga
no
perquè va sortir
corrents
bueno
resulta que
el rei de l'època
li va dir
que volia descobrir
una manera
per saber
si
quan ell donava
or
amb algun artesà
li tornava aquell or pur
quan ell li feia la corona
l'única manera
que tenien per saber-ho
era amb la densitat
de la matèria
per fer això
necessitava el volum
i no tenien la idea
com calcular-ho
quan el senyor Arquímedès
es va posar a la banyera
evidentment
no
va veure
com l'aigua
s'obrecia de la banyera
i se li va ocórrer
que si recollia
aquella aigua
que sortia
podria obtenir
el volum
el volum
de l'objecte
que s'acabava
d'introduir
l'aigua
es va emocionar tant
i sabent
que segur que es lliurava
de qualsevol tipus
de càstig
una mica complicat
si no
encertava la manera
de fer-ho
que va sortir corrents
i es va emocionar
una mica massa
la veritat
coses curioses
que han hagut de la ciència
això em recorda una mica
que ara es tornaria
una mica bot
si anés els estius
a les piscines
veient a tothom
fent la bomba
a la piscina
es tornaria
recollint tota l'aigua
per saber la massa
de tota la gent
probablement
probablement
i amb això
crec que podríem
finalitzar una mica
el nostre primer programa
que hem de dir-ho
ens ha faltat
un dels nostres companys
el Xavier Lies
avui no ha pogut ser aquí
que serà
el nostre
bàsicament
la persona que més navegarà
per internet
per trobar informació
sobre coses
de les que puguem parlar
perquè ho fa molt bé
serà el navegador
ja ho hem vist
aquests dies
que ens ha vingut
cada dia
babullant
tranqui
calma't
però moltes gràcies
sentim que avui
no hagi pogut ser aquí
però bé
començarà
la setmana que ve
aquí amb nosaltres
i serem ja els tres
aquí pel complet
juntament amb la Sílvia
a controls
i amb això
finalitzem
si ens vols posar
una mica de música
moltíssimes gràcies
i bona nit
fins la setmana que ve
moltes gràcies Anna
moltes gràcies Sílvia
bona nit
Abre
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit