.
Obre't sessam!
I sessam es va obrir. Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Ai, quasi m'agafa la porta al tancar-se, ara.
No, home, no, ja hem fet amb vista.
Ah, home, ja et va agradar el conte d'ell.
Per l'amor de Déu, per l'amor de Déu.
Ja et va agradar el conte d'ell. Mira, avui ens tenim preparat un altre,
que és aquell que en castellà sempre sentíem que deien
el petit o feo.
I ara en català es diu la neguet lleig.
I que ja el posem, ja?
Si tu vols, sí, perquè és clar, són contes una miqueta llarguts
i si no, no ens donarà temps. Tu ja saps que era...
Hi havia una oca que tenia uns ous, però resulta que un d'aquells ous
fortuitament va caure junt amb els altres que ella tenia propis.
i quan va néixer va veure que no eren els seus fills.
I com que era molt lletxet de petit, doncs se'l va treure de sobre.
Però no ho expliquis, home.
Ah, és veritat, és veritat, si tenim el conte a punt.
Anem, anem, anem al conte.
Sentim-ho, sentim-ho.
Ves aquí que una vegada, fa molts anys, hi havia una ànega que coava els ous.
pa!
Però hi havia un ou que no s'obria de cap manera.
Quines criatures tan boniques, deu estar-ne contenta, oi, de veure-les amb tanta salut?
Sí, esclar que sí, però que és tu el tinc que em queda aquí i no surt.
Pat, a veure quina ho és.
Ah?
Aquest, doncs em sembla que aquest ou és de gall dindin i no d'ànega.
Una vegada ja va passar el mateix i li recomano que no em faci cap cas.
Però la mare ànega no podia deixar sol un ou com aquell.
I al cap d'una estona...
Sí, aquell ou també va començar a obrir-se una miqueta.
Senyor, com és que aquest és tan fosc?
Potser sí que era un ou de gall dindin.
Però la neguet gris no era un gall dindin.
Si ho hagués estat, no hauria pogut nedar tan bé com nedava.
No ho sembla?
No t'acostis!
Tu ves tant!
Els seus germans i germanes no el volien a la neguet gris.
Aquella nit, l'eneguet no va poder-se dormir.
Això em passa perquè sóc tan diferent dels altres i tan llits.
Valdrà més que m'allunyi de tothom i que m'amagui.
i que bonics que són!
M'agradaria ser tan bonic com ells i poder volar pel cel.
Espereu-me!
El pobre neguet va caminar tota la santa nit i es va cansar molt.
ne agrada während la santa nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Eh, tu, Ofta't!
Eh...
Aquest llit és meu, saps?
Quin llit més brut que ets?
Em sap molt de greu.
Conets de descarat! Fuig d'aquí.
Hi.
Però per què? Per què em tenen tan avorrit a mi?
Ei! Per què estàs tan trist? Vinga, va, anima't!
Se m'acuta una cosa. Per què no vens amb nosaltres?
Potser t'hi divertiràs més, saps?
Sí! Molt bé! Ara vine amb nosaltres!
El pobre neguet es va quedar tot sorprès. Però què havia passat?
Què feien aquells animals dels ulls tan estranys? I se li acostaven?
Ai! Ai! Ai! Ai!
Per primera vegada havia conegut gent que el tractava bé.
Aquella desgràcia havia passat quan encara no havia pogut ser feliç ni un moment.
Es va quedar molt trist. El temps va passar molt de pressa i aviat va arribar a l'estiu.
I després la tardor, quan les fulles queien dels arbres.
L'estació més dura per la neguet va ser l'hivern.
Feia fred i ell es trobava molt sol i molt trist.
Però el temps va anar passant i al final de l'hivern sempre arriba la primavera.
La neguet va poder saltar l'aigua per primer cop des del començament de l'hivern.
Es va sentir molt lliure i molt content i es va divertir molt amb l'aigua fresca.
Aaaaah! Aquells ocells tan bonics!
Per una vegada m'agradaria ser amic seu, però sóc tan lleig que si m'acosto em voldran matar.
Però potser és millor que em matin, que no pas viure així, sense amics, ni companys, ni ningú que em vulgui.
Llavors la neguet va fer el cor fort i se'n va anar nedant cap als signes.
Vosaltres que sou tan bonics! Preneu-me la vida si voleu!
Mmm?
Però què dius ara? No et sabria greu dir-nos per què has dit una cosa així?
M'agradaria ser amic vostre, però sóc tan lleig que havia pensat que potser...
Però què dius? L'hi ets tu? Qui ho diu això?
Vinga, vine a mirar-te al mirall de glaç i tu mateix ho podràs veure.
La neguet va fer com li havien dit i es va mirar al mirall de glaç.
Ah, de debò sóc jo?
Esclar, ets un signe dels més bonics que conec. Vinga, vine, vine a jugar amb nosaltres.
La neguet Lleig ara ja era feliç. Li semblava com un somni.
Però ell no estava orgullós de la seva bellesa.
Sabia en carn pròpia com se sentien els altres quan els deixaven sols i ningú els volia.
Per això, d'ara en endavant, va ser sempre més d'allò tan feliç.
Doncs aquest és un altre dels contes. Aquest aneguet Lleig, que no era tan lleig, al contrari, que era molt maco.
Va quedant un signe a la mar de maco. Llavors se'n van volant tots i són preciosos i més a més com volen també.
I aquí està el conte que no has de desitjar mai l'enveja pels més guapos ni pels més llets.
Al contrari, perquè no saps, al final, com anirà el futur, no?
Aquí està.
Els lletjos seran els guapos o els guapos seran els lletjos.
L'únic que saps que ho poden ser és bo i no ser dolent. Aquests sí que són lletjos de veritat, els dolents.
I tant, i tant.
Demà en passarem un altre de conte.
Però de dolents, hi haurà dolents també.
No, demà serà d'una altra manera.
A veure, a veure qui serà.
Demà serà un altre que ja el coneixem molt també, ja veuràs ja sorpresa, sorpresa.
I demà serà el dia o de la salut o dels diners.
Exacte.
Tot depèn, no?
Exacte.
A veure què passarà, Andrés, que ja saps que la salut sempre és necessària, encara que els diners també ajuden, eh?
Andrés, sí.
Dó'n'hi do.
Dicom a mi, no? I a tots els que ens escolten.
I tant, i tant.
Fins demà, si vols.
Adéu-siau.
I tant, i tant.
Tins demà.
I tant.
I tant.
Bé.
Gràcies.