Fins demà!
Fins demà!
I jo que no us pujo el volum del micro també hi fa. Hola Pau, Albert, bona tarda.
Són només dos representants dels Tuiris, un dels grups més nombrosos, podríem dir, de la ciutat de Tarragona.
Són protagonistes en aquestes festes de Santa Tecla per diversos motius.
Primera, perquè tocaran dissabte a les 12 de la matinada al Parc de les Granotes dins d'una altra edició del Festival Regues Cas Plaix.
i segona, perquè són els guanyadors del D.O. Tarragona de l'any passat. Com porteu la fama?
Home, fama poqueta, eh? Fama no gaire, però bueno.
Nosaltres n'hem fet, amb la nostra... Hòstia, així me sento millor.
Si és que m'estava aquí venint unes interferències, no sé si és el catxarro aquest del Pau o...
És que clar, estem a l'aire lliure i és el que tiene. Ara et sents bé, no?
Sí, ara perfecte.
Pau, tu això de la fama què?
Bueno, més o menys com la resta del grup.
No sé, ens ho vam veure, el del D.O. va ser com un regal, perquè no s'ho esperàvem.
I bueno, hem disfrutat d'això i ens hem dedicat a crear i a madurar una mica més el nostre estil de música.
O no us ho esperàveu o no us ho esperàveu, però ja feia moltes edicions, em sembla que us presentàveu.
Era la primera?
No, era la primera.
Bueno, de fet, s'havien arribat a presentar fa anys, quan era encara el Cany en Rol, ja no us van presentar més.
I després, aquest any, era la primera vegada que com a D.O. es presentaven els Twiris.
I hòstia, ens vam sorprendre bastant.
Ja us ho podíeu pensar, perquè en els vostres concerts, de concert sí que n'heu fet un munt aquí a Tarragona almenys,
i sempre a tope de gent i molt bé, no?
Vaja, que teníeu una afició creada.
Sí, més o menys.
Bé, hi ha molt de col·leguisme a Tarragona, també.
Molt de col·leguisme.
Tot s'ha de dir, tot s'ha de dir.
I com que sou molts, el grup, només que el comporti tres, ja fa una multitud.
Quanta gent sou al grup? Expliqueu, a veure, que no ens deixem ningú.
Actius, actius són deu.
Sí.
I ara, aquest senyor que acaba de passar per aquí és un col·laborador espontànic que toca el trombó, que és el senyor Pep Orellana, que de tant en tant bé fer col·laboracions amb nosaltres.
O sigui, deu i obert a alguna col·laboració, no?
Sí, sí.
Molt bé. Només han vingut el Pau i l'Albert. Tenim per aquí pol·lulant, esperant-lo que arribi d'un moment a l'altre, el Jordi Pastor,
perquè la veritat és que han vingut una mica de casualitat.
El Pau sí que sabia que avui teníem entrevista a les sis i tal, però l'Albert i el Jordi...
De fet, l'Albert s'acaba de despertar fa cinc minuts i el Jordi l'han hagut de trucar i despertar-lo, que encara estava dormint.
O sigui, vosaltres, i bueno, teniu el, com se diu, el, no les defenses, la sang baixa, diguéssim, la pressió sanguínia baixa tot el dia d'un miu.
No, no és això, el que passa és que si poguéssim viure de la música seria tot molt bonic, però com que s'ha de treballar, també, anem cansats.
A quina hora t'has aixecat, Albert?
Avui m'ha aixecat a les set.
Vinga, justificat, podies dormir perfectament.
Passa que l'Albert fa d'aquelles migdiades, com deia ell, de pel·ligro, eh?
D'allò de caure a la babeta i tot, ens deia.
Correcte, correcte.
Preparats ja pel concert de dissabte?
Sí, eh?
Sí, bastant.
Bueno, avui, de fet, tenim l'assaig general, a veure com surt, i no ho sé, amb ganes, amb moltes ganes, perquè, de fet, és la novena edició del Reguers Casplais, no havíem tocat mai.
La novena ja?
Sí, sí.
No havíeu tocat mai?
No, i ens feia gràcia tocar, perquè és un petit festivalillo que es fa aquí a Tarragona, cada any, per Santa Tegla, i sempre...
És un lloc on fa molta gràcia tocar-hi, no?
Sempre venen grups de fora, i és bastant interessant.
De fet, i d'avui ho va venant més d'una vegada com a públic, no?
Cada any.
Cada any, i clar, i ara us tocarà estar dalt, o sigui que suposo que us fa molta gràcia.
Sí, molta, molta, a més sempre hi ha gent, hi ha molt bon ambient, i jo... te poso una mica les piles, saps? Surs allà i amb ganes, ja, menjar-te la gent, saps?
Que ara, quanta temps fa que no feu un bolo?
Fa dues setmanes.
Sí.
Ah, així rai, heu estat productiu aquest estiu, heu anat fent cosetes?
Bastant, bastant, bastant, bastant.
On heu anat? A veure, que a mi m'han dit que han traspassat fronteres, els turistes.
Sí, home, fronteres, fronteres, bueno, vam estar a Galícia, al juliol.
Bueno, és el lloc, de moment, més lluny que heu anat, no?
Sí, de moment, sí. Vam fer tres concertets per allà, vam tocar en un festival bastant important, que es deia La Foliada.
També així com a de reggae, o...?
Sí, bueno, era de tot, de tot, perquè, de fet, allit Galleus no...
Barregen?
Sí, un festival així, molt barrejat.
No cozinyen ara?
Molt barrejat.
I després, bueno, tot l'estiu hem anat, hem estat a la Fatarella, a la Mella de Mar, a Botarell, a Espluga Calva, un mes, a Morell també, vam fer un concert, i ja està.
I a Galícia, què tal? El públic i tots?
Molt bé, molt bé, va ser, va ser, bueno, el primer festival, a La Foliada, va ser molt, com una miqueta el vam fer nostre, no?, perquè vam arribar allí i...
i, bueno, el que era l'organització estava ben muntat, però va haver una sèrie de problemes, i que, bueno, entre tots vam tirar endavant els problemes que van haver, no?, i vam fer nostre.
A Galícia el temps és molt injust, a vegades.
Sí, sí.
Què us va passar? Que va ploure o què?
Teníem tot muntat ja, estava tot preparat, tot sonoritzat, tot va començar a ploure.
Què dius?
Llavors vam estar amb la incertidumbre, no?, de dir, hem estat...
Tocarem o no?
Sí, sí.
Estàs venia tan lluny i que no puguem tocar pel temps.
Sí, clar, i vam tocar, vam tocar.
Sí, sí, vam tocar, va anar tot genial, la gent va respondre molt bé, va ser com a tocar casa, però a 1.200 quilòmetres de casa, i va ser molt bonic.
No, de fet va ser molt curiós, perquè a vegades surts de casa, no, i aquí ja estàs acostumat, no, el que dèiem del col·leguisme, ja saps que tens els teus col·legues davant que animen el cotarro, allà no els tens, saps?
I allí és on dius, ostia, a veure què passarà, doncs què va, la gent, vinga, tota boja, molt bé, molt bé, molt bonic.
Sí, sí, molt bé, molt bonic.
Increïble, va ser una sortida que dius, ja, se repite.
Bueno, de fet estem esperant a veure si anem l'any que ve una altra vegada.
Sí?
Sí, sí, a les a les a les a les va agradar i bueno.
A veure, com sabem.
A veure, o almenys anar provant, doncs, a diferents llocs, sortir d'aquí de Tarragona.
Sí, això és un altre, això ja és un repte, ja, a veure, a veure.
Ara parlarem de plans de futur, de moment un dels canvis que hi ha hagut en la formació és el local d'assaig, que deia l'Albert, diu, ara ja estem assaïjant pel concert de dissabte, però ja no esteu assaïjant el carret de la Vera.
No.
Ja no esteu allí al meollo, al mig, al rovell de l'ou.
No, no, no.
Els tures s'han canviat de local.
Se n'hem anat al camp.
Al camp, és un apocòlic.
Ara sortiren cançons així una mica més, ai, les floretes.
Bueno, no ho sé, no ho sé, no ho sé.
No, a veure, estan sortint coses molt potents, eh, per ser que estem al camp.
Sí, sí, sí.
Amb molt de missatge, també, i també coses molt...
Així teu composant coses noves?
Sí, molt, molt.
De fet, ja el repertori que hem presentat ja, a partir del dia 20 de maig, que vam trobar a la venia, ja va ser quasi la meitat de repertori ja cançons noves.
Ah, què hi ha de diferent en aquesta nova, podríem dir, etapa dels tuiris?
Què hi ha de diferent?
A nivell musical, continueu amb el ritme millor que estem al reggae?
A nivell musical, si fan o fa, és el mateix.
El que passa és que tampoc ens agrada classificar-nos com a grup d'escau, com a grup de reggae,
perquè fem volar una miqueta la imaginació a vegades surten coses una mica que no encaixen dintre aquest estil,
però nosaltres els llancem igual.
I no, a més que res, això.
L'estil musical és el mateix, potser una mica més polit, podríem dir-ho d'alguna manera.
que ens hem ficat bastant més en sèrio treballar, potser va ser pel concurs, que ens va fer pujar una mica l'ànim,
i vam dir, bueno, doncs ara a partir d'aquí s'haurà de treballar una mica més dur,
més... per donar una bona... una bona imatge, no?
després d'haver guanyat un concurs no pots anar a por ahí, pim-pam.
I no, no, molt bé, treballant molt allà al maset i a veure què fem.
Les lletres, a nivell de lletres, Pau?
Bueno, jo no soc molt compositor de lletres.
Què fa el Pau des dels tuits?
Jo, jo soc altagrista i, bueno, intento, amb l'ajuda de tots, no?, i entre tots, doncs arreglar una mica els temes, no?,
el que és la producció d'aquests temes, no?, de, doncs ara entres tu, ara surra aquest, ara entra l'altre.
Fa de director, bàsicament.
Vale, d'arranjador una miqueta.
No, no, d'arranjador no, director, ell dirigeix.
Bueno, és que amb tanta gent ha de donar cara a tothom, i clar.
Ell ens fa fronques, ell ens fa callar, pim-pam, això aquí, això ara...
Que ets el més gran del grup.
No, no, no, no soc més gran.
No, però fas una cara així de respecte, és veritat, eh, Pau?
Clar, com que ets l'únic que no dorms, que no fas mig viades, potser.
No, però, home, les coses s'han de fer bé, i si una cosa no sona bé i es tornar a repetir i no sona bé,
s'ha de parar, s'ha de mirar, s'ha d'avaluar, s'ha de curar aquesta ferida que té el tema en aquell moment, no?
I jo, a veure, jo ho veig perquè estic molt pendent.
No estic pendent de mi mateix, estic pendent de tothom.
Llavors, clar, quan sento alguna cosa rara, que això ho comento, i, bueno, jo trobo que és una bona forma de treballar, no?
Entrar tots una mica, comentar aquests errors i trobar una solució.
Home, amb aquesta mentalitat, que aneu amb l'ànim pujat per haver guanyat el D.O. de l'any passat,
i amb aquesta mentalitat de perfeccionar i de fer les coses millor,
el pròxim pas lògic dels estudis, gravar CD? Com ho tenim, això?
Gravar CD? Bueno, tenim una gana de sortir la maqueta que ja tenim gravada, de moment.
I de cara a l'any que ve...
Ha de sortir, vols dir?
Sí, bueno, la tenim a registrar, això, només falta editar-la i...
Que us ho fareu vosaltres mateixos.
Sí, sí, sí.
I de cara a l'any que ve o l'altre, veure si podem treure un CD ja.
A veure, a veure, això esperem, perquè, home,
tants anys trepitjant escenari i tot, doncs ja convé, no?
Un CD, tot i que mira vegades.
Tampoc és que sigui determinant.
És difícil, és difícil.
A més, en un grup amb tanta gent, a l'hora d'entrar a l'estudi,
ja està passant moltes hores, això vol dir molts diners...
Però és el que dèiem, si cuideu, vull dir, un grup amb tanta gent,
els metalls, per exemple, és una cosa que dóna qualitat al grup.
Sí, sí, sí.
I s'han de tenir en directe amb la música que feu, és que no hi ha més.
Sí, sí, sí, sí.
És fonamental.
També...
Ai, ara s'ha m'oblidat el que volia dir.
M'acaxa.
Ai, marro, no...
Ai, la neurona.
Veus, això li passa per no dormir.
Clar, no se'n regenerarà?
No, ara me'n recordo.
Que l'estudi no és un lloc pels twitties, jo veig.
Jo veig, el directe és el que més ens caracteritza,
perquè en un estudi, les sensacions que et pot donar una cançó dels twitties en directe,
no sé, sí que te les dona, però en directe és més...
Doncs heu de gravar un CD gravat en directe.
I DVD, també.
Amb DVD, clar.
Home, és que és el que se lleva.
No, és que és el que s'ha de veure dels twitties, és la imatge.
És veure el senyor Pastor que està per allà, es veu ser...
Aquell és el Jordi Pastor, per l'amor de Déu que vingui.
Home, vine.
Tot el rato esperant-lo i ara se'ns posa...
Ha arribat per fi després de la migdiada i se'ns posa aquí a xerrar, home.
Què passa?
Jordi Pastor, no tenim gaire temps, però bona tarda.
Bona tarda, ho estem.
Dormint, eh? Estaves?
Dormint estava, que m'ho heu donat vacances.
A quina hora t'has aixecat, Jordi? Va, que et justificarem.
Doncs mira, a les 6 menys 10 minuts.
No, no, però el dematí, el dematí.
Ah, a les 6 del dematí també.
A les 6, així ja podeu dormir, home, clar que sí.
Ja porto les meves 12 hores i ja tenia més de cansar.
Clar que sí.
I què fa el Jordi Pastor dins dels tuiris?
Doncs bé, el Jordi Pastor va tocant la guitarra, va fent coros,
va fent cançons juntament amb els altres i...
Ho de sempre, diguem-ne.
Ara que no ens senten, que ells m'han dit que no,
però que heu canviat molt des que heu guanyat el DO i...
Continueu composant, però vamos, en la línia de sempre.
Sí, jo penso que sí, no?
Que continuem, a veure, potser una mica de contundència,
una miqueta més d'unió, però...
Així veig que esteu d'acord, eh?
M'heu dit la veritat.
Molt bé.
Escolta, de moment heu gravat, parlàvem ara que haurà un CD,
que diu que és, bueno, ho teniu com a llarg termini,
però allà hi està, no?
Grava un CD.
Però de moment ja teniu una cançó enregistrada
i rodant per tota Catalunya.
Perquè, clar, es deuen el recopilatori d'O,
que ha distribuït l'Andarroc.
quantes còpies es feien, jo ara...
100.000, em sembla...
Quant és?
100.000.
Tant?
No ho sé, tant és?
No, home, no ho sé...
Sí, sí, sí.
Tant?
Bueno, ni que siguin la meitat, s'ho eren moltes.
Sí, sí, són bastants.
Què, us fa il·lusió o què?
Home, pues bastanta.
Home, pues sí, sabia que està rodant por ahí, no?
Home, sempre fa il·lusió saber que alguna cosa teva que roda por ahí,
i que a algú li pot caure les mans i escoltar-ho i que li agradi, saps?
Hòstia.
O que no li agradi.
Però bueno, que ho hagi escoltat.
Que ho hagi escoltat, almer.
Que se senti.
Perquè Galícia la gent us demanava alguna gravació?
Uf, allí no ens ho far de regalar maquetes que no vegis.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, la veritat, ens va sorprendre bastant Galícia a tots.
De fet, en teoria la maqueta la teníem que haver tingut editada ja per anar Galícia,
no ho teníem.
I llavors, clar, el que vam fer va ser fer unes quantes còpies
amb uns cartonets improvisats per nosaltres.
i en teoria eren, doncs, per donar, per fer contactes.
I què collons?
La gent ens les traia de les mans.
O sigui, venien, tenis CD, tenis no sé què, venga, toma, te los regalos.
Demanaven autògrafos, firmant autògrafos.
Sí, sí, bueno, aquestes totes firmades.
Això de alguna cosa no us passa, no?
No, no, no, ja podria passar, però no, no.
Ens deien una cosa a Vila Xoan, que ens deien
Palanyo, Palanyo que he venit otra vez.
Palanyo, Palanyo que viene hay que volver, no?
I bueno.
Que macos, no?
Sí, sí, molt bona gent, molt bona gent.
Ens ha quedat a tots un record bastant espectacular de Galícia.
Ha sigut...
A més l'acollida que vam tindre va ser molt bona.
Ai, no marxeu, no marxeu.
Els Radio Espectre ahir deien que ara se'n van a fer bolos arreus,
que dius també quina necessitat hi ha, no?
Ara els twitties que se'n van a fora, que se'n volen anar a Galícia.
Bé, de fet, és el que busca un músic també.
Sí.
Ja, al final et cansis d'estar sempre a casa i tocar pels quatre amics.
Ja tens ganes de marxar i que no et conegui ningú.
Sí, sí, és veritat.
Així també aprofites i t'esbojarres una mica més, com que no et coneixen,
fas una mica més el boig.
Si has de sortir disfressat, surt disfressat.
Ai, realment potser et notes més, no?
Si la música agrada o no, perquè com que la gent no es coneix els temes,
la impressió que pot donar la música damunt de l'altra gent,
no se sap mai com poden reaccionar.
Això sí que és veritat, és com dèiem.
Això ja ho hem dit abans.
Això ho he dit.
No és veritat, és una prova de foc.
I sí, ho hem dit abans.
Jordi, estaves dormint.
Molt bé.
A veure, ja per anar acabant l'entrevista.
Com serà el concert concretament, el dissabte, el passeig?
No, a la part de les Granotes.
Regues Casplash.
Com serà?
Teniu algú programat?
Sí, però jo no diria res.
Va, home, va, va, va.
Jo em quedaria amb l'Splash.
L'Splash!
Home, doncs ja has dit molt, eh?
Jo m'ho imagino, sí?
Sí, sí.
Es quedem amb l'Splash.
Es quedem amb l'Splash.
10 tuiris dalt de l'escenari?
11.
11 tuiris.
11, la col·laboració d'aquest xic que passava per aquí.
Molt bé.
Doncs no re, xiquets.
Hòstia, no.
Perdona.
Serem 10.
Serem 10.
10 que falta la trompeta.
Sí, falta...
10 tuiris.
Una baixa.
10 tuiris.
Bé, és igual, eh?
Déu-n'hi-do.
Que ja som més quants.
Ja ho faré.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Si volen pujar 3 o 4 i més ja no m'ho farà.
Una mica de soroll sí que farà.
Segur.
Doncs els tuiris presentant aquests nous temes que han estat composant
i els temes suposem que de tota la vida que ja coneixen tots els seus fans de Tarragona.
Recordem, dissabte dia 18 a les 12 en punt, allò a mitjanit,
dins el Regues Casplà, i el parc de les Granotes.
Pau, Albert, Jordi, gràcies, que descanseu, eh?
Molt bé.
No, ja hem descansat, però ara és hora de despertar-se una miqueta i anar fent unes canyetes.
Gràcies.
No one understands my hurt, satisfaction, sentimental soul.
Crazy man forever, take a laundry, mark it down, what does it take to be my place?
FIGHT TO BRING UP MYSELF, I WILL SURVIVE, SATISFACTION, SENTIMENTAL SOUTH.
FIGHT TO BRING UP MYSELF, I WILL SURVIVE, SATISFACTION, SENTIMENTAL SOUTH.
FIGHT TO BRING UP MYSELF.
FIGHT TO BRING UP MYSELF.
FIGHT TO BRING UP MYSELF.
FIGHT TO BRING UP MYSELF.
Fins demà!