Música
Andrés i Andrés, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, moltes gràcies.
Mira, puja el micròfon, home, on te l'has posat avui?
Ah, que em sents ara.
És que no te sentia.
És que volia que sentissis el batec del cor.
Ai, encara.
Aquestes cançons romàntiques d'en Matxin em fan bategar el cor d'una altra manera.
Hem de confessar una cosa, que ahir quan acabàvem el programa gairebé ballàvem, eh?
Bueno, no, gairebé no.
Vam ballar el camarera d'Ens i em morra, txetxetxen, eh?
Sense cap copa ni res, eh?
No, no, no.
I a més, ho sento, Andrés, també ho he de confessar, et vaig trepitjar dues vegades.
No ho vaig sentir.
No ho vaig notar.
Sí, sí, pel teu ull de poig me vas recriminar.
Sí, doncs jo no em vaig enterar.
Bé, mira, t'explicaré una cosa.
Avui fem cineclub a la sala d'art de l'Antiquari, que està al carrer Santana, número 3.
I fem una pel·lícula de l'any 67, que és Barbarella.
És una comèdia de ciència-ficció que va dirigir Roger Badim amb la seva dona, Jane Fonda, i, en fin, Hugo Toc Nassi, Anita Pallemberg, David Hemings, en fin, una pel·lícula per passar el ratet i per veure alguna cosa del que va ser històrica dins el cinema.
Un Roger Badim fent una Barbarella, clar, veritat, no és una gran pel·lícula, però val la pena anar-la a veure per saber com feien el cine en aquell temps, l'any 67.
Déu-n'hi-do.
L'entrada és gratuïta.
Perfecte. Recordem que és al carrer Santana, de la nostra ciutat, on es troba l'Antiquari.
Exacte. Bé, ja n'hi ha prou que la gent vol sentir Antonio Machín.
Estem passant al documental de la vida d'Antonio Machín, un documental cinematogràfic.
Per això ho posem, perquè Antonio Machín no era cap actor de cinema.
Però si el sortia i els seves cançons amb algunes pel·lícules i tindre ara un documental en cinema,
mereix la nostra atenció i les nostres ganes de voler-lo posar, perquè som grans admiradors d'Antonio Machín.
Doncs sí, doncs sí.
Bé, ahir vam acabar que la càmera entra en una casa més o menys modesta, pugem una escala més o menys modesta,
truquen amb una porta d'un dels pisos, s'obre la porta i una adorable velleta de cabell blanc
amb una elegant blusa i pantalons, que fa un fic, però un conjunt finíssim,
els dos de color rosa, se'ns rep amb un somriure.
Això els que veiem la pel·lícula asseguts a la butaca.
Es presenta ella mateixa i és la germana d'Antonio Machín que ens convida a passar a casa seva.
Maluca, però andando. Mi nombre, Gloria Lú Machín.
Però bueno, perquè Antonio, tot el món m'he dit que estic Machín,
així que també soc... com si fiera l'artista.
Sí, ellen així.
I m'agradaria que m'agradaria així, m'agradaria.
que es la germana.
A sogrí un poco a papà, ¿sabes?
Because... papà decía, ¿por qué?
Si son les legítimes, mías,
tienen que estar Machín.
¿Por qué no se pone Lú Machín?
Decía, papà, yo me pongo Lú Machín,
pero mi nombre er tístico.
Pero he dejado así, como Antonio Machín,
no te pongo bravo por eso.
Decía, bravo, no me duele.
Eh, mi mamá era
Leoncia Machín González.
Y mi padre, José Lugo, padrón.
Mi mamá, una negra, criolla, no fue esclava,
pero mi apellido, el apellido machín, es por descendencia, perdón,
de los dueños de mi bisabuela.
Como de madre, ya mi madre nació liberta,
pero el apellido lo llamamos de los machines,
de esos machines, que fueron a la vez los que criaron a mi madre,
también, esa gente blanca rica.
Y mi padre, José Lugo, padrón, descendencia española,
pero él decía siempre que era guajiro, siempre decía, soy guajiro,
porque él tenía, como si fuera, como decía ahora,
es lo pequeño agricultor, que lo que daba era la caña
y todos los puntos menores, como decía él,
era para la crianza de todos simuláticos.
En una petita sala hi ha uns bancs,
algunes persones assentades, hem canviat de lloc, d'imatge,
i enfront hi ha una pantalla de cinema
i comença la projecció.
És encara cinema mut.
Comencen a sortir les primeres imatges
i surt un rètol que posa
el rei del bolero.
Apareix per un raconet la imatge d'un nen negre
i s'apropa al pianista que hi ha a la sala al costat de la pantalla.
Surt un altre rètol que diu
en sus primeros pasos
el niño machín presta su voz al cine mudo.
El veiem cantar, però no sentim la seva veu.
La pel·lícula és muda, ve a ser com un documental.
Vol expressar la pel·lícula
que Machín, nen,
ja va cantar amb algun fragment
d'alguna pel·lícula de l'època del cine mut
junt a un pianista
que adornava en viu
el passe de la pel·lícula.
A la pantalla,
mentre s'ha passat tot això,
surt el rètol fin
i s'acaba aquest mini-documental.

Ràdio Progreso, cadena nacional desde La Habana, Cuba.
Tornem a viatjar amb cotxe.
La veu és una veu que surt de la ràdio d'aquest cotxe.
Després veiem gent del carrer que el sentim parlar
i que van sentir alguns i que van arribar inclús a conèixer i més.
Van parlar inclús també amb Antonio Machín
i aquests són testimonis d'aquelles èpoques.
Estimados amigos, este programa persigue ubicar Antonio Machín
en el lugar que realmente le corresponde
en la historia de nuestra música popular.
Aquel muchachito, uno de 16 hermanos,
que tuvo que desempeñarse también como cortador de caña,
fue el primer artista negro en presentarse en el casino.
Ha sido nacional, es un lugar muy exclusivo,
donde incluso frecuentaba la autogresía.
Aplica a foliar es un montón.
Intratable itstable.
Ha sido una gran yagrosa política nacional,
Moralmesi Fernando,
venia per favor,
canasta en touchedspany,
canasta en propostro.
Grand isstútur,
canasta en momentalo grupo.
O inovar català
es fundamental que ofуска es una est precisa
y alto lúcar,
i centristas canasta a prerep recommends
que no existen santé crept lin traditional,
que en ese sistemaìnhما
creëren o gistrad sinenschade,
i sure,
Bé, aquests són testimonis actuals
de quan eren gent joveneta
i van conèixer personalment en Machín
o ja sentíem parlar d'ell.
I aquí se'ns acaba el temps,
però els reservem l'unqueta que ens queda
per sentir una cançó d'en Machín.
Quina és, Sílvia?
Corazón loco.
Ui, hasta mañana, Corazón loco.
Adéu-siau.
No te puedo comprender
Corazón loco
No te puedo comprender
Y ellas tampoco
Yo no me puedo explicar
Cómo las puedes amar
Tranquilamente
Yo no puedo comprender
Cómo se pueden querer
Dos mujeres a la vez
Y no estar loco
Merezco una explicación
Porque es imposible
Seguir con las dos
Aquí va mi explicación
Aquí va mi explicación
Pues me llaman sin razón
Corazón loco
Una es el amor sagrado
Una es el amor sagrado
Compañera de mi vida
Esposa y madre a la vez
La otra es el amor sagrado
La otra es el amor prohibido
Complemento de mis ansias
Y a quien no renunciaré
Y ahora puedes tú saber
Cómo se pueden querer
Dos mujeres a la vez
Y no estar loco
Aquí va mi explicación
Pues me llaman sin razón
Corazón loco
Una es el amor sagrado
Compañera de mi vida
Esposa y madre a la vez
La otra es el amor prohibido
Complemento de mis ansias
Y a quien no renunciaré
Y ahora puedes tú saber
Cómo se pueden querer
Dos mujeres a la vez
Y no estar loco
Y no estar loco
Y no estar loco
Y no estar loco
Y no estar loco
Y no estar loco
Y no estar loco