Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les matòries es coneixen des dels 3 anys, de parvulari.
Des de parvulari? Ja ho portàveu a la sang, això de la música?
Bueno, a l'escola on anàvem, era una escola que potenciava molt el rotllo de música,
i allò que piais la guitarra, l'altre pia el saxo, i l'altre no sé què,
i allò que quedàvem, en comptes d'anar a trencar cotxes,
però en comptes de fer una altra cosa, quedàvem els divendres a fumar petes a casa d'un tio i tocar.
Llavors fèiem versions d'Acalipso, d'Es Català, de Mano Negra, d'Esebda, de Fablos Oskadi,
de tots els grups que ens agradaven en aquella època, i que ens segueixen a agradar.
I a poc a poc, mira, anà atrevint-nos a fer temes, a fer temes nostres,
i bé, el fet, això, també teníem una preocupació per barrejar,
perquè com que també escoltàvem també música àrab i música gíngara,
música de l'est, salsa, africà, de tot, no?
Llavors una mica intentar fer un tipus de fusió, no?, i de la nostra manera.
Una de les coses, perdona'm, Jacín, que me va cridar molt l'atenció,
és que vosaltres vau néixer, d'alguna manera, sense cap pretensió comercial,
però ara mateix, comercialment, veneu bastant.
O la gent, si més no, ho reclama. Necessitem el Txepaloski.
Sí, però que sàpiga la gent que no vivim dels discos.
Per el que som, nosaltres venem molt, però no vivim dels discos.
Però sí, sí, estem molt contents, perquè això,
que nosaltres en cap moment és el que t'he dit.
Nosaltres tots anàvem a l'institut i, bueno, cadascú ha fet la seva carrera paral·lelament,
jo he acabat la meva, i, bueno, i hem anat intentant portar aquesta doble vida, no?,
entre els estudis i la música, i perquè és una cosa que ens agrada i perquè hi creiem,
i és un projecte que portem nosaltres des de fa molt de temps,
però en cap moment era un projecte, hòstia, anem a triomfar...
Anem a vendre discos aquí a Mogollón, no?
No, no, no, era, hòstia, ens han propost a gravar un disc, quina passada, tio,
doncs guai, doncs anem a gravar-los per una mica, per nosaltres tenir-los, saps?
Jo per quan siguis gran, no?
Jo tinc un disc, tio, mira, el meu net, no?, l'hi explicaré un dia,
i, bueno, i clar, cada cop més es va, vulguis o no, et vas professionalitzant,
perquè, clar, et trobes en moments que t'has d'aprendre coses, no?,
però, bueno, encara seguim amb aquesta onda, no?,
i, de fet, professionalitzar, bueno, que sí,
però que la música per nosaltres és un moment de màgia per nosaltres
i és una cosa que és molt important per qualsevol persona.
Llavors, jo trobo important que en la música no hi hagi cap tipus d'enquadrament, no?,
que s'ha de fer tal com surt de l'estómac, no?,
sobretot la música que fem nosaltres, que és música popular, no?,
vull dir que si digués, bueno, és que fa jazz i, clar, es d'estudiar molt i tal,
però el que fem nosaltres és música per fer divertir la gent,
per fer ballar la gent, per treure les angoixes, les ànsies i, sobretot, per ballar, no?,
i llavors, és el que et dic, vull dir que no,
que el de professionalitzar en un cert moment no és del tot 100%, no?,
però el que fem és, sobretot, passar-nos-ho bé.
Però em passa una miqueta això que d'alguna manera ja us tractin de vostè?
No, no, això no passa, eh?
Això no passa, per favor, hàblame de tu.
No passa, no passa, que va, que va, no.
Vull dir, nosaltres, sí, vull dir, no, és que en el moment que posem a l'escenari,
doncs som el xepello, sí, però després baixem i, bueno, no ho sé,
vull dir que tampoc hi ha moments de dir, hòstia, és que sona, no, vull dir,
som el xepello a l'escenari de puta mare i, bueno, i si muntem una festa,
doncs ens muntem amb la gent que estigui a baix i després del concert,
però no necessitem que ens tractin de vostès ni tampoc ho demanem.
M'ha comentat abans d'entrar a l'entrevista que ara mateix esteu d'alguna manera tancats
perquè esteu preparant el que serà el futur disc de Txep Beloski.
Sí, sí, sí, com ho porteu, però clar...
Estem a la Batcova, estem a la Batcova, sí, sí, tots bojos,
allà preparant allà, doncs, preparant idees, no?,
preparant idees pel tercer disc, que el més segur, si tot va bé,
sortirà a la primavera del 2005.
A la primavera del 2005 estarem esperant-vos en candeletes,
però la pregunta anava, que esteu encara en carretera,
esteu encara amb allò que es diu el coletazo final de l'estiu?
Sí, sí, no pararem, de fet ara, després del Tarragona anem a Galícia,
una girada una setmana a Galícia, i després al novell també toquem
i al desembre anem a Alemanya.
Bueno, aquest estiu hem tocat molt per Europa
i ara ens estan sortint molts concerts per Alemanya, Bèlgica, Holanda, França,
i, bueno, llavors estem preparant també per sortir fora
i això, bueno, que és el que et dic, no?, nosaltres que la veritat flipem,
perquè...
Segur que som nosaltres, segur?
No, vull dir, en el sentit que, bueno, te'n vas a Berlín i omples una sala a 400
i vens a tocar a Barna o a Tarragona, que vam tocar l'any passat,
a l'agir de circuit de sales a Catalunya i no omples ni 100 persones, no?
I això és molt preocupant, no?, llavors, molt preocupant perquè dius,
hòstia, s'enteren més d'allà del que fem aquí que la gent d'aquí, no?
I, bueno, és un crit perquè la gent s'enteri que hem de lluitar
per la nostra cultura i la nostra música, que no només se'n vagi fora,
que també es fa... la que es fa aquí és molt interessant i s'ha d'apollar més, no?
I tant, i tant. El que passa que sembla, Jacint,
que moltes vegades, si no has sortit per la televisió,
no existeixen, musicalment parlant, fins i tot, no?
Ja, ni per la ràdio, sinó per la televisió.
Ja, però...
Tenim com a referència.
Jo crec que això no és una...
Bueno, la televisió, clar, és un medi que t'obre moltes portes,
però tampoc t'obre tantes, perquè...
jo crec que la música alternativa, que per nosaltres és on ens mouem més
i ens sentim a gust, no necessita un gran medi.
El que passa, necessito una mica d'apoll, això sí.
I tampoc la gent que fa música en el circuit alternatiu
no necessita vendre 4 milions de discos,
que clar que els vendria, però no és a l'intenció.
Jo crec, eh?
Sí, sí, sí.
És el que jo penso, no?
Llavors, per mi, més que res, el que crec que ha d'haver més apoyo, no?
A la cultura i a la diversitat, perquè hi ha molta, no només amb la música, sinó amb el teatre, amb el cinema, no?
I això és el que... és el que passa, no? Que la gent després ha de sortir fora perquè li surti curro, no? A nivell... en la cultura, no?
Això és molt gàri.
A nivell musical, no?
Sí.
I això que deies tu, precisament, que hagis d'anar a Alemanya a omplir sales d'alguna manera
i que arribis a casa terra d'alguna... o a casa teva, d'alguna manera, diguis, ostres, però aquí què passa, no?
Com que no ens escolten? Què passa? Que no ve la gent?
Sí.
Doncs aquesta vegada no ha de ser així, eh?
El dia 17, tots a la plaça de la Font, al Mercocruçet Popular...
Que és gratis, que és gratis.
No, que hem d'encetar la festa amb bon ritme, home!
Que no ens podem adormir, que és divendres, que hem de sortir, que les copes ja les farem...
No, a més, estem amb els collars d'Obrim Paz i la liarem encara més.
És a dir, que ells la liarem encara més i serà una nit molt calenta.
Crec que no és la primera vegada i l'última que heu coincidit amb els Obrim Paz, no?
No, no, no. Els coneixem perquè, bueno, compartim el sello del...
Bé, la propaganda pel fet, el primer disc i el segon ens l'ha visitat amb la propaganda i els Obrim Paz, també.
Llavors tenim... Som com cosins germans.
I de tant en tant alguna que una altra farra després del concert o no?
Farres?
Sí.
Bueno, això...
No és d'anar temps?
Això no es pot dir ara.
Ah, de car...
La, la, la, la, la, la, la...
Això, la gent que vingui i després ja...
Després ja es verà el què.
Molt bé.
Si es diu tot ara i llavors ja la gent no, no, no, potser s'ho pensa.
Bé, pregunta obligada.
Sí.
A sobre l'escenari, se ho deu, ja que veu?
Com ho feu?
Teniu la coordinació ja?
Sí, sí, sí.
Pensa que, bueno, en tres mesos hem fet més de trenta i pico concerts.
Dic número perquè és el que em sembla que és.
Sí.
I, clar, després de trenta concerts, vulguis o no, ja tens una coordinació i ja saps on ficar-te.
I són molts anys, també, i no sé, vull dir que...
La preparació també no és allò que dius, hòstia, és que s'ho han preparat.
No, sinó és perquè ja portem una ratxa i ja sabem, si és un dia que és molt petit,
doncs ja sabem que no ens podem anar molt de l'olla perquè si no el trepitjarem, no?
Sí, sí.
Però sí, sí, que normalment acabem.
I en els llocs més petits millor sempre perquè ja no es nota més l'altre, l'energia i mola, mola.
A mi m'ho van comentar un grup també que també són 10 i 11 i 12,
que ells al terra fins i tot no es posen els noms, però es posen les inicials per dir
aquí, el bateria, guitarra i tal, aquí, nananana, i així d'aquesta manera els que més es mouen es queden endavant
i jo per si cauen de la serà i perquè caiguin, no passa res.
I els altres queden més enrere, no?
No, nosaltres creiem en la teoria del caos.
Si ningú té el seu propi espai, no existeix, o sigui, l'espai no és de ningú.
Llavors, vull dir, si algun dia ocupo un espai d'un altre no passa res, perquè no hi ha, és el que et dic, l'espai no és de ningú.
Explica'm com anirà el concert. A veure, estindrem allà a l'escenari i...
Com anirà?
I, exacte. Farem una recuperació de tots els èxits de Txep Beloski, de totes les músiques que veiem, que són conegudes vostres?
Bé, farem el repertori que portem fent tot l'estiu i llavors en aquest repertori la majoria dels temes són del primer i el segon disc i llavors hi haurà algunes sorpreses.
Com quina? Desvella'm alguna? Vinga! Em feia una mica remulona. Vinga!
No, per la ràdio, què és per la ràdio? No sé. Bé, doncs farem algunes cançons noves.
D'aquestes que esteu preparant pel nou? Sí, sí.
Per a veure com surten. A veure com surten. Molt bé, molt bé, molt bé. No desveiem ni quan sortiran ni res.
No. O sigui, posant antecedents i para de comptar, no?
D'acord, d'acord. He entendit de cocina.
Molt bé.
I així ja per tancar. Si la gent vol saber més coses de Txep Beloski, tenim alguna adreça d'internet on poder entrar, on poder parlar amb vosaltres, entrar a un fòrum, un xat, aquestes coses que es fan?
Bé, ara estem preparant, que portem molts anys la nostra pàgina de web, però està en procés, que en breu estarà, que serà txepbeloski.com, tot junt, però encara no està fet, vull dir que està amacatada i tot això, però només l'únic que fa falta és penjar-la a la web.
I si no, teniu AC Color, que és l'empresa de producció que ens porta a nosaltres, que és accolor, tots junts, punt com.
Sí?
I si no, tenim la discogràfica, que és propaganda-pal-fet, punt com.
No sé per què, però me quedo amb l'accolor.com, eh?
Després hi ha un altre, que hi ha un fòrum de txepbeloski dins d'una web que es diu Radio Txangó, un com també, i allà hi ha no només Norada, sinó hi ha tots els grups així,
dins, José Brujo, Macaco, Dosminguet, bueno, i de Costa Rico, bueno, tot de grups així, i llavors si cliqueu txepbeloski hi ha un fòrum, que posa fòrum txepbeloski, llavors pots deixar missatges, i, bueno, segurament,
doncs, normalment, alguns del grup ho veiem i a vegades contestem i tal.
Ai, molt bé, o sigui que d'alguna manera també manteniu el contacte amb tota la gent que ho segueix?
Sí, sí, sí, a vegades, bueno, quan, quan, doncs, ja, jo què sé, algun bolo que és dubtós, o ens diuen, eh, segur que toqueu allà, o confirmem, no, aquest bolo és fantasma, o tal, eh, aquesta cançó que canteu no ens hem enterat de què va, o tal, i, bueno, doncs, això, no?
I, bueno, vull dir que, si vol la gent, doncs, ja sap, si no, doncs, també, a Ccolor també hi ha un fòrum, que també pots deixar missatges, i llavors, doncs, la gent qui vulgui, doncs, ja sap.
A Ccolor.com, RadioTxango.com.
I PropagandaPelfet.com.
Aquesta ja no m'atreveixo, perquè m'has dit moltes barres i moltes coses i m'he perdut.
Sí, ja no.
Ja n'he pogut apuntar-m'ho, ja no m'atreveixo a dir-ho.
I Futurible, d'aquí a poquet, doncs, esperem al JepBeloski.com, tots junts.
Insàl·la. Això vol dir que, si tot va bé, a Màrap.
Tant de bo, tant de bo, sigui així.
Noia, sinó, moltíssimes, moltíssimes gràcies per haver-nos atès.
A tu.
Que vagi molt bé el bolo de demà aquí a Tarragona, que ompliu de gom a gom la plaça de la Font, que sigui tota una gran festa.
Recordem que és a dos quarts de dotze de la nit, que comença una hora que ja hem acabat tots de sopar, que tenim la panxa plena i que tenim ganes de saltar.
No, però no mengeu massa, eh, perquè...
L'ajustet. L'ajustet per tenir l'energia per passar tota la nit de festa.
Bé, això...
No?
Sí, sí, no, no. L'ajustet que sempre va bé, perquè si no després es repeteix tot.
Clar, també és veritat. I clar, aquí allà pot ser una mica accidentat, segons quines coses.
Doncs, Jacinda, nou, moltíssimes gràcies. I també gràcies per entrar una mica a la broma de l'inici, eh.
Bé, no, no, no, ja... Home, ja he vist que...
S'ha notat molt, no?
S'ha notat molt.
Gràcies a l'hora. Bona tarda.
Bona tarda.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
A lo putine, a lo putine, a lo putine.