.
Ei, noi, tu sempre estàs de pas.
On vas avui tan lluny de casa?
Potser vas buscant algú que et faci sentir viu.
Algú amb qui compartir el viatge.
El temps no espera, el tren arriba i marxa.
No tinguis por, ningú li agrada estar sol.
Deixa que et passi, tot serà màgic.
Un dia el rei del món, altre un petit record.
La vida val més no aferrar-se a res.
Creus que tot està perdut?
De sobte apareix algú.
La resta ja no té importància.
La llum del sol tindrà a buscar-te.
La llum et grunxaran, són ben dolç.
Deixa que et passi, fes el més màgic.
Ves, el vent et portarà.
Ves, no pensis que ja està.
Vens, el món per travessar.
Una passa, tot pots canviar.
Si vols canviar alguna cosa,
t'afai una proposició per aquest dijous, el dia 18,
allà al voltant de les 10 de la nit i al Teatre Metropol.
Què és el que pots canviar? Doncs senzillament la teva agenda.
Que tens un interrogant i no saps on anar?
Ho saps, Teatre Metropol.
I aquí tindrem allà, doncs, el Gerard Quindana,
que ens presentarà el seu darrer treball discogràfic
i que ara el tindrem via telefònica.
Gerard, bona tarda.
Bona tarda.
Estem desitjant que arribi el dijous, eh? Per anar a veure't.
Doncs que bé, jo també, jo també.
La veritat és que tinc ganes de venir a Tarragona.
Fa temps que no baixo.
I, a més, amb aquest espectacle, no?,
que està de gira i que hem muntat, no sé,
el sento, és de les coses que em sento més meves, no?,
d'alguna manera, el que he fet darrerament,
i n'estic força content i, no sé, sonarà bé,
perquè als teatres les coses sonen bé.
A vegades als pavellons hi ha problemes
perquè estan pensats per fer esport, no per fer música.
No ho sé, penso que la gent em pot sortir contenta.
Aquesta és l'experiència que tenim fins ara.
I nosaltres també.
Parla'ns una miqueta per la gent que ens apunti
amb lletres ben grosses que ha de venir al concert.
Què és el que es trobarà?
A banda de tu, segurament, sobre l'escenari,
qui més t'acompanya?
Doncs mira, estic fent aquesta gira
amb els músics que em van acompanyar l'estiu passat,
que són l'Antonio Fidel, el baix,
Lucas Jiménez, la bateria,
Xavi Llosa, els teclats, piano i, a més, artilogis,
Francesc Bertran, les guitarres, acústica, elèctrica, ecos, etc.
I Jordi Busquets, la guitarra, també.
I jo la veu.
També la Simone Lambrix fa una sèrie de col·laboracions amb el violí.
I això és el que la gent es trobarà damunt de l'escenari
en quant a material que diuen, en quant a persones
amb ganes d'explicar-los coses.
Després, el repàs.
El repertori i una mica l'ambient que volem crear és especial.
El títol de l'espectacle és Sota la pell.
De fet, és una de les cançons del disc Senyals de fum,
un disc amb moltes cançons que apuntaven cap a molts llocs,
diferents.
Però he agafat Sota la pell perquè segurament és la cara més íntima.
A més m'agradava aquesta idea de poder-nos submergir tots Sota la pell
una estona, no?
Allà on...
Allà on només manes tu, per dir-ho d'alguna manera,
és el teu lloc on, vaja, deixes entrar la gent, no?
Però de cop ningú entra si tu no vols, no?
Tampoc.
I on guardes els teus tresors i els teus secrets
i el teu món més íntim segurament.
I això és el que tinc ganes d'oferir el dijous aquí a Tarragona, no?
Cançons de senyals de fum que reuneixen aquest requisit, no?
que t'he explicat fa un moment, d'intimitat, i que també he rearranjat i
algunes vegades els he fet retrocedir fins al moment abans d'entrar a gravar el disc
i jo els he portat al seu origen.
La seva essència, no?
La seva essència.
I després també he agafat, doncs,
altres cançons que o m'ha agradat,
m'agradaria haver fet a mi i no les he fet i m'ha agradat tocar-les i cantar-les
i donar-les el meu enfoc.
Coses de Lenine, per exemple, un cantautor brasilè que m'agrada molt,
o del Sisa també, del mestre Jaume Sisa.
No sé, també, del que he fet d'alguna forma,
és introduir més la poesia en aquest espectacle.
A mi la paraula sempre m'ha interessat.
I, per exemple, la combinació de paraula i música...
I la paraula de lletra, importantíssim, també.
Sí. Juntament amb la música,
crec que aquestes dues coses juntes, doncs, són molt màgiques, no?
Aconsegueixen crear un hiperllenguatge, per dir-ho d'alguna manera, no?
I he agafat, també, poemes d'un poeta fi, com Enric Casasses, per exemple.
Un poeta...
El qual crec que et mires molt.
Sí. A més, tenim afinitat. Vull dir, hem fet coses junts.
Ens hem anat a recitar poemes als mercats, a vegades.
Vull dir que, no sé, juntament amb més gent, no?
Hi havia un col·lectiu, precisament, per aquí a la zona de Tarragona,
que es deia col·lectiu container.
Sí.
I amb el qual vam fer una sèrie d'accions poètiques, no?
I penso que és un d'aquells poetes que ens feia falta, no?
Perquè, de vegades, a les noves generacions,
trobàvem que estava molt bé Carla Riba o Espriu
o tants poetes que han sigut necessaris per, doncs, això, no?
Per fer gran una cultura i per, doncs...
Enriquir-la més...
D'alguna manera, sí, fer-la important, no?
Sí, però sempre faltava aquest buit, no?
Sí, gent una mica més directa,
amb un llenguatge que et sentis més propi,
amb una actitud...
Més de tu a tu, diguem-ho.
Exacte, exacte, exacte.
I l'Enric ho té això, no?
I he agafat algun poema seu i l'introdeixo a l'espectacle.
Alguns els hi posen música, com un que es diu Cançó,
que parla de la seva visió de l'amor.
És un molt maco que diu...
L'amor ho cura tot, si no et fas vell, és perfecte contra els grans,
la sífilis del cervell i la tristor de les mans.
Entenem bé.
Comença així, no? És maco.
I després també un altre poema que es diu jo,
que em va agradar molt,
perquè era com aquella idea d'algú que estima molt
però sap que aquella mort li fa mal, no?
Aleshores intenta fugir-ne per més que corre,
sempre al teu costat és com si es posés amb uns caballitos, no?
Sí.
I avança molt ràpid però sempre està allà mateix, no?
I no sé, vam intentar traduir-ho en música tota aquesta idea.
Crec que hi ha la voluntat de...
doncs això, de fer viatjar la gent una miqueta, no?
I espero que el dijous ho aconseguim tots,
sobretot perquè els moments que hem passat aquesta setmana, per exemple,
com tanta gent, no?
Hem suspès algun concert perquè no et sents en cor de...
No estaries...
A dir res maco, no?
La gent en aquell moment...
No estaries del tot a gust, no?
Tens tota una convulsió dintre com tots, m'imagino, no?
Sí, sí.
Estic segur que tampoc tenia ganes de...
No sé, d'alguna forma, no?
El que tenia ganes és de pair tot el que estava passant.
I bueno, amb la música, el llenguatge, la paraula...
Penso que és moment també per ser sensibles
i per d'alguna manera anar una mica més enllà
del que aquest món ens ha estat oferint fins ara, no?
En el que sembla que...
És important el que sembla, no?
El que és, no?
Sembla...
És important que les coses semblin que estan bé, no?
Que estiguin bé, no?
Les aparències, no?
I intentem llegir una mica més entre línies
i una mica més enllà
i ser més oberts
i d'alguna manera més subtils, no?
I cuidar més les coses, no?
Al final, perquè...
Si cuides les coses, al final les coses et cuiden a tu també, no?
És tan recíproc, sí.
És tan recíproc, sí.
I tant, i tant, i tant.
Per cert, que parlant de cuidar les coses,
jo anava a comentar, parlem d'aquests senyals a fum,
però crec que ja gairebé m'has explicat tot
per on podem trobar precisament aquest Gerard Quintana,
aquest nou Gerard Quintana, en aquest treball escogràfic.
Va per tot això que m'explicaves ara, no?
Sí, una mica la idea, no?
Sí.
Hem començat l'entrevista amb una cançó, precisament,
que no hi serà en el concert.
La de pas.
que mostra una cara del disc que vaig treure ara fa un any, no?
I bé, aquest directe que va començar ara a finals de febrer
i que estarem rodant fins a, aproximadament,
en total, potser fins a l'agost, una cosa així.
Ja vull anar alternant durant l'estiu alguns concerts
i la gravació del nou disc.
Déu-n'hi-do.
Sí, els concerts també serviran, em sembla,
per anar provant material nou, d'alguna manera,
o conceptes nous pel que fa a la música, no?
Treballar més a vegades els ambients, les textures, el...
no ho sé,
més que...
de vegades el circuit d'estiu està molt bé,
però està molt identificat amb el de la...
amb el de la festa major, en el bon sentit de la paraula, no?
Sí, sí, sí.
De vegades els grups de rock fem una mica, diguéssim,
el que feien, doncs, fa uns anys les orquestres,
que feien doble programa, i primer feien ball
i després feien alguna cosa una mica més mogut pel jovent, no?
I després, en aquest sentit, quan surts a les dues de la matinada
a tocar i tal, bueno, has de fer una cosa molt concreta
per donar energia a la gent, no?
I no pots estar tant de subtileses, no?
I en canvi amb un horari com el que estem fent ara aquesta...
Aquest d'hivern, primavera...
Exacte, no?
És una altra actitud, no?
Això també m'agradaria, doncs, remarcar-ho.
Parlant d'actituds,
t'ha marcat una miqueta això de treballar
amb un senyor tan especial com és el Quimi?
Sí, home, ja ens coneixíem amb el Quimi.
Sí, al final...
T'ho comento així, d'aquesta manera tan subtil,
perquè les vegades que hem pogut parlar amb ell,
a banda que ens ha embugit amb la seva bogeria,
ens ha conquerit totalment.
Sí, sí, sí.
Perquè té aquest punt de bogeria que ens agradaria tenir tots.
Per això t'ho dic, de quina manera ha pogut donar-te
alguna coseta en aquest àlbum?
Mira, també en general la gent que té molt de sentit de l'humor
és gent que pateix molt per dintre, eh?
Sí.
Després necessita exterioritzar, doncs, d'alguna manera
i donar-se... donar-se...
donar-se aquestes alegries i compartir-les amb la gent, eh?
Vull dir que és això de les dobles lectures, no?
De vegades...
Ha de treure capes, no?
De la pell.
Sí, sí.
És com les cebes, no?
Sí.
Saps?
Pot picar molt per sobre, però és molt dolça per dintre, no?
També.
I tant.
de capes.
I el Quimit, això, que és un tio que treu molt de ferro a les coses, no?
És molt divertit treballar amb ell.
Li agrada que les coses, això, no siguin gens pesades ni...
Siguin àgils.
Ni res.
Però al mateix temps, ara mateix està preparant un disc,
del qual ja té quasi tot cantat i gravat.
No vull anunciar títols, perquè és una cosa cada dia ell i tot plegat, no?
Sí.
Però...
És preciós.
És com que el Quimit va trobant el seu punt.
Ell me deia, diu, hòstia, sembla un monjo tibetà, no?
Perquè és una mica en aquell to.
Però dic, bueno, l'Albert també té un to molt concret, no?
El pla.
Sí.
I té una personalitat i allà ho desarrolla i no hi cal un hiperregistre, un gran registre, no?
I crec que el Quimit està trobant la seva essència, no?
Però aquest sentit de l'humor que té, si mires en les seves lletres i en les noves,
uau, hi ha un punt molt bèstia, molt agra, molt dur, molt dramàtic, no?
També.
Sí, sí, sí.
Vull dir que és aquest còctel el que el fa tan especial, no?
No és un tio unívoc, allò amb una cara molt clara i prou, sinó que té molts de racons, no?
I això és interessantíssim.
I tant, i tant.
I, a més, segurament que aquests racons se'ls haurà mig obert perquè el Gerard Quintana no hi pugui acabar de treballar,
i pugui acabar de confeccionar, també, no?
Sí, sí, sí, sí.
Això està bé, això està bé.
Sempre enriqueix treballar amb gent i, a més, el que et mires i t'experiència.
I parlant de treballar amb gent, que tens un munt de col·laboradors en aquest darrer treball discogràfic.
Tens gent com... diguem, diguem, perdona.
Però no tants, tampoc va ser allò de dir, farem un hiper...
No, però...
Un carnaval de gent.
És aviat, al final jo vaig tenir la sensació d'haver-lo fet molt en família.
Amb el Quimi i el seu trio habitual, que era el Juan Carlos García, l'Antonio i ell mateix, no?
Sí.
El trio que ja estaven en l'último.
i...
I després, doncs, van venir alguns amics, no?
Jordi Busquets.
Sí.
El Pol Fuster ens va venir a deixar la bateria i es va quedar a tocar una mica.
Ah, el Francesc Bertran també va estar per aquí.
El Francesc Bertran, sí, que ja fa temps que fem coses junts.
I al final van ser visites d'amics que es van traduir en...
Joia que esteu aquí, aprofitem, no?
Sí, exacte.
Posa una guitarra aquí, que sembla que fa falta, saps què vull dir?
Vull dir que...
Tot molt planer.
Aquest disc que ve, potser tinc ganes de treballar-lo d'una altra forma.
Continues experimentant, llavors?
Sí, sí, m'agradaria fer-lo una mica més viatger.
O sigui...
En quin sentit?
No fer-lo seguit en un mes, sinó potser agafar quatre setmanes separades
i treballar blocs de cançons en setmanes diferents.
i fins i tot potser amb estudis diferents, ja ho veurem,
una mica en funció del que acabi decidint a finals de maig.
Dic que aquest treball discogràfic compta amb 13 cançons
i tens una de més amagada.
Explica'm per això, per què aquesta...
Aquest tema va ser...
El Quimi sempre deia,
és d'aquells de les 9 del matí tots a l'estudi ben pentinats i tal, no?
Tots preparats i per començar, no?
Sí. I el que no s'ha fet abans de dinar ja no es fa.
Creu que si abans de dinar ja no tens la feina lligada,
la tarda no arregles res.
El que es pot fer a la tarda és rematar alguna cosa, no?
Però el cos del treball s'ha de fer al matí, no?
Després, amb aquest esperit un dia vam acabar a les 6 i encara ens faltaven dues hores.
Déu-n'hi-do.
Aleshores ens vam posar a fer el gamberro una miqueta.
I va sortir un tema que va acabar doncs això, no?
Com que era molt aspre, no?
Sí.
Potser no tenia lloc en el context del disc.
Quan no l'hi vèiem i vam posar-ho una mica fora del disc, una mica amagat.
A més era un tema una mica visceral, no?
Gairebé era un tema per...
Com si fes un regal.
per aquesta darrera campanya electoral hauria sigut, no?
Una cançó que es deia
Vostè és un frau, no?
Saps?
I com que ens estaven enganyant i ens estaven estafant
i ens estaven volem fotre un frau a sobre, no?
En un moment tan delicat, un cop més la política del govern espanyol
en aquell moment, en aquests dies passats, era al mig d'alguna cosa molt greu, no?
Com ja havia passat, no tan greu, però havia passat a altres coses,
doncs amb el prestigio, amb la mateixa guerra, etcètera, etcètera.
Confondre'ns, no?
Amb la informació, fer-nos creure el que no era,
assegurar coses de les que no estaven segurs,
contaminar l'opinió pública pel seu interès, no?
I aquesta cançó se deia molt amb això.
Vostè és un frau, es deia.
Sí.
I jo no sé si del que estàs precisament comentant ara, Gerard,
segurament que dins d'aquest treball discogràfic hi haurà alguna pincellada
d'aquests pensaments, no?,
que es veuen i que es diuen en veu alta,
però de cara a aquest proper treball discogràfic
em comentaves que estaves ja, doncs, tenint idees, més o menys,
agafaràs alguna d'aquestes?
De dir, doncs, jo sento d'aquesta manera, la meva pell ho va sentir, ho va patir així.
Inevitablement.
Sí, no?
Sembla que tots, tots, doncs, això, no?
Estem en el mateix món i estem vivint,
i som conscients de moltes coses que estan passant,
i això ens fa reflexionar, i de la reflexió i de l'emoció,
de vegades, doncs, ens surt, doncs, el que tens dintre, no?,
d'una manera creativa, d'una manera, doncs, visceral, el que sigui, no?
En aquest cas, jo crec que sí, que estarà molt impregnat de tot això, no?,
perquè és un moment molt bèstia, i la història ho dirà, no?,
potser no serem aquí per veure-ho, però...
Estem en un d'aquells nusos de la història, no?
Hi ha moments en què la història flueix i té un camí i agafa embranzida i fa baixada,
però de sobte hi ha nusos que s'han d'arreglar i s'han de desfer, no?
Hi ha gent que els vol tallar amb un ganivet d'aquests de carnisser,
perquè es posen nerviós i és impacient i no...
I sense esgolar, no?
I no sap desfer el nus, no?,
i el que hem de fer, doncs, entre uns quants, un per aquí, un per allà,
i anar desfent els nusos bé, no?
I això és una mica, penso, l'esperit amb el que la gent ha votat aquests darrers dies, no?
Sí.
I tot això, evidentment, com que ens ha impactat tant,
penso que tots el que fem d'alguna manera estarà impregnat d'aquests darrers dies, d'aquesta experiència.
Ara, canvio'm una miqueta totalment de tema, encara que continuem parlant de tu i Gerard,
i és que m'he assabentat que hi ha un llibre per aquí,
que jo crec que tothom s'hauria de llegir si és un fan d'en Gerard Quintana,
i que es diu què pensa Gerard Quintana.
Home, sí.
I que dius unes coses molt...
Almenys un paràgraf que sobresurt, que diu,
el meu desig és que la gent que llegeixi aquest llibre
pugui enriquir el seu esperit i pugui descobrir l'autèntic Gerard Quintana,
la persona, més enllà d'aquesta capa de superficialitat,
precisament el que comentàvem tu i ara,
amb la que moltes vegades acostumem a veure els personatges famosos.
Tant te despulles en aquest llibre, Gerard?
Bueno, en una conversa amb un amic i periodista,
d'on era molt... com qui està a casa, saps què vull dir?
Sí.
Aleshores, això es traduïa després en un llibre.
Evidentment, a mi m'hauria agradat més que digués com pensa Gerard Quintana.
Ah, d'acord.
Perquè el que pensa pot anar canviant,
però la manera de pensar potser és el que no canvia, no?
Pots anar, doncs, veient coses i aprenent-ne i variant el teu pensament.
No el nucli ni la forma de pensar, però sí les coses que penses, no?
Però la col·lecció es deia que pensa i no va haver-hi manera que quedessin el títol.
em van dir que aquest tio és un terracollons.
Diu, traieu un altre, home, traieu un altre.
No ho poseu enmig d'aquesta col·lecció, home, traieu un altre.
Exacte, exacte.
Però res, no va haver-hi manera.
La cosa és que sí, és un llibre fet en un moment determinat
i on segurament hi ha moltes coses que si me'l torno a mirar ja estaré d'acord, no?
Segurament gairebé amb tot, perquè anava coses molt àmplies, molt de fons.
Que fa molt de temps que està escrit aquest llibre ja.
Doncs deu fer tres anys, aproximadament.
Tres anys?
Sí, sí, sí.
És bo recordar-ho, que no es quedin a les prestatgeries sinó que l'agafin.
Sí, sí, després d'això ja va sortir la biografia de Sopa de Cabra.
I tant.
El Pep Blai, que després es va fer la dels pets.
I ara està a punt de treure un llibre que es diu Vampiria, Vampiria Sound,
que em sembla que es presentarà a finals d'aquest mes.
I on jo m'ho he llegit, es treu la presentació.
Si coneixeu el Pep Blai, suposo que sí, no?
Sí, sí, i tant.
I tant, i tant, i tant.
Aleshores, és un llibre on hi és present molt del món musical d'aquí,
amb noms i cognoms, i és una història de vampir,
és una història, un thriller, és una història divertida de llegir.
Ah, bé.
Que la cruçarem.
Sí, sí, també.
I a més a més ara, per allà, per Girona, no sé que coneixes aquesta terra, Girona.
Sí.
que la gent de l'Enderroc també ha volgut moure, precisament, perquè no es perdi la memòria cultural de Catalunya.
i podrem veure, doncs, moltíssimes fotografies de la gent, doncs, com Sopa de Cabra,
Gerard Cantana, Pets, Quimi Portet, bé, tots, és que sortiu tots retratats, eh?
Tots retratats.
Tots retratats.
Molt bé.
És una exposició que es pot veure a Girona ara per ara.
Molt bé.
O sigui, per fer una miqueta de memòria, que estem parlant de tirar enrere, no?
I tant.
Molt bé, doncs.
Gerard.
Ha sigut un plaer parlar amb...
Això és el que t'anava a dir, que veig que tens moviment per aquí,
que moltíssimes gràcies, que t'esperem dijous amb les portes obertes de Tarragona.
Ha sigut una brana.
Estàs, perdona?
Una brana, saps tu què és una brana?
Sí, i tant.
Doncs una brana, per no caure.
Ai, ai, ai, ai.
Ai, ai, ai, agafa't fort, eh?
A veure, a veure si al final no podem acabar l'entrevista i encara rai.
Doncs Gerard, moltíssimes gràcies, ha estat un plaer.
Un petó des d'estres illes i d'aquí dos dies ens veiem.
Vinga, gràcies.
Adéu-siau.
Fins dijous.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
La resta ja no té importància.
Doncs sentim-me aquesta cançó que comentàvem fa un moment, que es diu Sota la pell.
I és que moltes vegades sota la pell volem amagar sentiments que han de sortir fora d'aquesta, la nostra pell.
A través potser de paraules, a través de sentiments o a través potser del tacte sota la pell.
El teu somriure en rampa, dins dels teus ulls vull perdre'm.
No vull tornar més, fa massa fred.
Podria ser tan fàcil si tu vols.
Podria ser senzill, només amor.
Podríem ser un de sol, però ser tots dos al mateix temps.
Obrint de bat a bat el cor.
Lliga-me amb un son ben dolç, abriga't fort amb el meu cos.
La nit s'encén.
Un mar profund m'abraça.
La teva pell és el meu cel i el sol rogent.
de mitja nit.
Podríem ser tan fràgils sense amor.
Podríem ser dos nàufrags en un got.
Podríem ser tots dos, però ser tu i jo al mateix temps.
Vivint només una il·lusió.
la teva pell.
Digue'm tots els teus secrets,
els misteris de l'univers,
te'ls guardaré.
Digue'm com tornar a casa,
dóna'm la clau que està buscant tot aquest temps.
Digue'm on ets.
Podríem ser tan màgic si tu vols.
Podríem ser el destí vessant tresors.
Podríem ser tu i jo, però ser un de sol al mateix temps.
ja no sé com si tu vols.
Obrint de bata bata el món.
Sense cap por,
com un transparent mirall de fot.
Foc, sense dolor, un camí que sempre trobo a algun lloc.
Un mar d'amor, una flor que s'obre poca por.
Potser només una il·lusió.
Un mar d'amor, una flor que s'obre poca por.
Una flor que s'obre poca por.