Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Hola.
Avui no hi ha cap inocentada, eh?
No, no, avui a més, tranquils, eh?
Dos dies i se'ns acaba l'any.
Sí, però primer t'haig de dir una cosa.
Digues, digues.
Aquest vespre, a l'Antiquari, que està al carrer Santana, número 3,
passem una pel·lícula.
Quina?
Ah, una pel·lícula d'Alfred Hitchcock.
La soga.
La pel·lícula, que està molt bé i té una cosa molt peculiar,
i és que la pel·lícula està feta bovina per bovina sense cap interrupció.
Començaven a filmar amb la bovina sencera posada amb la càmera
i no paraven fins que s'acabava aquella bovina.
O sigui que els actors havien d'actuar tot el rato d'una sola tirada.
Llavors, quan havien de canviar la pel·lícula,
per exemple, s'aixeca la tapa d'un baú davant de l'objectiu
i en aquell moment quedava fos...
I en aquell moment paraven, traient la bovina ja feta,
i posaven l'altra bovina.
Tornaven a prendre.
Com si fos teatre, però amb cinema.
Exacte, però amb cinema.
O sigui que, a part d'aquesta característica,
que és molt curiosa per veure-la amb el cinema,
és una gran pel·lícula que va dirigir Alfa Titchcock
i que van interpretar, això va ser l'any 1948,
una pel·lícula en colors,
van interpretar James Stewart,
Robert Cuddle,
John Wall,
Shaw Brandon,
Farley Granger, entre altres.
Una pel·lícula de suspens i que val la pena veure.
I després, un altre detall molt important,
i que això també va quedar una miqueta amagat
per la censura d'aquí,
és que els dos principals protagonistes
són homosexuals.
I aquí amb la pel·lícula, si no ho saps,
hi ha coses que...
I això per què?
I a què ve aquest dubte?
I a què ve això?
I és un detall molt important d'aquesta pel·lícula,
a part de l'interès psicològic i, en fi,
de la trama en si.
De tot el que porta en si,
que va aportar d'alguna manera el senyor Alfa Titchcock.
Molt bé.
Ara anem ja pel conte que estem preparant d'aquesta setmana,
que cada dia en preparem un,
dedicat amb els infantons.
Exacte.
Ahir va ser la caputxeta extraordinàriament vermella.
Exacte.
Perquè era rara, rara, rara, rara, rara, rara, rara.
Doncs ara avui farem una que ja no és tan rara, rara.
Quina és aquesta?
I farem la rateta que escombrava l'escaleta.
Aquella rateta que tenia un llaç...
Aquí està, aquí està.
I que hi havia més d'un boig per aquest llaç.
No me l'expliquis, escolta'l.
Ja veuràs com als nens els agradarà i a les nenes també.
No em deixes mai acabar d'explicar les coses?
No, no, no, no, perquè tu no en saps.
I els contes es posem perquè disfrutin els nens i nenes.
També és veritat, també és veritat.
Doncs escoltem la rateta.
Escoltem la rateta.
Hola, amics.
No em coneixeu?
M'hi jugo el coll que us penseu que sóc una senyoreta.
Doncs no, fills.
Jo sóc ballera.
I encara que sé parlar, no sóc per un ser humà.
Qui sóc, doncs?
Vejam, quixalla, si encerteu l'endevinalla.
Tinc pigoti i la pell fina.
Porto cua i no sóc xina.
En un forat faig estatge.
M'agrada molt el formatge
i el meu enemic jurat és de temps el senyor Gari.
Oi que tot això em retrata?
Vejam qui sóc.
Un retrata!
Just a la fusta!
Molt bé.
Però us he de dir també que sóc força distingida
i d'allò més instruïda.
Justament abans d'ahir,
un llibrot em vaig crospir
on vaig trobar-hi una història que la guardo a la memòria
i que explica sense embuts,
vull dir, amb tots els etiuts,
per què estan en amistats de fa temps rates i gats.
No la voleu pas sentir, aquesta història?
Sí, sí!
Peta Kik, una vegada,
una rateta endreçada,
treballadora i molt neta,
tot escombrant l'escaleta,
va trobar-se un dineró,
tot just a l'últim graó.
Un dineró?
Noi, que bé!
Vejam, què me'n compraré?
Si me'n compro avellanetes
o en metlles ben torradetes,
o bé un formatge de bola ben gros,
tot per a mi sola.
Què me'n podria comprar
que fos allò per durar?
I si em compro un abriguet
per quan comenci a fer fred?
Calla!
Ja sé què faré.
una cinta em compraré
i em faré un llaç ben bufó
per lluir-lo en el balcó.
Ben segur que amb el llacet
avui trobo un maridet.
i la rata presumida
i la rata presumida
baixa al carrer de seguida,
compra un llaç color de rosa
i un cop a casa se'l posa
i surt al balcó a l'edat.
O més ben dit,
a pescar.
tot just la rata sortit,
passa un gall tot decidit,
la cresta ben pentinada,
la cua tota estofada
i quan la veu al balcó
li diu com un gran senyor.
Ai, rata, rata, rateta,
tu que n'ets tan boniqueta,
no et voldries casar amb mi,
jo que sóc tan bon fadrí?
Ai, gall gallet,
no ho sé pas.
A veure quina veu fas?
El gall fa una amagarrufa,
infla el pit,
tot s'estarrufa
i desitjós de lluï,
llança un fort.
Amb tu no em casaré pas,
que no ho sents?
Quins galls que fas.
Amb la cresta desmaiada
i la cua desinflada,
tot escorregut,
el gall se'n va corrent
carrer avall,
Mentre per l'altre costat arriba un ruc, tot modat, i així que veu la rateta, li comença a fer l'aleta.
Ai, rata, rata, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.
Ai, ruc, rucet, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
L'asa, al vell mig del carrer, una exhibició val fer.
Mou les orelles de pam, obre el morro i llança un bram.
Fuig-me d'aquí, baladré, mai amb tu no em casaré.
Sentint això que li ha dit, l'asa se'n va avergonyit, plorant a llàgrima viva,
mentre, tot cofoi, arriba un aneguet molt trampat que de seguida ha picat i diu...
Ai, rata, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
Ai, aneguet, no ho sé pas. A veure quina veu fas.
L'ànec, que la vol convèncer, agafa empenta i comença.
I diu rient la rateta.
Si sembles una trompeta. Ai, pobre aneguet, on vas amb aquesta veu de nas?
S'englutant, desconsolat, l'aneguet ja se n'ha anat carregat amb la carbassa.
I eusací que llavors passa un forquet tot robenxó que es planta sota el balcó i diu...
Ai, rata, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
Ai, guerriguet, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
El forquet vol quedar bé. I ell que li comença a fer...
La rata riu, que riuràs.
A mi no et casaràs pas.
Qui voldria per marit un carronca dia i nit?
Veient marxar el garrinet, pensa la rata.
Pobre, potser n'he fet un ramassa.
Però de seguida passa un gos de pèl rinxolat que li diu tot engrescat.
Ai, rata, rata, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
Ai, gos gosset, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
El gos la vol conquistar i ja comença a lladrar.
Sentint el gosset com borda, diu la rata.
Com aixorda! Quin galant més cridaner! Amb tu, gos, no em casaré!
El gosset carbassejat se'n va tot desconsolat i la rateta comença a patir perquè ja pensa...
Ai, ai, ai, que vaig veient que em mostro massa exigent.
I havent tingut tants galants, quedaré per vestir sants.
Tot just quan això pensava, sota el balcó es d'aturava un gatet molt ben plantat.
Amb un bigoti arrissat, que veu la rata, la mira i de seguida sospira.
Ai, rata, rata, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
La rateta, cor ferida, li contesta de candida.
Ai, gat gatet, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
El gat compren tot seguit que ha de donar el do de pit.
Els bigotis espantina i fa amb una veu molt fina.
La rateta, quan el sent, ja ha perdut l'enteniment.
Amb tu sí que em vull casar, gatet del dolç miolà.
Amb aquesta veu tan fina, de seguida s'endevina que un bon maridet seràs i sempre m'estimaràs.
La rateta, impacient, vol celebrar el casament ara mateix, de seguida.
I tots els galants convida per qui vagi força gent.
I el gat està tan content que fa tocar les campanes i vol que es ballin cerdanes.
Per celebrar-ho com cal, quin banquer, valga'm Déu val, de menjar, n'hi ha un de vessall.
Blat de moro per al gall, garrofa seleccionada per al ruc i col trinxada amb segon per l'aneguet.
Força glans per al porquet, un plat d'ossos per al gos, un formatget olorós per la núvia rateta.
I un freixut de sardineta per al nuvi, el senyor gat.
Quan el banquet ha acabat, ja han menjat a cor que vols, els nuvis es queden sols i diu llavors la rateta.
M'estimes una miqueta? No te'n penedeixes pas?
Si t'estimo, ara ho veuràs.
I fent un saltre mabunt, ja se li lança damunt per menjar-se l'altre jo, mentre ella, morta de por, crida.
Amics, socors, veniu! Se'n menja de viu en viu!
La senten els convidats i corren esperberats.
El gat, quan els veu venir, prou que voldria fugir, però el gall de mur i salta i li esgarrapa la galta.
El ruc s'hi fa mossegades, l'aneg s'hi fa picossades, el porc d'un xic més l'esclafa, el gos, el ganyot l'agafa.
Fins que fent un barramiau, fuig el gat veig en pau i per sempre escarmentada, la rateta dissoltada.
I el llibre que em vaig crospir deia, amics, que ve d'aquí la guerra entre rat i gat,
perquè cap d'ells no ha oblidat la història de la rateta que es comprava l'escaleta.
Bé, doncs ja està, ja està, hem acabat amb la rateta que es comprava l'escaleta, Andrés.
Això és violència domèstica, eh?
Doncs sí, sí, sí, perquè ara ja eren marit i muller.
Exacte.
A veure, i s'ha de respectar el matrimoni, eh?
Esclar que sí, esclar.
A veure, per molt gat i per molta rateta que fos ella.
Esclar, amb els nens se'ls ha d'ensenyar que això és violència domèstica, que això no s'ha de fer.
I tant, i tant, no, no, no, tot al contrari, a més a més que aquests dies,
esperem que amb el Nadal algú il·lumini d'alguna manera més d'una persona, eh?
Molt bé, demà canviarem de tema i demà farem un altre conte pels nens i per les nenes.
En més de pel·lícules clàssiques, farem contes clàssiques.
Jo sé quines, jo sé quines, jo sé quines, jo sé quines, jo sé quines.
Demà m'ho dius.
Vinga.
Fins demà, si teu vol.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.