Música
Diuen que els dimarts ni te cases ni te embarques, no?
Això Andrés, no ho has dit abans?
Bueno, això ho diuen, jo com que ni m'he casat ni m'he embarcat,
doncs no ho sé si és veritat o no.
Però si que ara irem al cinema?
No, no, avui no hi ha cinema, no te'n recordes que ara estem d'obres allà...
Encara estem amb els paletes?
A la Casa de Cultura de la Generalitat, al carrer Major número 14.
Jo em pensava, ja arriba final de mes, ara ja podrem anar a veure allà.
No, no, no, ja vam dir que això durarà per almenys tot aquest novembre i el desembre,
vam dir, el novembre i el desembre.
Ai, lluita, lluita, perdona.
I com les coses de Palacio van despacio,
espero que a primera setmana de gener estiguin totes les obres acabades,
perquè aquestes coses es porten feina.
Però per almenys que els espectadors que vinguin allà disfrutin més que abans.
Tu com a delineant vas seguint l'obra, vas veient...
No, no, jo només segueixo que no em facin cap mal feta,
perquè és per a part que ho teníem la projecció i, esclar,
allà el que tothom vol de les altes esferes,
volen que les projeccions surtin estupendes i que la gent disfruti,
com venia a disfrutar fins ara,
però, esclar, no amb les xapusses que dic jo,
que jo tenia els cables per allà fora i així,
sinó que...
Que els ja podia trepitjar-ho i...
Exacte, no, però ara els cables estaran passant per sota terra.
Quina meravella, llavors.
I tu estaràs subjecte del sostre,
o sigui que després es farà un escenari,
perquè a part del cinema també es volen fer concerts.
Recordem, de nou,
que estem d'obres encara a la Casa de la Generalitat,
que no tenim cinema...
Ni dimarts ni dijous.
Ni dimarts ni dijous, Andrés i Andrés.
Ja anirem avisant.
Jo dic, perquè no us trobeu després, que aneu,
perquè...
A millor és allò que dius,
ai, se m'ha passat el cel al cel.
No.
Que si tenim cinema,
però és a l'Antiquari i demà, dimecres.
Una salvatat també.
Hi ha molta gent que m'ha dit,
escolti, i les pel·lícules que estaven programades,
del cicle dels animals amb el cinema
i els documentals que estaven programats,
no pateixin.
Quan tornem a començar a fer el cinema,
aquestes pel·lícules seguiran com si no hagués passat res.
Sornarà a fer i ja està.
Com que coincidirà.
Segurament començarem la quinzena de gener,
o és el que quedi de gener,
serà el que servirà per acabar amb aquest cicle que teníem.
Llavors seguirem amb els altres cicles que ja tenim previstos.
I el cicle que nosaltres estem fent radiofònicament parlant
és un cicle dedicat a Antonio Machin.
Que no és un artista de cinema,
però com més que l'estem posant en el cinema clàssic?
Doncs molt senzill.
Perquè s'ha fet una pel·lícula
que es diu Machin toda una vida,
i on surten molts personatges,
inclús també Machin,
parlant de la manera que era Machin,
com era, com actuava.
I esclar, a l'estar ja, això,
amb una cinta cinematogràfica,
doncs ja requereix tota l'atenció nostra
per poder-ho passar en aquests espais.
I com que a més a més,
com deia Botafogo,
som machinistes,
i tant, ja m'apunto, eh?
Som machinistes,
doncs ens ha vingut de perilla
per poder posar,
en homenatge amb l'Antoni Machin,
aquesta pel·lícula,
aquest documental dedicat a ell.
I ja fetes totes aquestes aclaracions,
seguirem projectant imaginàriament aquest documental.
Llavors, ara tindrem a la pantalla
Joan Manel Serrat,
que ha sortit altres vegades,
i ens està demostrant
que és un gran amant de la veu d'Antoni Machin.
I ell també fa les seves explicacions
del que considera que era Antonio Machin.
Jo sempre dic que igual que existe,
que algú que un tipus de cançó
le llaman cançó en protesta,
jo le llamo cançó en consuelo.
I penso que som més
els que creem que és cançó en consuelo
que cançó en protesta.
I Angelitos Negros,
el único que fa és denunciar
una situació que existe.
És a dir,
el autor no es inventa.
El autor no es inventa.
una pared pintada con angelitos blancos rubios
en un país donde el 90% de la población es negra.
Aquest ha sigut un fragment de la conversa
que Joan Manel Serrat
manté imaginàriament amb els espectadors
que estan veient aquest documental.
De nou, Joaquín Sabina
també diu de les seves.
Jo no estic segura,
però de tot modus
era una protesta tan suave.
Tan suave.
Sí se le reprochava un poco
a Machín alguna vegada
l'he oído
eso del negro que tenia
l'alma blanca,
el ser de negrito bueno.
Sí, supongo que cumplió
un poco esa función,
però és que en España
esa función no había que cumplirla
perquè aquí,
com no hi havia negros,
els negros eren molt exòtics
i tot el món volia els negros.
A Machín l'entrevistan ara
amb un plató
de televisió espanyola
en un d'aquells anys
quan encara la televisió
era en blanc i negre.
¿Pensó alguna vez
que podía ser algo así
como una canción de protesta?
No, no, sinceramente no.
La contestación es rotundamente no,
porque en aquella época
no se protestaba de nada.
Machín...
O no ens deixaven protestar.
Bueno, és el que hem dit ara.
Machín acaba la frase
amb un gest,
amb la cara,
volguem dir
lo he soltado.
Lo he soltado.
De nou una altra vegada
tornem a veure
Àngel Casas
que ens segueix parlant.
El género
que practicaban
estos músicos
habló de Machín
y de Sepúlveda
y de Manolo Escobar
era las varietés.
Y las varietés
había dos maneras
de enfocarlas.
Es decir,
un artista
creaba una compañía de varietés,
es decir,
Machín
tenía su propia compañía
y antes tenía que haber
un malabarista,
una bailarina,
yo qué sé,
una serie de espectáculos
de tradición cabaletera
y él cerraba
el espectáculo.
Botafogo
comenta
amb Gerardo Sanchís,
pianista
y compositor
de cançons,
lo que escoltarem ara.
Hice una turner
con el Circo Corzana.
Corzana, sí, señor.
Siempre buscando
para darse al público
en general.
Al que el público
en general
lo conociera, ¿no?
Después se hizo
empresario él ya
y empezó a hacer
con las melodías
de color del 49,
el 50,
y siguió luego
y fue cambiando
cada año,
cambiaba.
Iba a araque
de pianista.
Era el artista de Araque.
Era el artista de Araque.
Araque por alguna cosa
un día
se llevó
toda la música,
lo dejó sin música.
Sí, pero montó
otro espectáculo.
Pero una enseguida
montó otra cosa.
Veiem
a la pantalla
un local
petit
un escenari
buit
amb un racó
i hi ha un piano
i amb aquest piano
amb un tamboret
hi ha un jove
sentat
front al piano
i està
tocant alguna tecla.
Es gira,
fa
l'ullet
a una noia
jove
i que està
amb un somriure
als llàvids.
Volguem-li dir
anem-hi.
Ella
s'aixeca
de la cadira
dient que sí
amb el cap
i
estava mirant
unes fotos.
Les deixa
sobre la taula,
la noia
puja a l'escenari,
resulta que és un local
que està buit
encara
i llegim
al fons
de l'escenari,
d'aquest petit escenari,
el nom
del local,
Café
del foro.
Ella és
amb paranoia.
És una cantant
que ens ofereix
també
un nou estil
amb la cançó
Dos Gardènies.
dos Gardènies
para ti
con ellas
quiero decir
te quiero,
te adoro,
mi vida.
Ponle toda
la tu atención
porque son
tu corazón
y el mío.
Dos Gardènies
para ti
que tendrán
todo el calor
de un beso
¿Qué et sembla
com ho canta
aquesta noia?
Molt maca,
molt maca,
molt maca,
una nova versió,
una nova versió
d'aquí de dos Gardènies.
Per això diu
Amparanoia.
Amparanoia.
No Amparo,
Amparo noia.
No Amparo,
no,
Amparanoia.
Amparanoia.
Amparanoia.
Bé,
com que aquesta Amparanoia
ens cantarà
Dos Gardènies
donem per fet
la cançó d'avui
i ens encomiadem
fins al mes que ve.
Sí,
fins demà.
Bé,
és el mes que ve,
dia 1 de desembre.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Amparo noia.
Dos Gardènies
para ti,
con ellas quiero decir
te quiero,
te adoro,
mi vida.
Nunca más quiero,
ponle toda tu atención
porque son tu corazón
y el mío.
Dos Gardènies
para ti
que tendrán
todo el calor
de un beso.
Besos, besos
que te di
y que jamás
encontrarás
en el calor
de otro querer.
Besos, besos
que te di
y que jamás
se encontrarás
en el calor
de otro querer.
a tu lado
vivirán
y se hablarán
como cuando estás
conmigo.
Y hasta creerás
que te dirán
te quiero.
Pero si un atardecer
las gardenias de mi amor
se mueren.
es porque han adivinado
que tu amor me ha traicionado
porque existe otro querer.
Es porque han adivinado
que tu amor me ha traicionado
porque existe otro querer.
te han adivinado
que tu amor me ha traicionado
porque existe otro querer
2 gardenias para ti
2 gardenias para ti
2 gardenias para ti
2 gardenias para ti
2 gardenias para ti
Fins demà!