Un altre divendres, durant aquesta tercera hora, quan falten no res, 20 minuts.
Ben bé, per arribar a les 7 de la tarda, donem la benvinguda a la Fina Domínguez
des de l'Associació de Músics de Tarragona, que ens conduirà a aquesta secció
anomenada Un Munt d'Idees. Fina, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Un Munt d'Idees, avui un Munt de Músics no tenim, en tenim només un parellet.
Un parell, però bueno, ja en tenim prou, no?
Ja farem. Es diuen Gus. Bé, els escoltarem ara tot seguit, estan tots callats.
Ara, ara els donarem pas. Tenim alguna notícia introductoria, Fina?
A veure, tenim una notícia i és que la setmana que ve a l'Associació de Músics de Tarragona,
allà al Palau d'Entitats, a la Fira d'Entitats, doncs vindran el dimecres
la Unió Musical de Catalunya, a un parell de representants,
per parlar amb nosaltres, per veure com està allà a Barcelona,
bé, i a tota Catalunya una mica el panorama musical
i les possibilitats que hi ha entre els grups i tot això.
i, bueno, us convidem a que veniu allà a la nostra oficina, entre cometes,
a parlar una mica i a veure si podem arreglar alguna cosa,
a veure si podem arreglar el món de la música.
Això serà dimecres, no?, amb les trobades aquestes que feu setmanes.
Sí, com sempre, cada dimecres, allà al Palau d'Entitats,
a l'Hotel d'Entitats, perdó.
Allà, doncs, no sé quin carrer és, però bueno,
és on està el pàrquing La Pedrera, perquè us ubiqueu una miqueta.
Tothom ho coneix. Doncs mira, per fer una mica de xerrada col·loqui.
I tant.
Doncs, si et sembla, ara sí, presentem els nostres convidats.
Home, i tant. Aquí tenim els gusts.
Només tenim dos components, però, bueno, en són quatre, si es presenten ells.
Bueno, jo sóc el David, el bateria de grup.
I jo sóc l'Eloi, el guitarrista de grup.
Bé, aquí falten un parell, que és el baixista i el cantant,
que tenen feina avui, tenen ensamens i tal, i no hem pogut venir.
Quan jo ens revista sempre tenen feina.
Casualment sempre anem jo i el bateria.
Però, bueno.
Bé, aquí falten un parellu.
Bé, aquí falten un parellu.
Bé, aquí falten un parellu.
Bé.
Bé, aquí falten un parellu.
Bé, aquí falten un parellu.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
asia.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Així és d'una, la maqueta, que ens han portat els gusts.
i ara parlarem de la maqueta,
de com sonen en directe...
Una maqueta que té 13 temes, sí,
Déu-n'hi-do. Es pot dir CD, jo crec.
Sí, sí que es pot dir CD.
En principi vam gravar com...
No vam gravar amb intenció de gravar un CD.
Era la intenció de gravar
o regravar la maqueta que teníem anteriorment
amb tots els temes nous.
I a més amb un parell de dies, només ho vam fer.
Sí, el problema va ser aquest, bàsicament, que...
Déu-n'hi-do, 13 temes, un parell de dies,
intens. I la bateria amb un matíu a fer bateria.
Un matí.
I havent dormit menys que, bueno,
jo què sé. Sona miracle, això,
en comparació amb el temps que vam tenir.
No, el problema va ser el temps, però
pel temps que vam tenir i els recursos que tenim,
aquesta segona maqueta jo crec que ha quedat bastant bé.
On ho vau gravar?
Això va ser a...
L'estudista de Barcelona, de Txepelowski.
Sí, un grup allí a Barcelona que és bastant conegut,
que fa molts bolos, que fa així, música de mestissatge,
i ens va sortir l'oportunitat
de gravar amb el seu baixista,
que té el propi local del grup
i es dedica a gravar.
I la veritat és que...
Sí, sona molt bé, bueno,
comprat amb el primer que vam tenir, la primera maqueta,
la bateria està molt bé.
La música...
La música és el de sempre.
I ja ens ho diran.
Bueno, i com comença aquest grup, Gus?
Bueno, doncs fa un parell d'anys,
doncs mira,
l'ajudíssima estudiant de medicina els tres,
menys la bateria, que és psicòleg,
quan ell és psicòleg, el David.
I res, nosaltres ens vam conèixer a la facultat
i el buscava amb bateria i vam trobar el David.
Per dir, aquí, en comptes de treballar...
Estava als contactes, jo.
Busco grup, desesperadament.
Per això d'aquest psicòleg, no?
Exacte.
Bueno, doncs,
et serveix com a teràpia i se la toca el grup o què?
Sí, bueno, diguem que sí.
No, ens serveix a tot el grup, suposo que en general.
Sí, però és com a teràmica,
perquè entre estudiant medicina i psicòleg i tot tenim...
Ho teniu cobert, eh?
Allò del típic l'Eloi, no?,
que es fa una luxació normalment tocant la bateria,
deus patir molt de l'esquena...
No, no, jo sóc la guitarra.
Ai!
Soc la David, la David.
Ah, la David, vale, vale.
Jo sí, tenen bateria i no sé per què.
Té més cara de bateria, eh?
Els tenim estereotipats, eh, els mòsics,
ja a feina de tants que n'hem vist...
Pobres bateries.
De veritat, de veritat.
Doncs això, mira l'Eloi...
Ai, el David, perdona.
Et fas una luxació a l'esquena i tens, doncs...
I tens tres metges, eh?
Tres metges, eh?
Sí, si fos una luxació encara,
però hi ha coses que no poden arreglar la manera que tocar,
ja els hi dic.
Bueno, i a veure,
expliqueu-nos una mica aquests dos anys com han sigut.
Heu fet molts de concerts,
heu... bueno, dues maquetes, déu-n'hi-do, no?,
amb dos anys.
Sí, de fet, vam gravar la primera maqueta molt ràpid.
Clar, si no tens maqueta, no tens res per entregar als bars i això,
doncs és difícil començar a tocar en directe, i això...
Però, bueno, començar a tenir temes també és molt difícil.
Sí, el tema estava en que el cantant tenia els seus temes ja,
ens va donar en CD, ja per dir que aquí van treballar tots a casa i tal,
i res, vam gravar la maqueta per començar a fer concerts, ja.
I molt ràpid vam començar a fer concerts per aquí a Arragona,
per Reus, sobretot, i mira, i a Barcelona.
Sí, el principi va ser bàsicament per gravar els temes aquests,
per donar-nos a conèixer, i tenir una maqueta per repartir els llocs
i començar a tocar, ja als principis, doncs va ser això,
uns concerts a Reus, a Tarragona, i després ja va ser quan...
Quan ja portàvem més o menys, gairebé un any tocant,
ens vam apuntar a un concurs de Barcelona, que es deia Emergència,
que era per bandes de tota Europa, i allà vam tenir l'oportunitat
de tocar a la Sala Mephisto de Barcelona, a la Sala KGB,
encara que era mitja hora de concert, però bueno...
Són sales molt importants i que hi va molta gent allà.
Sí, sí, bueno, la sala estava plena,
i la veritat és que de sort del concert de la KGB
va ser una experiència impressionant.
Brutal, no?
No per tu.
Potser el concert amb més gent, no, que heu tocat o no?
El concert amb més gent, que heu tocat o no?
No, potser que vam fer un teatre, no?
No, el teatre està a buit, Eloi.
On eres tu? On eres tu, Eloi? Què feies?
Com a la majoria.
Avui anava una mica fora d'òrbita.
Avui sent totalment.
No, sí que segurament és el que més gent hem tocat,
encara que no és el lloc més gran on hem tocat,
però sí que era on teníem la sensació de tenir més gent i més a prop.
I més recursos també, perquè aquí és complicat.
Tenim un equip de so molt bo i tot això, que sempre és important tenir-ho.
Sí, el so era increïble allí.
O sigui, quan vam tocar va ser de les vegades que més agust ens hem sentit tocant.
Però bé, hem tingut concerts de tot, també.
Hi ha aquests concerts que...
Penes, glòries, com tots els dos, suposo.
Va, explica'n-nos aquí alguna anècdota o alguna cosilla.
Tenim anècdotes?
Alguna cosilla allò que us hagi passat?
Que dius, aquel dia...
Doncs, no ho sé.
Bueno, bueno, s'ho hem posat en un compromís.
No recordo cap.
Concerta Cajbé? No et recordes de res?
Bueno, a veure, allà és on vaig conèixer la meva actual xicota.
Per això ell deia que era un concert brutal, però bona.
Es va lluir, la va deixar impressionada i quan va baixar tenia els preus ja.
Exacte.
És que es lliga, eh? Es lliga fent concerts o què?
No massa, eh?
Me'n vaig entrar en aquest món, pensava que sí, però realment no, eh?
I això és...
L'eroi està parla de l'escenari i estàs...
Estàs sol?
La gent no es respecta massa, saps? Arribes allà i no...
I baixem de l'escenari i la gent comença a fugir ja, directament.
Els unis que s'esdeven apropar són els típics paposos ja, que van una mica passats de voltes, no?
Que s'ha de dir, muy bien, majeta, muy bien.
El típic alcohòlic que et pregunta, bueno, que t'explica que hi ha el concert d'estiu de puta mare i tot això de l'otípic.
Que no t'ho pots creure, tampoc, perquè clar.
Bueno, i quin és el millor concert que heu fet?
Que el que més us ha agradat?
Bueno, jo tinc...
Suposo que si li preguntes a cadascú del grup per dir una cosa diferent.
Jo tinc molt bon record d'un parell d'altres de concerts.
Del segon que vam fer, que va ser Reus, a la sala Mussolungo,
que ja fa gairebé un any i mig que vam tocar allí, va ser el desembre del 2002.
Teniu els començaments, no?, del grup?
Sí, sí, però aquell concert, no sé si va ser casualitat o no casualitat,
però aquell concert jo tinc molt bon record, va sortir tot molt bé.
Potser el de la vaqueria, no?, el millor que vam fer.
Sí, després t'anava a dir el de la KGB i el de la vaqueria,
que és el que hem fet el gener d'enguany,
que va venir molta gent i vam tocar molt a gust, la veritat.
Tot el que toca la bateria, ai, a la vaqueria, de la bateria,
té bons bons records d'aquest lloc.
Sí, és que potser és el millor local de Tarragona, no?
Així, la sonoritat i això, l'acústica,
potser és el millor local, perquè el cau és això molt...
És una caixa, allò, no?
És un cau.
Sí, ressona molt tot, l'acústica és una mica dolenta, no?
És molt reduït, sí.
Però no, nosaltres també hem tocat el cau,
però sincerament, si tenim que triar,
preferim triar la vaqueria com a experiència.
I a la Fero ens falta encara, ens falta,
és el local allò que tenim clavada,
l'espineta que tenim clavada a Tarragona.
L'espineta, l'espineta.
Algum dia caurà.
I la seguirem tenint clavada, m'ha semblat.
I la seguirem tenint clavada a Tarragona.
I la seguirem tenint clavada a Tarragona.
I la seguirem tenint clavada a Tarragona.
I la seguirem tenint clavada a Tarragona.
I la seguirem tenint clavada a Tarragona.
I la seguirem tenint clavada a Tarragona.
I la seguirem tenint clavada a Tarragona.
Descubzze
L'espineta, l'espineta.
R contractona a Tarragona.
No, no.
Fins demà!
Els que trobem dins d'aquesta maqueta CD dels Gurs, un treball que es diu Draun. Us pregunto per què es diu així o no?
Sí, pregunta-li a l'Eloi perquè ell és el que té més responsabilitat.
Per què es diu així o si es diu així?
No, no, es diu així, no? Es diu Draun, la maqueta l'eu anomenat així. Per què?
Doncs possiblement perquè quan anaven gravar estàvem tots una mica...
Parla per tu, eh?
Baixos de moral, com a mínim jo i el cantant possiblement també.
Estàvem una mica... Posició de seguit que uns dies estaven allà tancats en un local,
tres dies seguits doncs acabes amb la moral pel terra perquè estàs allà tancat,
9 hores allà local i acabes rebentat.
Ells venien de fer els exàmens i venien bastant, bastant fets caldo.
I bueno, no parlaré per mi però ells, quan vam estar parlant el nom que li posàvem,
no sabíem si posar-li el mateix nom que l'anterior perquè de fet era una regravació amb sistemes nous,
però bueno, ja que pràcticament eren un disc nou, doncs... Drone i cap a casa.
Heu comentat que, bueno, que el de fer la maqueta és més que res perquè al començament,
perquè era com un DNI, no? Algo per entregar el... Com us heu vist a l'hora d'entregar les maquetes,
la gent dels locals, la gent... Quines experiències heu tingut?
Els locals, bé, una bona rebuda. El problema ja ha estat més amb les discogràfiques i d'això.
Perquè hem estat molt per Barcelona, allà buscant alguna discogràfica perquè a veure si ens podien assessorar
o tenir algun mànager perquè a veure si ens trobien locals per allà a Barcelona i tot això.
I això és més complicat, perquè dones la maqueta allà i no has respostes ni res, saps?
És molt... És més fred i és més... És més trist.
Sobretot el Ramon, que és el cantant que és de Barcelona i ell van anar alguns cops a Barcelona
a entregar les maquetes, tenien allà la ruta de les discogràfiques.
Que també van començar per la Sony, també.
Una mica il·lusos, també, però bueno.
Bueno, oye.
Sony, Emmy...
Vale, music i ja està.
Bueno, però tot així, bona acceptació, no? De la maqueta?
Sí, sobretot els locals d'aquí a Tarragona la gent sempre ha sigut receptiva
i almenys et diuen que l'escoltaran i si l'han escoltat sempre et diuen que ha estat bé
i que estan... Bueno, que no els importa que toquem allí, vaja.
Quants concerts porteu?
El que vam fer l'últim va ser el número 15, que els vam estar comptant i vam veure que era el número 15.
Déu-n'hi-do, dos anys, 15 concerts? Un per més o cada dos mesos, no? Com a mitjanes?
Sí, però és que també tenim algun mes que n'havíem fet uns quants, allò, seguits.
Però tenim ratxes, hi ha ratxes que no en fem ni un, allò, estem mitjans sense...
I després tenim una bona ratxa, però bueno.
En l'època d'exàmens no hi ha concerts, no?
No, en l'època d'exàmens no hi ha, però és que a l'estiu tampoc.
Nosaltres no podem tocar els estius perquè el baixista és de Canàries
i el cantant és de Barcelona i també amb la carrera i això sempre està una mica emmerdat
i doncs a l'estiu toquem molt poc.
I a l'estiu possiblement és quan tindríem més opcions per tocar ni que fos...
A la festa major.
Allò entre Paquitos Chocolatero, no?
Exacte, i Bisbal.
Gust, versionen, Paquitos Chocolatero.
Primícia.
Escolta, i a nivell de concursos, que també és una bona manera de fer-vos,
doncs d'arribar en algun lloc, com ho tenim, el tema concursos?
Bé, l'últim que ens van apuntar va ser l'última edició del DO,
de la nomació d'origen, i bueno, vam tenir l'opció de tocar el Passeig de les Palmeres
i després vam tocar el cau, bueno, com a concurs té coses bones i coses dolentes...
Però ara no entrarem aquí.
Ara no entrarem.
Ara, a la discòrdia, millor no tocar-los.
Temes escabrosos.
Millor deixar-los.
I ja ho he comentat abans, que també tenim l'experiència que ens vam apuntar
al concurs d'aquella emergència, que és més a nivell europeu, no sé si internacional també.
Sí que ho és.
El que passa que allò estava enfocat d'una altra manera i...
No, no l'hi demanem a ningú, no l'hi recomanem a ningú que ja s'apunti perquè...
Evidentment.
Per què?
Perquè va ser una mica com comprar-se la fama, saps?
Tot funcionava molt, que si venies tantes entrades, doncs podies classificar-te o no,
tot depenia d'això.
Era un... vam veure que es movia tot per... bàsicament per diners i va ser una cosa...
El concert va estar molt bé i tenia molt bon record, va venir molta gent i...
Molt bon record, però el que va venir després, que va ser tota la trífulca de...
Sí, vam veure la part fosca de la música perquè allò era...
De fet, m'assembla que demanen 60 euros per inscriure-se, no?
Sí, inscriure's.
Però això és el principi només, eh?
El principi del...
Sí, sí, és que tinc alguna referència d'això.
Sí, el problema és... i després te demanen per cada entrada que vens, són 7 euros i mig.
I clar, 7 euros i mig, on vas a demanar aquest preu per una entrada per grups desconeguts,
per molt amics que siguin, els ensenyes a aquesta entrada i mai més els tornes a veure.
A recte final d'aquesta entrevista amb Els Gurs,
una formació d'aquí de casa, entre Reus i Tarragona.
Sou de Tarragona o...?
Sí, a la Ui, jo som de Tarragona.
D'acord, i ja heu comentat, no? Els altres components de Barcelona, Canàries...
Sí, veniu.
Estudieu a Reus...
Ells estudien a Reus, jo estic aquí a Tarragona...
Una mica de tot.
Bueno, tu ets jo psicòleg, ja, no?
Sí, psicòleg a l'atur.
Un més.
No se sap mai.
I les lletres són psicològiques, medicinals?
Bueno, les lletres són molt difícils de saber del que van perquè el Ramon fins fa poc,
el Ramon el cantant fins fa poc no ens es va deixar, no les va compartir amb el grup
perquè considerava que era una cosa molt personal, però les lletres van...
Bueno, què vols que et digui?
Són temes personals seus, són experiències seves i...
Bueno, de noies, històries aquestes, suposo.
Sí, sempre...
Sempre giren sobre el mateix, sí.
Amunt de la música, és així.
Exacte.
Som difícils d'entendre, però sempre van sobre aquests temes.
Quina etiqueta us poseu?
Quin tipus de música feu?
Quins referents musicals teniu?
Hosti, és que...
Dins del rock és difícil, no?
Ticar-se una mica, però...
Un grup de rock and roll no ho som, perquè el rock and roll nosaltres ho veiem com una cosa més clàssica.
Nosaltres tenim l'etiqueta de rock perquè és música amb guitarres i amb la formació bàsica baix-bateria.
Tenim grups de referència, però tipus de música tampoc, no?
Bueno, el tipus de música...
Que es munteu normalment?
Bueno, el...
Bastant variat, però tots tenim més o menys amb les influències, no?
Radiohead, sobretot, Jet Buckley també, Mews...
Sobretot als dos guitarristes els agrada molt, sobretot el món del rock alternatiu, del grunys,
que ja no és música que es faci molt actualment, sinó més del...
De mitjans dels 90 o alguna cosa així, el baixista té influències, sobretot del funky, li agrada molt
i a la manera de tocar a Sebas es nota molt, perquè sempre està intentant aplicar coses del funky al grup.
I jo, m'influències de tot, perquè també m'agrada el rock alternatiu...
Rock progressiu, una mica de tot.
M'agrada el rock progressiu, m'agrada el metal...
Tots tenim influències similars, i l'estil del grup, doncs si li vols dir rock alternatiu, doncs digue-li així,
si li vols dir grunys, digue-li...
Però bueno, és una música que no és directa.
No és classificable.
S'ha de viure amb un directe, la potència que té gust.
Millor que no.
Que sou molt canyeros en directe, o què? Com és un directe dels gusts, pel proper que ens trobem?
Passant l'estiu ja?
En principi, bastant sorollós, en principi.
Això està assegurat.
Però intentem donar el màxim als directes, no?
Sí, en principi, els directes, la veritat és que ens van costar bastant,
perquè portàvem poc temps tocant, i ens van precipitar a l'hora de gravar,
i bueno, ja us ho hem explicat, va ser tot per anar ràpid,
però jo crec que a mesura que hem anat avançant, sobretot els últims concerts,
han anat bastant bé, i el grup, a part de sonar contundent, quan ha de sonar, doncs...
Hi ha qualitat, no, David?
Hi ha qualitat?
No estava parlant de qualitat.
No, que no.
Estava parlant de...
Un món mataria un grup sempre a cap amunt.
Sempre bé, no?
On podem trobar aquesta maqueta?
Bueno, la maqueta, bàsicament, es pot trobar a través dels components del grup,
perquè no hem conceditada ni res, vull dir...
I com us podem trobar, vosaltres?
Doncs bueno, tenim una web, no?
Teniu el que va fer el David mateix.
Sí, amb pocs medis, però bueno, la web pels fans, pels escassos fans, i bueno, tenim una web que és a les tres dobles ve baixes, punt goosemusic.tk, goosemusic és G-O-O-S-E, i després music.tk, i bueno, allí tenim una mica de tot.
Tot contacte, les lletres, cançons, fotos, de tot.
Sí, si algú vol contactar a través de nosaltres, per el que sigui, que ho dubto, doncs...
Algú managirà alguna discogràfica que ens estigui explotant, no?
Exacte, que vulgui treure pasta a la nostra costa.
Si voleu un contacte milionari damunt la taula.
Us deixeu explotar, eh?
Exacte, el que vulguin.
Acomiada'm, doncs, el David i l'Eloi. Gràcies, Gurs.
Gràcies a vosaltres, de veritat.
Gràcies a vosaltres.
Que passeu un bon estiu, eh, tot i que separats.
Igualment.
Bon estiu.
Fina, tornes divendres amb més grups?
Fins divendres que ve.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.