perquè, clar, amb una mica la passió m'hi porta.
I, de fet, suposo que la vas conèixer després, a posteriori, no?
Però primer, abans que t'arribés a ella, com a persona,
devies conèixer la seva obra.
Evidentment, jo era molt petitona,
crec que totes les senyores més o menys de la meva època,
pensen que moltes generacions han sigut molt felices
amb els seus contes, contes de fades,
i que ens han fet reviscular molt la imaginació i la fantasia.
es venien en uns contes en els quioscos que es deia Azucena,
i el meu pare cada diumenge em comprava aquest conte.
Evidentment, jo mai podia imaginar que arribaria a conèixer la seva autora,
la Rosa Galsaran.
Déu-n'hi-do, eh?
I uns contes que no només compraves tu, sinó gent de tot el món,
perquè les seves il·lustracions comentaves que són famoses a nivell internacional.
Sí, sí, sí.
Em sembla que era...
No voldria equivocar-me.
Em sembla que setmanalment s'enviaven 300.000 ejemplars a Sud-amèrica.
O sigui, és conegudíssima a tot arreu.
Ara, aquesta senyora, la Rosa Galsaran, ja podem dir que és una senyora,
té 80 anys, comentaves, no?
86.
86.
86, sí.
I era allò de vinga, va, portem-la i fem l'exposició a l'homenatge, no?
Sí, perquè pensa que és una dona que ha rebut homenatges arreu del món,
i evidentment a Catalunya, per suposat.
Però a Tarragona encara no l'hi havia fet.
I un dia parlant amb la nostra tinent alcalde, Maria Mercè Martorell,
doncs em va dir que si la coneixia.
i dic, com i tant, perquè és molt amica, m'hi va dir, doncs la portem a Tarragona,
que li hem de fer aquest homenatge.
Crec que aquest homenatge se'l mereix,
i crec que el millor homenatge que li podem fer demà,
quan assistim a la Casa Castellarnau a les 7 de la tarda,
és donar-li el nostre amor i el nostre carinyo,
un gratitud de les hores magnífiques que ens ha fet viure amb aquestes generacions.
La seva obra la veurem ja, bé, molta gent ja l'ha vist, evidentment,
però la podrem veure exposada a la Casa Castellarnau fins al dia 2 de maig.
A part de la seva obra, però, com és ella com a persona?
Ella, mira, ella es va criar en una fàbrica de xocolata,
perquè el seu pare regentava aquesta fàbrica,
i jo crec, i sempre l'hi dic, personalment sempre l'hi dic,
Rosa va esgafar la dolçó d'aquesta fàbrica,
perquè evidentment és una dona carinyosa, entranyable, dolça,
és que ho té tot, vull dir, és un encant com a persona, és un encant.
I, a més, una dona com a mínim curiosa,
perquè, clar, a l'edat que ella devia començar a dibuixar,
que hi hagués dones que publiquessin,
i que els seus dibuixos no devia ser gaire comú.
No, i a més, demà explicarà moltes anècdotes que ens faran riure,
degut a la censura de l'època,
saps que ella editaven en un moment en què l'Espanya era molt gris,
malauradament, i tenia moltes traves,
més pel fet de ser dona, fins i tot al començament,
ella havia de signar amb un pseudònim,
no podia signar amb el seu nom de dona.
O sigui, les traves van ser enormes.
I, entre altres coses, he de dir que molta gent la recordarà,
que va fer tots els dibuixos del llarg matratge,
la pel·lícula Garbancito de la Manxa.
Està fet per ella, també.
I això, doncs, vull dir, li va portar molts problemes,
però, com que és una dona, doncs, molt dura,
és una dona que està preparada per tot.
Vull dir, ella va seguir endavant pel fet de ser dona,
i perquè volia treballar i fer el que ella volia, evidentment.
Què està fent actualment, la Rosa Galcerà?
Actualment, doncs, segueix en el grup del Seminari d'Investigació Poètica,
en el qual jo hi pertanyo, també,
i aquí és arrel d'on jo la vaig conèixer fa uns quants anys.
És una gran poetesa, a més a més que pinta quadres,
vull dir, és que és tota una artista complerta, no?
I, aleshores, el que fa ara, actualment,
és pintar alguns dibuixos i després escriure poesia.
Ja té uns quants llibres editats, també.
A més a més, el 1997 li van concedir el títol
de mestre en gaire saber, que crec que això ja són paraules majors.
Déu-n'hi-do, doncs, faltava, eh?,
que passes per Tarragona per fer-li un homenatge com Déu mana.
Què li fareu? Li entregareu alguna mena de placa? Com anirà?
Bé, crec que se li entregarà.
Suposo que sempre se li entrega el llibre,
el famós llibre de la Tarragona romana,
que crec que s'ho mereix, no?
I se li entregarà el ram de flor,
se li donarà la gran ovació carinyosa del públic que s'esteixi
i, sobretot, se li donarà l'amor dels tarragonins,
que ella, evidentment, està molt emocionada
perquè a Tarragona havia vingut, però no per aquest motiu, no?
I, com sempre dic,
els homenatges s'han de fer en vida i no pas en mort.
Doncs aquí la tindrem, eh?, molt viva.
La Rosa Galzara en persona serà demà a les 7 del vespre,
ho recordem, a la Casa Castellarnau,
per una banda, per inaugurar una exposició de la seva pròpia obra.
Per cert, quin tipus de pintures podrem veure, de dibuixos?
Hi haurà els contes de Zocena, evidentment,
n'hi haurà d'altres que ella també va treballar per altres editorials,
després portades i llibres n'ha fet moltes,
Crismes,
inclús en l'època de Ferrandi ella era una de les altres,
després també les postals aquelles
que enviaven els soldats a les núvies,
després calendaris,
en fi, hi ha un petit recull perquè tot,
evidentment, és impossible portar-ho.
Però, bé, una petita representació sí que la tindrem.
Doncs ja ho sabeu, l'obra de la Rosa Galzara
fins al dia 2 de maig a la Casa Castellarnau
i especialment demà dissabte, a les 7,
convidem a tothom que vagi cap allà per veure-la en persona.
Sí, jo els convoco tots els tarragonins
perquè li donem aquesta manifestació carinyosa
i molt particularment a aquelles persones
que han gaudit de la seva obra,
si la volen conèixer personalment,
demà la tindrem a les 7 de la tarda.
Molt bé, doncs, Gòria Ganga, moltes gràcies
per venir-nos a parlar d'aquesta senyora.
Que vagi molt bé demà.
Gràcies.