Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La notícia, doncs, amb més que notícia, va ser un apunt anecdòtic al final d'aquesta roda de premsa, ja us diem per valorar Santa Ticle.
Jo crec que n'hauríem de parlar àmpliament més endavant, que ens tinguessin quins punts de valoració han tingut en compte, però vaja, l'alegria ja va saltar.
Els inc, que no només són molt bons músics, com de fet tothom que participava en el DO Tarragona, sinó que són uns amics de la casa.
I per altra banda, a part de la notícia del guanyador del DO Tarragona, es va deixar anar un altre musical, Sprinters.
Els Sprinters han estat distingits aquest any, i jo diria que com a cosa excepcional, amb una menció especial, que la veritat va anar tan ràpida la cosa que ni ells ni nosaltres sabem ben bé què vol dir això.
Però és una bona notícia, una menció especial sempre ho és.
Jordi Vendrell, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I ara ho comentàvem amb el Jordi, no? Allò, però que ben bé una menció especial? Què vol dir? La sensació que teniu és bona, almenys, no?
Sí, home, la sensació és bona. El que passa és que, de fet, els vostres companys de Tarragona han sigut qui ens han informat de la menció especial, però molt clar, tampoc tenim el que és, però benvingut sigui.
A nosaltres ens passa igual, eh? Hem estat remenant, hem agafat els papers. Clar, la roda de premsa en realitat ahir no era, ben bé per això del DO.
Es va dir de passada, jo suposo que en els propers dies ja s'informarà més àmpliament. Però vaja, menció especial concretament pel Jordi, l'Adrià, el Dito i l'Elias, que escolta, sort que va tornar de Mèxic a punt, no?
Sí, sí, va arribar amb una setmana d'antelació, però bueno, cap problema i al final es va poder ser un bon concert.
Com us va anar, precisament? És que els entrevistàvem els sprinters abans del concert, aquest de Santa Tecla, el concert que els havia de donar aquesta menció especial,
i ens comentaven això que un dels seus components, l'Elias, estava a Mèxic i que bueno, estaven esperant que arribés.
Com us va anar al final el vol?
Bé, bueno, va ser, sota el nostre punt de vista va ser un molt bon concert, a més va haver molta, molta, molta gent i bueno, ho vam agrair.
Bueno, primer de tot volíem felicitar el Zinc també, de part de tots els sprinters, perquè...
Enhorabona.
Enhorabona a tots.
Felicitades.
Felicitades, tens els companys per aquí.
Els tenim aquí, sí.
Que sou tots?
Sí, sí, som tots.
Ah, que gràcies.
Un moment, que ara tapar-ho l'Adrià i segueix ell parlant.
Ah, mira, perfecte.
Hola, bona tarda.
Hola, Adrià, bona tarda.
Què tal?
Bé, te'n recordes que vam estar parlant allà a la Rambla, no?
Sí, jo i tant.
Jo, francament, ja no me'n recordo de les vostres cares, eh?
Bueno, tant se'n va.
Perquè va passar tanta gent, però escolta, he tornat a escoltar l'entrevista i dic, sí, aquells eren aquests tan simpàtics.
Bueno, millor que no te'n recordis de les nostres cares.
No, home, no, no.
No, el que passa és que el que farem, perquè ara ha sigut així, us hem agafat una mica ràpid,
però el que farem serà convidar-vos tranquil·lament a tornar-nos a veure les cares de nou.
Moltes gràcies.
Però tots quatre, eh? Tots quatre.
Molt bé.
M'estava explicant el Jordi com va anar el concert, que vosaltres volíeu que fos un concert, pel que dèieu, molt participatiu.
Vau quedar contents? O és allò que al final del concert a vegades dius ui, que malament?
Quina sensació vau tenir al final?
No, no, nosaltres vam acabar, la veritat és que molt satisfets de la nostra actuació i de la resposta del públic,
que es va comportar de meravella, la veritat.
O sigui que, sí, tot perfecte, la veritat.
Sí, sí.
Recordem que els sprinters són de Tarragona, tot i que la vostra bateria ve una miqueta de més lluny de Castelló,
però vaja, podem dir que esteu aficats aquí a Tarragona.
Fa només un anyet, més o menys, que esteu junts com a sprinters,
i comentàveu que vau començar, vau fer el vostre primer concert el novembre passat.
Sí.
A arribar a imoldre, no? Perquè, vaja, que hàgiu sigut distingits amb una menció especial al DEO,
la primera edició que us presenteu, està bé.
Home, arribar a imoldre, sí, però, home, hi ha moltes hores de treball al darrere, vull dir que...
Jo crec que m'ha nascut, també, però, bueno.
Hores de treball que algunes d'elles s'han materialitzat en els concerts que fèieu periòdicament, recordem-ho,
al bar de Torredembarra, no sé, i que me dèieu a l'última entrevista que, bueno,
que potser era una mica exclusiva i tal, però que hi havia la possibilitat que continuéssiu de residents al, no sé,
Ho sereu ja o no?
Doncs sí, precisament aquest divendres tenim la primera actuació, ara de tardor, al bar musical, no sé.
Vull dir que convidem a tothom que, si vulgui passar, eh, doncs, mira, a disfrutar d'un bon concert.
I serà cada dues setmanes, ens trobareu allà, al no sé, a Torredembarra.
A partir de quina hora?
A partir de les 12, potser, sí, a partir de les 12 aproximadament, sí.
Doncs mira, un bar en plan d'anar a prendre alguna coseta, no?, suposem que bastant tranquil,
i vosaltres allà tocant, al bar, no sé, de Torredembarra, aquest divendres a les 12,
els sprinters, si voleu pagar una ullada d'hivern, que són aquests xics, i cada 15 dies.
Bueno, escolta, que et passo al Dito, que vol saludar, vale?
Sí, que no he parlat amb ella encara.
Vinga, et passo al guitarra, al Dito.
Gràcies.
Vinga, adeu.
Adéu, adéu.
Bona tarda.
Dito, bona tarda, que tu estaves a Lleida.
Sí, estava a Lleida, perquè estigues a Lleida, perquè estigues a Lleida,
que havia començat la setmana passada, i he vingut ara per l'assaig,
i res, m'han comunicat això, que ens havien dit, això de la menció d'Ullord,
que una mica perduts tots, però bueno, ens han dit això, no?
Bueno, Dito, tu estàs estudiant INEF a Lleida.
Estic estudiant INEF a Lleida, sí.
Sí, que estàs catxes.
Bueno, catxes encara no, això és un procés que ha d'anar a poc a poc, no?
Però bueno, diguem que pel matí estic allà a la facultat,
i per les tardes poso la guitarra tot el rato, no?
Tu ets el guitarista, doncs?
Ho convino una mica, diguem?
Ets el guitarrista, doncs.
Bueno, entre l'Adri i jo ens ho combinem amb les cordes, sí.
Molt bé.
Dito, recorda'ns, home, una miqueta quines peces toqueu,
i bàsicament quines versions, quines influències teniu?
Què veurà la gent divendres al no sé?
Què podeu trobar divendres al no sé?
Nosaltres som un grup que sempre odiem,
tenim principalment influències dels 60-70,
molt de Beatles,
a veure, cada membre té les seves influències,
però cadascú aporta una mica, no?
Principalment Beatles, així,
però versions que fem, doncs versions que diríem que són,
doncs, com nosaltres diem a vegades, temazos universals, no?
Per a la gent que li agrada música d'aquests anys,
serien Beatles, Bob Dylan, coses de blueseros com Stevie Ray Bogan,
i temes així coneguts, que la gent coneixerà, vull dir, coses així.
Molt bé.
I després temes nostres,
temes que hem introduït a molts concerts,
com són, com tu vas, Seven Days, Overdouse,
Take Time, If I Cult,
i un seguit de temes nostres, no sé, anem combinant.
Depenent del concert,
escollim si ho fem una mica més suau, una mica més dur,
tenim una mica de, diguem,
diversos tipus de repertori.
I una cosa molt curiosa que ens explicaven els teus companys
a l'última entrevista que vam fer,
és que en aquestes actuacions, el no ser,
la gent, com que veu que toqueu versions,
us demanen, us fan peticions musicals,
amb la qual cosa vosaltres aprofiteu per improvisar.
Sí, sí, a vegades és curiós perquè et demanen de tot,
des d'una versió que toquis algú dels dors fins a la farfuela, no?
No, no, això no,
però demanen, doncs,
això des dels dors fins a...
després hi ha una penya de petlla i d'alta fulla
que sempre ens demanaven red coxilipers,
un dia vam tocar així,
però és divertit perquè a vegades de nit
acaba allà, no sé, amb improvisacions
i que cadascú no sap com acabarem al concert.
A vegades acabem tocant una de les tristes
que més o menys ens sabem
i la gent allà hi poscoreando, saps?
Ens ho passen bé,
que és la finalitat d'això, no?
Molt bé.
Doncs, Dito, si et sembla,
tens l'Alias per aquí?
És que és l'últim que falta allà?
Sí, la tinc per aquí.
Vinga, t'ho passo.
Vale?
Vale.
Gràcies, guapo.
Vinga, fins ara, bona tarda.
Remetem ja l'entrevista amb l'Alias.
Hola, bona tarda.
Hola, Alias, que ets al bateria, tu?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I ja has tornat a Mèxic?
Uau, sí, com ho saps, això?
És que a mi m'ho expliquen tot.
I jo, doncs mira,
no és que tingui bona memòria,
però he recuperat l'entrevista
que els hi van fer l'altra vegada.
Es van xivar de tot, eh?
Que el dit que estava a Lleida,
que tu estaves a Mèxic,
que vas anar per vacances.
No, no, no,
que vaig anar a ajudar
i a xiquets i, bueno,
també una miqueta de visita,
però també a ajudar.
I és que estàvem amb molta diferència
de la societat que hi ha aquesta.
Però amb ganes de tornar o què?
Home, sí, sí,
perquè ja em van dir
que tenia un concert i això
i va ser la meva estrena
i va ser molt especial,
de veritat, va ser molt especial.
Molt bé.
Alias, estàs content
per la part que et toca
d'aquesta mansió especial?
Sí, sí, sí, molt content.
A més que ha sigut
una cosa que hem treballat
i que estan aquí
aquests fent el tonto
i ens van fent riure.
No, la veritat
és que ha sigut molt especial
també per a nosaltres.
Tot i que ens feia il·lusió guanyar,
però volíem felicitar
també els cinc
que s'ho van currar també molt.
Els vau veure en directe?
Sí, sí,
el que passa és que
com tocaven
just abans d'anar a nosaltres,
nosaltres estàvem preparant-nos,
llavors no va ser
un concert que vam
veure sencer,
però sí, sí que ho vam sentir.
Doncs, Alias, mira,
jo crec que ara ja,
amb aquest bon auguri,
que és aquesta mansió especial
del DIO Tarragona,
podríeu acabar
la Sagrada Família,
que van dir, no?,
van dir els companys
que teníeu la gravació
a mitges,
que no hi havia manera
d'acabar-ho.
Sí, sí,
estem ara
volent acabar-la,
però el pròxim mes
o dins dels dos mesos
s'acaba ja la gravació
i poder començar
a ensenyar-la
a més gent
que pugui sentir
la música que fem
i com ens ho passen,
com ens ho passen molt bé.
Molt bé.
Alias, així d'entrada,
el primer concert que teniu
és aquest divendres
a la Sala Nocer
de Torredembarra.
Teniu algun altre bolo previst?
Bueno, aquest divendres
i cada 15 dies,
que no és poca cosa, no?
Però teniu algun altre concert previst?
Sí, anem de viatge a Òscar,
tenim un concert
a Sabinyanigo,
un poble d'Òscar,
i bueno,
també hi ha altres concerts
que estan previstos,
però bueno,
sobretot el Nocer,
ara de primera cosa.
Molt bé.
Doncs, Alias,
en fi, felicita
a tots els que han passat per aquí,
el Jordi i l'Adrià
ha dit tot ho mateix.
Moltes felicitats
per aquesta menció especial
que ja et dic
que haurem d'ampliar informació
i saber què significa.
Sí, ja ens explicareu.
És molt fort.
És que ja et dic,
va ser una mica notícia
així de passada
i naltros ràpid
vam agafar el telèfon,
però no pateixis
que segur que...
Vaja, almenys és una cosa bona.
Sí, sí, sí.
Sprinters,
moltes felicitats.
Escolta,
i queda dit, eh?
A la mínima que tinguem ocasió
us convidem
i ens veiem les cares
aquí a l'estudi.
Això va, això.
Vinga, moltes gràcies.
A vosaltres.
Adéu, adéu.
Adéu, bona tarda.