Fins demà!
Callant, callant com sempre, deixant passar les serrades, tu creus que hi pots fer un gran canvi, però no pots fer el primer pas.
Demà serà el teu dia, demà tot canviarà, i digues la seva, però no pensis i digues la teva.
Ah, ah, ah, ah.
M'encats, m'encats de paraules posats.
Aquesta gent que esteu sentint ara mateix són la ràbia acústica.
Es tindrem de doblete dins de les festes de Sant Magí.
I a més a més, ells tindren una tripleta, ja m'ho explicaran,
perquè a banda de les dues actuacions de Sant Magí tenen una altra més a la banda del callar.
Així que és d'aquelles coses que dius, o no et surt cap bolo, o de cop i volta et surten tots i gairebé a la mateixa.
I a més, avui tinc la sort de gairebé tenir tots, dic gairebé, perquè només en falta un, de la gent de la ràbia acústica.
Companys, molt bona tarda, estigueu benvinguts.
Bona tarda.
Bona tarda.
A veure, a veure, presenteu-vos allò, amb el 1 o tal, amb el 2 o es qual, vinga.
Amb el 1 tenim, aquí jo soc...
O fem una cosa, tu presenta un i que l'altre es presenti l'altre, així...
Davant meu tenim, no el podeu veure, però és el Bernat Mateu, el nostre pianista.
A veure...
Una gran persona.
Alguna cosa més que afegis sobre aquest pianista, Bernat?
Doncs que toca molt bé.
Molt bé.
Bernat, et toca a tu, a qui vols presentar dels companys?
Aquí a la meva esquerra tenim el David.
Bona tarda.
Que és un gran baixista.
Aprova, t'aprova, que si no ens sentirem.
Un gran baixista.
Un gran baixista.
Això de gran, sí que soc gran de volum.
Gran de volum.
Gran de l'Ossaya.
Vinga, com vany, baixista.
Doncs jo davant meu tinc el Quimet, que és un noi que és molt simpàtic.
Això ho diuen.
I que canta i toca la guitarra, també.
Això ho diuen de mi.
I canta bé, eh?
Sí.
Sí, sí.
Oh, oh, oh, oh.
S'hauria de veure, això.
Ara ho tens una mica complicat.
La dreta i esquerra et queden dos, eh?
Jo, doncs a l'última posició...
No, no, penúltima, que ens queda un, eh?
Penúltima, penúltima.
Penúltima, penúltima.
Ostres, veritat.
No, per això t'ho diria, tens la dreta i esquerra, eh?
Llavors, a la penúltima tinc el Gerard Alvareda a la bateria.
Ja.
Ell és una gran persona, un paio d'aquells.
Que normalment és el que menys es veu.
Que és el que menys es veu, però...
Sempre és el problema, quan fan fotos sempre falto jo.
O estàs darrere d'allò de tota la bateria i qualsevol et veu?
Claro.
Aquest és un problema.
Ja saps que et toca, no?
Bueno, i per últim hi ha l'Adrià Boix, que és el guitarra solista, i com ve ha dit ell,
és un bon guitarrista.
Ja per seguir una mica entre tots, doncs...
I ara m'heu de presentar el que falta, això mateix.
Presento jo, que és el mon germà.
Ah, és el teu germà?
Llavors no que et queda en família, que ho diràs tot bo.
No, no, no, no.
No, però llavors vinga, vinga, toca, toca, digues, digues.
No, és un saxofonista que es diu Javier Boix, com és lògic.
Sí.
I, bueno, hi toca el saxo i diu, fa el que pot.
No, com tots, com tots, com tots, com tots.
Home, és que sí, això, no?
Sempre si us pudeixessin fer més, bueno, la que li haria, o vosaltres, eh?
A més, el que dèiem abans, triplet arbitral teniu, eh?
Sí, sí, sí.
No?
Sí, sí.
Teniu dues línies i un arbitral.
Després d'un estiu tranquil·let, ara ens vénen tres concerts de cop,
del divendres al Catllà, dilluns a la plaça del Rei,
i dimecres amb el Festival de la Chartres, que organitza l'Associació de Músics,
i, bueno, venen així de cop tots alhora, però, bueno, ja, ja, alguna cosa farem, a veure.
Per això ja venia també gràcies a aquell concurs que vau guanyar...
O no té res a veure, o encara han de sortir moltes coses, encara ha de donar molta guerra, la ràbia que us fica.
Sí, sí, sí, sí, i tant.
Bueno, esperem, esperem.
Esperem, esperem.
A veure, a veure, el Catllà serà el dia 16, si no recordo malament.
No, el 13, el 13.
El 13, perdó, aquest divendres.
D'acord, d'acord. El divendres, dia 13, al Catllà.
A quina hora se sap el lloc? Ho dic perquè la gent quan vagi, ja que vagi al puesto.
Serà a la torre d'en Guiu, a les 11.
A la torre d'en Guiu, a les 11.
A la torre d'en Guiu, a les piscines.
Tindrem les piscines, ens farem unes remulladetes.
O abans o després, no?
Per allò de remullar-se abans per la història d'anar frescos pel concert, o després?
Millor després.
Després, no?
O si no, abans i després.
També, també.
I després hi ha una bona convidada, no?
Que esperem que la gent de la torre d'en Guiu s'enrolli.
Una bona convidada i vinga.
Que es disfruti una miqueta el concert, a l'aire lliure, al vespre, i després tots cap a la piscina.
Molt bé.
O si no, a ballar les festes majors, que són les festes majors del Catllà, també.
També, també.
I després s'arriba el dissabte i el diumenge a descans, allò que dius, anem a agafar força, anem a agafar energia, perquè arriba dilluns.
El dilluns, el gran concert.
I això de començar, perquè vosaltres sereu els que començareu d'alguna manera.
Sí.
El primer concert de les festes és el vostre i els que vol bevà, però clar, sou vosaltres qui trencaureu el gel.
Home, no n'hi ha gaire més aquest any.
No, no.
Aquest any no hi ha concierto, pues...
No, no, estem una miqueta de dir-te del punyó, eh?
Ja estem contents d'obrir.
Oh, i tant.
No ens ho esperàvem, és allò que ens van dir, ei, vosaltres.
I nosaltres ens van dir, nosaltres?
I ens van dir, sí, sí, vosaltres.
I ens vam quedar, ah, doncs val, i ens va agafar per sorpresa.
Però sí.
Però que ens van trucar així, en plan, vinga, anem a veure si...
No, a veure, té una història.
Ah, ah, ah, vale, vale, vale.
Nosaltres ens vam presentar al Deó, a Tarragona, i no sé què va passar, doncs que no ens van escollir.
I que nosaltres, com séssim, sempre diem, pot haver grups millors que nosaltres, i bueno...
Com n'hi ha.
Com n'hi ha, com n'hi ha, com n'hi ha.
Amb la música no hi ha ningú que sigui el millor.
I que llavors resulta que el Carles Sala, doncs va dir, hòstia, com pot ser que la Ràbia Acústica, un grup que ha guanyat un concurs...
d'un premi especial, del Zona Nou, com pot ser que n'hagin entrat.
I va dir, com que els agradaven, doncs van dir, doncs, facin de grup taloners que avui va, va.
Ai, molt bé.
Dilluns.
Doncs mira, una cosa per l'altra, no?, que sempre s'agraeix.
Sí, sí, i tant, i tant.
I el que dius, mira, hem pensat en nosaltres, i...
Que bé, que bé.
I la festa de la Xar 3, amb la gestió de músics de Tarragona...
Allí ja ens sentim més amb família, allà encara.
Si ja si el dilluns toquem a casa, si el dilluns toquem a casa ja se sentim amb família, encara el dimecres se sentirem més.
Ja, perquè és un lloc que recordem que l'Associació de Músics vol pels músics.
Pels músics de Tarragona, un any més reivindiquem l'espai multicultural.
Són pesats, però ho hem d'aconseguir. Tart o d'hora ho hem d'aconseguir.
Si no, avui, demà o quan sigui.
I per aquests concerts com es presenta la història? Teniu moltes cançons noves?
Penseu de fer, doncs, una miqueta de...
El concert de la Xar 3, igual com el del dilluns, farem les cançons, més o menys les d'aquesta última demo que acabem de gravar.
Ah, molt bé.
Perquè, clar, això també té la història passada del guanyar el concurs del Premi Joves 2010, del Zona 9 i tot.
Doncs vam decidir tancar-nos per ensajar i ensajar unes quantes cançons i gravar-les.
I llavors ens presentar-les a les discogràfiques, a aquesta demo.
Per això vam demanar l'ajuda d'una persona que ens fes de productor, que va ser el Miguel Alberto, el Mac, el guitarrista...
Pressi, ara mateix president de l'Associació de Músics, però més reconegut com a guitarra dels no-lo-se.
Exacte.
I llavors li vam demanar la seva ajuda, ell va ser el qui ens va orientar, el qui ens va triar les cançons, el qui ens va ajudar molt i llavors a l'hora de gravar és una persona que ens ha ajudat molt.
I llavors és aquest treball que estem sentint ara, que és tan exclusiva, perquè ningú l'havia sentit i s'està sentint avui a la ràdio, una exclusiva.
Encara no havia sortit per cap lloc, ni res de res.
No, no, per cap lloc i és la primera vegada que s'estan sentint els temes.
És que encara no està del tot acabat.
Encara no està acabat, això només és un...
Una demo, com has dit-ho abans.
Una demo, és un pre, és un pre, encara no està acabat, falten moltes coses.
Molt bé, o sigui que encara esteu d'alguna manera en mitja feina amb aquest treball histogràfic.
I llavors el que farem a la xar 3 serà això, presentar els temes d'aquesta demo encara amb algun tema antic també.
Que els hem modificat.
Que estan arreglats de tot aquest any ensajant.
Ens hi hem posat bastant en sèrio ensajar i a fer nous temes i a preparar...
I llavors el concert fort serà el de dilluns, que el dilluns allí sí que farem tot el repertori del que hem fet fins ara.
Farem temes nous, temes antics i a veure com respon la gent.
I heu canviat molt els temes que ja teníeu?
Oi, perquè clar, vosaltres aneu creixent, clar, i la música també a vosaltres us agraden nous gustos, nous grups,
surten d'altres coses que també aneu sentint.
I clar, segurament que la música també varia depenent de com vosaltres aneu avançant, no?
Sí.
Heu notat vosaltres també aquest canvi com a...
Hem fet més sòlides les cançons.
A veure, com es fa això, precisament?
Doncs, a veure, es fa sol, però...
Sol, sol, sol, però s'ha de treballar.
Sol, sol, solet, vine'm a veure, eh?
És individualment, cadascú, formar-se individualment i llavors formar-se com a grup.
Quan ja estàs...
Quan tu te sents capaç tu mateix, llavors t'has de sentir capaç com a grup.
Molt bé.
I llavors amb la suma dels sis components que som, doncs és el resultat de les cançons.
I assaig i molt d'assaig.
I assaig i molt d'assaig.
I moltes hores d'assaig.
I quan assaigeu, com ho podeu fer?
Perquè segur que uns treballen, nosaltres estudien.
Ara estem una miqueta allò, al rifirrafa de l'estiu, que hi ha molta gent que pot tenir,
podríem dir que vacances.
Sí, el que passa...
I sempre podem fer alguna cosa més de feina, no?
Aquest estiu li hem posat ganes.
O sigui, durant tot l'any ja portem posant-li ganes i ens vam tancar sis mesos al local assajar.
i ara el que va d'estiu, doncs, bueno, que més que res, els que treballem o no treballem,
tenim tots una mica...
O els que estudien tenen una miqueta més de vacances,
doncs hem intentat de treballar molt els temes per poder donar un bon producte.
I els temes antics que, bueno, eren antics, estaven fets fa una època,
ens hem consolidat més en qualitat musical,
cadascú m'ha agafat més nivell, perquè, bueno,
tothom vam començar sent uns...
O sigui, bueno, jo vaig començar a tocar el baix amb la ràbia, o sigui...
Imagina't.
Que no teníem...
I llavors, a poc a poc, vas agafar una miqueta més de pràctica
i de...
O sigui, d'agafar els temes més per la mà.
Es nota molt que ara ja teniu...
Que tots col·laboreu més.
Sí.
El que dius, abans, normalment, hi havia un que portava el pes,
entre cometes, cantant, allò que dius,
doncs feia més les lletres o feia més la música i ara...
No, ara és més de tots.
Ara la feina és més de tots.
O sigui, el que té una idea la posa en comú,
la preparem, la treballem
i, si ens agrada a tots, doncs la tirem endavant.
El que no ens agrada, doncs, s'intenta agafar una altra idea.
Hi ha votacions, no?
A qui li agrada aquesta idea?
Tot aquest any que hem tingut postconcerts,
perquè ens ha donat pas a ensajar més, també.
Sí, després de guanyar el premi, vam decidir gravar la demo,
tancar-nos al local per ensajar,
i llavors, que ens sortia un concert,
doncs, havia de ser molt important per sortir a tocar.
Llavors, això de fer pocs bolos també ens ha donat pas a ensajar molt.
Una pregunta que us vull fer cadascú personalment.
Què va representar, jo, que us truquessin del Solanou
i diguéssiu, ei, que són els guanyadors d'aquest premi de 2010
i tal i qual, com els joves...
Que no ens ho creiem.
No, no.
És que no ens ho creiem.
No ens ho creiem.
Perquè, clar, perquè el primer que vam fer, bueno,
això, doncs, mirar-ho a la web o mirar...
I, clar, és que quan ens van dir que...
No, no, és que no ho pot saber ningú,
ni la premsa no ho pot saber ningú,
només ho sabeu vosaltres.
Diu, tal, dieu d'estar a la sala de biquini
i allí us donarem a conèixer, us donarem el premi,
sortireu als mitjans de comunicació.
Diu, però sobretot que no ho sàpiga ningú.
Clar, nosaltres, allò, amb les ganes de dir-ho tothom,
eh, què hem guanyat?
I no ho podíem dir, estàvem amb els nervis.
I és allò que vam arribar a la biquini
i ens vam trobar amb tot allò,
i vam dir, ostres...
Però som nosaltres, eh?
Som nosaltres i tot això és per nosaltres,
que gran que és tot això.
Va ser molt de cop, va ser molt de cop.
Molt de cop, va ser.
Jo crec que, bueno, no ens ho esperàvem,
o sigui, nosaltres, bueno, vam fer el Zona Nou,
igual que, bueno, havíem participat al Gamma Rock
i altres concursos,
i de repente ens van trucar
i va ser, aneu a Barcelona a la biquini,
que, bueno, dius, de tocar, vas a un bar
o de tocar amb qualsevol escenari,
dius, anar a tocar a la sala biquini,
que, bueno, és com si haguéssim un lloc ja gran, no?
I llavors, bueno, ens vam trobar allà,
nervis, vam trobar, bueno,
un munt de gent que llavors t'acollivien una miqueta, no?
Però, bueno, no,
però jo crec que ens en vam sortir bé
i, bueno, ens ho vam prendre,
com sempre ens ho prenem tot a...
A veure, a veure...
Passar-ho bé, no?
A veure com surt i passar-ho bé.
I vosaltres, què?
A veure, que els altres companys no em diuen res, eh?
No el deixen res.
A veure, bateria.
El tinc aquí, cara a cara,
el tenim en totes i no em dius res.
A veure, tu com ho vas rebre, aquesta notícia?
El va trucar el Quim,
et va trucar l'altre company, com va ser, per telèfon?
Vau esperar els assajis per comentar-ho?
No, si no me'n recordo malament,
em sembla que aquell dia
t'havíem quedat per assajar.
Llavors, quan va vindre ell,
ens ho va comunicar...
El Quim?
En principi, jo deia,
no m'ho crec.
No, saps?
Perquè, clar, resulta que, clar,
ja havíem fet la semifinal del Sona 9
i que els finalistes ja se sabien.
Clar, i ens diuen ell,
que ens han dit que hem guanyat un premi especial o no sé què,
deia,
però si hem fet les semifinals
i no ens han agafat,
a mi no m'equadre.
A veure, si anirem allà
i no serà per nosaltres,
i haurem de tornar cap a Tarragona,
a més, amb totes traços,
perquè anàveu, clar,
anàveu ja per actuar a la biquini, no?
Clar, clar, portant tots els instruments i tot,
o sigui, carregat el cotxe i cap amunt,
vas tardar amunt.
I l'actuació?
I a més, a més,
una anècdota,
van patir molt perquè
jo sortia de treballar,
que devien ser a les 8,
a les 8 i el concert era a les 9
i tenia que agafar el tren
i no arribava,
i és que no arribava,
i va ser arribar i pujar, a tocar.
I ells estaven patint.
A veure, m'estàs dient
que tu vas sortir de la feina a les 8?
Sí, i tocàvem a les 9.
8, depèn de com,
perquè els 30 tinguis,
10 minuts i arribes tard.
i que vas agafar l'Ave?
No, vaig agafar,
no sé quin tren vaig agafar,
jo vaig arribar allí,
vaig agafar els bitllets
i tenia el tren ja que sortia,
sortia, em sembla que a les 8 i quart o així.
A les 9 un punt,
on estàs?
Diu, estic a l'estació de Sants
que acabo d'agafar el taxi,
i vinc cap aquí,
diu, que li ha dit al taxista
que posi el cotxe 100 per hora,
diu, que no arribem,
que no arribem.
Amb els nervis i tot,
és que no cabia la pell,
va dir, no arribo, no arribo, no arribo,
i al final sí.
Però no t'ho podies demanar
una mica de festa, home,
o almenys una hora abans?
Sí, ja vaig demanar sortir una hora abans.
No, no, no,
sí, sí, vaig sortir una hora abans.
Ah, o sigui que encara es podria haver...
Encara, encara, encara,
encara ho vaig poder arreglar.
Déu-n'hi-do.
I vosaltres,
més histèrics?
Esperar a haver-hi que arribava...
Només me trucaven,
on estàs?
Començàvem amb un solo,
estic alta fulla.
Començàvem amb un instrumental.
Començàvem amb un solo.
Estic alta fulla.
Al final parlant,
bueno, David,
doncs cantes tu
i quan arribi el Quimet
ja pujarà a l'escenari
i es posarà a cantar ell.
No, home, no,
vull que sé,
retrassem una miqueta l'espectacle,
però bueno,
al final va sortir tot bé.
Que meravella.
Digues, digues.
Ah, no, jo res.
Ah, no?
Home, que s'ha col·locat
així com davant del micròfon
i que ha de dir alguna cosa.
No, però no sé,
estava pensant
quan vam tocar allí
i ho viscant
en aquella sala impressiona.
És que és la sala biquínic,
no estem parlant de...
No sé,
i a Barcelona,
que sembla un altre món allò.
Quan veus algun concert
que surt a la tele
o has anat a veure,
doncs clar,
el veus d'unes dimensions reduïdes,
però és que amb la veritat
és més gran del que sembla.
Quan estàs al de l'escenari
i la pressió de les càmeres
i de la gent...
Sobretot les càmeres
era el que més nerviós posava
i la gent,
i la gent que et mirava
i era tot.
És que era impossible
que estiguéssim allà i dalt.
És que t'atractaven...
T'atractaven la merda bé,
o sigui, t'atractaven...
Una nevera plena de cerveja.
Tenia uns càterings,
això sí,
unes neveres plenes.
A veure, a veure,
expliqueu-me, expliqueu-me.
O sigui,
que quan estàveu als camerinos...
Bueno,
quan estaven als camerinos
perquè tu, Quim, no...
Jo després, jo després.
Ah, després!
Ja et van guardar alguna cosa?
Ja et van guardar alguna cosa?
No, sí,
perquè també hi havia els altres guanyadors,
els premis,
estàvem tots junts,
el mateix camerino.
O sigui,
que vau coincidir,
amb qui vau coincidir,
ja et dius,
ostres!
Amb els Baetúria,
els guanyadors de la categoria de Folk,
amb els City Mills,
que s'ha de dir
que és molt bona banda.
Jo estava darrere
el dia al backstage
mirant la bateria
i se'm queia la baba.
I el RELC també.
Jo vine per mi,
vull demanar pel rei
aquesta bateria.
I de Cançó d'Autom
se queda en el RELC també.
Sí, sí.
Una noia que cantava molt bé també.
Molt bé.
Així barrejaven una miqueta
de fusió de tecno
amb noves músiques,
una miqueta
amb una veu d'una noia
cantautora fantàstica
i bé.
Però molt bé,
la gent molt simpàtica
i entre nosaltres
molt d'apollo
perquè tots estàvem
amb el mateix,
tant els City Mills
com els Baetúria,
havíem compartit escenaris
i jo per exemple
a Baetúria coneixia
gent del grup
d'haver-los vist
en altres llocs
anant de concert
i et trobes allà
i dius
estem tots amb el mateix.
Tots posant-nos amb el mateix.
Imagina't la casualitat
que em vas trobar
una cosina meva
a la sala bikini.
Tota la família.
Jo li vaig dir
què fas aquí?
I m'ha de dir
i tu?
Perdona guapa,
jo toco, eh?
Jo li vaig dir
i m'ha de dir
no, és que surto un munt
que ha guanyat el preu
amb els Baetúria.
Molt bé, molt bé.
Que siguis petit a Terramona.
Doncs sí, eh?
Perquè el món
es pati moltes vegades
i te n'adones
precisament quan passen
coses com aquesta, no?
Bé, he vist que
allò
us va agradar moltíssim.
Jo crec que encara
ho teniu aquí
al pensament, no?
Una cosa que com...
I ara esperem
que el concert
de la Passa al Rei
sigui igual.
Esperem.
Esperem que sí.
Perquè toquem a casa.
Toquem a casa
també sempre t'omple.
Ja teniu el club de fans
ja mig revolucionat
perquè almenys
les 5 o 6 o 7 o 8
o 10 fileres primeres
siguin...
O la primera.
O la primera.
Home, jo poso 10
i 11 i 12.
Jo m'haiguis continuat, eh?
Mentre sigui la primera
ja ens conformem.
Entre nòvies, amics,
família i tot.
Amb això ja...
Jo crec que ja estarem contents.
Ja fem, ja fem.
I tots entregats, no?
I tots entregats
allà cridant des del primer moment.
Sí.
Convideu-me la gent
perquè vinguin.
Perquè on han d'anar?
On toqueu aquest dilluns?
A la plaça del Rei.
Veus?
Perquè el divendres no.
El divendres on han d'anar?
A la plaça del Rei.
No, el divendres al Callar.
No la liem, no la liem.
No la liem.
El divendres a la Torre d'en Griu
més o menys allà a les 10,
quarts d'on,
que vagin aviat, no?
Sí.
Molt bé.
Serà un concertet de Terrassa
allò que per gaudir de...
D'una nit d'estiu.
Bona música, bona companyia,
bona gent.
D'una nit d'estiu.
Clar que sí.
Llavors el dilluns ja serà el concert fort.
El dilluns és el que tenim ganes
d'escarregar tota la ràbia
sobre l'escenari.
Aquí estem nosaltres.
Bé, penseu que allò és de fusta,
a veure si tota la ràbia...
No, aguanta, aguanta.
Encara la liarem.
Allò aguanta, allò aguanta.
I tindrem-vos un vídeo de primera, eh?
No.
A veure, a veure.
Convideu-me la gent perquè vingui.
Vinga, a veure.
I a Quim, tu que cantes?
Li deixem el Quim, li deixem el Quim.
És el que ha de donar tot el cotarro allà.
No.
El marxós, el marxós.
Això ho hem de dir tots.
Bueno.
Que vinguin tota la gent
i que disfrutin el dilluns.
Que s'ho passin bé.
Que vinguin a disfrutar.
Que vinguin a disfrutar
i es deixin portar amb nosaltres.
Molt bé.
I que no se n'estiguin allà a la barra,
sinó que es vagin apropant
que no mengeu, no?
No, no, no.
No.
També una mica de ràbia pública.
El Quim a vegades algú s'ha menjat, però bueno.
Un m'he menjat jo, una vegada.
Però bueno.
No, no.
Si li veu molt tranquil, no, al Quim?
Sí, no.
El que passa que jo crec que quan puja a l'escenari
i s'ha de metamofosiar-se,
ho deu fer abans de sortir,
deu posar un anell màgic o alguna cosa d'aquestes.
Sí, sí.
I no sembla a ell, no?
No, no, sí, sí que és ell, sí que és ell.
I tant que és ell.
Sí, tant dalt com fora,
sempre procurem ser nosaltres.
No, però no et passa que quan estàs sobre l'escenari
la gent està allà a sobre,
com que te sents més ple
i fins i tot a l'hora de tocar toques amb més ganes, no?
No, te sents que tens una mica més de nervi
i allò per cremar la tensió que tens
és l'únic que et diferencia una mica
de quan estàs dalt o estàs fora.
I quan la gent s'involucra
doncs et donen més ganes de tenir més ganes de tocar.
I sentir l'escalfor de la gent a baix
també t'emotiva molt.
Per això te deia que aquí és quan
com que hi ha un kit canvi, no?
No és el mateix que la gent estigui allà indiferent
que quan la gent aplaudeix
i ja està amb el grup.
Entrarem en aquesta cançó, el més segur.
O sigui, o què?
A veure, a veure.
Com es diu aquest tema?
En la foscor.
En la foscor.
Segurament serà el que donarà títol a la demo.
Ah, molt bé.
Però encara no ho hem decidit.
Això s'ha de parlar encara.
S'ha de començar.
Encara està, encara està.
Home, jo us convidaria quan ja la tingueu acabada,
allò que dius, ja està tota feita,
tota veina treballada i aquí està,
la vingueu a presentar.
Ja t'unarem.
I tant, eh?
Això també és com una de les nostres segones cases.
Ja som com de la família, eh?
Sí, sí.
Doncs companys de la Ràdio Acústica,
moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé aquests tres dies de concert que teniu,
que quan sortiu dels concerts digueu,
ostres, això ho hem d'explicar a la ràdio
i us torneu a venir cap aquí,
que esteu més que convidats.
Bé, doncs gràcies.
I de nou, gràcies, gràcies a vosaltres.
Doncs molt bé.
Bona tarda.
Bona tarda.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona tarda.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!