Vuit minutets, encara no, i seran les sis del vespre.
I teníem por, eh? Dèiem, no sé si el tindrem al telèfon durant el programa,
haurem de connectar demà. Finalment ja el tenim amb nosaltres.
Ens disposem a fer una entrevista amb el Joan Cullell.
Que no us sona, no sabeu ben bé qui és.
Doncs segur que el coneixeu més per al seu nom artístic, Pere Tàpies.
Bona tarda.
Molt bona tarda, Núria. Bona tarda.
Ja has dinat.
Ja hem dinat i hem begut. Gràcies a Déu que l'hem tingut.
Molt bé. Pere, ràpidament, perquè no tenim gaire temps.
Mira, llàstima. Què estàs fent tu ara mateix?
Doncs en aquell moment estem gravant uns programes per la xarxa de televisions locals,
des d'aquí, des d'arreus, des de Maps, que es diu Tàpies a la Carta.
Els programes de gastronomia, de cuina, no?
Bé, és una miqueta de cuina, hi ha alimentació i salut, hi ha consells, hi ha un producte.
És com un petit magazín sobre cuina.
I musicalment, amb què estàs enredat?
Bé, musicalment em van enredar.
Em van enredar ara i ja s'acaba, precisament aquest dissabte, s'acaba.
Un cèrcule que hem fet amb el circuit de l'Àsic,
que és això de l'Associació de Cantants de Cançó Catalana.
i hem fet una mica de, diguéssim, de...
De ruta, no?
No?
Sí.
Hem anat a Tuluix, hem estat a Andorra, hem estat a Girona, hem estat a Barcelona Auditori.
I tanques la gira aquí a Tarragona.
I tanques la gira aquí a Tarragona, aquí, amb un teatre d'aquí.
Al Magatzem, un teatre petitet, ideal, jo crec, per fer un teatre de butxaca.
Sí, sí, sí, que estaràs super en contacte amb el públic, perquè, escolta, és un concert acústic el que veurem dissabte?
Sí, sí, és una cosa que hi ha tàpies, la guitarra, la gorra, i l'aigua mineral i la cadira, i res més.
De fet, tu t'ho has muntat bé, perquè tu acostumes a anar amb aquest format, no?
Cosa que és molt fàcil.
Ho he portat, i bé, d'un tant en tant he incorporat algun músic,
ho he incorporat un pianista, un borrull,
ho he incorporat un guitarrista, que era el Tonexo Clà,
ara potser si això segueix, doncs potser incorporaré un brillo de músics, ja ho veurem.
Però sempre, sempre, Núria, petit format, eh?
Sí, és el que t'agrada, no?
Sí, sí.
És allò, aquella proximitat amb el públic, i tu fas cara de xerrar molt entre cançó i cançó.
Bé, sí, no, depèn, no et pensis, eh?
He baixat molt la guàrdia, eh?
Ah, sí, com és això?
Sí, ja no parlo tant, canto més i explico algunes coses,
però ja van lligades a l'espectacle.
Vas per feina.
Sí, ja van lligades a l'espectacle, sí.
Com és aquest espectacle que veurem dissabte al magatzell?
És un peretàpies amb totes les cançons de sempre, hi ha algunes de noves,
i, bueno, és un peretàpies, doncs una mica, entre la crònica, entre el sentiment,
entre l'estàlgia, entre la descripció, de tot una mica.
Cançons, dius, de les de sempre i cançons noves,
destaquen nans una de cada període?
Jo crec que hi hauria de ser la cançó de les trompetes, la moto, el pastís del Carme,
i podríem arribar fins a aquestes buquets com Felicitats Nano,
que està dedicada al president José María Aznar,
no sé, doncs el Felicitats Nano, per exemple, José María,
per exemple, no sé, una que diu, aquí estem tota la colla,
que són una colla de corrandes, en termes d'actualitat, coses així.
Molt bé, tu no pares mai de fer cançons, no?
Bé, jo sempre he escut una persona que me para mai de fer cançons,
no vol dir que estigui en disc.
Clar.
És que jo t'imagino d'aquells que en vez de parlar, d'expressar,
tu sempre de cada cosa quotidiana que et passa,
treus el bloc i deus escriure alguna cançó.
Sí, escriu alguna cosa, i després d'això pot ser que sigui una cançó,
pot ser que sigui un bucí de cançó, pot ser que sigui un discurs,
un paragó, perquè el que he fet durant aquests anys
hi ha sigut molts paragons de festa,
amb moltes festes majors de Catalunya.
I clar, doncs això m'ha venut també molta facilitat
de poder poetitzar, fer quartetes, tipus Pita Resca, saps?
Sí.
On hi entra una mica la conya i tot això.
Tu t'afegeixes ara amb aquesta gira a CIC,
que recordem es tanca aquest dissabte dos quarts d'onze al Teatre Magatzem,
però vaja, tu això dels acústics és el que dèiem, no?,
que ja els has fet de sempre, fa un munt de temps que fas aquest format.
Sí, jo recordo, no sé si recordava molt, alguns que s'escolten,
que Canet ja hi anava sol també.
Canet d'allà als anys 78, 79 i 80,
ja anàvem també, ja sol amb una guitarra, ja anava així, això.
Home, és la cosa més pràctica.
Bueno, és la manera en que ho sé sent més bé, no?
Sí, també, també.
I escolta, l'acollida de la gent, del públic,
has notat alguna diferència ara en aquesta última gira?
Jo penso que hi ha alguna diferència,
sobretot la gent jove, no sap gairebé ni qui soc,
m'ha oblidat una mica,
i ve molta gent amb una miqueta de nostàlgia, eh?
Sí, jo crec que la gent jove ja et relaciona més
amb l'aspecte culinari, l'aspecte gastronòmic.
Exacte, sí senyora, sí.
També deus estar content, també.
Bé, jo vaig tenint aquesta opció fa molts anys,
aquesta opció la he tirat endavant, he anat fent coses,
estic a Catalunya a ràdio,
fent el Tàpies variades,
estic fent això de Tàpies a la carta aquí a Molts Arreus,
i he fet llibres, i clar, m'ha agradat molt aquest tema,
i mira, m'ha anat absorbent, absorbent, absorbent,
i és pràcticament el que em porta a mi ara,
el que faig ara.
Sí, tu pots compaginar bé amb la música,
te tira més una cosa que l'altra.
Jo crec que la cuina em tira mica més, eh?
Sí.
I què és més fàcil, això de cuinar o menjar?
Pere.
Jo més fàcil menjar.
Clar, no.
I beure, evidentment.
Escolta, i per aquí a Tarragona no és la primera vegada que estàs, no?
No.
Vas anar en Baixant?
Jo he vingut molt a menjar, i he fet molt, i he fet bevent, i...
Recordes algun plat en especial que hagis menjat aquí a Tarragona?
He de fer un homenatge, un dels clàssics, dels clàssics, home.
Ai.
El romesco.
El romesco.
Oh, amor de Déu, quan parlem del romesco surt Tarragona,
i surt el Serrallo, i surt tothom.
Molt bé.
Pere, què ens recomanes avui per sopar?
Què hem de fer?
Jo vull fer-hi una mica de verdureta, coliflor o així,
passat per la paella, una mica com una mica semi tritxat,
i un muntall de tonyina a la bullida, i després doncs una miqueta servida,
amb una mica de soja, una mica de pebre, aquestes de vinagres,
amb una mica de vinagreta, saps?
Sí.
Un pellolles que és de pa i una copa ben fresca de xardoner.
Molt bé.
I anem-hi, i avall cap al baixada.
A mi em fa l'efecte que tu ets més de muntanya que de...
Ai, de mar que de muntanya, en això del menjar.
A mi m'agrada molt perquè hi ha una combinació ideal de tres coses, que són,
l'oli, el vi i el producte, saps què vull dir?
Sí, el producte directe tret del mar, no?
I això tenim un gran avantatge aquí, saps, de Tarragona, i tot això,
que és que forçem tenir aquí tret directe del mar uns peixos fantàstics,
els podem cobrar en aquell mateix moment,
llavors hi ha una miqueta de verdureta per acompanyar-ho,
tot ben regat amb oli, i si vols donar-li una punta de malícia,
pots posar una mica de fruit xec, i un bon vi per acompanyar això.
Escolta, què més vols?
No, no, a mi em va bé.
I si a més m'ho preparessin, encara millor.
Doncs mira, Núria.
Doncs aquest és el Pere Tàpies Gastronòmic,
però el musical, el que ens interessa a nosaltres
és el que vindrà aquest dissabte, dos quarts d'11, al Teatre Magatzem.
Mira, una bona ocasió de veure'l, no als fogons,
sinó damunt de l'escenari, amb la seva gorra i la seva guitarra.
Sí, senyora.
Pere, ens trobem al Magatzem aquest cap de setmana, eh?
Així serà, Núria.
Vinga, gràcies.
Vinga.
Adéu, adéu.
A tots i tots.