Núria, bona tarda.
Hola, bona tarda, Sílvia.
Ara, ara, ara.
Sí, sí, és que estem aquí fent...
Perdona, m'anava a dir que som una miquets xafarders.
I jo ja faig...
Estàveu escoltant?
Jo, xant, jo obro el micro i dic,
ara què se'n diu, ara què se'n diu?
Estàveu escoltant, eh?
Una miquetinha, una miquetinha.
És que estàvem aquí fent la prèvia,
fèiem la prèvia amb el senyor Joan Carles,
bueno, el senyor, el Joan Carles, Joan Carles Gil.
I per això te deia que estaves molt ben acompanyada, eh?
Sí, sí, sí, i hem estat aquí, doncs,
comentant una miqueta el que hem de dir ara
àmpliament amb entrevista.
El Joan Carles Gil, que ve des de l'Esbar d'Ensaire de Tarragona.
Joan Carles, bona tarda.
Bona tarda.
Ja et tracto de tu, eh?
Sí.
És a condició...
Apropa't, apropa't el micròfon,
que aquí se sent molt el soroll ambient
i val la pena que s'escolti ben bé la veu.
El Joan Carles Gil, de l'Esbar d'Ensaire de Tarragona,
ve a explicar-nos una iniciativa
que és el primer any que es fa,
almenys per Santa Tecla,
però ja han fet alguna provatura prèvia i tal.
Es fan moltíssimes coses,
podríem dir que són un dels, jo li deia en broma,
són uns dels coreògrafs oficials de les festes, no?
Perquè porteu des de les bares...
Porteu diversos bals.
Portem uns quants valls,
portem valls de gitanes i valls de pastorets
amb seguís i popular i amb infantils
i el vall dels set pecats.
Aquest any presentarem el vall de cosis.
No us avorriu, tampoc, és allò que dèiem, no?
Sí, que ens busquem feina.
Parlem una miqueta, doncs, en general de l'Esbar d'Ensaire
i després entrarem en la iniciativa nova d'aquest any
que es diu La Tecla Cleca,
que aquí hem de fer una crida
perquè realment és una activitat participativa
i volem que tothom hi prengui part d'una manera o altra.
Parlem de l'Esbar d'Ensaire.
Què feu vosaltres amb els valls?
Els recupereu? Els poseu en escena?
Els coordineu?
O sigui, tota la feina la feu vosaltres?
Sí, en principi, sí.
A veure, el primer vall en sortir va ser el Vall de Gitanes,
que va ser quan va començar a rellifar-se
tot el tema del seguís i popular.
Llavors es va demanar als dos esballs de la ciutat
que col·labores amb això.
Llavors va aparèixer el Vall de Gitanes,
van aparèixer a Cerculets, entre nosaltres ja les Bar Santa Tecla,
etcètera, etcètera.
I més endavant, vist que la participació de la gent a Tarragona
anava augmentant i que hi havia molts valls per recuperar,
van començar treballs per recuperar més endavant
el Vall de Pastorets,
l'any passat el Vall de Cascas Capitals
i aquest any amb el Vall de Cocis.
El Vall de Cocis, que sí, n'estàvem parlant ahir,
d'aquesta recuperació.
Escolta, i tinc curiositat, perquè això es diu molt,
i vam recuperar tal vall,
i com es recupera un vall? És fàcil de trobar, doncs...
A veure, porta molta fenya documental,
perquè moltes vegades trobes molt poques referències del vall...
On aneu a buscar?
Totes aquestes referències es troben a l'arxiu de l'Ajuntament,
o sigui, ja se sabien que...
Que no hi deu haver papers ni res, eh, allà a l'arxiu.
Sí, buscau.
No, però és això, a veure, són valls que ja se sabien que hi eren,
però clar, has de treballar molt amb com havíem d'anar vestits,
a veure de qui era el que...
O sigui, quina gent no fumava part,
quina música hi havia, hi ha vegades que només tens un trosset de la melodia
sobre allòs de treballar, fer una música nova, una coreografia nova,
intentant semblar-te a la que pugui ser.
Potser, jo crec que massa diferent no és, no?
Però tampoc crec que sigui exacte el que es feia abans,
però bueno, que es tracta d'anar treballant amb aquestes coses, no?
I és que hi ha diversos elements implicats en el que són els valls tradicionals,
com és el vestuari, per exemple, la coreografia que deies tu,
i la música.
Teniu músics en plantilla, podríem dir, a l'Esbart?
Sí, a veure, en plantilla, a veure, normalment els últims anys
tant per acompanyar l'Esbart com ara pel Ball de Cosis
tenim el grup Cooperativa Folk, que a més són socis de l'Esbart,
són una cola de tres quartans ampliada amb una tuba,
i ells són els que han creat la música,
i els que acompanyaran aquest any al Ball de Cosis.
Molt bé.
Doncs després continuarem parlant de l'Esbart d'en Saire de Tarragona
i de tots aquells valls que presenten.
Si et sembla, Joan Carles, ens centrem en la tecla cleca.
Explica'ns amb quatre paraules,
jo ja per tenir un concepte, què és?
La tecla cleca el que pretén és fer un estop en el temps,
fer una horeta, una horeta i mitja,
en què la gent pugui venir a divertir-se,
a veure com ells mateixos, o la gent que es troba pel carrer,
puja allà i explica codits, o fa una paròdia, o fa qualsevol animalada,
però el que es tracta és que anem allí a riure,
o sigui, passant una horeta rient i passant-s'ho bé,
per desconnectar-se una miqueta de tot el que està passant por ahí.
Com una improvisació, eh?
on serà això? Que dius, que puja allà dalt?
En quin escenari ho fareu?
Sí, mira, aprofitant això, a veure,
tant aquesta activitat, igual que la que vam fer,
bé, fem des de fa sis anys a Parça Magí,
que és el campionat de domino,
nosaltres el que intentem, a banda de les activitats fortes que fem,
diguéssim, que és el tema...
I més relacionades amb la dansa, perquè clar,
això poca cosa té a veure...
Sí, sí, sí, poblar i tot això,
el que intentem és, primer, donar a conèixer una miqueta més l'entitat,
i per això aquestes activitats les fem allí a la mitja lluna,
que és on tenim el local,
ho plantegem com un nou espai de la festa, no?,
i després, clar, tenint allí mateix el local,
doncs convidem la gent ja que està allí,
doncs a que sàpiga on estem,
vegi una miqueta com treballem, què és el que fem,
una miqueta això, no?
Així doncs, la tecla cleca la fareu també dins del local que teniu?
No, es farà allí a la plaça.
A la plaça, una mica més obert al públic, no?,
que la gent...
Sí, no es fa calor.
És que a vegades fa una mica de cosa entrar,
dius, ai, si no hi has entrat mai, no?,
i almenys allí a la plaça, doncs.
Hem estingut plantejat un escenari petitet,
simplement perquè es vegi que hi ha algú allí damunt,
però tampoc un gran escenari perquè la gent té por a pujar a dalt,
però, bueno, a veure, és com tot,
és la primera vegada que ens arrisquem
que la gent tingui una miqueta de por,
no vulgui participar,
però, bueno, nosaltres, com ja has dit abans,
tenim, amb això ja hem treballat una miqueta a nivell,
o sigui, a nivell d'entitat,
un tipus d'actuació així,
que ho fem cada any per la castanyada,
doncs, bueno, ja estarem preparats,
perquè si ningú us atreveix, farem nosaltres.
Ara t'ho anava a dir, suposo que teniu això, sí,
reserva, no?,
per si ningú dona el pas,
doncs, algú que tranquil ja.
Si tant de bo no ho haguem de fer servir, no?,
i que ens trobem desbordats, no?,
però, si no,
encara que la gent li costi de participar,
nosaltres posarem el que faci falta perquè s'ho passin bé.
Un escenari, suposo que almenys un micròfon,
deureu tenir?
Un escenari, un micto i una cadena, no hi haurà res més.
Ja està, ja està.
Allà un whisket per anar calentant l'ambient,
pel pobre que pugi.
Evidentment, el que pugi i dalt té convidat la copa.
Mira, ja ho sabeu, home.
Escolta, i quin tipus d'espectacle preveieu que hi hagi?
Acudits, monòlegs, cançons, fins i tot?
En principi, a veure, la base serà això, no,
acudits, monòlegs i xorrades d'aquestes.
El que passa és que hi ha cadascú el que vulgui venir.
Si algú s'arrenca a fer una capela...
Perquè volem que la gent ens sorprengui, no?
Es tracta d'això.
Quanta gent teniu apuntada al vostre esbar?
Ara mateix els esbar deuen haver a prop dels 500 socis.
500? Home, quedarà maca, eh, la mitja lluna?
Sí, home, jo esperen que vinguin tots.
No, però confiem en la gent de Tarragona que...
A veure, sembla que no, però a Santa Tecla, a veure,
m'agrada moure'm per tots els actes que fan,
i la gent es mou, i això és d'agrair.
Quin horari, quin dia, que això no ho hem dit encara.
Sí, això també t'ho volia comentar,
perquè en principi està anunciat a les 6 i mitja,
però com hi ha hagut una miqueta de lío
amb el tema dels horaris, de les activitats,
o sigui, tots els actes, suposo perquè hi ha tants
que no han pogut coordinar.
O sigui, ja es van solapar dos actes de la nostra entitat,
que és la presentació del dossier per les escoles
del Vall de Gitanes, que ja en vau parlar,
i llavors el que farem és avançar l'horari a les 6.
Tot i dir-ho aquí, també ho comunicarem,
o sigui, l'Ajuntament ho comunicarà per premsa,
més que res per no fer coincidir els dos actes,
no ens perjudiquem nosaltres mateixos.
Oh, clar, imagina't, els socis, 250 a un costat
i 250 a l'altre, pot ser.
No només socis, a veure, que volem que vingui molta gent.
Doncs jo m'ho apunto, eh, a les 6 de la tarda, el dia?
El dia 18, dissabte?
Dissabte mateix, que és un bon dia, també,
a les 6 de la tarda, a la plaça de la mitja lluna.
Obert a tothom, i suposo que de només pujar algú a l'escenari
ja se sentirà reposat i apujat, eh?
No, a veure, és una miqueta això, la idea, no?
A veure, ja tenim actes en què som de currar molt
i portem molts mesos treballant, com són Seguís i Popular,
com són el festival que farem el dia 24,
i el que busquem són actes que puguin ser entretinguts
però que no necessitin molta infraestructura.
Necessitem un escenari, un micro i una cadira.
Sense preocupar-vos de res més, eh?
Anar allà a passar una estoneta.
Passar-ho bé, es tracta d'això.
Molt bé, que hi haurà càtering.
No, per què càtering?
Ah, jo ja et dono idees per l'any que ve, eh?
Allà tothom mirant i cal i anava ben on va.
Mira, podem aprofitar, perquè si algun col·laborador es vol apuntar a posar un càtering allí,
nosaltres estem oberts a provar les truites i tot això.
Jo vaig donant idees, perquè això és el que dèiem, eh?
Això està molt bé, organitzar coses noves, perquè hi ha assentat precedent.
i l'any que ve ja hem de tornar, no?
Clar, i, suposat, això...
Nosaltres, amb la paciència que no es guanya ningú,
i si aquest any som quatre actuant, l'any que ve repartirem.
Suposo que algun any d'aquestos se'ns desbordarà, i la idea és aquesta.
La idea és que vinguin quatre persones, vinguin cinc mil,
és que vinguin, que s'ho vinguin a passar bé, no?
Molt bé.
Nosaltres hi serem, tornem, si et sembla, al Seguici.
Que a mi m'interessa això aquest any del Seguici,
perquè ja m' tocarà estar allà, a peu de plaça.
Ben fet.
Retransmetent-ho, i m'has de donar alguna pista, eh?
A veure, des de les barres d'en Saire de Tarragona porteu
Vall de Gitanes, Vall de Cocis, aquest any,
els set pecats capitals, i me'n deixo un.
I Vall de Pastorets.
Alguna novetat respecte als altres anys?
Perquè, clar, això també és un altre.
Vosaltres, doncs, aneu a l'arxiu municipal,
redescobriu, com qui diu, no?
Investigueu per trobar nous valls,
i el de Gitanes no sé quants anys fa que l'esteu fent.
Doncs mira, 19-20.
L'any que ve farà el 20 aniversari
de la seva primera sortida.
Al llarg d'aquests 20 anys,
què passa si es troben noves dades sobre el ball?
I si quan fa 10 anys heu de dir, doncs mira, s'ha de canviar.
No, ja es van trobar, perquè em sembla que va ser
quan ja portàvem 8 anys, es va trobar una melodia
del que podia ser la música del Vall de Gitanes,
i la van modificar, o sigui, la música que era companya,
abans anàvem amb la música que es fa servir
amb el Vall de Gitanes de Vilafranca, Sitges, etc.
I llavors, al trobar aquesta melodia,
es va adaptar, o sigui, la música del Vall de Gitanes
de Tarragona és única.
Ja han sigut canvis importants.
Se van incorporant els nous canvis.
Hi ha algun canvi remarcable aquest any
pel que fa amb aquests quatre vells?
Home, evidentment, el que més en canvi
ha fet l'any passat és els parlaments,
però com d'això no t'ho diré res,
perquè hauràs de venir a sentir-los.
Oh, que és dolent!
Que és dolent!
No, no em dones ni una pisteta.
Els parlaments són...
Ni una pisteta, una paraula, una paraula!
No, no, no, són secrets.
No, no, dia 22 a la nit...
Però la gent, vull dir, xocarà, no?,
pel que m'estàs dient, i ara fa tu sorpresa.
Sí, a veure, fem servir l'ironia,
ens posem una miqueta en tot el que ha passat a Tarragona
durant aquest any.
Per això també són les festes, no?,
per deixar-se anar i la llengua també.
És el que dèiem abans, a veure,
hem de desconnectar una miqueta, no?,
són moltes coses que han passat últimament
i això ajuda, no?, a desconnectar.
Doncs, a fi, deixem aquí aquesta entrevista
amb aquest puntet de curiositat
que ens ha despertat el Joan Carles Gil
de l'Esbar d'Ensaire de Tarragona.
Molta sort amb aquests quatre valls.
Jo crec que l'any que ve n'haurà vingut a porar un altre,
tal com estic veient que abans.
Deixarem algun any de descans,
l'any que ve ve el 20 de mi,
la sèrie de Gitanes,
que suposo que farem alguna activitat extra.
Ja tindreu feina.
I sobretot, convidem a tothom, eh?
El dia 18, el dissabte, a les 6 de la tarda,
mira, el 18 a les 18,
a la plaça de la mitja lluna, la tecla Cleca.
Tothom que tingui alguna habilitat o no,
que es vulgui desfogar...
O que vulgui venir a riure.
A veure, simplement, si voleu venir a passar-s'ho bé,
intentarem que això sigui.
Joan Carles Gil, gràcies.
Bé, a vosaltres.