Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No els demà!
ajuda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bèl!
Un plat!
El Gay scriptou!
que es diu Néstor Jiménez, que aquest fa poquet que està al grup,
perquè com se me passa al grup sempre hi ha canvis de membres, un entra, l'altre surt,
i entre tots ho posem a l'olla i surt el que surt.
Parlaves abans de trajectòria musical, deien, la meva trajectòria musical,
doncs això, primer vaig fer percussions, ara doncs estic amb la història de la veu.
Quina trajectòria musical porteu? Perquè no acabeu de sortir de l'ou, vosaltres dos.
No, no, jo també porto uns anyets aquí.
I, de fet, jo havia estat en grups de diversos estils,
un grup de bossa nova, un grup una mica de jazz, latin jazz i així,
he fet música beat amb un grup que es deia tríptic,
vaig estar en un grup de pop rock fa uns quants anys amb la Laura Martí,
era Laura Martí i Bernanit, que vam editar un parell de discos,
en aquell temps va tenir una certa anomenada,
i l'últim que vaig fer abans de marxar de Barcelona
va ser una banda de música sol a l'estil dels commitments,
amb vuit membres i...
Un canvi d'estil, doncs, substancial, eh?
Tot el que havies fet fins ara...
Totalment, sí, radicalment diferent.
Et venia de gust, però d'elles.
Sí, però em venia molt de gust, o sigui, a més a més,
sempre havia pensat, el dia que trobi músics
amb els quals pugui fer rap progressiu,
això és el que vull fer.
Conrad, ja que comentaves això, una curiositat.
Has notat diferència en la forma de funcionar musicalment parlant,
l'escena musical que es troba a Barcelona i per aquí, per Tarragona?
Jo aquí trobo que hi ha una creativitat desmesurada.
Potser no hi ha tants recursos o tanta sortida, o...?
Home, a nivell de sales no és que estigui la cosa massa bé, també s'ha de dir.
Però, bueno, no conec gaires dels estudis que hi ha,
hem treballat amb un, i la veritat és que estic molt satisfet amb ell.
On heu gravat, on heu gravat?
El Jaume Moncosí, a l'estudi Entre Pints.
Jo estic encantat amb com hem gravat allà,
i amb ell, a més, és un músic boníssim, també,
ens ha ajudat en molts arranjaments.
I pel que fa a músics, aquí estic veient que, bueno,
la densitat de bons músics que hi ha és prou alta,
vull dir, els músics que estic coneixent són tots de molt nivell.
Per tant, jo estic encantat aquí musicalment.
Un treball que, en fi, ara, de fet, l'any passat em sembla que era,
no?, el 2002 vau passar per estudi, no?,
aquest enregistrament, el Bofó de la Corte, des del 2002.
Però des del 99 que aneu fent coses,
i que, de fet, ja l'heu presentat en directe,
en més d'una ocasió.
Sí, a veure, ens hem anat presentant
amb diversos concursos d'aquests de discos,
eliminatòries, hem tocat aquí el DO de Tarragona,
vam quedar finalistes,
hem anat a TV3, al Sona 9,
després hem tocat a Lleida, hem tocat a Girona, no?
Vam quedar també finalistes en el Gama Rock.
Ah, exacte, el Gama Rock.
Jo no sé, hem anat fent una sèrie de concursos per aquí,
i ara, com a punt fort,
és la recent presentació que serà aquest divendres,
aquest proper divendres, a Barcelona, a la Sala de la Rulot,
que és la presentació oficial als medis musicals a Barcelona, no?
Això, per nosaltres, pot ser una bona data.
De fet, doncs això,
havíeu de cristal·litzar tot aquest directe en un disc
que s'ha vingut a anomenar el Bufó de la Cort.
Per què?
Bé, a veure, nosaltres, doncs,
com ja has dit tu,
nosaltres ens movem dintre dels paratges del rock sinfònic,
llavors, dintre d'aquest tipus de música,
doncs, hi entra molt la fantasia,
la creativitat lírica, musical,
i un personatge, doncs, molt característic
de lo que és la fantasia del rock sinfònic
que és el Bufó, la figura del Bufó,
les princeses, els castells, l'edat mitjana, diguem, no?
Llavors, doncs, aquest primer disc nostre
ha volgut reflexar això, no?
Les alegries i les penes d'un pobre Bufó,
els seus desamors...
A veure, també hem volgut reflectar una miqueta
problemes, doncs, del país, la mort política,
però a través de la figura del Bufó, eh?
No vol dir que el disc sigui només una història
de l'edat mitjana, de princeses i castells,
però a través d'aquesta figura del Bufó,
doncs, hem intentat parlar una miqueta, doncs,
de coses que ens preocupen a nosaltres, no?
Tota la imagineria, com ens comentaven,
del rock sinfònic, del rock progressiu,
una imagineria que, a més, la feu,
la traslladeu als escenaris, eh?
Perquè hem vist fotografies dels vostres concerts
i són una mica performants, expliqueu això.
Bé, doncs, com va dir l'arcàngel Sant Gabriel,
el Peter Gabriel, doncs, bé, es tracta d'això.
No? Doncs, a l'escenari utilitzo màscares,
maquillo la cara i disfresses.
Mirem de fer una miqueta de teatre de cada cançó.
No tot el concert és a base de disfresses, no?
Això tu, però, eh? El Conrat no.
Sí, no, no, en aquest cas, el rol de teatre...
Dona el contrapunt, diguem-ne, eh?
Sí, és més el cas del cantant
a l'hora de teatrificar les cançons, no?
I si hi ha disfresses, màscares i tot això.
Doncs anem escoltant la música
que ens proposen els doctor, no?
Com un miratge a les zones
del desert somiu que tinc i t'escapes.
Ja estic a punt, ja em sento bé, ja vaig per tu.
Vull tocar-te, acariciar-te.
El segon tall extret d'aquest primer treball discogràfic
dels Doctor Nou, un somni de paper.
El CD, que el trobareu suposo fàcilment
a les botigues de discos, al bufó de l'acord,
fàcil de trobar? Teniu una bona distribució?
Home, ara sí, ara en aquests moments
comença a estar per botigades de Tarragona, sí.
Per aquí a Tarragona es pot trobar bastant...
A preus assequibles.
A preus bastant assequibles, sí.
El mercat està molt competitiu, com per fer aventures.
Com per si, no?
Sent un producte d'importació, ojo, eh?
Ara en parlem, ara en parlem d'això,
que això és un tema bomba, podríem dir,
que tinc ganes de preguntar-vos el què.
De moment, Enric, ja que tu és una mica
el culpable de la composició,
explica'ns de què van les lletres
i quina és la teva cançó, potser, preferida, o...?
Bé, les lletres...
A veure, en general, ja t'he dit,
hi ha molta fantasia.
He volgut reflexar temes polítics,
o sigui, una mica del patriotisme
que porto dintre, cap al meu país,
a Catalunya.
He volgut expressar el meu amor a Catalunya,
sobretot.
Després, mitjançant la figura del bufó,
doncs, de mostrar una mica el desencís,
que es viu, també, amb aquesta societat tan materialista,
els problemes que hi ha, la política, la guerra, tot això...
Aquesta figura del bufó, doncs,
no hi ha manera que se'l prengui ningú en sèrio,
és el personatge que fa riure l'acord,
tothom se n'enfot d'ell...
Llavors, doncs, les lletres van una miqueta d'aquí, no?
De mort, de política,
de voler trencar, doncs, amb aquesta pressió
que tenim d'aquesta societat, que, doncs,
que escolta, que costa tant poder sortir endavant,
treballar, que si la casa, les hipoteques, tot això, no?
O sigui, és una mica un recull de totes les cosetes
que ens envolten a la societat d'avui en dia, no?
Cançó preferida?
Una cançó preferida, per mi, l'Arlaquí.
La primera que hem assuntat, no?
És la primera que, diguem...
A veure, el bufó de l'acord, el tema, el bufó de l'acord,
és el primer que vam composar, entre el Conrat i jo
i altres amics que estàvem,
però l'Arlaquí, diguéssim, va ser la primera cançó
que vaig posar-me a composar jo sol a casa, no?
Pensant en el disc.
I amb aquesta, doncs, he tingut un carim especial.
Conrat, ja us sembla bé tot això que proposa l'Enric,
que ell us porta la composició, no?
I vosaltres ja aneu afegint, de més de menys?
Funcioneu així?
El que és fantàstic d'ell
és que ell presenta un munt d'idees allà a l'estudi,
però són idees en brut.
Són coses que ell porta mig enregistrades,
amb lletres ja fetes,
però melodies encara no gaire estudiades,
i després ens dona l'opció
que tot això li donem forma.
I aleshores la veritat és que ens ho passem tots pipa,
acabant de fer girar la bola perquè es faci grossa, no?
Amb quin tema et quedes?
Jo al bufó, jo al bufó.
És un tema que, com diu l'Enric,
el vam composar conjuntament,
ens va aportar molta feina, moltíssima feina.
Però bé, els resultats estan aquí.
És un tema llarg, potent, amb diferents paratges,
i a mi m'agrada molt.
Deixem una miqueta pel final,
que l'escoltarem més tranquil·lament,
tot i que dura 10 minuts, eh?
Sí, això és poc, eh?
És radiofònicament inacceptable, podríem dir.
Exacte.
No està dins dels cànons.
Bé, però després l'escoltem, clar que sí.
Íntegra, si convé.
Molt bé.
I aquí venia la pregunta, allò més curiosa,
que parlant fora de micròfon,
doncs ens han comentat una cosa
i teníem ganes de fer-ho extensiu
i que ens expliquessin per què.
A veure, aquest, el bufó de l'acord,
el primer treball discogràfic que traieu,
l'heu tret gràcies a una discogràfica holandesa,
m'heu comentat.
Sí.
Què passa, que no n'hi ha aquí?
A veure, això és, no, és una curiositat.
Igual haguéssim pogut anar a parar una discogràfica d'aquí,
però les coses han anat com han anat
i, bé, el tema és que nosaltres vam donar a conèixer
el nostre treball inicialment per la via d'internet.
I per via d'internet, doncs, bueno, vam penjar...
Com ho vau fer, això?
Vam penjar algunes cançons...
A la vostra pròpia pàgina.
Sí, sí.
Que, de fet, la podríem recordar perquè la teniu, no?
www.llobet.com
Llobet és el nom del nostre mànager.
www.llobet.com
barra drno
de doctor no.
Vale, Llobet amb B alta?
Amb B alta.
www.llobet.com
Molt bé, o si no amb qualsevol buscador...
Exacte, si poses doctor no...
No, no, si poses doctor no, surt el gencom.
Però si poses doctor no rock, per exemple,
ja llavors sí que de seguida sortim nosaltres.
Així vau començar així, penjant en el MP3.
Sí, i aleshores, bueno, i a part donar-nos a conèixer,
els concursos aquests...
i, bueno, el que va passar és que vam rebre crítiques
per part de, bueno, de magazines especialitzats en rock progressiu
i una d'elles, casualment, va ser d'una web que es diu Procvisions
que s'edita en castellà i en anglès
i que un dels crítics està a Barcelona,
que ens, bueno, li vam agradar molt d'entrada i ens ha ajudat moltíssim,
es diu Jordi Costa, i, bueno, aquesta crítica va arribar a Holanda
a un que treballa en una discogràfica que es diu Sinfònia.
Va estar interessat pel nostre projecte, ens va demanar la maqueta
i, de fet, aquesta discogràfica, doncs, fins aleshores,
és una discogràfica petita, s'ha de dir,
però molt especialitzada en grups de rock sinfònic i progressiu,
fins ara holandesos, i que distribuïa per tot el món.
Bé, li va agradar el nostre producte,
no li va importar, al contrari, li va agradar que fos en català,
i, bueno, després d'unes negociacions que van durar
un parell o tres de mesos,
doncs vam anar l'Enric i jo cap a Holanda a signar contracte amb ells.
I ens han editat el disc, l'estan venent, pel que sabem,
a llocs com el Japó,
hem vist crítiques del nostre disc escrites en japonès.
Què dius ara?
Coses curiosíssimes.
I us les han traduït?
Sí, sí, bueno, hem vist crítiques en webs a Anglaterra,
al Benelux, a França...
Sudamèrica, Estats Units...
És una cosa que sobta bastant, perquè dius...
I en català.
Sí, i el disc és en català, íntegrament en català.
Bueno, les lletres estan en la portada, en català i en anglès.
però, bueno, vull dir, està tot cantat en català i no ha sigut cap problema.
Déu-n'hi-do.
Podríem dir que teniu més acceptòria fora que aquí o per aquí també us anem molt bé?
D'entrada, bueno, almenys que ens hem projectat de fora cap aquí.
O sigui, com deia l'Enric, aquest és un disc d'importació.
Tot i ser un disc d'importació, molt bon preu.
El que passa és que fora Europa potser hi ha més mercat d'això.
O sigui, el que passa és que hi ha més predisposició amb aquest tipus de música.
O sigui, aquí el que ens passa potser és que les tendències van més al grup de rock
de fer música ballable, de la gresca, que és collonut, eh?
A veure, em sembla molt bé.
Però, doncs, a la que vols posar una oferta nova que sigui més d'una música més d'escoltada,
això, un tema una miqueta més llarg, que passi de certs minuts...
Això, escolta, no sé per què, però potser ja hi ha poca cultura d'això,
no sé com diu, però costa una miqueta més.
I a fora Europa, doncs, de tot el tema del rock sinfònic i progressiu,
doncs, a veure, parles de qualsevol grup d'aquests que hi ha mítics
i tothom sap d'aquestes parlant i funciona.
Es fan festivals per tot arreu del món.
De fet, a Catalunya...
D'aquest tipus de música.
D'aquest tipus de música.
Aquí a Catalunya en tenim un d'important,
que nosaltres ens hi vam estrenar en aquesta edició passada, al maig,
que és el de Tiana.
Hi ve gent de tot arreu, eh?
On es fa?
A Tiana.
Ah, a Tiana, sí, sí.
Al Maresme.
Sí.
I des d'aquí, bueno, un record i moltíssimes gràcies pel seu suport.
I ara tenim oferta per anar a Mèxic, al Baja Proc.
Ara us ho anava a dir, que això s'ha de traduir en bolos a l'estranger.
A Mèxic ja ens han fet oferta per anar-hi, al Baja Proc.
I què, hi anireu, o què?
Home, a veure, clar, són dates del futur, però, clar,
farem els possibles per anar-hi, clar.
Déu-n'hi-do.
El bufó de l'acord, a veure, en què ens hem de fixar a l'escoltar aquest tema?
Matisos musicals.
El bufó de l'acord, doncs exacte, els matisos musicals.
És un tema superambiental.
Aquest ambient es converteix en una potència instrumental impressionant.
entre el bufó, tot trist, tot emprenyat, la princesa no li fa ni cas.
És que això, en posada a l'escenari, és una cosa, no?
Fins i tot el ser roc progressiu, doncs, deu anar creixent-ho.
I després, per l'estudi, és un altre rotllo.
Sí, amb aquest a més, és amb el que potser utilitzo el disfrasc més espectacular de tot el concert.
Què deies, Conrad? Què deies?
Sí, no, que més té la seva història.
O sigui, seria una cançó perfectament escenificable per fer, es podria fer, no ho descartem,
un clip que fos una pel·lícula, amb el seu argument, perquè és la història d'una frustració,
la del bufó enamorat de la princesa, que al final descobreix que és ell el rei.
És ell el que manega tot allò, el que fa rir-ho a tothom i el que porta en l'ànima,
el que té l'ànima més rica, no?
Ja has desvetllat al final.
Al final del videoclip.
Una mica.
Escolta, i això que us deia, doncs, amb aquesta potència que deveu transmetre a l'escenari,
no us ha sigut un hàndicap després a l'hora d'entrar a l'estudi i no ho he perdut, no ho sé,
no us ha sonat una mica estrany?
No, no, a veure, el que hem gravat a l'estudi, després el directe és totalment diferent, no?
El directe és molt més potent que el que fem a l'estudi.
Clar, l'estudi tot és més envolvent i llavors el directe ja t'ho has de plantejar com una cosa totalment diferent.
Tots els instruments ja sonen amb molta més potència
i vols demostrar realment el que és el teu treball, el que portes dintre.
Aquest és el tema que els bolos deixeu pel final?
Sí, aquest és el final de concert, sí.
Tema de final de bolo i tema també de final d'entrevista.
Anem acabant aquesta entrevista amb els Doctor No.
M'heu parlat de Peter Gabriel.
Més influències.
O música que esteu escoltant ara mateix ni que no tinc res a veure amb el que esteu fent.
A veure, molta influència també molts d'Amarillion, de l'etapa Fish.
El Derek William, dic, sí, molt.
Sobretot d'Amarillion, IQ, també un grup anglès.
A veure, i personalment, doncs, a mi, doncs, superinfluències dels grups sinfònics i progressius dels anys 70.
Llavors, baterísticament, el Simon Phillips.
Però jo, el Terry Bocio, que és un bateria superexcepcional, és un gran mestre,
jo em moc molt dintre de l'àmbit sinfònic i progressiu.
I Peter Gabriel l'acceptem, també, en totes les seves èpoques, que ha passat per moltes èpoques.
Sí, no, no, és que el Peter Gabriel és un compositor al·lucinant,
perquè, a veure, ell va fer tota l'etapa Genesis,
que és una de les etapes, doncs, que nosaltres tenim més influències,
de la música tipogènesis, eh?
Però, clar, és que el Peter Gabriel, quan va marxar de Genesis,
el que va fer ell en solitari és que trencava també totalment amb tot el que es feia,
perquè el pop que feia ell, o el rock senzill que va començar a fer,
és que era totalment fora d'òrbita del que s'estava fent
dintre dels marges del rock comercial, no?
O sigui, jo, vaja, jo, m'agrada molt més l'etapa de Peter Gabriel en Genesis,
però el que ha fet en solitari també li respecto moltíssim.
Que no és el cas del Phil Collins, no?
A veure, el que fa el Phil Collins en solitari a mi no m'agrada gens,
en canvi, quan estàvem en Genesis m'agradava molt,
com cantava i tots els treballs que feien,
però, clar, el que ha fet en solitari, doncs, no m'agrada gens.
El Conrad va fent que sí, que sí.
Tu tens postes de Peter Gabriel a l'habitació?
No, no tinc postes, però, bueno, jo afegiria les influències,
almenys per mi personalment,
Kim Crimson, Jess,
Kamel, Focus...
A veure, totes elles no les trobareu en el disc,
perquè al cap nosaltres hem hagut d'optar per una certa combinació
que a més a més s'adigui amb els temps que corren, eh?
Però, bueno, tots aquests grups estan en la nostra ment
i les idees d'aquests grups ens han influït moltíssim.
Conrati, no tens de tant en tant melancolia,
allò, el puntillo de tornar al blues, al sol,
de posar-hi una pinza lleneta...
Sí, sempre hi és.
A veure, esclar, el sinfònic i progressiu requereix molt treball,
costa molt que sortin les coses...
Per què? Per què?
Perquè és complicat.
S'ha de treballar molt.
Vols coses...
Ja busques coses complexes.
A veure, el sol, quan jo feia sol,
deia, fem aquest tema, i eren vuit,
i ens hi posàvem i el primer dia tot sonava
i tots disfrutàvem moltíssim.
Però, clar, a veure, sí que a mesura que el vas tocant,
el sol, poden anar sortint coses,
però tot s'exhaureix les primeres vegades.
Amb el progressiu, no.
Amb el progressiu hi vas afegint.
Cada vegada que toques un tema,
i t'hi recrees més, està ple de matisos.
Bé, és més feina, però també reconforta més la feina feta.
Les paraules, i vull dir-te ja que t'estimo...
Podor de porca urxia, amaga la mani...
Doncs, Enric Pasqual i Conrad Dubé, ara sí,
moltíssimes gràcies per venir-nos a presentar en directe
el primer treball dels doctor No,
el bufó de la cort,
un treball que ja estan escoltant, com ens deien,
a Holanda, al Japó, a tot Europa,
ja veieu, fins i tot, a Caruana als Oceans,
i que ara escoltem a Tarragona Ràdio.
Molt bé, moltes gràcies.
Vagi molt bé la presentació a Barcelona.
Moltes gràcies.
Esteu convidats.
Divendres, dia 30, a la sala del Rolot.
Fins aviat, gràcies.
Gràcies.
Els teus llavis entorben,
bec la teva salida,
el teu cos m'encerrona
sempre més i més.
Sento el teu aroma,
és la teva jugada,
i vull dir-te ja
que t'estimo.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!