Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest fred què hem de fer?
Ai, que han caigut les temperatures a nivell brutal, eh?
No, ahir?
T'han caigut molt, sí.
Sí, busca-les, busca-les.
A l'alçada de la sabata.
Què anava a dir?
Que això de la bicicorrupció podrien canviar algun dia, no?
Vas triar tu la sintonia, eh?
La de Miami-Bas.
Bueno, vale, allò canviarem.
I què, què tal?
Com ha anat?
Cap de setmana?
D'orillo, D'orillo, eh?
Treballant, el nàstic empatat.
Bueno.
D'orillo el tema.
Però bé, van empatat, bé, home.
Sí, van empatar bé.
Home, van guanyant.
Sí, però és ni xitxa ni limonà, no?
Allò que et quedes a mig, a mig estintes.
I ara ja estan més, queden contents, ells, home.
Vols dir que estan contents.
Ah, i també important la victòria del CBT.
Importantíssima.
Aprofito per saludar a Pereto, que és de Valls.
Ho dir perquè van guanyar a Valls.
Clar, van guanyar el CBT, llavors saludem a Pereto.
Molt bé, molt bé.
Que molt bé, tot plegat, no?
Sí, tu com a fotògraf, home dedicat a la premsa i a l'actualitat,
has fet alguna foto destacable aquest cap de setmana, la setmana passada?
Cap, cap ni una.
No? Una estamana tranquil·leta, no?
Sí, molt de llunces.
Vull dir, tot petava fora, no?
Sí.
Pobreta l'Arafat.
Clar, ara s'estan discutint, no l'havien d'enterrar.
Sí, que ell va dir que l'enterressin a Palestina, no?
Em sembla, o...
Sí, Palestina o allà el vaia seu.
No, molt bé.
Egipte.
Egipte, sí, sí.
Perquè tampoc sabem d'on va néixer.
Normalment a la gent se l'acostuma a l'enterrar on és, no?
I amb aquest no sé.
Però ells em heu llegit un reportatge molt interessant sobre els...
sobre els cadàvers de la gent famosa, el que fan.
Ah, sí?
Sí, sobre la mumificació de gent important.
Mumificació.
Mumificació.
Avui en dia, mumificació ja, encara.
Bueno, hi ha personatges com Eva Perón,
per exemple, que quan va morir encara no sabien...
Vull dir, la van tindre, doncs, mumificada una bona temporada
i llavors, clar, vull dir, no es podia treure d'allà on t'havia mort
i tot això, tenia una cosa allà.
Se'l va emdur, diguem, al president.
I per què no el podien treure d'allà?
No, pel tema de la dictadura i tot el tema polític que hi havia per allà.
Per exemple, va passar el mateix amb Lenin, amb Stalin, que encara, per exemple, Lenin encara el tenen allà, tia, això com si hagués... res, ha fet un xaval.
Ah, sí, encara està mumificació.
Sí, sí, ha fet un xaval.
O, per exemple, que quan li van tallar les mans al Che Guevara, està força interessant, eh?
Ho recomano.
Un reportatge?
Sí.
Molt bé.
Un reportatge, doncs, per llegir.
Molt bé.
Que em diràs, d'on ho he tret? No ho diré, que la gent us busqui la vida.
Però està, està, no, sí, sí, està, ho publica molt interessant i està molt bé, eh? En sèrio, m'ha agradat molt.
Fixa't quina cosa és més curiós que no en sabia.
Sí, sí, sí.
Tu què vols que et facin quan te'm moris, Javi?
Home, si em conserven tal qual, no està malament.
Tal qual o millor.
Tal qual o millor.
A més, a més...
Ara que et servirà, també.
Bueno, ja, però mira, si la gent vol continuar a veure...
Què anava a dir?
Doncs hi ha una fórmula secreta, que la investigarem, però, bueno, és difícil de dir-ho,
que dels russos, quan van dissecar i modificar, doncs, el Lenin.
I es veu que és un dels grans secrets de la Rússia aquesta, no?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Una fórmula secreta per mantenir-lo perfecte, intacte, sí.
Com el de la Coca-Cola, que dic, jo no tindré que beure.
Bueno.
Ah, mira, vés a saber. Té moltes propietats la Coca-Cola, eh?
Veus? Sí, sí, sí.
Clar, és que suposo que en les momificacions que hi havia en dia ja res a tenen a veure amb les que es feien abans de l'antic Egipte.
Ja deu ser una...
No, ser una cosa més moderneta.
Ah, ah.
Vull dir, la cosa és que les fotos es veuen intactes, eh? Totalment intactes.
Inclús al Lenin li van canviar la roda cada tres mesos.
Què dius?
Sí, mira, cura.
Mira, perquè aguanta ell més que la roda. Que fort.
Sí, sí.
Doncs, escolta, l'Adafat no l'han momificat, no?
No.
L'han enterrat i li han dit, mira, allà a Egipte no t'entrarem, però t'enterrem aquí i llavors et tirem terra que hem portat d'allà, no?
Ah, sí?
Sí, sí, sí, l'han enterrat en terra d'Egipte.
De les... de terra de Palestina, vols dir?
No, volia que l'enterressin a Egipte.
Però en terra de Palestina.
No, d'Egipte.
Ah. No, dic en terra, dic en terra amb la terra a sobre del país.
Ah, sí, sí, sí, sí, sí.
Ah, vale, vale.
Vaja, hem fet una penyillu així.
Perquè ja tenen les sobres fetes del mur aquell, però s'aprofiten i mira.
Pobre home.
Pobre home.
Pobre home, bueno.
En fi, que no ha passat res des de cable, eh? Per aquí, res, res.
No, no, no, no.
Ja, normalment els caps de setmana estaven preparats per la manifestació dels pagesos.
Sí, ara fa molt de temps, eh?
Te'n recordes?
Fa molt de temps que no n'hi ha.
No, ja van signar la pau, ja van signar la pau.
Tot això ja està llest.
Sí, però bueno, això que són coses d'aquelles que s'assignen,
però de tant en tant torna a passar alguna coseta i torna a mi al carrer.
Que estem aquí.
Els pagesos ho tenen molt fàcil per sortir al carrer.
Ah, sí, sí, bueno, no s'estan de res.
Tema pagesos, com és que t'ha vingut això al cap ara, aquests dies?
Perquè hem preparat...
Bueno, l'altre ja està fent unes tapes, normalment.
Les tapes aquelles que ens van portar a parlar de les olives, eh?
Ah, sí, la primera gran trucada, no?
Sí, doncs no res.
I estàvem pensant en els fruits secs.
Fruits secs?
Fruits secs.
Que es van passar unes amalletes.
Sí, amelles, salianes, tot allò.
Molt bé.
I després m'he adonat que molts centres comercials
tenen tot el puturru aquell allà ficat, saps?
No.
Que hi ha de tot, sí.
Ah, què vols dir? Aquells pupurris?
Sí, no, no, i sense pupurri, vull dir que...
Ah, tot un expositor de fruits secs.
Sí, i un costre es dibuixut.
Però hi ha de tot, realment hi ha de tot
i fruits secs que jo no havia sentit en la vida, eh?
Sí, i hi ha uns japonesos, també,
que no el tinc ara mateix, però que també era molt curiós.
Però dic, ostres tu, i això d'on ve tot?
D'on ven els fruits secs?
Sí.
A veure, per exemple...
Sí?
Però anem més allà, anem més allà.
Per exemple, l'Aveiana.
Sí.
Això ja se sap.
Se sap d'on ve.
Home, si no ho sabem aquí...
Com ho no sabem.
Ja ho sabré si ens he dintrempallesos.
No, per exemple, no?
Bé, també ve d'un altre lloc.
Que aquesta és la part més difícil.
Vull dir...
Explica't, Javi.
Sí, la polèmica sempre ha vingut,
que l'Aveiana ve o ve de Turquia.
Sí.
No, ve, mai millor dit, ve.
Que hagi de vindre, jo no ho sé.
No és el meu problema.
Però ve.
Però ve, la qüestió és que ve.
I l'altre, doncs, és que és d'aquí, no?
La toca una d'aquí.
Amb closca, sense closca, negra, negreta.
Molt bé.
I que he fet una empollada.
Has fet un treball de investigació total, eh?
Però, de totes maneres, hi ha coses que també criden molt l'atenció.
Per exemple, els festucs.
Festucs?
Sí.
Festucs?
Pistatxos.
Pistatxos, vinga, va, pistatxos.
Vinga, eh, no ho sabies, eh?
Jo ja corrent de banda.
Hem fet una recerca de diccionari, eh?
Festucs, guió, pistatxos?
Sí.
D'on venen?
D'on venen?
D'aquí no, no tenim pistatxos aquí.
No?
O festucs.
O venen bé, o venen de l'Iran.
Sí.
Que ja et dius, ostres, viat.
Exòtic, eh?
Ui, sí.
I l'Iraq més, encara.
Sí, sí, sí.
O ven bé, venen dels Estats Units.
Bé.
Ara, quan ens ho mengem aquí, ja no sé quin tractament ell s'hi ha fet, eh?
Tu no ho preguntis tant.
Clar, perquè potser venen allò fresquets i tal, i després arriben aquí...
Ja fa un temps de la novetat dels pistatxos, aquests, eh?
Festucs, home, diem festucs.
Bueno, ah, dels festucs.
Tu te'n recordes que quan es petita i van començar a arribar les maquinetes aquí al saltar?
Sí, sí, les típiques maquinetes, no, que posaves cinc duros, m'assembla?
Sí, cinc duros, sí, la moneda de 25 peles, que eren cars, eh?
Però 25 peles tenies allò, no res.
Un grapadet, no res.
Igual sortia a pel al festuc.
Que sempre hi havia aquell que estava tancat i no el podies obrir, i la ràbia que et feia.
I després hi havia un que era el de plata, que donava premi.
La màquina sempre em portava un de plata.
Ah, d'això no ho sé jo.
Bueno, de plata, de ferro o el que fos, era platejat, a veure, no crec que...
No creus que fos de plata.
Que la plata per a l'al·laboració era molt cara.
Ah, veus, això jo no ho sabia.
Tengo tantes coses que ensenyar-te.
Ai.
Total, què més?
Després les nous.
Les nous.
Les nous.
Tenim nous a l'abració.
A vegades dites a nous.
Ah, sí?
Sí.
A nous la ve.
No, no, té a veure.
Les nous, que moltes vegades és això, també fem nou.
Avellana de Turquia, nous de Califòrnia.
Sí.
No?
Casualment.
És fàriós, això.
Ah, sí, sí.
I venen de Califòrnia, totes?
Jo aquí amb el meu dossier.
Sí, un dossier allò d'una pàgina.
Estupendo.
Tinc les nous apuntades, també, dels Estats Units, sí.
Però, a més, hi ha diferents perquè són del Brasil, també.
Ah, el Brasil també fan nous.
Són més exòtiques.
Aquestes sí que són més exòtiques.
I a l'Argentina.
O sigui, a tot arreu hi ha nous, no sé per què ho estic dient.
Bé, però deus tenir un plano dels països més productors.
Sí.
Bé, sí, exacte.
I exportadors i tot això.
Sí, sí, sí, sí.
Les prunes.
O sigui, segons aquesta gent, és a dir, hi ha una cosa molt graciosa, bàsicament.
És que tant a Xile, a l'Argentina, a Sud-amèrica i als Estats Units, hi ha pances.
Pances?
Sí.
Sí.
Vale?
Que fruit sec, bueno, sí, és fruit sec, però no és sec originàriament.
Ja, és exacte.
M'ho imagino jo.
Acceptaríem el pulpo, en aquest cas.
Llavors, dic, ostres, i aquí a Espanya, o a Catalunya més apropet,
diu que són productors de raïm, no, de pances, no.
No.
Ves per on?
Saps per què?
Perquè aquí el raïm és tan bo que l'aprofitem per fer vi.
Bueno, però...
Passa que a Califòrnia, les pances que tenen,
que jo recordo una mètica sèrie de dibuixos animats,
han demanat les pances de Califòrnia.
Jo em recordo de Falcón Cresc, que feien vi, però crec que no.
Seria un tema secundari.
Però, clar, allí a Califòrnia pots comptar que el raïm que tenen és...
Desastre, desastre.
Clar, més que fer vi, que també en fan, però...
Fan pances.
Però qui assecar aquest raïm tan bo del priorat per fer pances sap com a greu.
És la meva explicació pròpia que me l'acabo de fer, eh?
I per què no aprofiten i fan vi, que seria el cas d'Hongria?
Perquè també hi ha pances i fan un vi que es diu toca i que és boníssim.
Ai, un graco error.
Mira, mig mig, no ho sé.
I després aquí hi ha una història que també es fan pances de vi.
Sí, vull dir, amb les pances es fa una mena de vi.
Vi de pances.
Bueno, sí, més aviat seria això, però els enòlegs m'acascaran si començo a rajar molt de...
Però bé, que també...
Però la història és que no ho diuen, no ho tenim a punta d'aquí, eh?
Vale, però totes les pances, vaja, que a casa nostra no és un país productor de pances.
No, segons ells no.
O sigui, segons ells només tenim dàtils, que és una cosa que tampoc entenc gaire.
Aquí, dàtils?
Aquí, sí.
Mira.
Bueno, una miqueta també seria Tunísia.
Sí.
Vale.
Les Avellanes, vale.
Sí.
Que també a Itàlia tenim trobarien avellanes.
A França només donen prunes.
Sí.
És que són així.
Ja ho tenen.
Són sosos, mira.
Després serien molt coneguts els cacahuets de la Xina.
Què dius, ara?
A la Xina, cacahuets?
Clar, avui t'ho imaginat un xinet allà menjant cacahuets.
És que és...
Sí, amb els palillos, esclar.
Home, i el...
Home, tu...
El típic plat de restaurant xinès.
Pollo a l'armendres.
Bueno, fruits secs.
Sí, bueno, mira.
Però això els cacahuets són tan yanquis, no?
Sí.
La crema de cacahuetes.
Sí, l'has estat mai?
No.
Me fa l'efecte que ha de ser algo molt oliós.
Però, a fet i fet...
Ho hauríem d'investir.
I això s'ho posen amb les crispetes.
Ai, per favor, què dius ara?
Sí.
Home, de fet, cacahuets i crispetes lliga bastant.
I la crema, vols dir?
Però com s'ho mengen, això?
No ho sé.
A cullerades, perquè clar.
No ho sé, però així estan, així estan, que tenen el buix, tu.
Estan estacionats.
Treu.
No, no.
Vale.
Els cacahuets, eh?
De la Xina, m'has dit?
Sí.
Marxarien cap a Sud-àfrica.
Que dius, pobrets, tenen poca cosa.
Però tenen.
Però tenen macadàmies.
Macadàmies?
Sí.
Què són les macadàmies?
A mi m'ho volen vendre com una mena d'anella que es posa els gelats al Hagen Daz.
Parlen clarament.
Sí.
O sigui que aquella gent fan gelats amb les coses més estranyes que et pots imaginar.
Sí, amb les macadàmies aquestes, no?
Però jo, és a dir, jo crec que és com una mena d'Avellana gegant.
Sí.
Com a quatre vegades el seu tamany de l'Avellana.
Sí.
Vale.
I una mica més amarga.
Tu l'has provat, eh, però?
Sí, sí, sí.
L'has provat amb una bossa d'aquelles que et posen diversos fruits secs barrejats, no?
Sí.
Una barreja.
Un poti poti d'aquest, sí.
No m'agrada.
Sempre és allò que deixo pel final.
Allò que li dones a algú, no?
Quan algú et diu, me'n dones, me'n dones totes les macadàmies.
Té, té, jo, que això que és gros, saps?
Sí.
I si vaig menjant el cotxe és el que se'n va per la finestra amb la bossa.
Oh, que dolent.
Que dolent.
Vale.
Macadàmies.
I encara ens en queda algun altre de fuir sec, així, més exòtic.
Doncs no, t'estàs equivocant.
No, i l'anacard, l'anacard què és?
Ah, sí, és veritat, sí, sí, m'estic equivocant jo.
Que hem hagut de fer un treball d'investigació.
És que lingüística.
De lingüística.
Lingüística.
Sí, els anacards, que abans que truqui ningú queixant-se és correcte, oi que sí?
Molt bé.
Tothom, anacard, anacard, no, doncs anacard.
Anacard.
És correcte.
El que és.
Anacard o és anacard?
Que els anacards són una mena, perquè si tu ho veu, hem deduït que són una mena de mongetes blanques,
tenen la forma de la mongeta blanca, així com uns cacaüets dèiem, però allargats i fent una mica d'ondulació.
Sí, senyor. I que en aquest cas només trobaríem a la Índia.
A la Índia?
Sí.
Ah, és veritat, eh? Ara que ho dius, fa indi.
Anacard.
Sí, pel nom no.
No, però ara que ho has dit, sí, no m'ha sonat estrany.
Doncs sí, això ho trobaríem només a la Índia.
Que a mi ens sona que també li donen molts als elefants.
Saps que l'elefant és un dels molts animals sagrats que tenen allà?
Sí, sí, sí.
Doncs també jo diria que és allò que li donen als...
Als elefants.
Com el cacahuet al mico, doncs a l'anacard a l'elefant.
Mira.
Quin és el fruit sec que li agrada més al javi de tots aquests?
A mi, l'avellana.
L'avellana.
El que no tinc clar...
El que no tinc clar és...
Què?
Si m'agrada la vellana turca o m'agrada la vellana d'aquí.
Bàsicament.
Tu no hi veus diferència, eh?
No.
Ni vols que algú t'ho expliqui, no?
Home, si potser sí.
Doncs prepara't perquè jo estic trucant amb algú que si ens contesta potser pot donar una mica de...
Bienvenidos al servicio de atención al cliente de vosaltres.
En breves momentos le atenderemos.
Así es.
Javi, tu mateix, jo no hi soc, eh?
No, no, no.
Jo quasi que tampoc ho diré.
Avellana turca o avellana d'aquí?
Diferencies.
Mmm, quina música ambiental, no?
Quina cosa.
Vols dir que hi haurà alguna cosa a aquestes hores?
És una mica una música macadèmica.
Macadèmica?
Ah, la macadàmia.
La macadàmia.
Què és això, tu que et saps de música?
No ho sé, però...
No, no, no ho sé, però me sona ja amb música, film musical de Nadal, eh?
Sí.
Una mica ja he preparat la campanya de Nadal, no?
Sí.
O perquè se'n venen molts de fruits secs per Nadal.
Les nous triomfen, eh?
Com si no hi hagués nous tot l'any.
I la...
Jo em recordo que donaven per obrir allò, la xapeta, que hi ha en forma de cor.
Sí?
Molt bé, jo la tinc a casa, sí.
Per trencar jo.
Que anava molt bé perquè els fruits secs...
El desvantatge que tenen és que són una mica difícils d'obrir, de trencar.
Si no difícils, aparatosos.
Clar, no és la facilitat aquella d'agafar-los i menjar-los, no?
Però cada vegada hi ha més fruits secs sense closca, eh?
Que ja te'ls venen preparats, vols dir?
Sí, sí, sí, clar.
Preparats vol dir sense closca.
Sí.
No, perquè els arbres estan amb closca encara, eh?
Sí, sí.
Perquè si no ho s'ha de veure.
Ai, doncs jo quasi que penjaria i tornaria a trucar.
No ho sé, a veure si es pot tornar a trucar.
On estem trucant, Javi? Avisa.
Truquem, si no t'estàs equivocant de telèfon, estem trucant...
Atenció al cliente de vostre.
En breves moments li atenderemos.
Sisplau, no, una altra vegada no.
En breves moments li atenderemos.
Què hem de fer?
Hem trucat a Borges, ho tenim a prop, no?
A propet, a propet.
I ells, de fet, comercialitzen els dos tipus d'avellanes.
Sí.
La d'aquí i la turca.
Borges, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Buenas tardes.
Hola, mira, yo solo quería hacer una pregunta.
Sí.
Es que, bueno, estoy haciendo un estudio sobre frutos secos.
Sí.
Y, bueno, he visto que tienen un mapa, bueno, la web, ¿eh?
Con todos los, bueno, digamos, con todos los principales productores de frutos secos alrededor del mundo, ¿no?
Entonces, me gustaría saber, básicamente, las diferencias entre la avellana turca y la avellana, pues, por ejemplo, catalana o de Tarragona, por aquí.
De acuerdo.
Un momento, por favor.
Vale, gracias.
Haurien de prohibir les músiques d'espera.
Javi, no et distrec, ¿eh?
No.
Creus que et contestaran?
M'ha dit que un momento.
A veure, si hi ha bona fe, potser aquest senyor està agafant l'enciclopèdia o està provant una avellana de cada tipus i t'ho dirà.
No ho sé.
T'ha semblat correcta, la meva participació?
Molt correcta, com sempre, Javi.
Gràcies.
Pregunta el preu, també.
D'importació, vol dir, o de venda?
De venda.
És que em sembla que és el...
Bé, no ho sé.
Jo crec que el preu és el mateix, el que passa és que posen menys avellanes, saps què vull dir?
Tu què?
Però clar, perquè si no en canta.
Ai, que és complicat això, el món de l'atenció al consumidor, eh?
Porta el seu temps, però les músiques aquestes ambientals, pues a vegades quasi que no caldrien tampoc, eh?
Bueno.
Si ens fan esperar...
Que sempre és la mateixa cançoneta, que es va repetint com un loop.
Sí, perquè aquest ja havies sonat abans.
Sí, és la mateixa d'abans.
Passa que és un toc així tranquil·litzador, no?
Que si tu truques enfadat per alguna cosa, perquè normalment qui truca en número d'atenció al client està enfadat per alguna cosa.
I diu, li fem parar el carro des del primer moment.
Sí, allò, espera un moment, te deixen dos o tres minuts aquí enganxat amb la cançoneta i vulguis que no et vas tranquil·litzant.
Puc posar una observació?
Sí?
Sí.
Perdone?
Sí.
Mire, lo mejor que puedo hacer es enviar su solicitud de información a través de la web,
y nosotros nos encargaremos de enviarle a usted lo que nos pide, ¿de acuerdo?
¿Y así una orientación aproximativa, no sé, de tamaño, de gusto, no me podría decir nada?
Es que yo no lo sé, porque es una centralidad, entonces, eso podría decir, básicamente, en principio es simplemente la ubicación,
pero claro, más allá yo no se sabría decir.
D'acord, bueno, pues ya hablaremos ya de esto, muy bien.
Gracias.
Pues muchas gracias. Hasta luego.
Adiós.
No ens quedem aquí, eh, jo no em quedo així, me queda intriga.
Ho he intentat.
Tenim poc temps, tenim poc temps, però encara tenim algun altre número de telèfon, no?
Sí, jo...
Sí?
Bueno, l'observació que t'anava a fer era directament que no estaven trucant a Barcelona,
vol dir fora de la demarcació, és a dir, que potser ens han sentit per allà, saps què vull dir?
Jo vull pensar que aquesta gent tenen molta feina treballant i que no estan per això.
A la selva. Anem cap a la selva del camp.
Sí.
Ai, que bonic ho faig, Javi, quins telèfons aconsegueixes, tu?
I ens queixàvem de la música de fons, de la borsa.
Jo ho torno a provar, però, eh, per provar que no quedi.
Ara que aquest xic, clar, jo també ho entenc, ell ja no volia entrar en propietats,
en propietats, doncs, nutritives i tot això.
Ara.
Ep, comunica.
I ara comunica perquè deu estar encara sonant aquells facts.
Ah.
No són hores, potser, de trucar segons quins llocs.
A punt de fracassar?
Bé, farem-lo d'enviar un correu o què?
Jo no crec que ens estessin escoltant per la ràdio.
Enviïm un correu, a veure.
De totes maneres, la pregunta tampoc tenia cap malafent ni res, no?
No.
Enviarem un correu?
Enviaràs un correu, Javi?
Jo tinc com a feina, saps?
Enviarem un correu.
I un SMS, no serveix?
T'hauríem pagar les ganes, eh? Internet és més baratillo, jo crec.
Però fem-ho, fem-ho i a veure si en menys d'una setmana ens contesta
i la setmana que ve podem explicar el què, no?
Vale, perfecte.
Perquè tu què creus així? De bones a primeres?
A tu quina t'agrada més? La vellana d'aquí o la turca?
Jo realment, realment, allà en vellana, només no sóc un gran tastador de vellana.
Però les que m'han dit que eren turques no he notat la diferència.
No?
No.
Ara no estic fent amics.
Bé, diuen que la diferència on es nota més és a la butxaca, eh?
Que també és una qüestió de preu.
Vale, vale.
No ho sé.
No, i el que sí que m'han comentat,
m'han comentat és que realment,
quan són d'aquí i són importades,
doncs posen més a la busseta.
Això que et deien no era en pla broma, era real.
Que quan són d'aquí, n'hi posen més?
Sí, perquè clar, perquè el preu és el mateix,
el que passa és que, doncs,
doncs hi posen menys, sí, sí, sí.
Tot això ve a relació que una vegada un poli...
És un...
De reintent.
Sí?
No, no, no, no, no.
Sembla que el fax el tenen perfectament connectat,
però el telèfon no.
Doncs una vegada ens va passar amb això,
els mitjans de comunicació a l'hora de fer,
i a més a més per eleccions, però no et diré qui.
No m'ho diguis, sisplau.
Sí, a Reus ens va passar que, doncs, un polític,
doncs allò, per convidar-nos a esmorzar i tal,
ens va posar un suquet i una busseta d'avellanes, no?
Sí, home, que menys que a Reus posar unes avellanes a la premsa, eh?
Mínimament.
I que eren de Turquia, oi?
I eren de Turquia, tia, sí.
Com ho sabíeu? Ho posava la busseta?
Ho posava la busseta i ho vam dir.
Diu, això no ho traieu, eh?
Això no ho traieu.
Que lleig, eh? Que lleig.
Perquè mínimament, si vols que no se n'entegri,
no obres la busseta i ho poses en plats i ja està.
Vam comprar 40 sacs d'avellanes i vam començar a repartir.
Ai, quina llàstima, no?
I un avispado periodista, que per això li paguen, de fet.
Clar.
Ho va veure. Tu vas fer foto, Javi?
De la busseta, i tant.
Clar, doncs mira, tens un document per fer xantatge amb algun polític, eh?
No, ja li vam fer prou, eh?
Sí, ja es va aprofitar.
Javi, Julio, pendent el tema d'enviar un correu electrònic,
ara quan surtis ho fas?
Farem els adeus per la setmana que ve.
Vinga, que no ens quedem amb aquest dubte.
Javi, gràcies.
Molt bé, adeu.