L'Olga fa molt de temps que es dedica al món de la música professionalment
i ara, jo no sé si és la primera vegada diria que no,
però fa un gran salt volgant ensenyar la seva música
a llocs així molt propers al públic.
Es diu Olga Pés, la nostra convidada,
i la veureu actuar en directe amb els seus temes.
Ella i una guitarra, dissabte, aquest dissabte,
al Teatre al Magatzem, a partir de dos quarts d'onze,
amb un projecte que es diu ALE.
Olga, bona tarda.
Bona tarda.
Ja m'has de fer una correcció per començar, no?
No estaràs tu sola amb la guitarra.
No, estaré jo sola amb la guitarra.
Jo pensava que quin coratge, no?
Quin valor que té aquesta dona de posar-se allí amb la guitarra allà sola, però no.
No, fins ara he estat actuant molt sola a guitarra i veu durant aquests anys
i ara, doncs, el bateria de la formació que tinc
em va animar a fer-ho amb una banda.
Llavors, doncs, m'acompanya en guitarra elèctrica, baix, bateria,
i jo toco l'acústica i canto.
Bueno, Déu-n'hi-do.
Aquesta és la formació.
I has passat pel Magatzem?
Almenys l'espai ja el domines?
Doncs no, no hi he anat mai.
Molt bé, doncs, a veure, estaràs molt a propet del públic, eh?
Sí, això m'han dit, que és petitet, però m'agraden molt els llocs petits.
I, vaja, tu, problema allò de timidesa davant del públic, tampoc en tens?
Doncs ara em penso ja que no, ja.
Explica, explica el teu currículum.
No.
No, no, per favor.
Bueno, com la majoria de músics, doncs, he hagut de fer una mica de tot
per guanyar-me la vida.
He estat en orquestes de ball,
i he estat també treballant, actriu cantant, aquí al parc,
durant dos anys molt llargs.
I ara, doncs, estic fent, estic donant classes
i gràcies a això, doncs, tinc més temps per poder fer el meu projecte,
perquè els altres tipus de feina
menguaven bastant les ganes de composar
i de fer coses més profundes, no?
Perquè quan cantes el Viva el Passa Doble,
moltes vegades a la setmana,
després no tens ganes de...
Les nebrones se tornen una mica loques.
Exacte, exacte.
I ara puc estar més en contacte, a més, amb el que més m'agrada.
L'Olga, perquè tingueu una imatge visual,
si heu passat per Porta Aventura durant, què, fa un parell d'anys o fa un any?
Sí, no ho recordo ja, fa molt temps.
Bueno, doncs, l'Olga era la madame del Salon, eh?
No ho dic per si algú, segurament algú ens està escoltant
i pensa, ostres, sí, aquella xica amb aquella perruca.
pel roja, no?
Això hauríem de tallar.
No, home, no, no, que així la gent té la imatge visual.
Sí, no, sí, sí.
És una feina, no passa res.
Un projecte que ara estàs, doncs, presentant en petites sales, com deies,
o sales més grans,
però quant de temps fa que tens totes aquestes cançons que et ronden pel cap?
Ui, això ja fa molts anys,
perquè recordo començar a composar, no sé, potser tenia 17 anys o així,
doncs ja fa 10 anys, ja fa 10 anys,
el que passa és que ara, doncs, ja he descartat moltes més antigues
i les noves sempre...
Estic avorrida, ja, de les antigues, no?
Les he cantat mil vegades,
però bàsicament tenen 10 anys, algunes, d'antiguetat, ja.
El que passa és que gràcies als músics que he trobat pel camí...
Que també fàcil no deu ser, perquè, a veure, jo, mi projecte, ajudat-me...
No, és molt difícil, jo no ho volia fer, jo he estat en formacions de rock d'ú i així,
i els meus temes els tenia amagats, no?
Bé, amagats, no els havia posat mai en una banda, no m'atrevia, no?
I em faltava, sobretot, un guitarrista.
I al final el vaig trobar a l'escola on dono classes.
Mira.
El Toni, un noi de falset,
i que, bueno, va ser una sort supergran,
perquè el baixista toca amb mi també des de fa 10 anys ja,
un munt d'anys,
i el tenia, i el bateria també,
i que són Quique Colmenar i el Gustavo Cruz,
que tocaven amb mi amb Jungla,
no sé si algú se'n recorda d'aquest grup.
I, bueno, ja em faltava el guitarrista,
i ja el tinc, posa endavant tu, a veure què passa.
Han estat d'acord, han posat algunes pegues,
de dir, ai, mira, aquesta cançó s'hauria d'arreglar d'aquesta manera,
l'has d'acabar de polir entre tots.
Hi ha hagut molta bona química.
Ha sigut molt ràpid tot,
ha sigut trobar aquest guitarrista i muntar els temes molt ràpid.
Els temes ja estaven fets,
tenien un principi i un final, no?
Faltava algú que li posés una mica d'ànima, no?
Potser, i ha sigut molt ràpid tot, molt ràpid.
També perquè considero que tots tres són molt professionals, ja.
I no són amateurs.
Els tres són músics.
Ja fa temps que tots, de fet, tu també, fa temps que es moveu.
Sí, però, bueno, ha sigut molt gràcies a ells, no?
Perquè l'artista, entre cometes,
sempre fa una mica més el hippie
i li costa molt de posar les coses més en clar, no?
I ells han sigut, no, no, esto sí, vale.
I vamos a ensayar tantos dies i tantes hores.
Bueno, va sejar poquet, eh?
Bé, bé.
No tenim gaire temps,
perquè els músics sempre van un cap a dalt i l'altre cap a baix.
Però està molt bé.
Jo estic molt contenta del resultat, molt.
No és la primera vegada que...
Vaja, no és l'estrena mundial aquest dissabte.
No, no, no, ja.
No és l'estrena mundial,
però per a mi és un concert bastant important.
Pel lloc, perquè és un teatre,
perquè tothom estarà molt atent, no?
No és com en un bar allí que...
Que entra copa i copa.
Exacte.
Que si hi ha un fallo,
doncs si tu estaves bevent una birra,
no t'has enterat, ja està.
Clar, aquí està la gent per escoltar.
Clar, sí, és molt més bonic.
A mi jo ho prefereixo.
I l'Olga, que de fet et composes amb guitarra,
però també amb teclat, no?
Sí, he començat a...
Com saps tantes coses, tu?
Bueno, no sé com si us coneguéssim, no?
Qui t'ho ha dit, això?
Bueno, estic començant a fer coses,
a composar amb el teclat,
perquè s'agafa una onda molt diferent, també.
Ara tinc un projecte, a part,
també aprofito per dir-ho.
Déu-n'hi-do.
De música electrònica,
que estem fent amb dos nois
que són amics meus de fa molt de temps,
l'Ivan i el David,
que l'Ivan és un noi que toca el citar,
i la guitarra,
i el David és teclista,
i estem fent un projecte
que es diu Diamond Lipstick,
que, bueno, que és trip-hop,
són ritmes electrònics lents i tal,
amb temes bastant profuns i hippies,
que espero que en poc pugui presentar,
també, en algun lloc.
Aquest és el projecte que tens,
doncs, a part,
del que veurem al magatzem.
Clar, no hem parlat del magatzem.
Quin tipus de música veurem aquest dissabte?
Doncs, jo soc bastant folk composant.
He escoltat sempre molt cantants nord-americans
folcs o també europeus,
que m'agrada molt
tot el que es fa al nord d'Europa,
nòrdics i així, no?
Però la formació, doncs,
sona una mica més pop,
però és bastant folk,
pop-folk, es podria dir, no?
Però, bueno, després també,
doncs, com que tots hem estudiat
una miqueta de jazz,
una miqueta bastant,
doncs sempre hi ha alguna pinzellada
així més jazzística,
en algun moment.
És una onda,
doncs,
es podria apropar una mica
al que està fent,
doncs,
Nora Jones,
no?
Però Nora Jones,
doncs, bueno,
hi ha piano,
aquí no hi ha piano,
però és una onda semblant,
G-Will o...
o no sé si...
Dido.
Sí,
Dido és més comercial,
potser, no?
Ens apartem una miqueta més,
és una mica més
elitista a vegades,
no?
No sé com,
la paraula quina seria,
no?
Però, bueno,
és bàsicament pop-folk.
Doncs, Olga,
l'Olga ha portat la guitarra.
Sí.
M'ha tocaràs un parell de temes
allà de l'entrevista?
Els que vulguis,
no?
Vale.
Ought to let go of my mornings
if I don't say something like that.
And I cannot be so irrational,
not if crazy,
don't float me.
You're in dragon,
so exciting,
since the first day
I saw you.
It was strictly
forbidden
to touch your skin,
but I am a girl
who loves plenty
that I'm
so in you.
I take these moments
like a blackberry days,
the white jail
where I am.
and let me see
your finger
in my body.
You know, boy,
what I want to see.
You're a riot
here inside me
since the first day
I taste you.
It was strictly
forbidden
to tell to you
that I am a girl
who loves
plenty
that I'm
so in you.
And only you
can respect
what it means
to me
And only you
can read these words
and feel
so free
cause I am a girl
who will let you
decide
what you want
to do
and I am a girl
who will watch
forever
the Lenny
that I saw
in you.
Com esteu aquest tema?
Lenny.
Molt bonic.
Gràcies.
Molt bonic.
Ara potser t'ofens, eh?
Però...
Digue'm.
Alana és molt reset?
També, eh?
Sí, no?
No m'ho feim.
Molt bonic.
No, perquè dic que potser
a vegades te recordo
amb una cosa
i li dius a la gent, no?
No, també m'agrada molt.
Sí, sí, sí, i tant.
Molt bé.
Escolta, sonen així, més o menys,
quan vas amb tota la banda,
tan tranquil·leta o...?
No, no, clar.
Clar.
Bé, hi ha de tot,
hi ha temes que són bastant...
Home, aquest en particular
és bastant així,
bastant amb percussió,
la bateria tocada d'una manera bastant...
És bastant ideal
per fer-lo així acústic, no?
Sí, però hi ha altres
que són d'una onda més...
més moguda, clar.
Si no, ens aniríem tots a dormir.
Ara et diré una cosa, eh?
Que l'Olga m'ha dit, diu,
no em preguntis
per què canto en anglès,
perquè canto així, perquè em dóna la gana.
Però és que t'ho he de dir,
t'ho he de dir, no t'ho preguntaré,
però t'he de dir
que xapó per l'accent que tens, eh?
De veritat.
Perquè a vegades hi ha molta gent
que canta en anglès
però que se nota si acentillo i tal.
Ja, però és que jo ho faig realment...
Va, ja t'ho dic.
Va, va.
Jo porto moltíssims anys
escoltant sempre música en anglès.
Potser la resposta és molt típica,
però és que és certa.
O sigui, tu fas...
Ets el que escoltes, en realitat, no?
El que t'influencies.
Si jo hagués escoltat molt pop espanyol
o cançó d'altó en català,
potser hagués acabat fent-ho en català
o en castellà,
però tota l'herència que tinc musical
és en anglès.
Llavors, per estil i per això,
ho faig així.
A més, en les feines que he tingut,
també sempre he cantat en anglès,
en orquestes de ball que he estat,
sempre m'ha tocat la part en anglès, no?
Menos el passo doble, eh?
I menys el passo doble.
I menys el passo doble.
Però eren pocs, eren pocs.
Sempre m'ocupava de la part més així, no?
I, bueno, ja t'acostumes
i t'acosta molt fer-ho d'una altra manera, realment.
I he fet intentos,
perquè, clar, sempre hi ha el que et diu
ja, però és que a Espanya,
si cantes en anglès, no faràs res,
no té res a veure amb la teva cultura,
no sé què, no?
I, clar, intentes composar en espanyol
i en català
i no em sento.
No et sents de gust, no?
No.
Saps?
I trobo que l'important és fer bones lletres,
saps?
I és igual, amb l'idioma que estiguin fetes, no?
Que parlis de coses interessants
i que sigui profund
i ja està, no?
Ara t'anava a dir,
què et resulta més fàcil,
composar la música o les lletres?
Res, em costa més.
O t'assurts junt?
Sí, normalment sors junt.
Quan composo,
directament estic fent la lletra, també.
O sigui, em poso a tocar i a cantar alhora.
I ja vaig escrivint
el que dic, no?
Realment.
I on composes, Olga?
A casa, mirant el monte.
Sí o no?
Que hi dic.
Que hi visc en un poble deliciós
que està aquí,
cap als boscos de Tarragona,
a prop del Catllà, per allí.
I és un poble molt petit,
que són 20 habitants,
molt poquets,
i per la finestra a la meva habitació
només veig muntanya i pujons.
Que guapo, nena, no?
I és fantàstic.
Estic tan bé allí,
però tant.
I allí composo molt,
o no molt,
allí es composo tot,
bàsicament.
Molt bé.
Per quan una gravació?
Per quan entreu a l'estudi?
Una gravació ja...
en realitat ja existeix, no?
O sigui, tipus maqueta i així,
hi ha moltes coses,
hi ha gravades,
ja tinc coses gravades en trio,
coses gravades jo sola,
i amb la banda també
ja hi ha una petita gravació.
després hi ha un directe
que està gravat
amb bastanta qualitat
que l'usaré de maqueta,
de moment.
I realment,
gravacions serioses d'estudio,
no crec molt en això,
saps?
O sigui,
jo crec que el dia
que hi hagi de gravar un disc,
doncs gravarà, no?
Si algun dia arriba.
Però gastar-me diners
en fer una supermaqueta
no m'interessa,
perquè realment,
avui en dia,
les discogràfiques
busquen un producte
que ells pensin
que serà potent,
no?
I ells ja s'ocupen
de fer-ho sonar
com ells volen,
a més, no?
El que tu hagis gravat
els és igual,
en realitat,
perquè ells ho volen
que soni
i com a més
els sembla
que serà més comercial,
no?
I per tenir la mostra,
doncs ja funcioneu
amb aquest directe que tens.
Llavors sí,
està bé tenir alguna cosa gravat
per poder-ho vendre
i que la gent ho escolti,
però sóc més partidària
de tenir un directe gravat,
no?
Sobretot per la formació
que som,
que en directe
està molt viu tot,
no?
I ho prefereixo
tenir al directe
i masteritzar-lo bé
i usar-lo com a maqueta,
presentar-lo una mica
així en condicions
i ja està,
però no crec gaire
en això
de gastar-me diners.
A casa tinc
un estudi
bastant en condicions,
bueno,
avui ja tothom
a casa té quatre coses,
no?
I ja és suficient,
crec,
i això.
Doncs Olga,
d'entre totes les coses
que em fas,
a composar,
a interpretar,
fer classes,
què és el que t'omple més?
No ho sé,
no ho sé,
tot,
tot,
no podria dir que
no, no,
jo quan estic a l'escenari
és el millor,
fer classes també m'omple
moltíssim,
escoltar,
a vegades arriba una noia
amb 15 anys
i és tremendo,
no?
Com canta
o com s'expressa
i a mi els alumnes
m'ensenyen molt
i m'agrada molt,
no m'ho prenc
com una cosa així,
bueno,
com una penitència.
Sí,
venga, no?
Com no quiero ir a una orquesta
m'he puc mudar classes.
No,
perquè tot és lícit,
no?
Estar en una orquesta
és lícit
i donar classes també,
no sé,
tot m'omple bastant,
la veritat.
El que sí he de dir
és que
em cansa molt més
fer classes
que composar,
per exemple,
no?
Perquè les classes són,
hi ha dies
que es fa molt dur,
no?
però,
però, bueno...
No tens la muntanya
allà al davant.
Exacte.
Com ho composes.
No puc parar un moment
a, no sé,
a fer-me un Frankfurt,
no?
Ten que estar allí.
Doncs les cançons en directe,
aquest projecte
de l'Olga Pés,
les veureu aquest dissabte,
molt recomanable,
a dos quarts d'onze,
al teatre,
al magatzem.
Però a part,
la trobareu setmanalment
en un lloc
que no ens ho haguéssim pensat,
ens ho ha comentat
aquí a Microtancat,
cap allà a les Gavarres.
Explica'ns això.
Doncs allí a les Gavarres
hi ha una sala
que han obert fa poc
que es diu
Sala Bajaus,
que és una sala
que té dos ambients,
té una mena de discoteca
i a la part de dalt
té un club
bastant xulo,
molt acollidor,
amb els seus sofàs
i les seves tauletes
i allí estic
tots els dimecres
a la nit
tocant,
faig tres sessions,
més o menys
si vas per la nit
segur que m'enganxes
en algun moment o altre
i toco sola.
Allí a vegades
venen altres artistes
el pots trobar
també
un guitarrista
molt bo
que es diu Jorge
que toca la guitarra espanyola
i és fantàstic
però normalment
estic jo
de moment
tots els dimecres
a la nit
allí a la sala
de House.
Que ho hem trobat
molt curiós
perquè
aquesta sala
d'allà de les Gavarres
des de fora
quasi que fa una mica
de respecte
deus
això és una discoteca
i no, no
a dalt hi ha l'ambient
aquí a l'accent.
Sí, sí, només és entrada lliure
i bueno
està molt bé.
Toques versions
també els teus temes?
Toco algunes versions
també perquè clar
el lloc ho requereix
la gent també li agrada
però toco els meus temes
també bastant
faig un 50-50
i meitat i meitat
I el dissabte
al magatzem
sentirem alguna versió?
Sorpresa
Sorpresa
no se sap encara
Home, sí
alguna cosa caurà
De tota manera
quants temes
presentaràs dissabte?
Quants en tens?
Home
molts
però
dissabte
tocarem
crec que són
meus
són uns 14
o així
Home, n'és un do, eh?
Sí
Home, hi ha molts més
però encara
no hi ha hagut temps
de polir-los
i tot
Exacte
Un projecte
el de l'Olga Pes
que veurem dissabte
us ho recordem
que és que no volem
que falteu, eh?
A dos quarts d'11
al magatzem
i que es diu Eil
Eil, sí
Eil
Sí
Cuenta, cuenta
Eil, cuenta, cuenta
Eil és el meu nom en rus
llavors, bueno
no té ninguna connexió
mística ni res
amb el que faig
simplement és que
buscant el meu nom
en una enciclopèdia
fa un munt d'anys
doncs vaig veure
que en rus
doncs es podia dir així
m'agrada molt
i
però bueno
l'aclaració és que Eil
no és el meu nom artístic
ni res
és només el nom
del projecte
diguéssim
de la formació aquesta
no?
Jo em continuaré
dient Olga Pés
tota la vida
saps?
però em va semblar
original per posar-li
el projecte
té sonoritat
sí
no és molt
pegadizo
diuen
m'han dit que
he de buscar un nom
més comercial
però
jo no hi crec
amb aquestes coses
saps?
a mi em va agradar
i l'he posat
només si la gent
se'n recorda
de noms tan estranys
com
Mojino Soscofí
per dir alguna cosa
vull dir
jo crec que es poden
recordar d'ahir
sí
jo suposo que sí
doncs Olga
ja per anar acabant
et demanarem
que tanquem l'entrevista
amb una cançó
molt bé
digue'ns però abans
que li preguntem a tothom
què passa per aquí
un moment del concert
aquest que faràs dissabte
un moment puntual
perquè la gent
que ens estigui escoltant
que vagin al magatzem
diguin mira
això és el que va dir
l'Olga
per la ràdio
un punt
una frase d'una cançó
o una cançó en concret
una cançó en concret
vale
doncs
You Can Be Bad
que és una cançó
que vol dir
tu pots ser dolent
i que la vaig escriure
per les dones maltractades
saps?
que jo crec
que s'haurien de fer
moltes més cançons
sobre això
saps?
perquè és terrible
i n'hi ha moltes
i bueno
sempre n'hi ha hagut moltes
però ara el que passa
és que surt per la tele
abans també hi eren
i també se morien
i també les pegaven
però el que passa
és que no sortia a les notícies
i ara sí
i bueno
la vaig escriure per elles
i bueno
això
i és la que tocaré ara
que també és molt tranquileta
però ja us asseguro
que tot el concert
no és així
molt bé
doncs Olga Pés
moltes gràcies
us deixem amb la música
de l'Olga
i us ho recomanem
que dissabte
aneu a
cada dos quarts d'onze
al Teatre Magatzem
quan vulguis





t'invileixi
t'invileixi
t'invileixi
t'invileixi
t'invileixi
t'invileixi
t'invileixi
t'invileixi
Can't be bad