Per mantenir aquesta conversa sobre teatre i, sobretot, fer difusió de l'obra que arribarà aquest divendres a la Sala Tronó,
tenim amb nosaltres, com cada 15 dies, també la Paloma Arza, la seva programadora.
Paloma, bona tarda.
Hola, què tal? Bona tarda.
Molt bé. Una obra, ara en parlarem amb la seva protagonista, perquè en realitat sembla una obra bastant unipersonal,
que es diu Chabel Jazz.
L'obra, sí.
Sí, bones referències, suposem que n'has de donar, Paloma, no?
I tant. M'ha vingut per totes partes que hauria de venir aquesta obra, aquesta proposta, perquè no és purament teatre,
ja ho diu, és un concert, d'alguna manera, però molt teatralitzat.
I, a més a més, encara que siguin cançons, sobretot de Chabela Vargas, tot una mica enllaç i molt personal,
però darrere es veu que no és només una cantant, que és molt, però a més a més és una triu, és una... és clown, és guitarrista,
i, de fet, també fa alguna cosa molt increïble, que és intèrprete de Cerrutxo.
Intèrprete de Cerrutxo.
Sí, de Cerrutxo. I, bé, és una saxofonista molt bona, també.
En fi, ho té tot, eh? Ho té tot. Tot això que diu la Paloma ho té la mare de la Larla.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic. Mare, bona tarda.
Bona tarda, Paloma i Núria. Bona tarda, Tarragona.
Nena, com te...
Estic aquí a Burgos, estic en aquest moment.
Què fas, a Burgos?
Doncs ara mateix estem carregant la furgoneta perquè...
De formatge.
En una companyia, en una companyia de teatre infantil, que estem fent gira per tot Espanya,
en una obra musical per a nens i nenes, i ara hem acabat la tercera funció d'avui
i se n'anem en direcció a Barcelona.
Doncs pel que ha dit la Paloma, t'ha deixat pels núvols, eh? Tu fas tot això, toques el saxo...
Paloma!
No sé si la nit de divendres donarà temps a tot, però jo darrere sí que veig tot això.
Sí, mira, jo porto molts anys dedicant-me cabuda-cabuda a la música, al teatre,
i aleshores, doncs, amb tangents i dedicació, doncs, té temps d'aprendre diferents coses,
i a més, a més, és que m'agrada moltíssim.
Sóc una apassionada de la música, i sí, és veritat que canto, que toco el saxo,
que m'agrada investigar el so i que toco el serrutxo, i totes aquestes coses.
Escolta, què és això del serrutxo, mare?
El serrutxo és, com ja diu la paraula, un serrutxo.
Però de veritat, eh?
Un serrutxo normal i corrent, quan he comprat a la ferreteria, sí,
que es toca amb un arc de violonxel o de violí, i li treus el so.
I, vaja, en l'espectacle que farem el divendres a les 9 i mitja, a la Sala Trono,
hi ha una cançó, concretament la cançó de la Llorona, molt coneguda,
que ahir jo he introduït la musicalitat del serrutxo.
Molt bé.
Escolta, amb tot això que tu fas i sent que domines tants instruments,
jo suposo que no podem dir simplement que aquest espectacle que veurem divendres
és un espectacle dedicat a Xabella Vargas.
Jo crec que tu la reinterpretes a la teva manera, no?
Això seria una manera de veure-ho, sí.
Jo li dic que és...
Xabella jazz, passió, arrabalera, transcendida.
Diguem que això és el subtest i també el subtítol de l'espectacle.
Llavors jo sempre dic que és com una...
El interpretar, el reinterpretar, passa pel meu filtre teatral,
per la meva manera d'entendre-ho, de voler entendre també.
Digue que sempre aquest espectacle és un intent d'erosionar,
mitjançant la representació, tots aquests lastres, tots aquests pesos,
que a lo llarg dels segles han anat adherint-se al comportament amorós,
i la forma arrabalera que tenim d'estimar-se.
Aleshores són tot cançons de despetxo
i jo faig la meva pròpia interpretació
en una pinzellada teatralitzada també,
a través de la veu i a través de la meva persona.
Jo no sé com va anar el procés de creació d'aquest espectacle.
No?
No dic no sé com va anar el procés de creació d'aquest espectacle.
Tu vas dir vull tractar aquest tema, per tant em va molt bé,
les cançons de Xabella Vargas, o al revés,
vas veure les cançons de Xabella Vargas
i et va inspirar per tractar tots aquests temes.
Estaria més pròxim a la segona cosa que has dit.
Mira, jo Xabella Vargas la coneixia d'escoltar, parlar d'ella,
però realment no tenia un contacte,
tampoc no l'havia escoltada, diguem, cantar,
no tenia cap disc d'ella ni res, no?
I un dia, en una cinta que em van donar,
es va colar una cançó de la Xabella
i em va pillar de sorpresa perquè no corresponia a l'autor, no?,
de la cinta.
I em vaig quedar prendada, la veritat,
per la seva forma de cantar, diguem,
que ella va ser, la seva veu va ser...
la Xabella ha sigut la nova musa inspiradora de l'espectacle,
perquè a l'escoltar aquella cançó vaig sentir,
senzillament, d'una manera espontània,
ganes de muntar un repertori d'eix estil.
i vaig començar a treballar
i ja ahir van anar succeint moltes coses,
des que algú et deia
del Xabella Vargas tu estàs boja,
però com vas a cantar el Xabella Vargas?
I aleshores vaig caure, vaig dir,
doncs és veritat, és Xabella Vargas?
Jo, bueno, però després vaig pensar també,
jo tinc la meva forma, no?,
he de buscar el perquè jo he sentit esta necessitat,
este desig de voler interpretar aquestes cançons.
I ahir va començar l'atreviment
i ja va continuar endavant
i, bo, vaig anar seguint tot el procés,
totes les coses que van anar passant-me
a lo llarg del procés de treball
i fins ara ha arribat a sortir el que ha sortit
i és això, és este concert teatre, diguem,
perquè realment és concert,
hi ha un treball de veu,
jo penso que valiós,
i a través de la veu
i a través de la interpretació també
de lo que són les lletres de les cançons,
doncs hi ha una pinzella del teatre alta molt forta.
I a més una veu molt impressionant, en sèrio, eh?
O sigui, en sèrio, a mi, no ho sé,
per mi no se sembla a ningú,
o sigui, és molt natural, a més a més,
i estàs veient alguna cosa que sembla molt fàcil
i que jo sé que no ho és res de fàcil,
però sí, és un plaer veure-la,
però perquè és un plaer,
o sigui, ho fa totalment com un plaer ella mateixa,
o sigui, és molt lliure,
per mi és veure una actriu lliure,
que està en llibertat a l'escenari cantant,
cantant, no?, cantant a gust
i, bé, això és molt, molt, molt atrapador, no?
I, bé, i les lletres que et queden després
d'una altra manera, no?,
que diu, no?,
la Xabel les diu d'una manera
i aquesta reinterpretació,
que a més a més anava a dir que,
he vist la foto que surt a la revista, no?,
el claxon i tal,
i és com un dramatisme, i sí, no?,
però, bé, que tot està ple d'ironia també
i de guiños i tot això, eh?,
que no és només desgarrador i anem allà a plorar, eh?
No, al contrari, sí,
busca eixa part de dir, bueno,
erosionem esta manera tan tràgica
de viure l'amor, el sentiment amorós,
que realment no tenim necessitat de sofrir
i sofrir tant per l'amor.
Llavors, ahir surt el que t'has dit, Paloma,
la ironia, el clown,
que has nomenat abans també,
que porto dintre.
Sí, sí, això es veu.
I si un ho sap abans,
està veient que és una reinterpretació,
és la millor manera de viure, no?,
ja la tragèdia,
ja si no tenim més remei, no?,
aquest punt, no?, d'escape.
Clar, perquè és que hem de buscar noves formes,
realment jo penso que l'única cosa que és infinita,
bé, és una frase, no?,
que jo dic i ja està,
però l'única cosa que és infinita és la forma.
Podem estar sempre modelant totes les coses,
tots els sentiments de la vida,
per descobrir quin és el que ens va millor
i el que es fa és sofrir menys,
perquè bé, sofrir,
escolta, és una cosa humana,
sofrir, però no sofrir tant,
no sofrir més del que correspon en un moment donat.
Per què?
Per això jo dic, xàbel jazz,
xàbel per xàbela,
jazz perquè les cançons també cada vegada
surten d'una manera,
perquè hi ha improvisació,
i passió arrabalera transcendida,
perquè hi ha que transcendir aquestes coses.
I per ahir van els tirs, vaja, dones.
Ai, mare,
que hi ha alguna cosa d'autobiogràfic
en tot aquest patiment sentimental?
Dona, doncs no ho saps,
igual que tu,
igual que Paloma,
igual que qualsevol persona,
però això també la gent s'identifica,
s'identifica,
perquè som tots i totes som un,
al fin de compte.
I no ha caigut, no?
Però aquest patiment no el sofriràs tu sola
dalt de l'escenari.
Em sembla que vens a acompanyar
de la Sala Trono, no?
Sí, molt bé.
Vinc a acompanyar-la d'un guitarrista,
un guitarrista que vindrà especialment
des de València,
que és on el que fins ara he treballat sempre,
o quasi sempre,
perquè alguna vegada no ha pogut ell
i ho ha fet alguna altra persona,
que li diuen Álvar Carpi,
que ja el coneixereu.
És un ser entranyable.
També que m'acompanya molt bé
com a persona i com a guitarrista
dalt de l'escenari, sí,
que me l'estimo molt.
Paloma, tu que has vist
aquesta representació.
Amb quin sentiment te'n vas del teatre?
Quin efecte fa en el públic, tot plegat?
Doncs d'alivio, no ho sé.
Sí, com a lleugerès en algú?
Sí, sí.
De catar-s'hi, eh?
Sí, de catar-s'hi.
Com que la propera vegada
viuràs, no ho sé,
l'enamorament aquest, així, no?
Aprendent alguna cosa.
Però és mentida, clar.
Després fauràs...
No, no, sí, alguna cosa fa,
alguna cosa fa.
Aquesta és la intenció, també, una mica.
A mi, almenys, em serveix, eh?
A mi em serveix.
A poc a poc vaig erosionant.
El que passa és que és molt lent.
És com la creació, no?
Que les coses es creen ja a poc a poc.
El sofriment també s'erociona de poc a poc,
però sí que funciona, sí.
Ah, vale.
Doncs s'haurà d'aprendre més i més, no?
Prendre punts, prendre punts.
Anem al teatre.
A poc a poc, sí.
Paloma, alguna coseta més, crec que puguem preguntar a la mare?
Bueno, no ho sé, què més està preparant i coses d'aquestes,
perquè, o sigui, això ja és rodó i ja està molt fet i és perfecte i ens agradarà, segur, no?
I jo volia saber què està preparant més i què fa, què està entre mans, no?
Doncs mira, ara mateixa, com es contava, estic en un musical infantil fent una gira per tot Espanya
amb un grup de nois molt macos, que és una companyia que es diu Polifon Teatre
i ara estem bàsicament fent això.
I després, també tinc un recital de cantautora, que també ara és...
Que és compositora.
Que es diu Sutil, sí, es diu Sutil i aquí són lletres medes, jo vaig amb la guitarra i amb el saxo, amb el serruig
i porto també una acordeonista i un percussionista i baixista.
Depèn també del lloc, portem una formació o una altra.
I aquest és el projecte també que ara estic espentejant, també, el Sutil, que es diu.
Projectes que esperem que puguem veure aquí a Tarragona també en breu.
M'encantaria, sí.
Mare, doncs ja per anar tancant l'entrevista, destaca-nos un moment d'aquest espectacle del Xabel Jazz
per la gent que ens estigui escoltant i vagi divendres a la Sala Trono.
Un moment, una frase que diguis o especialment potser una cançó.
No t'he pillat. Què vols dir?
Sí, sí. Per la gent que ens estigui escoltant ara i que vagin al teatre divendres,
digue'ns un momentet d'aquesta obra, una frase que tu dius o una cançó que interpretes que tingui algun punt especial.
L'ho dic per la gent que ens escolti i que vagin allà i diguin, mira, això és el que ens van dir per la ràdio.
Ah, lo que sentí. Bueno, pues podría ser, por ejemplo, la canción que em va inspirar, que es aquella que diu
Yo quiero luz de luna para mi noche triste, para pensar divina la ilusión que me trajiste y continuará.
Ai, però s'ha de veure això, el seu cos també, també és molt important el seu cos en escena.
Doncs mare, no hem localitzat aquesta cançó tot i que la teníem en ment i no l'hem trobat.
L'havíem pagat, què et sembla, per tancar l'entrevista?
Molt bé, perfecte, va del matíspal.
Vinga, sí.
Doncs mare de l'alar, la podreu veure a l'escenari de la Sala Trono aquest divendres, com cada 15 dies,
amb un espectacle que es diu Chabel Jazz.
Mare, gràcies, que vagi molt bé.
A vosaltres, moltes gràcies, Núria, Paloma i Tarragona.
Vinga, adeu.
Na te pío.
Tata Capaloma, la part tècnica, on aconseguim les entrades, com serà el te?
Amargant, jo crec que serà amargant aquesta vegada, eh?
Perquè si la mare diu que això ha de servir per cada vegada tomar-se-lo d'una altra manera,
això dels amoríos, no?
Algo dolç, espero.
Potser sí.
Equilibrant, almenys, no ho sé.
I bueno, això de les entrades, doncs tothom ja ho sap, no?
L'Horraconet, a la plaça de la Font, durant tota la setmana es poden comprar les entrades,
perquè després, a vegades, el mateix divendres sí que estem dues hores abans,
però potser hi ha sorpreses, no?
Clar, potser ja no en queden, no?
Sí, l'altre dia ja van dos dies que van quedar gent fora, no?
I és llàstima.
I, bueno, sobretot és millor durant la setmana, si és possible, no?
I trucant per telèfon també a l'Horraconet.
que, bueno, el telèfon, jo ara no el tinc, però ho tenim aquí, no?
Jo el trobaré.
Sí, el trobaré.
Després, al final.
I volia recordar que, ja de cara al gener, seria,
començarem la temporada del 2005,
amb de nou la obra de Dos más dos,
Dos más,
que serà el dia set i el dia nou.
Que també vau fer, bueno, un èxit de taquilla brutal, no?
És per això que repetim, perquè va quedar molta gent fora,
i, bueno, volien repetir, només recordar-lo,
perquè ha arribat una miqueta tard a les agendes i tot això.
Per tant, Palomar, ara ja ens retrobem passades festes?
Sí, clar.
Sí, ja de cara després de Reis, no?
És l'últim espectacle de la temporada.
Xàve el jazz, si us agrada el teatre,
si us agrada Xàve la Vargas
i si us agrada, doncs, una bona interpretació
amb una persona al darrere i el jazz també.
Ja ho sabeu, divendres a la sala Tronó.
Palomar, doncs, que passis molt bones festes.
Igualment, mira, no m'ho esperava.
Jo, jo tampoc, ara no he quedut clar.
Clar, molt bones festes.
Bon any nou, allò que es diu.
Igualment.
Gràcies.
Na te debo, na te pío,
Me voy de tu vera, olvídame ya.
Que he pagado con oro tus carnes morenas.
No maldigas, vaya, que estamos en paz.
No te quiero, no me quieras.
Si todo me diste, yo na te pedí.
No me eches en cara, que to' lo perdiste.
También a tu vera, yo to' lo perdí.
Bien pagada, si tú eres la bien pagada.
Bien pagada, bien pagada, bien pagada.
Fuiste mujer.
No te engaño.
Quiero a otra, no creas.
Por eso que te traicioné, no cayó en mis brazos.
Me dio solo un beso, el único beso que yo no pagué.
No te pido, no te pido, no me llevo.
Entre esas paredes debo sepultar penas y alegrías que te di y me diste.
Y esas joyas que ahora pa' otro lucirán.
bien pagada, bien pagada, si tú eres la bien pagada.
Bien pagada, porque tus besos compré, y a mí te supiste dar.
Por un puñado de parné, bien pagada, bien pagada.
Bien pagada, bien pagada.
Fuiste mujer.
.
Bien pagada, bien pagada.
.
Bien pagada, bien pagada.