Fins demà!
Fins demà!
Sí, que per cert, avui fa 10 anys de les grans enriuades.
Avui és? Avui.
Sí, que tu i jo vam anar a veure el riu, que no recordes?
Jo vaig venir a primera hora del matí a la universitat i el professor, com sempre, no va venir a classe.
Llavors vam aprofitar per anar a veure el riu.
Ens pensava que havia fet campana i no, és que estava tot inundat.
Que bonic, i vau anar aquí al pont a veure el riu quan baixava.
Sí, feia por.
Allò con un par de, perquè clar...
Feia por. Home, no, ens vam apropar molt, però sí, vam veure en directe.
Que bonic.
Lo riu és vida.
Bé, bé, bé.
Excepte el tram que toca flix, eh, clar.
Sí, no, allò és més aviat de...
Bueno, una altra paraula que comença per M.
Molt bé.
I és que avui la música que portem...
Lo riu és maco.
També, també.
La música que portem avui té molt a veure amb això que estem parlant, no?
Avui ens acompanyaran el senyor Quico, el Célio, el Not, l'Onoi i el Mut de Ferreries.
El bueno, el feu i el malo.
La fonteta del morro, ahí s'estronca.
I el foc del seu, ahí manté, ahí s'ha apagat, ahí s'ha apagat, ahí s'ha apagat.
I a ni cal hiulín queda, ahí s'ha gelat.
Ets capaç, Manel, de dir-me cinc paraules, només cinc paraules,
sobre Quico, el Célio i Punt Suspensius?
Sí, que porten ja més de deu anys, esta gent de les Terres de l'Ebre,
fent esta música on han aconseguit unir d'una manera, penso jo, magnífica,
la folclòria, la música tradicional de les Terres de l'Ebre,
amb les corrents més modernes i el resultat ha estat molt bo.
Doncs anirem repassant al llarg d'aquest cara a cara,
curtet, el vinguen quan vulguen, un directe,
lo directe, de Quico El Célio, el noi i el mut de Ferreries.
Comencem, si us sembla, però ja entrem directament a les notícies.
Directament, vinga.
Senyor Jordi.
Hola.
Què t'hagas?
Ja m'he reincorporat.
Molt bé, primera notícia que porto jo, a veure,
doncs parla sobre un sergent nord-americà,
de l'exèrgent nord-americà, que el 21 de maig d'aquest mateix any
va estar condemnat a un any de presó per deserció.
I és que el sergent Camilo Mejia,
abans que es produïssin o sortissin a la llum
tots els casos de la conducta de les tropes nord-americanes
enfront als presoners, als presos de guerra,
a diferents presons,
sobretot a una, a Abu Ghraib d'Iraq,
abans que sortissin la notícia,
doncs havia desertat justament per aquesta qüestió,
perquè desaprovava els mètodes,
però no estava d'acord amb les raons que havien portat
els Estats Units a la guerra,
i bé, en un permís, doncs em va dir
jo deixo estar, i per això està condemnat durant 14 mesos.
Clar, perquè si és desertor, ets desertor.
Sí, sí, sí.
O sigui, això ho tenen molt en compte i els militars,
com que el de desertar és una cosa que...
Aquesta notícia l'ha fet arribar a Amnistia Internacional,
i si entreu a la seva pàgina web,
doncs podreu tenir accés a més a informació,
i a més a més saber com podeu donar recolzament a la causa
del sergent Camino Mejia,
que normalment, si no us heu fixat,
molts dels soldats són latinos o són negres als Estats Units.
No hi ha cap soldat que sigui fill d'un congressista
amb cognom Busch, per exemple.
Ja han passat les èpoques en què
els caps militars dels països anaven a lluitar
a primera fila, no?, a les batalles.
A primera fila no estaven, no, tampoc.
Però estaven orgullosos de portar la seva sang, no?,
de portar els seus fills.
Sí, mira, l'Alexandre el Magni,
aquesta gent que lluitaven a primera fila.
Ara no m'imagino a George Bush dins d'un tanque.
Ni pare ni fill.
Ni pare ni fill, evidentment.
Ni esperitzant.
Vaja.
Bé, una altra notícia.
No tenim temps per gags graciosos, Jordi, eh?
Ah, és que era graciós.
Graciós seria el meu comentari sobre el bueno fer-ho i el malo.
Manel, les notícies.
Jo soc molt més tolerant, tio,
la teva música que em porta sempre a grupets mediocres,
aquestes yanquis, que no ho coneix ningú, tio.
Ah, parlàvem de música.
I que no entén ningú,
que potser estan parlant que se li ha fet
lo gat pipi a la cantonada de casa, tio, m'entens?
No serà pipi lo gat?
Exacte.
Mal.
A veure, sigues-me les coses.
Jo pensava que era pipi el breu.
I en la música d'aquí, de les nostres terres,
de les nostres comarques, home.
Bueno, que teniu més notícies o no?
Sí, n'hi ha una altra.
Aneu-vos a fer el pinxo.
El pinxo us el feu quan sortiu d'aquí.
El pinxo moruno.
Si és que ara quan sortim ja...
Farem un pinxo moruno, que tenim una gana.
Ja està desinflat.
Bueno, avui me pagues tu el cafè en llet.
Bé, si voleu, hi ha un informe que ha aparegut de Greenpeace.
No em vinguis amb històries, Manel, home.
Ara, publicitat, no, home.
Que parla que en els últims 100 anys han desaparegut el 85%
de les glaceres dels Pirineus espanyols.
El que és curiós és que normalment quan rebem notícies d'aquest tipus
sempre són al Pol Nord, al Pol Xut, a Estandinàvia...
Sí, potser hi ha gent que no sap que hi ha glaceres aquí als Pirineus,
ni queden a la zona d'Osca, sobretot de Monte Perdido,
però que si les voleu visitar, aneu-hi-pronte,
perquè segons sembla, en 50 anys calculem que ja no quedarà res.
Molt bé, la glacera...
Jo em va tota aquesta aigua.
La glacera és vida.
No, home, no és que siguin glaceres molt importants,
però s'han desfent a poc a poc i l'aigua fa cap als rius.
Va baixant, eh?
Explica'ns el cicle de l'aigua, Manel.
El cicle de l'aigua...
Bueno, és igual, va, perquè no tenim temps.
I el del fòsforo.
El del fòsforo.
Bueno, alguna notícia més o què?
No, ho deixem estar per temps, ja que hem d'escoltar...
a cantautors aquests de l'Ebre.
No s'anomenen cantautors?
Sí, podrien ser.
Ah, no ho sé.
Bueno, no ho sé.
Que van de surten disfressats, no, sempre?
Home, clar, és que a part de fer música,
a part de fer música,
és també tot el xou que porten aquesta gent.
Però van aixir pel carrer també, després,
en la seva vida habitual.
Jordi...
Pregunto, eh?
Avui s'està cremant molt, eh?
A més m'està tocando el viu,
perquè són gent de la meva terra.
Per cert, torna al verbut de la trenca,
el pots portar-la, ja també, així vols.
Vale.
Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa.
Lo carrile de la cava
fa uns quants anys que va a plegar
perquè els autos i les motos
no ho deixaven guanyar el pa.
Però jo que sempre penso
A veure, en nou minuts, Jordi Ximeno, estàs desautoritzat per dir-hi una sola paraula,
i almenys diciem el Manel, pobret, que ens expliqui qui són qui colzali el noi al mut de Ferreries,
idolatrats, no només a les Terres de l'Ebre, sinó més amunt, també.
Sí, bé, aquest grup que com abans va fundar l'any 93, porten ja un grapat de discos a les seves esquenes,
l'any 94 van començar amb Es Cantava i Es Canta, el 96 si no fos, el 98 va vindre un disc homònim en el mateix nom del grup,
el 99 Mira bé el que et dic, del 2001 és este Vinguin quan vulguin, lo directe,
que es va gravar a l'Auditori de Tortosa en plena efervescència del moviment antitrasvassista,
del qual aquesta gent s'han elegit una mica en els portaveus, en estandards.
I recentment, este 2004, han estrenat el seu últim treball que es diu No es pot viure.
El grup està format per Artur Gaia, en el personatge de Quico Ocelio,
Quique Pedret, en el personatge del Noi, i Jordi Fuster, és l'omut de Ferreries.
Després els acompanyen diferents músics més, que són Santi Martorell, Jaume Matamoros, Sergi Molina,
Pep Mola i Josep Lanau.
Cal dir que aquests personatges són personatges reals,
el Quico Ocelio va existir, era un bohèmic que va existir cap a l'any 1900 a Tortosa.
Llavors el que han agafat aquesta gent una mica són personatges que van existir,
igual que el mut de Ferreries també va existir.
I han enllaçat la tradició que hi havia de cants de les Terres de l'Ebre,
de totes les Jotes i d'altres cants populars,
i ho han rescatat una mica de l'oblit perquè s'estava perdent,
i han sabut connectar molt bé amb les noves generacions,
i no només a les Terres de l'Ebre, sinó que han tingut un èxit important arreu de Catalunya.
L'Artur Gaia, que interpreta el personatge de Quico Ocelio,
que de fet surt a l'escenari com si fos a Sec,
li vam fer una entrevista i ens explicava que era curiós,
que hi havia gent que es creia els personatges,
que sentia una dona que deia,
i ves pobre xic també que canta, i ves tenir aquesta desgràcia.
I l'Artur Gaia, que és clar, sempre va amb les ulleres fosques,
té uns ulls molt bonics, eh?
A moda de curiositat, que lo sepais.
Per cert, t'agraden a tu o no?
No m'agrada aquest estil de música, però trobo que ho fan molt bé.
Trobo que ho fan bé, i té tot el seu mèrit,
recuperar aquest tipus de música i poder-lo...
Sí, perquè eren unes cançons de fa molts anys,
aquesta mateixa, és una cançó, no sé, d'un autor que no me'n recordo,
Tortosi, de fa uns 30 anys o així,
que jo l'havia sentit de crio,
els balls i tal, però que evidentment s'hagués perdut, no?
I el que hem fet aquesta gent ha sigut rescatar tot això.
Jordi, para de fer cares rares, tio.
Va, Jordi, pots parlar, l'hiurem, li traiem la...
Ja us agradaria reus tindre alguna cosa així amb tanta personalitat.
Home, que no teniu ni mar.
Ai, no, per favor, va, que hem de fer les efemèrides,
que no ens quedarà lloc.
Jordi, va, pots parlar?
Ja puc.
Vinga, però sí que és respectuós, eh?
No, tenen obra pròpia?
Sí, tenen cançons pròpies.
No només recuperen, sinó també composen.
Molt bé.
Interessant la proposta d'avui.
Interessant, eh, que sí.
I ho recomano.
Crec que, si no m'equivoco, l'11 de novembre venen aquí a Tarragona.
No sé el lloc, però sé que actuen aquí a Tarragona
i és recomanable a la gent que els vagi a voler.
Molt bé.
Doncs ja estarem al cas.
Efemèrides.
Vinga, efemèrides.
Bueno, efemèrides d'aquesta setmana, un 4 d'octubre,
és a dir, el dilluns, però en aquest cas de l'any 1824,
que per cert segurament no era dilluns...
Va anar aixer aquí, Concelio?
No, no, no.
Es va proclamar la República de Mèxic,
és a dir, el territori mexicà deixava d'estar sota sobirania de l'estat espanyol.
Molt bé.
I un altre 4 d'octubre del 1954,
l'URSS va posar en òrbita el primer satèl·lit,
l'Sputnik.
Ja està.
Home, què vols que digui al comès de l'Sputnik?
Era també un programa del Canal 33 de Música,
però això ja no pega, no?
Molt bé.
Un 5 d'octubre de l'any 1913,
una cosa que és bastant habitual avui en dia,
doncs es realitzava per primera vegada.
És el primer viatge en avió sobre la Mediterrània.
Sí, una època interessant, no?
Això d'obrir noves rutes.
Curiós.
Si t'ho dius.
Iiii, com està avui?
Com està, com està?
Com està avui?
En fi, estàvem al 5 d'octubre, no?
Sí.
Molt bé.
Anem a fa 10 anys, mira, justament, 1994.
Suïcidi col·lectiu de 48 membres de la secta Ordre del Temple Solar.
Si no m'equivoco va ser a Suïssa.
Sí?
Sí.
Molt bé.
6 d'octubre?
6 d'octubre, tu mateix.
Sí.
6 d'octubre de l'any 1903.
Es veu que la gent de Siemens,
abans de fer mòbils, feien locomotores,
perquè aquell dia una locomotora Siemens
va assolir per primer cop
els 200 quilòmetres per hora.
Com l'AVE, no, aquí?
Sí, era l'AVE en vapor.
Molt bé, molt bé.
Sí, com l'AVE aquí.
Un 6 d'octubre,
per fi estem d'acord amb alguna cosa.
Un 6 d'octubre de 1927
naixia el Cinema Sonor,
al Teatre Warner de Nova York,
que es projectava al Cantant de Jazz,
una pel·lícula que segurament tots tenim gravada
a la nostra imatge popular.
Una pel·lícula dirigida per Alan Grossland.
Sí, que sortia un tio blanc fent de negre.
Sí, pintat de negre.
I que l'únic que dia era Hola Mama, crec, no?
Sí, no, no recordo.
Alguna cosa així, sí.
Molt bé, doncs passem al 7 d'octubre.
El 7 d'octubre de l'any 1571
li van tallar la mà a Miguel de Cervantes,
o el que és el mateix,
va tindre lloc la batalla de l'Epant.
I a partir d'aquell dia li deien el Manco,
de l'Epanto, no?
Sí.
Molt bé, molt bé.
També un 7 d'octubre de 1882,
una notícia per a totes les dones,
te la dedico, Núria,
aquesta notícia,
Matilde Castells es convertia en la primera dona
que es licenciava en Medicina a l'Estat espanyol,
en una època en què les dones no tenien un accés tan ràpid.
Quin any?
1882,
una època en què les dones no tenien un accés tan ràpid ni tan fàcil.
No tenien accés directament.
I menys a l'educació universitària.
I passem al 8 d'octubre per tancar les enfemèrides.
De l'any 732, ja ha plogut,
els francs comandats per Carles Martíl
van derrotar els àrabs a Poitiers,
perquè els àrabs, a part de conquering la península bèrgica,
van continuar més amunt, no?
Fins que els van parar en esta batalla.
Fins a Poitiers, ja estaven segurament molt debilitats.
i tot això.
Sí, o potser feia molt de fred ja per als seus gusts.
També recordar que per Orient van ser derrotats,
si no m'equivoco, els 718 a Constantinople.
I no van poder accedir per l'imperi bizantí, en aquest cas.
Sí.
I un 8 d'octubre, també, de l'any 1705,
en guerra de successió espanyola,
dins del marc de la guerra de successió espanyola,
Barcelona, la ciutat de Barcelona,
era ocupada per l'arxiduc Carles.
I aquí, les enfemèrides d'aquesta setmana...
Jo m'he quedat amb les ganes de dir-ne una
i com que anem bé de temps,
el 6 d'octubre del 1989
moria la Beth Davis.
La Beth Davis.
Un personatge que va inspirar la Betty Booth,
per exemple, amb aquells ulls enormes
i que, com a anècdota, jo vaig sentir que explicaven
que va tenir el seu moment de declive,
en què no la trucava ningú per fer papers,
i va arribar a posar un anunci
en un diari, com si l'hagués posat el claxon,
dient, actriu, amb un Òscar,
s'ofereix per algun paper cinematogràfic, no?
Després ja va tornar a aconseguir feina i tot això.
Beth Davis moria el 6 d'octubre del 89.
Ja tant.
Ai, que us heu quedat desinflats, eh?
Sí, després de tanta batalla dialèctica.
Defensant els valors de la Terra.
Però sí, si no m'heu deixat parlar.
Menys mal, menys mal que no has parlat.
Si t'haguessin pogut veure la gent aquí.
No, si la gent m'hagués vist, estava contra la paret.
Sí, fent-lo bon aquí.
Hi ha hagut una estona que estava contra la paret.
No pot ser, heu d'arribar amb un consens.
Això no pot passar en directe.
Sí, no, m'ha dit que és l'últim disc que portarà
perquè no té res més, per sort.
No, tranquil, que ja compraré alguna cosa.
Que per Nadal potser li regalen alguna cosa.
Bueno, parella, continueu igual d'amics
i us esperem per divendres que ve, no?
Sí, sí.
Recordem que aquest dimarts, per ser festa,
oh, no hi ha el No em vinguis amb històries.
Però vaja, que divendres que ve...
D'aquí dues setmanes.
Ara t'ho explico, Jordi.
Ara m'ho expliques.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.