Com cada dimarts en aquesta segona hora de programa,
donant la benvinguda als membres de la Protectora d'Animals i Plantes
que ens acompanyen a proferir-nos aquesta secció Temps de Mascotes.
Per conèixer una miqueta més aquelles petites feres que tenim corrent per casa
i especialment amb el servei d'un veterinari, l'Esteve Besora,
per si li voleu fer alguna consulta, alguna pregunta relativa a qualsevol animal domèstic.
Tingueu en compte el nostre telèfon 977-24-4767.
Si voleu preguntar-li a l'Esteve, doncs això, qualsevol consulta veterinària.
A part de l'Esteve ens acompanyen l'Anna Duc, la Joana Maria Rueda i la Lluïsa Muñoz.
Bona tarda a totes i tots.
Hola, Esteve.
Tenim algun problema d'infraestructura, com sempre. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, Lluïsa.
Doncs, en fi, així una miqueta sobre la marxa.
Volem saber més coses sobre la Protectora d'Animals i Plantes.
Saber si hem trobat caseta ja per l'Òscar, si encara no.
L'Anna diu que no. No li hem trobat cas a l'Òscar.
Estem us en allò, però és el que volem.
És el que busquem.
És una mica el projecte personal des d'aquí, des de Tarragona Ràdio.
Troba casa per l'Òscar, que encara el té la Lluïsa a casa, doncs.
Encara el té la Lluïsa a casa, sí.
S'està recuperant bé, suposem.
Fantàstic, massa bé i tot.
I per això necessitem que algú l'adopti,
però algú que tingui un espai, que tingui un jardí,
perquè pugui caminar i no està sempre a un pis que no es belluguen massa.
Molt bé, després recordarem les dades de la protectora,
el telèfon, on podeu anar, fins i tot per veure'l, no?
Sí.
Molt bé.
Més gossets, però, que teniu?
Us han arribat a cadells especialment?
O, gossos, hi ha alguna incorporació destacable aquesta setmana?
Aquesta setmana n'han vingut bastants.
Aquesta setmana, solament ahir diluns, han entrat set animals.
set animals que us els porten, que estan perduts pel carrer?
Sí.
Bé, n'hi ha tres, n'hi ha dos que són trobats.
Auriculars, ulleres, això no serà fàcil.
Una mica difícil, veu, bé?
Dos de trobats a Sant Perí i Sant Pau.
Són de raça petita.
Un té uns vuit mesos i l'altre té un any.
Vull dir que faig una crida perquè, sisplau,
si algú ha perdut algun gosset a Sant Perí i Sant Pau,
que passi per la protectora.
Després hi ha un d'un any que aquest l'ha portat una senyora gran.
Perquè, a veure, hi ha aquest problema.
A vegades ens venen persones que diuen
oh, un gosset per la meva mare.
Però, clar, jo un gosset per la seva mare,
si la seva mare és bastant gran,
sempre aconsello que el gosset tingui uns anys.
No que sigui molt jove perquè la pot fer caure
o no pot amb ella.
Aquest és el cas.
Han hagut de portar un gosset que els hi van regalar
i ja no el poden tenir.
I després n'hi ha tres més, tipus caçadors.
També n'ha arribat a la protectora.
Sí, per exemple, a part de tots aquests gossets que us hem portat,
suposo que també heu tingut alguna adopció aquesta setmana.
Sí, aquesta setmana passada hem donat dos cadells
i ahir també vam donar un pastor,
un creuat de pastor, més aviat,
d'un any i mig, també,
i un altre que devia tindre un anyet.
Hem donat algun.
Però, veia, crec que ja estem arribant a l'època
que n'arribaran més dels que donarem.
Us passa, no?, que quan s'acosta a l'estiu,
doncs, per culpa de les vacances,
dels amos irresponsables, no?
Exacte.
Ara que parlem del tema de les adopcions
i de les arribades i de les entrades i sortides,
jo com a voluntària m'hi vaig trobar l'altre dia
i ho volia comentar perquè ara s'està fent més freqüent.
I és el fet que a vegades venen persones
que venen a buscar cadells,
moltes vegades venen a buscar cadells,
i nosaltres no els podem donar
si els cadells no tenen l'edat mínima
per estar vacunats,
i a més els donem vacunats.
Llavors va haver un noi que es va enamorar
d'uns cadellets i tal,
i no els podia prendre perquè és que no estaven vacunats.
I se'n van anar una mica com dient,
bueno, ja sí que m'ho voessin perro.
Doncs jo crec que és una garantia
que ofereix la protectora,
el fet de donar els cadells,
potser en dos, tres, quatre mesos,
això ho estableix l'Esteve, el veterinari,
quan l'edat que s'han de vacunar,
i llavors és una manera de donar-los
amb unes certes garanties,
que després et poden malaltir l'animal,
igualment que si el compressis en una botiga,
però aquells cadellets recient nascuts
no es poden donar per aquest motiu,
la gent no ha d'entendre això.
Temps d'espera, estem parlant tampoc d'un temps d'espera
massa llarg, que dos, tres mesos.
No, clar, perquè a més si a tu t'agrada un cadell d'aquells
i dius aquest el vull per mi,
i me'l guardin o el que sigui,
i realment la persona té interès en quedar-se'l,
quan li donin de tres mesos també serà un cadell,
també serà petit,
i també li rosegarà totes les sabatilles,
igual, això li farà igual,
però ja anirà amb un mínim de medicació,
de vacunes que garantiran la seva salut.
A la gent li costa d'entendre això,
li costa d'entendre, si jo em sembla,
en general, que necessiti tantes cures,
fins i tot amb aquests nivells ja.
Sí, però mira, si els dones sense vacunar
i de qualsevol malaltia d'aquestes víriques
de quan són petits es moren de seguida,
llavors encara és pitjor,
perquè llavors es queixen
i en quines condicions els donem,
no ho sé, no fas mai a tothom content.
Aquí havia d'afegir una coseta
que comentaves la Lluïsa,
una mica perquè la gent,
llavors ens es faig una mica la idea,
normalment quan tenen sis setmanetes
als cadells,
el que fem primer és desparasitar-los allà a la protectora
i encabat, al cap de pocs dies,
comencem ja a vacunar,
és a dir, la primera vacuna
i al cap de 15 dies,
és a dir, quan tenen dos mesets i poquet més,
ja fiquem la segona dosi de vacuna,
amb la qual cosa, és a dir,
tampoc la gent ha d'esperar tant.
Inclús si hi ha algú, doncs que,
ojalà fos la gent, no?,
que anés allà i s'enamorés d'algun cadell,
inclús, doncs, bueno,
ho fem com una mica de reserva,
és a dir, els hi reservem
perquè quan sigui l'edat òptima
i estiguin ja vacunats,
se'l puguin endur.
I així últimament ha passat
amb uns quants propietaris
que han esperat
i després se l'han endut, eh?
Ho dic perquè una mica,
aviam, les ganes de la gent
de voler-se l'endur
només arribar allà,
doncs, bueno,
que ho fem més que res
per prevenir el fet
que puguin agafar malalties, no?
Que igualment qui té un cadell a casa,
doncs, en principi,
tampoc el pot treure al carrer
fins que no està vacunat.
Si el compren a qualsevol altre lloc
o, bueno,
evidentment també han de servir...
Ens pots explicar una mica
perquè hi ha gent que no ho saben,
és el procés de les vacunes,
que són dosis d'una vacuna,
per dir, on està vacunat,
però normalment,
perquè a mi em truquen per telèfon,
les botigues no totes,
però en algunes ha passat,
que li diuen
disparacitado y vacunado.
És la primera dosis de la vacuna,
perquè la vacuna
és amb tres dosis.
Això ens ho expliques tu, Estiva?
Sí, ara ho explicaré una miqueta.
Aviam, normalment,
tot també depèn,
això també una mica
ho haig de remarcar,
que quan els cadells
neixen
és important
que la mare
els hi doni
la primera llet,
el que se'n diu
el calostre,
que és el que aporta defenses,
és a dir,
el que és les immunoglobulines,
i això una mica també
enfortirà
el sistema immunitari
del cadell.
És el que ens passa a nosaltres,
als homes, també.
Igual, igual.
Llavors, clar,
un cadell
a les sis setmanes
ja és quan veu
la seva immunitat
una mica
a la baixa,
i és quan
iniciem llavors
el que és
el període de vacunació.
Llavors,
es vacuna normalment,
aviam,
a la sisena,
setena setmana,
es fica una primera dosi
que és per la malaltia
que és la parbovirosis.
Al cap de 15 dies,
el que se sol fer
és un recordatori
d'aquesta mateixa malaltia,
però afegint-hi
la cobertura
per altres malalties
com el moquillo,
i l'hepatitis
i l'heptospirosi.
I al cap de 15 dies més,
es fica un altre recordatori
d'aquestes 4 malalties.
Què passa?
que una cosa
que també és important
és que quan es fica una vacuna,
aviam,
la immunitat
no és immediata,
que també és una mica
el que li comentem
als propietaris.
No és posar la vacuna
i el dia següent
aquell animal
està immunitzat.
S'han de crear
els anticossos, suposo.
És com mateix,
jo sempre poso l'exemple
que quan nosaltres
ens anem a ficar
la vacuna de la grip,
te la poses
dies abans,
setmanes abans
que vingui
el període
de la grip,
d'aquesta malaltia,
perquè puguis fabricar
els anticossos.
Llavors,
un gos,
un gat,
és a dir,
necessiten,
evidentment,
dies per fabricar
els seus anticossos.
Llavors,
és una cosa que la gent
això ho ha de tenir
molt en compte.
Per tant,
també és quan comentem
de dir,
bueno,
no el podeu treure
al carrer fins passat,
almenys fins a la tercera dosi
de vacuna.
Però si no,
ens arrisquem,
en aquest cas,
els propietats
ja que aquest cadell
pugui agafar
qualsevol malaltia.
Però això que quedi ben clar,
eh?
que quan diuen vacunat
i el compren,
que es fixin
en què?
Quantes vacunes
els hi han posat?
Si és totes,
és una o què?
I després una altra cosa
que quan els compren,
a vegades ens trobem que,
bueno,
aviam,
quan algú compra un cotxe,
oi que els hi donen
els seus papers,
etcètera,
conforme hi ha una qualitat.
Aviam,
quan compres un gos,
també han de donar-los
una cartilla
conforme la data
a la qual es va posar
la vacuna
i quan es va desparasitar.
Per això és una garantia
que aquest animal
porta,
doncs,
aquestes vacunes
i que també vagin signades,
que això és molt important,
eh?
per evitar després malentesos.
Signades per qui l'hi ha aplicat, no?
Pel veterinari, sí.
Normalment les s'ha d'aplicar
al veterinari.
És per llei
que tots els gossos
han d'estar vacunats,
tots els cadells?
Anna, ho saps?
No és...
No és...
Sí, sí, sí, sí.
Es tenen d'estar vacunats.
I és que, a més,
encara que no fos de llei,
jo crec que una persona
portant animal a casa
que és possible
que agafi alguna enfermedad
i la contagi,
doncs és per una garantia
ja personal de cada un
que estigui molt a la cura,
que estigui...
Un animal s'ha vacunat,
revisat pel veterinari
i estigui bé,
no passa res,
té totes les garanties
i jo no ho sé exactament,
no et puc dir,
però jo crec
aquí el que era obligació
era la ràbia
amb el seu temps.
Ara em sembla
que això està una mica erradicat
a l'autonomia d'aquí a Catalunya.
Amb altres no, eh?
Aviam,
el tema de la ràbia
ens ho pregunta molta gent, no?
Aviam,
primer que és una vacuna
que ja no s'aplica
fins que l'animal té
a partir dels sis mesos.
Després,
aviam,
la vacuna generalment
la finalitat
sempre és la prevenció.
Aviam,
aquí a Espanya,
per dir-ho d'alguna manera,
no hi ha ràbia,
però què passa?
Que,
per exemple,
en altres zones
com pot ser
el nord d'Àfrica,
zona de Marroc,
etcètera,
sí que n'hi ha.
Llavors,
aviam,
com que hi ha bastant
de transport,
per dir-ho així,
d'animals,
doncs, bueno,
evidentment,
poden passar animals aquí
que siguin portadors
i si qualsevol moment
passa algun animal
i comença a haver contagis,
doncs, bueno,
com a qualsevol malaltia
tindrem un problema.
Però això una mica
sempre es recomana
el fet de vacunar,
per previndre això.
I tots els gossos
estan exposats
a tenir la ràbia?
És que normalment
des de fora
assimilem ràbia
amb gossos grans,
però no,
evidentment tothom,
tots hi estan exposats.
Gossos, gats,
gats també, eh?
Sí, sí, sí.
És a dir,
normalment hi ha transmissors
que són altre tipus d'animals
que poden transmetre
la ràbia,
com per exemple
els rats penats,
són un dels...
Les rates, sí.
Però què passa?
Que tots són tancats
com gossos exposats.
Més els gossos
o abans,
anteriorment,
antigament,
es deien
aquells gossos rabiós,
allò que deien
perquè és perillós
o el que sigui,
són falses teories.
Una mica l'explicació
és aquesta
del per què
també és obligat,
segons també
en quina comunitat autònoma,
posar el tema
de la ràbia.
Les altres vacunes
jo penso que és
pel benestar dels animals,
perquè no agafin
les malalties
que normalment...
Que després igualment
l'has de passar
pel veterinari.
Exacte.
No t'ho estaria ningú,
més el mal tràngol
que potser
tingui alguna cosa greu,
no?
O sigui,
és per prevenir,
com diu l'Esteve.
I a les altres malalties
ens trobem que hi ha gent
que, bueno,
cadascú és lliure,
evidentment,
quan té un animal,
és la seva responsabilitat,
que no,
millor,
doncs,
prefereixen
no ficar-li vacunes,
però corren el risc
que aquest animal,
aquest cadell,
doncs et vingui
al cap d'uns dies
amb un quadre
per viberosi
i, bueno,
llavors,
aquest animal
feina rai
per tirar-lo endavant
i hi ha molts
que es poden morir,
evidentment.
Jo no sé
si l'Esteve avui
tenia previst
parlar-nos
d'aquest tema
de les vacunes
o portaves
un altre tema
monogràfic?
Portava un altre tema,
però bé,
sempre surten coses.
Sí?
Si voleu...
La Joana
portava el seu tema
avui...
Aneu preparats,
hi ha molta xitxa,
hi ha molt de contingut
en aquest programa.
En tot cas que la Joana
comenci amb el seu
i passem el de l'Esteve.
Vinga,
sobre la marxa.
Per canviar una mica
és que hi ha vegades
aquests cadells,
doncs quan mengen
o els hi poses el menjar,
van amb una famó
de gló, gló, gló,
d'englutit
o amb una desesperació
i dius,
mare,
aquest animal
què té?
Que menja?
Estarà desganat?
Estarà...
Què li passarà?
Aleshores,
si l'animal
està d'esperacitat
i que estigui bé,
llavors pot ser motiu
de l'instint
que, a veure,
quan estan mamant
de la mare,
la seva primera lluita
al món
és lluitar
per arribar
amb una mama
i mamar
i menjar.
I això ja és
una primera competència
entre els cadells
que els que són més dèbils
ja és com una selecció natural
que el que pugui haver nascut
una mica dèbil
o malaltís
té més dificultat
i aquest ja
es queda enrere.
Llavors, clar,
si tu tens uns quants
i ho veus
ho pots solucionar
però la natura
és així.
Ells ja comencen a lluitar
i aquest instint
d'agafar el menjar
de menjar
i a vegades
els veus
que a casa
els hi posa el plat
i s'hi tiren.
És una resta
d'aquest instint.
I aleshores
en sec després
ho vomiten tot
perquè s'ho han menjat
tant en aquesta golosia
que després
ho vomiten.
si això segueix continuant
és una qüestió
que el veterinari
ja t'ho explicarà,
t'ho dirà
però que en principi
no té de ser
perquè sigui
una cosa
que espanti
ni que preocupi.
i doncs
només
posar
jo crec
que els cadells
que això també
ens ho pot dir
l'Esteva
les hores marcades
quan són més petits
a quan són ja
després més grans
a veure
quines tomes
al dia
poden fer
això ell
ens ho explicarà
molt bé.
Sí,
en part
aviam
jo volia comentar
una miqueta
el fet
que quan
bueno
neixen els cadells
o neixen uns gatets
abans he comentat
la primera llet
de les primeres
36-72 hores
aviam
en gata
hi ha una diferència
que
diguéssim
aquestes defenses
o immunoglobulines
que dona la mare
amb la gata
no ha de ser
precisament
durant aquests primers
dos o tres dies
sinó que és
d'una forma continuada
que no té la importància
que hi ha
amb el tema
de la gossa.
Llavors
una de les qüestions
que a vegades
truquen
o venen
és
bueno
és que la mare
no fabrica
llet
no té llet
a les mames
o bé
la llet
que treu
doncs
és el que diem
tòxica
és a dir
té una coloració
diferent
és a dir
no és blanquinosa
sinó és grugenca
tirant un color marronós
doncs és una llet
que és dolenta
i que evidentment
si els cadells
maman
doncs poden
evidentment
morir-se
per una septicèmia
no?
res
amb 24-36 hores
llavors
en aquests casos
una miqueta
què cal fer?
doncs evidentment
apartar
el que és
els cadells
de la mare
i aportar-los
el que és
una alimentació artificial
quan diem artificial
és
llets preparades
n'hi ha comercials
que
evidentment
han de ser
diguéssim
de gossa
o de gata
aviam
per què diem
a vegades
que la llet de vaca
no funciona
del tot
és per una diferència
és pel fet que
a nivell de proteïnes
greixos
és molt més ric
que la de gossa
i la de gata
que la de vaca
llavors
clar
si donem de vaca
hauríem de suplementar
juntament amb aquesta llet
algun altre suplement
que es pot fer
a nivell casolà
que no explicaré aquí
per no
i si algú
estigués interessat
doncs bueno
amb línies tancades
ho comentaríem
i per aportar
el que realment
necessiten
aquests cadells
o gatets
llavors
normalment
els gatets
o cadells
maman
al voltant
els primers dies
sobre uns 20 cops
és a dir
maman
i dormen
maman
i dormen
és a dir
d'un i do
és molt
però és una mica
el fet
que està una mica
estudiat
els cops
que arriben a mamar
si
no hi ha possibilitat
que mamin
per als problemes
que he comentat
clar
el propietari
o la persona
que estigui
al cuidado
d'aquests animals
la primera setmana
cada 3 hores
n'hi hauria d'estar
donant
el que diem
el vive
que evidentment
s'haurà de preparar
s'haurà de calentar
a uns 37-38 graus
i després
és molt important
utilitzar
el que diem
el xupet
o la tetina
s'ha d'anar
molt amb compte
aquí
perquè si fem
el forat massa gros
el que podem provocar
és que l'animal
en lloc d'entrar-li
la llet
per l'esòfag
vagi a la tràquia
i tingui
el que se'n diu
una neumonia
per aspiració
es pugui morir
on s'ha d'anar
molt en compte
a l'hora
de donar-s'hi
el vive
és a dir
que el foradet
més aviat
sigui petit
i veure
que tenen
l'instint
de succió
suposo que hi ha
biberons
específics
per animals
no?
sí
hi ha
o inclús
a vegades
aquests que són
de juguet
o de nines
aquests petitets
es poden fer servir
tot també
evidentment
estarà relacionat
amb la mida
del cadell
no és el mateix
un cadell d'orsell
que d'un dogo
o un gran danès
això també és important
i la quantitat
de llet
també serà
evidentment
diferent
i escolta
la imatge
que tenim tots
també
de les pel·lícules
dels dibuixos animats
que els gats
veuen llet
tu li poses al gat
un bol de llet
i tota la vida
veu llet
sembla que no hagi
de menjar altra cosa
aquell animal
aviam
és una miqueta
la imatge
que hi ha
el que també és veritat
és que necessiten
altres aports
energètics
a través
de pinços
que estan preparats
perquè amb llet
no només s'hi viu
de totes maneres
Esteve
jo que tinc gats
a casa
m'he adonat
que si els he donat
llet
alguna temporada
per allò
dels dibuixos animats
després han agafat
cagarrines
pot ser?
Sí, aviam
també és una mica
pel fet
que hi ha animals
d'aquests que
alguns no toleren
la llet
perquè tenen
enzims digestius
que són els que
han de digerir-ho
i tal
però és que clar
no ho toleren
no s'absorbeix bé
i per tant
hi ha
tema aquest
de diarrees
i després
per un altre costat
també està el fet
que si un animal
el sobrealimentem
amb excés
és a dir
no seguim una pauta
progressiva
és a dir
ens trobarem
doncs que
que evidentment
també tindrà
un diarrees
però
no perquè li donguem
un mal pinso
no perquè no li donguem
una llet
passant males condicions
sinó perquè
hi ha un sobreaccés
d'alimentació
que això a vegades
això mateix
a vegades
a vegades
et porten un gatet
o un cadell
que té l'estómac
que té l'estómac
que sembla un globus
i li preguntes
vostè
quina quantitat
li dona
i quants cops
i diu
no li dono
tres cops al dia
i clar
li donen
quantitats
excessives
llavors
són
trastorns
moltes vegades
que diem
degut
al maneig
de l'animal
això és molt perillós
i em sembla
que acostuma a passar
l'otípic
la família que té
el primer gat o gos
a casa
el primer
un cadellet
que bonic
que bonic
que té gana
mira com
mira que estic menjant
pam
li llences alguna cosa
que estiguis menjant
li fas picar entre hores
no li marques un horari
hi ha els mal hàbits
alimentaris
que diem
i després apareixen
moltes vegades
trastorns digestius
que no tenen res a veure
amb una patologia infecciosa
o simplement
espermanets
a part d'això
hi ha també
la qüestió del sobrepès
que poca broma
perquè en els animals
a part d'una cosa
d'una qüestió estètica
doncs influeix molt més
perquè clar
un gos especialment
amb sobrepès
no té l'agilitat
i em sembla
que hi ha races
que són més propícies
més propenses
a agafar sobrepès
que altres
sí
hi ha algunes
que són més propenses
que són més llaminaires
que diem
clar
aviam
el tema del sobrepès
que és molt ample
molt ampli el tema
aviam
nosaltres normalment
comentem
un animal amb sobrepès
clar
al principi
sembla que al propietari
li faci gràcia
no?
diu
mira
té un bon estat
de salut
li diuen molts
està de bon any
sí
si diu
propietari
igual te'l trobes
que també està
amb sobrepès
i diu
oh pobre
si té gana
què li haig de fer
clar
el tema és que això
a la llarga
li provocarà problemes
a nivell d'articulars
són gossos que patiran
d'artrosis
quan tinguin
7-8 anys
a part
evidentment
amb els animals
també hi ha
problemes com la diabetis
problemes hormonals
patologies cardíaques
que tot això
moltes vegades
ve a conseqüència
d'un sobrepès
i més
això es pot
agreujar
quan
quan un animal
ja sigui
un gos
sigui una gossa
o un gat
o una gata
s'esteralitza
perdó
per efecte d'hormones
a la llarga
també tendeixen
a agafar
sobrepès
el típic gat
un gat
penseu que
4 quilets
és l'ideal
doncs bueno
amb visgats
de 14-15 quilos
i què es pot fer
en aquests casos
es pot arribar a operar?
aviam
més que
hem de previndre
d'arribar això
és a dir
quan veiem un gat
que comença
que és l'exemple típic
un sobrepès
s'haurà
evidentment
de posar a la dieta
com a les persones
dieta de pinçó
de règim
passa que sap un greu
perquè clar
una persona que fa
no ho dic a nivell extern
una persona que fa dieta
doncs
sí sap greu
però a veure
és una persona
i t'ho pot dir
clar un animal
no saps fins a quin punt
li afecta
i és el típic
no ens hem de deixar
el xantatge emocional
no
sí
però escolta
també és horrorós
és horrorós
però jo tinc una
que és belleta
té problemes hormonals
però a part
no és perquè mengi molt
sinó per això
però és més ample
que llarga
i mira
la mirada
només te sent
que facis així
amb el paper
ja està allà al davant
esperant a veure
què li dones
no li dones res
però ell insisteix
i uns ulls de pena
volguen dir
dóna'm alguna cosa
que té una bona
i això
és horrorós
perquè
de totes maneres
a vegades
hi ha problemes
d'obesitat
que són degut
a problemes patològics
és a dir
que realment
et creus a la propietària
o propietària
de dir
és que no
no li dono gaire
de menjar
i és veritat
és a dir
a vegades
amb les persones
hi ha també
l'hipotiroidisme
és a dir
o una enfermedat
que se'n diu
una enfermedat de Cushing
que són
enfermedats hormonals
que provoquen
que el gos
augmenti molt de pes
i és
una cosa patològica
que evidentment
s'ha de tractar
la causa
no amb un pinçot de règim
ho solventarem
doncs Esteve
si us sembla
com que ens queden 10 minutets
obrim línies
obrim el telèfon
per si algú
vol fer alguna consulta
a l'Esteve
mira una consulta
veterinària
977 24 47 67
Cada dimarts
a les 5 de la tarda
Temps de Mascotes
La Protectora d'Animals
i Plantes de Tarragona
t'ofereix
un servei de veterinari
si tens qualsevol consulta
dubte o suggeriment
sobre les petites feres
de la casa
truca'ns en directe
a Temps de Mascotes
els dimarts
a les 5 de la tarda
a Temps de Mascotes
a Temps de Mascotes
a Temps
a Temps de Mascotes
ambles
Fins demà!
Fins demà!
Sí, doncs bona tarda!
Hola, bona tarda!
Com et dius?
Puedo hablar en castellano?
Hombre, faltaria més.
Nosaltres anirem canviant, que sempre ho fem, eh?
Vale, me llamo Carmen.
Carmen, d'on truques?
De Tarragona.
Des de Tarragona.
I la Carmen, jo no sé si tens algun dubte sobre això que parlàvem de vacunes i d'alimentació,
o lo teu va per un altre costat.
No, es que te llamaba por lo de la alimentación.
Sí?
Sí, porque yo tengo un cachorrito que, bueno, tiene cuatro meses y nosotros le damos de comer comida normal,
pero cuando le doy, le damos comida normal, o sea, come pienso, pero algunas veces le doy comida nuestra.
Pero cuando le doy comida nuestra veo pues que me hace diarreas.
y entonces no sé si es por darse la condimentada o no sé, no sé qué hacer,
pero veo que me come mejor cuando le doy comida que no cuando le doy pienso.
Ah, millor quan le dones el menjar que fas tu.
Sí, o sea, cuando le doy comida mía, come muy bien, muy contento.
Eso es que eres una buena cocinera, mujer.
Pero qué le das? A ver si le vas a dar cosas picants, chili, ¿no?
No, le suelo dar pues lo que comemos nosotros, sí, como, no sé, macarrones, le doy macarrones.
O sea, no le hago nada especial, come lo que comemos nosotros.
S'ho menja més a gust, però després dius que no li senta bé.
No.
¿Qué raza es el perro?
¿Cómo?
¿Qué raza es?
Es un yorzay.
Un yorzay, bueno.
Pobre perrito, que bien de macarrones.
Bueno, el tema una miqueta és...
Per contestar-li la pregunta és...
Aviam, normalment els cadells o els gossos, ja ho vaig comentar un cop,
anteriors programes no tenen un pèl de tontos, no?
I entre el que és el menjar de casa, fet per nosaltres, el que mengem nosaltres, per dir-ho d'alguna manera,
i els preparats comercials, el pinso, prefereixen lo nostre.
Però clar, si optem per donar de lo nostre, sempre hem d'anar una mica amb cura,
sabent que el seu estómac no pot digerir el mateix que nosaltres.
És a dir, el tipus de condiments que li pots arribar a posar,
doncs ells no el toleren com nosaltres.
I inclús hi ha determinades races que són molt més sensibles que altres.
I en aquest cas, doncs bueno, en el cas d'un yorzay,
ens trobem moltes vegades, el típic problema que li donen alguna cosa a casa
i a la mínima ja et van dir a res.
Llavors, l'aconsellable és, quan té encara quatre mesos,
intentar acostumar-lo, que encara hi hagi temps, a que mengi només el pinso.
I és recomanat, doncs, fer-ho tres, quatre cops al dia, quan tenen aquesta edat.
I després, passar una miqueta tres cops al dia.
I també és important una miqueta el fet de no deixar-li el que es diu adlibitum,
és a dir, sempre el seu pinso que vagi menjant quan vulgui,
sinó deixar-li una estoneta i retirar-li,
perquè es vagi acostumant a aquest hàbit alimentari de dir,
bueno, ara em toca menjar, i s'ho vagi una mica repartint.
Això fa molta gent, eh, que tenen la menjadora plena tot el dia,
així estan tranquils, i l'animal és que menja contínuament.
Però llavors s'hi dona la sensació que no menja.
Diuen, ah, és que no menja, i per tant li dono de casa.
I els enganyen perquè aniran picotejant durant tot el dia,
hauran menjat alguna coseta, però ells després voldran més.
Per tant, el que estem fent és sobrealimentant i provocant-li problemes.
Jo suposo que a la Carme li deu passar que a vegades li sobra menjar del que fa ella,
i allò per no llançar-lo, per no guardar-lo a la nevera,
diu, doncs mira, faré feliç el gos.
No, moltes vegades el pongo para él, no?
Ah, mira.
Pongo para el perrito.
El que passa és que al final tindràs que cada dia canviar-li inclús el menú,
perquè s'avorrirà.
Empiecen com macarrones, però acaben...
Acabarà macarrons i el típic que hi ha rongosos, sí,
que ara li dono peix, ara li dono gambes, ara li dono un trecot,
i a vegades et quedes esglaïat de pensar,
m'agraig i si ho sé, vaig a casa teva a menjar.
Escolta, Esteve, i dintre de la pregunta que ens ha fet aquesta oient,
jo volia consultar dues coses.
Primera, això que hi ha senyores que alimenten el seu gosset,
com ara el jorsa i que són tan petitets,
o els gatets,
no més amb pernil dolç o fatxets de pollastre,
perquè no els agrada res més,
primer, això és bo,
i segon,
què hi ha d'això que si els hi fas menjar a casa,
com jo alguna vegada he fet arròs amb carn i verdures als meus,
que és millor no posar-los a sal,
perquè els pinços de fet no em porten gaire de sal,
i no és bona pels animals.
Aviam, en quant a la primera pregunta,
si només alimentem amb feix,
N'hi ha, eh?
Sí, pernil dolç.
Patxets de pollastre i pernil dolç.
I millor són gossos petitets i tal,
que amb això ells prefereixen menjar això
i passen amb això,
evidentment l'estem perjudicant,
perquè li estem donant un excés de determinats ingredients
i provoquem carències vitamíniques per un altre costat,
i a la llarga tindrem problemes seriosos.
I en quant a l'olosegon,
aviam, evidentment,
aviam el contingut de sal, no?,
que comentes,
aviam, els pinços porten una proporció
tot molt ben determinat
en quant a la composició,
i a algú porten,
aunque sigui una miqueta,
passar-nos de sal,
si ho fem d'una manera...
Tu deia perquè això de donar-li menjar de casa a vegades no és...
L'excés de sal, evidentment,
també és perjudiciar amb els gossos,
i més també amb animals
que ens trobem amb patologies cardíacas,
que n'hi ha,
el que fem és empitjorar-les,
i per tant prohibim
o aconsellem no donar-li sal.
I escolta'm una mica,
l'animalet que, per exemple,
no entra amb el pienso...
Carme, tu tot això ho sabies?
Sí, sí, sí.
Sí, ja tenies en compte lo de la sal, eh?
Sí, ja.
I per ara la Joana
introdueix això dels animals sense pienso?
No, jo pregunto,
els que no volen menjar pienso,
i alguna vegada el que he fet,
quan he acabat de fer un bistec de carn,
o així a la pell,
aquella mica de soquet que queda,
o una mica d'oli,
els hi tiro a damunt del pienso.
Llavors això...
Els enganya una mica.
Els enganya una mica.
O sigui que és un altre procediment,
també,
per enganyar-los perquè mengin pienso.
Perquè jo, per a mi,
el millor,
el més còmode,
si tens de marxar,
si tens d'anar,
els acostumes amb el pienso,
i això és més pràctic
per la persona que els té de cuidar.
Estela,
un minutet per contestar,
que se'ns acaba el temps,
perdona.
No, que crec que,
aviam,
que el tema del pinso,
primer,
facilita la feina al propietari,
i amb aquesta societat tan estressada
que anem tots,
una mica ens estalviem,
el fet de tenir que cuinar per l'animal.
I segona,
que,
com que ja ve preparat
amb tot allò que necessita l'animal,
no ens hem,
una miqueta de,
evidentment,
de trencar-nos el cap
de què li farem.
De totes maneres,
si li donem
o no vol el pinso
perquè ja no l'hem acostumat,
evidentment,
se li pot donar dieta de casa,
però sempre
d'una manera equilibrada.
Es pot donar verdura,
es pot donar carbohidrats,
però mai utilitzar productes
que puguin ser picants
o que puguin fer-li mal.
El que es donem per nosaltres
és donar pel gos.
També ho és per ells.
Doncs, Carme,
satisfeta?
Sí, molt bé.
Sí?
Records el teu petit George Shire,
com es diu?
Xiqui.
Doncs vinga,
records el Xiqui.
Gràcies, Carme,
per trucar.
Adeu, adeu.
I gràcies també a vosaltres,
a Anna,
Joana,
Lluïsa,
Esteve,
moltes gràcies,
fins la setmana que ve.
A vosaltres.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.