Doncs sí, Núria, molt bona tarda.
Em trobo al Museu del Port de Tarragona
i tinc aquí al meu costat la seva coordinadora,
la Mercè Toldrà. Mercè, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs parlem d'aquest museu tan magos que podem veure
i per on comencem?
Estem a les teves mans.
Bé, doncs aquest museu es va inaugurar l'any 2000,
ara estem a la porta d'entrada
i el que tenim és una visió general
dels diferents àmbits que integren aquesta exposició permanent.
El que podem destacar són les embarcacions
que tenim a la part central del museu,
que són embarcacions vinculades tant a Tarragona
com a la nostra costa.
Tenim el Capitán Arguello, tenim la Teresa,
que són, doncs, la primera és una embarcació de pesca,
però que, és a dir, és un vestiment de pesca,
però que generalment se feia servir per l'esbarjo
i era propietat de l'escriptor Carles Barral.
Llavors el va cedir a l'autoritat portuària
i llavors l'altra barca que he comentat, la Teresa,
és una embarca que es va crear a l'Escola Taller del Port
i que forma part important del museu
perquè hi hem incorporat també una pantalla tàctil
on podem veure tota l'evolució de la construcció d'aquesta embarcació.
Déu-n'hi-do!
Sí, des que es fan els plànols,
o sigui, ens serveix per explicar com es va construir l'embarcació,
però també serveix perquè tothom conegui com es feia una barca
o un vestiment de fusta a la manera tradicional.
Però veig que també hi ha una sèrie de vitrines
que sembla que estan a la banda, podríem dir, dreta del museu
i explica'm, perquè són vitrines que es poden veure
diferents embarcacions, a mida més petita, clar,
de les que m'estaves explicant ara,
i que és el que es pot trobar.
Veig que hi ha vaixells, diré, de tota mena
i fins i tot de molts països.
Sí, això és una col·lecció,
és la col·lecció que s'anomena Esteve Galindo,
és una col·lecció de 48 maquetes
que va cedir al museu aquesta persona, l'Esteve Galindo,
una persona d'Iquitarragona,
molt enamorada del món del mar
i a la vegada modelista afeccionat.
Llavors ens va cedir les maquetes
perquè nosaltres les poguéssim exposar.
I són embarcacions, com has dit tu,
des del començament, des de dos troncs per fer una piragua
fins a vaixells vinculats a la Segona Guerra Mundial.
Estan, com tu dius, a la part dreta
i a l'acabament de tot el que és l'exposició permanent del museu
perquè el contingut d'aquesta exposició permanent
és la història del port de Tarragona
des dels inicis, quan arribaren els romans,
fins a l'actualitat.
I per una altra part també explicar una mica
els diferents tipus de ports
que podem trobar
i que a Tarragona es donen.
Podem trobar un port comercial,
podem trobar un port esportiu
i podem trobar un port pesquer.
Llavors això era una mica l'evolució de la navegació
i per tant ho tenim amb unes vitrines
que estan al mateix museu
però estan una mica desplaçades del que és l'exposició
perquè la gent es pugui fer una idea en conjunt.
El que hem de dir que m'ha sorprès molt gratament
és la gran mobilitat que pot tenir la gent,
la persona visitadora, podríem dir-ho així, d'aquest museu.
Es pot moure per aquí amb tota la tranquil·litat
i a més a més hi ha molt d'espai.
Sí, bé, és que l'exposició està pensada
per ocupar els laterals amb els diferents àmbits
i a la part central, com hi hem dit,
hi ha embarcacions i també hi ha algun altre element
vinculat a l'activitat portuària
com pot ser una cullera d'una grua.
Però hi ha efectivament uns espais, uns passadissos
entre els àmbits i aquestes embarcacions
perquè això també, a part de facilitar la visita al museu,
també va molt bé per les escoles.
Les escoles, que és majoritàriament el públic que ens visita,
doncs part de les activitats,
tot i que tenim una aula que està totalment dedicada
a les activitats pedagògiques de les escoles,
ells també realitzen les activitats a cada un dels àmbits del museu,
depèn de l'activitat que en aquell moment portin a terme.
I això facilita el moviment dels nens pel museu.
Llavors, una altra cosa que això afavoreix
és l'espai on ens trobem.
El Museu del Port està ubicat
en un dels antics magatzems de refugi,
és a dir, un magatzem de mercaderies
que es va construir a mitjans del segle XX
i que són uns espais
totalment, podríem dir, afavoridors
o totalment útils
per a aquest tipus de demostració o d'exposició
perquè són unes naus totalment netes de columnes
amb un espai ample d'uns 19 metres d'amplada
i tenim, doncs, unes cinquantena.
En total tenim al voltant d'uns 900 metres quadrats d'exposició.
Clar, si tenim en compte les embarcacions
poden fer 100 metres d'eslora, de llargara,
poden fer buny, poden fer 6,
però llavors si són embarcacions que d'amplada
doncs poden fer 3 metres,
però després tenim el pal
i el pal amb les veles poden arribar a fer
com a 5 o 6 metres, no?
Doncs llavors tot això ho poses en un espai
on són habitacles, per dir-ho d'alguna manera,
no pots en mirar
i d'aquesta manera, doncs, això que dius tu,
l'amplitud que té, perquè té l'edifici és alt
i llavors ho pots observar sense que t'agafi allò,
dius, és que estic veient un munt de coses
i no puc centrar la mirada en una peça en concret, no?
perquè, doncs, si anem avançant també veiem
que hi ha un motor d'una embarcació
que fa 6 metres de llargada...
És enorme, he de dir que, a més, és sorprenent
perquè ho veus i, clar, t'imagines
que pot ser precisament això, un motor,
però, clar, fins que no t'ho diuen, t'ho confirmen
com que vas una mica a peix, no?
No, però és que, a més, és això, no?
Amb aquesta...
Amplitud, clar.
Amb aquesta sala tan gran, aquest motor,
doncs, com aquell que dius,
quasi bé dius, doncs, és petit, no?
Però això ho poses en un altre espai
i la veritat és que no podria...
T'ho puc ocupar gairebé la meitat
o tres quarts d'espai, no?
Depèn de com.
D'una sala, evidentment, d'una sala normal
és que ni per l'alçada no t'hi podria cabre.
I tant.
Fem una cosa, perquè dic que,
a la banda dreta comentàvem
que hi havia precisament aquests vaixells,
però a la banda esquerra,
i ja hem començat el nostre recorregut,
podríem dir que trobem el port romà.
Tenim una sèrie d'àmfores,
tenim un vaixell romà per excel·lència,
i també una mica la història.
Sí, bueno, intentem explicar,
com havíem comentat abans, no?
Una mica els inicis del port romà,
el motiu perquè els romans estableixen aquí un port,
és bàsicament un port d'hivernada,
i llavors una mica la vinculació del port amb els romans,
doncs és bàsicament un motiu comercial, no?
Evidentment, també hi ha un motiu militar,
però, doncs bé, el que destaquem és,
bé, amb les àmfores, el comerç que hi havia, no?
El tipus de comerç que es feia
i els productes amb els quals es comerciava,
i a més a més, la reproducció d'una embarcació
mercant de l'època romana.
Hem intentat en tots els àmbits,
bàsicament en tots que fan referència a la història del port,
parlar o expressar els diferents tipus de vaixells
o almenys un dels tipus de vaixells
vinculats a cap d'època, no?
I què es podia trobar?
Anem avançant i continuem,
i ho fem al port medieval.
Sí, aquí tenim les embarcacions
que formarien part d'aquest àmbit,
que està també vinculat a la conquesta de Mallorca,
és el terç de poper d'una galera.
És una reproducció realitzada
als propis tallers del CEMAP,
que depèn del museu,
perquè hi ha un taller de mestres d'aixa
i també n'hi ha un altre de modelisme,
que també l'altra embarcació
que complementa aquest àmbit
és un model escala, escala U-20,
d'una tarida.
Una tarida era una embarcació auxiliar
que acompanyava el convoi de les galeres
i que servia per transportar,
bàsicament, els cavalls
i els enginys de guerra.
Pensem que són guerres del segle XIII
i que, evidentment, els cavalls tenien,
quan era la guerra a la terra,
o sigui, a terra, era un complement força important.
I tant, i tant, et fan ganes
de pujar aquestes quatre escales que hi ha
i mirar des de dalt a veure què es pot veure,
com si tinguéssim que estar allà
en el món medieval, d'alguna manera.
Sí, bé, i si la mires pel costat de Vavor,
parlem amb terminologia marítima,
doncs l'embarcació no està acabada,
quan parlem del model de la reproducció de la galera,
no està acabada perquè la gent pugui veure
el seu interior, una mica el que era la cambra de la galera
i també una mica perquè es facin la idea
del que podien portar a lo que era la bodega, no?
Doncs els que podien portar, doncs, els bocois
o els sacs amb les mercaderies o amb els aliments,
perquè si ho vinculem una mica
al que és l'activitat de la guerra,
doncs havien de portar els seus propis queviures, no?
I imaginem també els quilòmetres i quilòmetres
que havien de fer amb aquests vaixells, no?,
amb aquestes galeres.
Sí, bé, aquesta intentem representar una mica
el que és l'anada a Mallorca,
però evidentment a l'època medieval
el comerç per la Mediterrània,
des de la corona d'Aragó,
era força important.
I clar, dins, podríem dir,
d'aquesta cambra que ens comentava abans,
es pot veure el que seria el lloc per dormir
i també un altre dels llocs per seure, exacte.
Podria ser el capità mateix?
Això mateix, vull dir,
no és que aquí n'és la tripulació ni res,
és una mica per veure el mirall o el capità de l'embarcació.
I just davant d'aquest motor enorme que em comentaves,
doncs a la banda del mig,
i trobem que hi ha una cosa que jo crec que se li diu cullera,
és possible?
Sí.
Això més modern,
perquè estem entrant precisament al port modern,
no?, de mica en mica.
Bé, ara estem a la zona del port modern,
però entenem com a port modern
quan es fan les obres d'ampliació del port,
que és a finals del segle XVIII.
I llavors és quan el port ja pren una mica la fisonomia del port actual.
Evidentment no és el mateix,
perquè ara està molt més expandit,
però el que és el dic de llevant i el contradic,
que seria l'ampliació per la platja de la Pineda i així,
són les perllongacions que s'han anat fent
durant el segle XX i el segle XIX.
Llavors, doncs bé,
com tu dius,
hi havia aquesta cullera,
perquè ja és una part més vinculada al port comercial,
el que aniria més vinculat amb el motor,
però que es troba amb el mateix pla.
Llavors, pel que fa al port modern,
hem de destacar també el que és la construcció,
per dir-ho d'alguna manera,
del que s'anomena el projecte de la nova marina,
que és la zona del serrallo.
El serrallo no és fins a finals del XIX,
però anteriorment hi havia una població de marina
totalment vinculada amb l'activitat portuària,
perquè és un moment on el port de Tarraona
pren molta importància
pel que és el comerç cap a Amèrica.
I llavors, doncs, és clar,
quan es realitzen obres importants d'infraestructura
i vinculació de la població amb l'activitat portuària.
Déu-n'hi-do, doncs podem veure també dues maquetes
de dos vaixells.
Sí, aquestes són dos...
Abans, això estaria més vinculat a la pesca,
però té un motiu...
Són més petites, sí.
Sí, té un motiu,
perquè quasi bé totes les maquetes que hi ha,
excepte una o dues per les seves dimensions,
estan fetes a escala 1-10,
perquè la gent així es pugui fer una idea
dels diferents tipus d'embarcacions
i de les seves dimensions, no?
Llavors, aquestes estan aquí...
És una parella de bou,
que és un tipus...
És el que ara coneixem com la pesca de l'arrossegament.
Però en aquell moment,
al comptes de ser una sola embarcació,
o un quillat, com podia ser posteriorment,
eren dues embarcacions
que anaven paral·leles,
encara que una més avançada que l'altra,
i cada una portava una cama de la xarxa
que obria perquè dintre el cop
pogués entrar tot el peix, no?
I aquestes estan posades aquí,
encara que no parlem de pesca en aquest àmbit,
perquè quan es van fer les obres del port modern,
a finals del segle XVIII,
doncs hi havia tres espais
on es pensava fer un port.
Hi havia la proposta del port de Salou,
hi havia la proposta de la punta de la Mora,
i després hi havia la de Tarragona.
Finalment es decideix fer-lo a Tarragona,
però clar, per fer aquestes obres
es necessitaven diners.
El bisbermanyà va ser un dels que
va donar més diners
perquè es fes el port a Tarragona.
Però a part d'això,
els pescadors que pescaven a la zona
havien de donar una part del seu rendiment
per les obres del port.
I com que en aquells moments
la pesca que realitzaven
era amb aquest tipus d'embarcació,
doncs per això està posat una mica
per veure com es finançaven les obres del port,
del que coneixem com a port modern.
Molt bé.
I aquí trobem dos llibres,
crec que són les entrades i sortides de vaixells
que podien haver-hi en aquell moment.
Explica'm què són aquests dos llibres.
Aquest que tenim aquí més a prop nostre,
aquest fa referència al llibre de duanes,
de duanes que, pel que et comentava,
per finançar les obres del port,
es va establir que tots els ports del corregiment,
des de Sitges,
que Sitges no formava part del corregiment,
però també se'l feia gravar,
Vilanova, El Vendrell, Torre d'Embarra,
Cambril, Salou i Tarragona,
tots els productes que passaven pels ports,
que entraven o sortiven pel port,
gravaven un arbitre,
que es deia dels 9 i 6 moravatins,
que es destinava a les obres del port de Tarragona.
I llavors aquí tenim un llistat dia a dia,
aquest en concret és de la duana de Salou,
que parla dels vaixells,
del tipus de vaixell que entrava,
del patró que anava
i les diferents mercaderies que podia portar.
I també segons com anava a la destinació.
A veure, no és que fossin molt regulars,
perquè a vegades aquí en veiem un que posa Isidro Pujons,
que portava un llebut.
És curiós, perdona'm, Mercè,
és curiós la lletra de la persona
que va escriure això en el seu moment, eh?
Bé, és lletra, és feta a mà,
vull dir, això és un llibre únic,
sí, sí, sí, són les anotacions
i cada escriva, doncs, bueno,
la seva peculiar manera de fer-ho, no?
L'escrivada, veritat, eh?
Quina meravella de feina
que va fer en el seu moment,
però clar, això,
i a més en més que es pot entendre perfectament, eh?
Si ens fixem una miqueta, el que posa...
Depèn de l'escriva, eh?
Perquè n'hi ha d'altres que tenien una lletra molt complicada
i no podies.
Aquest altre que t'ho comentaves,
aquests ja eren d'arbitris,
però que aquests anaven de la carn i el peix
que es venia a la ciutat, no?
Eren uns arbitris, doncs, com si diguéssim,
interns de la pròpia ciutat, no?
I després també que els diferents gremis de la ciutat
també donaven diners per les obres del port.
És una mica el finançament, no?
Com podem veure en una altra vitrina,
que hi ha informació sobre unes rifes que es feien.
Una manera de finançar també era que la gent comprés,
o sigui, el que ara diríem les botlletes, no?
Ara que estem a prop de Nadal
i la gent ha estat amb la de les loteries,
doncs també es feien unes rifes
i llavors, doncs, bueno, se sortejaven
i, doncs, posaven una quantitat de diners
per les obres del port.
Deixem, d'alguna manera, la part moderna
i entraríem ara mateix a la part de l'expansió,
perquè va haver, precisament, això, una expansió
a partir dels segles XIX i XX del port de Tarragona
i ja podíem dir que comencem a veure la part més moderna
amb embarcacions més actuals que trobaríem al port de Tarragona.
Sí, partim, doncs, de l'època del que seria la Guerra del Francès.
La Guerra del Francès va tindre un moment de gran importància
perquè molts dels comerciants de Barcelona
van marxar de Barcelona i van fer cap a Tarragona
i això va fer que hi hagués molt de comerç en aquesta zona.
Després també hi ha una davallada.
O sigui, el segle XIX és tot moments de davallades i d'expansió
també vinculat amb el que és la crisi de la filoxera.
La crisi de la filoxera a França fa que hi hagi un moment important aquí
i perquè hem de tenir en compte que els principals productes
que s'exportaven pel port des de l'època dels romans
són els productes del camp i, evidentment, entre aquests productes
són els fruitxecs i el que és el vi.
El vi i l'aigua ardent amb les diferents modalitats.
Aquesta fotografia que podem veure és el senyor Casillarnau?
Sí, és Josep Anton de Castellarnau i Magrinyà
que va ser el primer tresorer del que s'anomenava
la Junta Protectora de les Obres del Port.
Va ser el primer, com si diguéssim, organisme oficial de gestió
de l'administració portuària, no?
Que és, doncs bé, quan ara hem estat veient aquests llibres d'arbitres
del 1799, doncs és quan se forma la primera junta
i ell va ser el primer tresorer, no?
Ell també tenia uns terrenys per aquesta zona propera al port
i, doncs, l'antic edifici de la Junta d'Obres,
que ara hi ha a l'arxiu central del port de Tarragona,
ell allà va fer, com si diguéssim, una permuta de terrenys
per un altre espai que tenia i, doncs, va...
amb el que va ser tota la nova urbanització de la zona marítima
o de la zona de la marina, no zona marítima, sinó zona de la marina,
doncs ell hi va col·laborar moltíssim.
I dir que també, a banda d'aquesta fotografia del senyor Casillarnau,
també podem veure, doncs, obres, diferents moments,
podríem dir, del port de Tarragona.
Bé, això és una mica...
Primer s'explica una mica les diferents construccions portuàries.
Podem veure, doncs, quan s'extraia la pedra d'aquí al costat,
doncs, el que es coneix ara com la pedrera, no?
El pàrquing de la pedrera, doncs, era l'antiga pedrera
d'on s'extraia la pedra pel moll o pel que és el dic de llevant
i diferents construccions, no?
I llavors partim d'aquí perquè, abans de veure aquestes fotografies,
tal com estem situades tu i jo, veiem les construccions,
però si ens girem a l'altre costat de l'àmbit,
hi ha una fotografia, és una fotografia de mitjans dels anys...
el 1920, 1920... no, 1920, no pot ser gaire posterior,
on hi ha una imatge del que és el començament del moll de costa,
ens situem tots, si venim pel pas a nivell de la plaça Els Carros,
ens posem al costat del mar i veiem els tinglados
que estan tots al costat, a la vorera del mar,
doncs, ens imaginem tota aquella esplanada plena de bucoix
i amb les embarcacions al costat.
Doncs bé, nosaltres ara mirem aquesta fotografia
i si tu t'ho mires bé, veuràs que els tinglados
no estan un al darrere de l'altre com estan ara,
és a dir, tu et plantes ara allà i veus un tinglado
i al darrere un altre, doncs, amb aquesta fotografia, no.
El primer tinglado, el que coneixem com a tinglado 1,
està més a l'interior que no pas el tinglado 2,
és a dir, si tu mires amb línia recta, no estan bé.
Què vol dir? Doncs que amb aquestes obres, primer,
clar, com que l'evolució de la tecnologia també té a veure,
de les grues puntals, de les grues manuals,
es passen a les grues elèctriques,
això vol dir que no queda espai entre la resta del moll
i el que és l'edifici on s'emmagatzemen les mercaderies.
Doncs van agafar i el tinglado 2 i 3
són els primers que es van construir,
perquè l'1 i el 4 primer eren uns rafals,
on hi havia una plataforma i posaven unes lones
que tapaven les mercaderies.
Doncs bé, quan van anar a construir aquests,
com que ja vam veure que teníem problema
amb el costat de la resta del moll,
els van construir 5 metres més cap dintre el moll,
deixant espai perquè hi anessin les passarel·les
per la càrrega i, posteriorment,
les vies de les grues que actualment encara estan.
Doncs llavors van agafar el tinglado 2 i el tinglado 3,
i com estàvem mirant aquestes fotografies,
els van desmuntar pedre a pedre
i van agafar i els van tornar a muntar
5 metres més enllà
i ara, evidentment, quan vas pel moll de costa,
veus que els tinglados estan totalment alineats.
Per això és una fotografia que marca molt
el que és la història i l'evolució del port.
És una feina, podríem dir, una mica farònica,
jo, de construir pedre per pedre.
Home, desmuntar-ho i tornar-ho a muntar.
La veritat és que sí, però, doncs, mira, eren els anys 20, del segle XX.
Ja m'he fixat, perdona, Mercè, m'he fixat, clar, la foto de l'any 1983,
però, d'alguna manera, la història d'aquestes fotografies comença l'any 1945
i és una mica tota l'aventura, entre cometes,
o com s'ha anat construint de mica a mica el que seria el port de Tarragona.
Sí, és una mica, doncs, bé, des que hi ha la fotografia aèria,
les imatges aèries de l'evolució del port,
una mica per cada dècada com va creixent el port
i si tu vas anar mirant, totes les fotografies,
en un principi, estan fetes de mar cap a la ciutat.
Però arriba un moment que el dic de llevant s'allarga tant
que ja predomina més la ciutat que no pas el port.
Llavors, ja, a partir d'aquesta que dius tu, de l'any 1983,
la imatge és des de la ciutat cap al mar
per veure l'extensió del port per la zona de la platja de la Pineda
i el dic de llevant que va anar creixent
amb la posterior construcció del moll Catalunya,
que actualment ja és un moll totalment integrat.
I acabem amb una fotografia molt...
Miri de satèl·lit.
Sí, és les fotografies que generalment hi ha a la memòria del port
i aquesta fotografia és la diferència amb les altres,
que és de color i que ja ens porta al port actual.
Al port actual, que evidentment sempre hi ha canvis
i no mai és l'última.
Però dedica aproximadament d'un medí uns tres metres,
aproximadament, o quatre fins i tot,
a aquest pòster enorme, aquesta fotografia enorme,
que es pot veure gairebé...
Un sis metres.
Sis metres, mira, m'ha quedat curta.
Per tres.
Sis metres per tres d'un i d'ocupa tota la banda circular del final del museu.
Sí, és una mica...
És on els nens, quan arriben, fan la introducció a les diferents activitats que deixo.
I, a més, és molt curiós perquè la gent de Tarragona o dels voltants,
tothom va anar mirant a veure si veu la seva zona.
No és d'estranyar, eh?
T'he dit una cosa, jo per inèrcia ho estava fent ara, eh?
Buscava la part alta, buscava la catedral.
És que...
És que referència.
Sí.
Doncs hem de dir que trobem una hèlice, que encara no podia faltar, sinó...
Sí, una part important als vaixells moderns.
Mercè, i abans d'acabar la nostra entrevista,
sé que m'has d'explicar alguna cosa molt important que ens arriba de la mà de la tecnologia,
concretament de la ciència.
Una vegada més, col·laborem amb les activitats vinculades al món de la ciència
que es porten a terme per tot Catalunya al mes de novembre.
Aquest any, el temps que es realitza és del 5 al 15 de novembre
i, organitzat per la Fundació Catalana per la Recerca,
es porta a terme la Setmana de la Ciència.
Llavors, la nostra participació d'aquest any és una de les activitats
de la proposta pedagògica a les escoles, que s'anomena Eureka,
i que intenta explicar als nens l'evolució dels vaixells,
des dels primers troncs, que feien les petites balses per anar pels rius o pel mar,
fins als vaixells més actuals, la introducció del timó, de les quilles,
els diferents tipus de vela,
i llavors els nens aniran anant coneixent aquesta evolució tecnològica.
El taller va adreçat a nens i nenes de 8 a 12 anys
i es realitzaran a l'aula d'activitats del propi museu
i es portaran a terme el primer i el segon cap de setmana de novembre,
és a dir, el dia 6 i 7 i el 13 i 14.
I aquest cap de setmana, com aquí ho diu?
Sí, aquest cap de setmana, aquest dissabte i el primer,
i un al matí i un a la tarda.
El matí serà de 11 a 1 i a la tarda de 2.45 a 2.45.
i el diumenge de 11 a 1.
I la setmana següent es realitzaran els mateixos horaris
i també dissabte i diumenge.
I està adreçat, com hem dit, als nens i nenes de 8 a 12 anys
i és una activitat totalment gratuïta.
Qui estigui interessat en portar-ho a terme,
cal que truqui al Museu del Port,
que és el 977 25 94 42,
i que s'apunti i llavors es reparteixen als grups
per anar fent aquests diferents dies que s'han anomenat.
Mercè, repeteixes de nou el telèfon, sisplau?
El 977 25 94 42.
I si volen, doncs també per correu electrònic
a museuport, arroba, portarragona,
tot junt amb les duguesters, puna S.
Doncs, ens sembla, avui ho deixaríem aquí.
Hem de tornar una altra vegada a venir, Núria,
perquè ens hem quedat a mitges.
Ens convides un altre dia?
Quan vulgueu, ja ho sabeu, això és casa vostra.
Doncs, Mercè, moltíssimes gràcies.
Mercè Tuldrà és la coordinadora del Museu del Port de Tarragona
i tornarem amb el teu permís la setmana vinent.
Quan vosaltres vulgueu.
Gràcies.
A vosaltres.