20 minuts seran les 6 de la tarda.
De moment, en el que portem de, podríem dir, de temporada,
hem vist que Criteri, a l'hora d'escollir la seva sintonia, sí que entenen.
Ara, més enllà d'això, està per demostrar.
Albert Punyet, Javi Josa, bona tarda.
Bona tarda. Gràcies per la floreta.
Nosaltres també t'estimem, Núria.
El títol us el vau posar a vosaltres, no tenim criteri.
La fem patir molt, a la Núria.
Molt. Jo cada dia penso, arribaran? Vindran? No vindran? Portaran els talls de veu? No ho sé.
Acabem d'arribar.
Sí, sí, sí.
Heu sortit a Tarragona, a menjar-vos Tarragona?
A menjar-nos Tarragona.
Bueno, de fet, teníem una notícia la setmana passada, recordem, fem un remember,
i volíem continuar amb aquella, perquè també teníem molt de soquillo.
Bueno, la setmana passada vam parlar de les matrícules, del nou distintiu autonòmic,
i vam dir, què passaria si féssim una matrícula per Tarragona?
Què passaria, Javi?
Què passaria, Albert?
Provem.
TGN.
La tau, la tau, la tau de la universitat, que és una T que és original, saps? Això.
Ai, no ho sé, però com es diu això? Les ruïnes aquestes, que ara no me'n recordo.
El fórum?
Sí, una d'aquelles coses seria important.
No, no, va, va.
Jo, doncs mira, ja que sortim fem país, foteu els castellers.
Va, que estem.
Sí, home, de Reus.
Eh, fica pel a canyes.
Va posar en plan xuleta.
La de perill.
La Imperial.
No, no, el nou campus que hem ficat a les estelades, que fan pagar un euro per aparcar.
Jo només ho deixo anar.
I Tarragona a mi m'agrada molt la bandera, amb les barres ondulades, perquè fa molt, recorda molt el Mediterrani, no?, al mar.
Amb la bandera tremulica que dic jo.
Algo romà, no? Algo romà.
Algo romà, és clar.
Quatre pedres.
Hi ha quatre pedres posades.
Tarragona.
Una refineria, no?
Sí.
Jo què sé.
No hi vaig a la platja, igual, no sé.
El barco.
El barco de Mediterrani, que te ve a Tornaca.
Clar, clar.
Però no tot, bueno, Tornac ho fèiem del calçot, vinga.
Perquè són sèdies, no?
Eh?
Anem en sèdies, això.
Sí, sí, sí, sí.
Al, el Magí de les Timbales.
Sí, a les Timbales, aixec.
Sí, també, també.
El distintiu d'aquí a Tarreró? El mar.
El mar.
El Maginert.
No?
Sí, sí.
La Cucafera, dir-ho.
La Cucafera.
Sí.
Jo em ficaria en la Cucafera.
Clar, del meu barri, tio, del barri del Port, hombre.
La Golfos.
La Golfos.
Tu pondràs ahí una foto de la Golfos.
Sí.
Un cap gros.
Alguna especial?
La Marquesa, mateix.
Una botella de certrés.
Ara, jo crec que el signe vostre seria un trosset de muralla.
La de Tarragona em sembla que és blau, eh?
La de la Jó de Ben.
Home, si podria posar una foto del Nadal, no?
Una foto del Nadal.
A la matrícula.
Que no, que no, que no.
Vinga, va, por favor, hombre.
No, no, no.
Por favor.
Eso, que luego me ve mi marido y me mata.
Que no, que no n'anava a ver, la va a oír.
Una mamadeta.
Sí.
Que me fijessin a mi.
Joder.
Cadascú, el que senti seu, pues lo pone i guai.
Has de vist que el distintiu de Tarragona no el podem fer servir perquè és que la gent no es posa d'acord.
No, no.
A mi m'ha fet molta gràcia la descripció de les runes romanes que ha dit, no sé si era una senyora o una senyora, que diu, quatre pedres.
Sí, sí.
Quatre pedres i ja és això.
Quatre pedres mal posades, fica.
Des d'aquí limem aquestes propostes al senyor alcalde, si vol acollir alguna, per si algun dia sorgís.
Jo me quedo amb la refineria, eh.
La refineria.
Sí, pot quedar maco.
Allí un skyline.
I l'Albert, amb quina es queda? Amb aquella dels campos de sassalades?
Els campos de sassalades que fan pagar un euro per aparcar.
És que la gent agafa el micro i, bueno...
Menys aquella dona que diu, no, que em veurà el meu marit per la tele.
I me matarà.
I me matarà.
En fi, que no ens pilli el carro com l'altre dia.
Canvi de tema.
Ai.
Canviem de tema.
Exposició filatèlica al pati de la Diputació de Tarragona.
El passat divendres 1 d'octubre es va inaugurar l'Expofil Mare Nostrum al pati del Palau de la Diputació de Tarragona
i romandrà a Berta fins al proper 12 d'octubre.
Des de la societat es convida a tothom a anar a veure l'exposició, ja que, com diu el comunicat enviat als mitjans de comunicació,
tothom ha col·leccionat alguna cosa a la seva vida.
I, per tant, a tothom pot interessar aquesta exposició.
Ja ho ha anat?
No.
No, però, bueno, què has col·leccionat tu, Núria?
Tasses.
Tasses.
Des d'aquí fem una crida, si algú em vol regalar alguna cosa, per exemple, a Javi i Albert.
Tasses.
De què fem llet?
Et regalarem disgustos, si et sembla bé.
Sí, de gratis, no?
Anem a escoltar a veure què col·leccionen els tarragonins.
Això de saltar o les caniques, o també fer la col·lecció,
o després del sucre, saps?
Això del sucre també m'he fet col·leccions.
I de monedes, bueno, el típic.
Suposo que hi ha molta gent, no?
A veure, els plomos de quan era petit,
d'aquell dels, jo què sé, els que sortien, allò, les tapes dels iogurts, però ja està.
No, ara fa poc me vaig fer la col·lecció amb els vestidets
i totes les coses de la Mariquita Pérez.
Animals morts.
Insectes, papallones, moribèlules, sí.
Secs, dissecats.
Els clavava en una agulla allí i els posava el salt per a secar.
Bueno, moltes gràcies, te invito a tener miedo.
La verdad es que no me gusta mucho el coleccionismo, no de mi afición.
Ai, quina por que feia aquesta dona, eh?
Animals morts.
Animals morts.
I tu, per què connexionaves?
Jo, cromos del Sengoku.
M'agradaria fer una crida des d'aquí, sisplau, me falta el 283.
Sempre faltava un.
Sempre.
Jo crec que no l'imprimien.
No, no, no, només el tenia...
A mi m'ha van dir com funciona això dels cromos, eh?
Està fet amb molt mala...
Va bé, eh?
Es veu que fan els muntets abans de posar-lo als sobres
i després n'hi ha, per exemple, del número 15 per dir alguna cosa...
283.
No, no, dels que en fan molts, el número 15 n'ha fan, bueno, a milers n'imprimeixen.
El tingui, tingui, tingui.
I són els que posen en cada sobre, llavors sí, hi ha tipus el 283, dius...
Afirmativo.
Que potser només n'hi ha tres al mercat i mira si te toca, te toca.
És la col·leccionista, bueno, això pot arribar a un preu al mercat, això ho podríem subhastar, el cromo del 283.
Afirmativo.
Quan estaries disposat a pagar, Albert, però, si te l'acordi?
Jo, molts milions.
Molts milions.
Molts.
Tipu taqueries per tota la vida.
No, no, en sèrio, és un disbús que jo tinc des de petit, és un trauma infantil.
Però saps que hi va amb aquell cromo, el vegeta, el follet tortuga, no ho sabem.
Ah, si em sapigués el dibuixaria jo mateix.
I quedaria ideal com l'original, eh?
Bueno, seguim mirant a veure què col·leccionen la gent de Tarragona.
Chapes.
De...
De begudes.
De cotxes, de cotxes petits.
Quan era pequeña, de xupetes, de bebès.
I esta afición?
No sé.
Mira, quizá no te venís.
Tinc una, jo què sé, cromos, de Goku.
Jo no he fet mai ni de col·leccions.
Calla, calla, què és el que tinc jo col·leccionat?
Jo no res.
Jo sí que tinc col·leccionat.
A veure, tinc los postes de Toreros.
Me sembla que tinc el Manolete quan va morir a la plaça de Toros.
Sí, ai, me sembla que no.
A veure, aquesta senyora que sap més que jo.
No, no.
No.
Va, les de tasses de cafè de sa mare.
Té tota una estanteria allò prenen un munt de tasses diferents i jo què sé.
Ai, podríem ajuntar col·leccions amb aquesta xica.
Sí, sí.
Però la gent gran, ui, la gent gran ja ho té això, eh, que o col·leccionen coses allò per mania o ho llencen tot.
Sí, sí.
Hi ha molta gent que ho llença tot allò que parla.
Hem pensat en ficar-te en contacte amb aquesta noia.
Tenim el telèfon perquè puguis intercanviar tasses de cafè.
Les meves són de cafè amb llet, però, eh.
Cafè amb llet.
És que és diferent, clar.
No d'aquelles de porcellana, boniquetes, no, no.
Crec que els seus eren de talletes que feinan de sobre amb sacarina.
Sí, sí.
Vale, doncs ja no és el mateix.
Llavors, ja té un antrenivell.
I tu, Javi, què col·leccionaves?
Això, que el Javi que es mullé.
Jo que col·leccionava.
Bé, jo col·lecciono trastos vells.
Jo tot això que tiren les senyores grans, jo crec que tot això ho ha robat algú.
Que vas pels contenidors recollint.
Sí, Déu-n'hi-do.
Els contenidors ja no són el que eren, eh?
No, és veritat.
Ara ja no es troba tanta cosa com...
Antes, antes, filla meva.
Bé, doncs sí, jo col·lecciono trastos.
Bé, mons pares ja m'han dit que o paro aquest amaní que tinc o...
Però Javi, tipus mobles o...?
De tot.
O sigui, tinc des d'un galant que m'ho vaig trobar en un container.
Un galant de noche?
Un galant de noche, d'aquests que dius...
Ostres, ostres, jo em vull un.
Fins a una càmera super buit que també m'ho vaig comprar.
Però després ho restaures tot això perquè funciona i pintes el galant de noche i tal, o no?
El galant li vaig treure carcoma. Estava tot ple de corcs.
Doncs això ho pots revendre, però això és un ofici més que una col·lecció.
Però això té un valor sentimental.
Me vaig trobar una nit en un container...
Bé, tota una història, aquest galant.
El col·leccionisme del Javi és pràctic, perquè és això, Albert, si et sobra algú per casa, espatllet i tal.
M'havia pensat que podries passar per casa.
Sí, que m'adonaràs tu.
Molt bé.
Que hi ha més idees d'aquestes rebuscades aquí?
Bé, ara, en honor a l'exposició filatèlica al pati de la Diputació,
van pensar, ja que estem atacant a la gent que està a la Rambla,
per què no entrem a la botiga de la Segells i Nomismàtica que hi ha a la Rambla?
Va ser un treball d'investigació.
Sí, perquè veig que som uns investigadors natos.
Ara estem a punt d'entrar a la botiga Tau de Segells i Monedes d'aquí, de la Rambla Nova de Tarragona,
i entranem a preguntar quina és la cosa més rara que mai els han demanat.
Entran-ho, a veure si ens volen atendre.
Hola.
Hola.
Ja els hi podríem fer dues preguntes per Tarragona Ràdio.
És molt fàcil.
Crec que fan aquí l'exposició de Filatèlia.
Sí?
Quina és el segell o la cosa més rara que mai li han vingut demanant?
Més rara que mai li han vingut demanant.
Potser el primer segell del món, el penic d'Inglaterra.
Han vingut a demanar aquí?
Sí.
I el tenien?
No.
És una cosa més rara, però bueno.
Quin preu pot arribar a tenir aquest segell?
Això ho fixeu en les subvestres internacionals.
Això és una borrada.
I és que és impressionant.
I llavors això no ho tenim normalment ni no surt.
Que fluixet que parlava aquest senyor, no?
Sí.
És el que tenen els col·leccionistes de segells, que parlen tots molt fluixet.
Era així aquesta botiga.
Tu entres i deus, sisplau, doni'm el segell més gran del món.
Ai, el més antic, no?
El primer del món.
Havíem pensat que com estem parlant de l'exposició de Filatèlia,
fer tot el programa així.
Què et sembla?
És una miqueta així, com més calmar.
Bé.
És com bibliotecari, això.
Sí.
De fet, va anar a la biblioteca, també.
Va anar a la biblioteca, pregunta.
Sí.
A quina biblioteca?
A la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarial.
Però el van fer fora, no volien.
És que està molt bé que ho féssiu.
Mira, gràcies al programa heu trepitjat una biblioteca.
Molt bé.
Almenys algú de la redacció ha trepitjat una biblioteca.
Vols dir això, Núria?
No, bé, bé, no era això.
Escoltem el que us han dit.
Vinga, escoltem.
Col·leccionava tíquets de compra.
En seriós.
Jo no puc, això no és seriós.
O sigui, tenies un àlbum llen de tíquets de compra.
Sí.
Clar, i tu hi vas buscant un Eroski, un Alcampo, un Carrefour.
Però tenia que comprar-lo jo.
O sigui, tot el que jo comprava, com mi, diner, lo guardava.
A veure, he col·leccionat dinosaures de plàstic,
segells, monedes per això, és molt simple.
Coses de Stargate, ciència-ficció, friki total.
Ets una Starkey?
Soc una Gator.
Ah, és Stargate.
Els players, aquests, els discotecs de Salou, per allò.
Per què?
Perquè era petit i com que no hi podia entrar,
em feia gràcia guardar-les, jo què sé.
De monedes de deu pessetes.
Però ja no coneciono més.
Aquí està molt bé, això perquè un psicòleg trauria suc, eh?
Aquí es veuen tots els traumes de la gent.
Aquella pobra xica diu, tot el que jo comprava amb els meus diners,
me la imagino, pobret, estalviant, guardava el tiquet.
I l'abans, que no havia tingut xupeta i que col·leccionava xupetes.
Però que Núria no s'amagui.
Que quan hem parlat de les Gators, què passava, Núria?
Aquesta xica és una Gator com jo, d'Stargate.
El que passa és que jo no col·lecciono, jo no sé pas què deu col·leccionar.
Aquí on la veieu?
Bé, ara no la veieu, però ara va vestida amb un tratge d'aquests platejats,
igníful, rotllo Gator, Stargate.
Sí, sí, per si cas, igníful, quan veniu vosaltres.
La noia aquella ens va confessar que tenia autògrafs dels actors de la sèrie.
Què em dius ara?
Te lo juro.
Era completament friki-friki.
Oh, quina enveja, perquè això passa, eh?
Si coneixes algú que col·lecciona, no?
Deu fer com a ràbia que algú tingui algú que tu vols i no tens.
Doncs ara passem d'una friki a un altre friki, però més d'un altre nivell.
Perquè és que fent això...
Si podem aprendre molt.
La gent col·lecciona coses.
Què és unes libris, Núria?
Ja ho sé.
Ah, a veure si us sembla, gent.
Ja col·lecciono els libris, però gravats.
No, no els libris de qualsevol...
Ah, estupendo.
Hem gravat.
Què és un exlibri?
Unes libris és un...
Un incunable.
Bueno, no, no, no, és un incunable.
Digues tonteries que va col·leccionar incunables, això és impossible.
Unes libris és un disseny, un paperet, que el poses al començament dels llibres.
I exlibris vol dir que aquest llibre és meu.
Ah, sí, sí.
Eh?
I n'hi ha...
Bueno, hi ha molts col·leccionistes dels libris.
I quants en té?
Uh, no ho sé jo.
Més de mil, molts.
Més de mil, sí.
Sí.
Comptes molt importants, eh?
Sí, sí.
Nosaltres no cal que diem res, perquè allò mira capsetes de tota mena.
I Rosaris Beneïs pel Sant Pare.
O sigui que mira.
Home, Rosaris però Beneïs pel Sant Pare, que això també té un mèrit.
Totes les seves amigues havien de portar...
Si anaven a Roma o a qualsevol lloc on hi hagués el Sant Pare...
Si no estava Beneïs, no...
Si no, no, no.
Ah.
No sé si ella ho comprova o li fa alguna prova.
El Carbono 14 era una cosa d'aquelles.
I os li treu a veure si la Beneïs el Sant Pare o no.
Núria.
Sí.
Sorpresa.
Sempre, cada setmana, sorpresa.
Què passa?
Estrenem secció dins de la secció.
Ja vam començar la secció passada.
Secció Personatges Ilustres al no tenim criteri de Tarragona Ràdio.
Segons personatge ilustre.
Home, la setmana passada vam tenir Carot.
Vam tenir el senyor Carot Rovira, que, bueno, ell va dir que les matrícules ficaria el CAT i a...
Bueno, va dir que ell ja el tenia, que ell ja el tenia.
I que la matrícola de Tarragona ficaria una T.
La T de tau.
La T de tau.
No com ets jo, ni tard.
La T de Tragagona.
La T de Tragagona.
I a qui hem trobat aquesta setmana?
Hem trobat Mercè Martoré.
Ah, sí? És la meva jefa, eh? Es pot passar això?
No ho sé. Ens ho havies d'haver dit abans, això.
Ara me feu una miqueta de por, eh?
No, no, és el que ens va dir ella.
Nosaltres vam entrar molt majos.
Molt majos.
L'entrevistam a ella? Vinga, tu l'entrevistes.
Jo entrevisté a Carot.
Jo entrevisté a Carot.
Com se llama?
Montserrat Comas?
No.
Dulos Comas.
No, no, però no és aquesta.
Esperarà quan acabi d'acabar.
La vamos entrevistar a ella, seguro.
Cada setmana un presentatge famoso.
Vinga, tu l'ataces, eh?
Estàs...
Estic gravant.
Sí, tu di això, perquè aquesta no se'ns pot escapar.
I si ens diu que no, ho ficarem.
Aquesta és de Dulos Comas fijo.
No, no, no.
No, no, no.
No, no és la Dulos Comas.
Dulos Comas està papallós.
És com estiu aquí.
És una persona que no sabem com se llama.
És una de Cultura del Patrimoni o alguna cosa així.
¿Preparado?
D'acord, no sabemos cómo se llama.
Podem fer un parell de preguntetes per a una secció de...
A mi, per a Rebona Ràdio.
Sí, ara corro.
No, home, són faciletes.
¿Alguna col·lecció estranya que hagi fet mai?
Alguna, què?
Col·lecció.
Cap.
Ha col·leccionat mai res, no?
No.
No?
Ai, com anem de política.
Ui, ui, ui, estem una miqueta malament, eh?
Déu-n'hi-do.
Així no ha col·leccionat res?
Això ho havies d'amagar, eh?
No, no ha col·leccionat res.
Jo crec que es va tallar una mica amb vosaltres,
que li devíeu entrar massa directes, eh?
Bueno, hi ha hagut com un estudi de la presa.
Això ja tenim com una tècnica preparada.
Com veiem un famós, això allò...
Hem fet una petita mostra.
Ara taques tu, que jo vaig fer carot.
Jo entrevistia un carot.
Però amb el carot ho teníeu clar que era el carot?
Sí, sí.
Ho vam preguntar.
Jo encara estic convençut, eh?
Jo encara dubto que sigui Mercè Martú, però bueno.
Home, sentint la veu.
Així no col·leccionava res, eh?
Bueno, ens va parlar una miqueta més,
però això potser la setmana que ve
i et ficarem al següent tall de la Mercè Martú.
Sí, li vau poder treure una mica més d'informació.
Li vam treure una miqueta d'informació.
Doncs, escolta, m'ha semblat molt bé de veritat
que col·leccioneu aquestes coses que heu dit.
Sí.
O sigui, tot el que digueu aquí serà
veritat de la bona.
Està agradant.
Puro decir la veritat,
nada más que la veritat
i nada más que la veritat.
Molt bé.
També hem vist pel·lícules, eh?
Escolta, i la setmana que ve
teniu temes pensats, ja podem avançar?
Sí, podem avançar un tema.
De moment.
La URB ha ficat a disposició dels seus alumnes
un nou servei, que és compartir el cotxe.
Molt bé.
Per estalviar energia i diners, també.
Sí, doncs hem preguntat a la gent
quina cosa no compartiria amb ningú.
que hi ha coses molt personals
que la gent no vol deixar ningú,
ni tocar, ni mirar.
Vinga, hagamos un avance.
Núria, que no compartiries amb ningú.
Jo és que m'ho penso,
us ho dic la setmana que ve.
Molt bé.
Sí?
Molt bé.
Javi, Albert, gràcies.
Vinga.
Vinga.
Vinga.