Quan passen ja sis minuts gairebé del punt de dos quarts de sis de la tarda,
comencem l'espai que cada dimarts dediquem a això, a les petites feres de la casa.
Temps de mascotes, un espai que ens arriba des de la Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona
i que avui ens porten la Lluïsa Muñoz, una de les voluntàries.
Lluïsa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I el nostre veterinari particular de cada dimarts també, l'Esteve Besor.
Esteve, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Aprofitem ja que hem presentat l'Esteve per recordar-vos que el tindrem aquí durant tota la secció.
Per tant, si teniu alguna pregunta per fer-li, alguna pregunta precisament a això,
veterinària sobre les vostres mascotes, només cal que ens truqueu al 977-24-4767.
Hem preparat un tema, com cada setmana, avui parlarem sobre una malaltia, no?
Molt dolenta, de més, que ja la vens esmentant aquests darrers dies i la veritat fa pànic.
Sí, avui parlarem de l'alismània o la malaltia del mosquit i una mica, doncs, bueno, comentar quatre coses crec importants i que hi ha molta gent que crec que els interessa.
Totes maneres, les vostres preguntes cap a l'Esteve poden anar en qualsevol direcció, sobre qualsevol tema.
I abans d'introduir el tema, li hem demanat a la Lluïsa que ens faci una mica de propaganda d'on està la protectora, els telèfons de contacte i de quins són els gossos o gats que han arribat aquesta setmana.
Jo ara reia perquè amb això que dius, el nostre veterinari particular.
És com si fos el nostre veterinari de capçalera, és com si fos el nostre mitja.
Jo estic convençuda que, donant que els veterinaris són mitges i són capaços d'establir, a través d'uns símptomes, quina pot ser la malaltia que pateix un animal sense que l'animal digui em fa mal aquí o em fa mal allà.
Probablement nosaltres, que sí que sabem explicar on ens fa mal, també sabríem determinar quina malaltia patint.
Això es veu en moltes pel·lícules.
No hi ha cap metge, però n'hi ha un veterinari.
Nosaltres recordarem diverses coses.
Una, la nova adreça de la protectora, que des d'aproximadament Santa Tecla va canviar la ubicació de les seves instal·lacions.
Ara estem més a prop de Tarragona, molt més ben situats, amb millor accés i amb millors instal·lacions.
Estem al polígon Riu-Clar, al costat pràcticament de la incineradora de Constantí, al carrer del Sofre.
Bé, al carrer del Sofre, pràcticament al final.
No hi ha pèrdua, és un edifici d'obra vista envoltat d'una tanca metàl·lica i no es veu perfectament que no és una nau industrial.
Allà estem, aviam, el treballador està tota la setmana, però l'horari de visites és dilluns, dimecres i divendres a la tarda.
6 de la tarda a 8 del vespre i els dissabtes i, de moment, encara els diumenges, de 12 del matí a 2 del migdia.
Són els horaris de visita en què un pot anar a veure si li interessa adoptar algun animal,
o a fer una ullada, o a visitar, o a interessar-se, o a fer-se soci,
o si en el pitjor dels casos té algun animal que hagi trobat o que ha d'abandonar,
doncs aquest és l'horari en què es pot portar allà.
I en quant al tema de qui ha sortit i qui ha entrat aquesta setmana de la protectora,
recordem, recordem, les instal·lacions són de la protectora però són instal·lacions municipals.
Allà s'ubica també les gàbies de la gossera municipal i, per tant,
aquells gossos hogats que a vegades recullen el servei de recollida de l'Ajuntament,
els llacers municipals, doncs les gàbies d'ells també estan allà,
formem part tots d'un mateix conjunt, un nucli.
El que passa és que les gàbies de la gossera, doncs, estan en una banda
i, passat la quarantena, diguéssim, de control d'aquells animals,
passen el que és ja la secció de protectora dels animals.
Llavors, entrades.
Entrades, no hi ha hagut entrades aquesta setmana.
Deveu estar contents, no?
Sí.
Això no deu passar gaire sovint, no?
No gaire.
Estim contents.
Però, vaja, hi ha setmanes que entren per tres.
O sigui que, mira, hem tocat fusta i ha anat bé aquesta setmana.
Sortides.
Han sortit quatre cadells.
És a dir, hem entregat quatre cadells a quatre persones que estaven interessats
a tenir, doncs, allò que diem sempre amb l'Esteve,
que la gent s'enamora molt dels cadellets i tal,
però que des de fa un temps cap aquí no podem entregar cadells
si no estan prèviament vacunats.
És una garantia pels propietaris
i és una garantia per nosaltres mateixos que donem un animal en condicions
i que, per tant, difícilment d'allà surt malalt.
Una altra cosa és que després pugui em malaltir per alguna altra causa,
però si primer ha estat vacunat d'una sèrie de malalties que l'Esteve coneix millor que tots,
doncs és molt difícil que contraigui aquestes malalties.
Llavors, quatre cadells i dues gossetes adultes.
Una d'elles, i val la pena recordar-ho,
ha estat per un senyor que se li havia mort el seu gosset
i, com que enyorava molt la presència d'un animalet de companyia a casa,
han vingut a buscar una gossa.
Ha estat una gossa d'una mida mitjana petita,
però que ha servit per fer companyia amb una persona gran.
Jo soc partidària de...
Aviam, clar, qui no ha tingut més gossos no ho sap,
però crec que les persones grans, que no estiguin molt, molt grans,
és a dir, que puguin mínimament valdre's per si soles i sortir al carrer,
un animal d'una mida petita,
que el puguis portar tranquil·lament pel carrer
i que no doni excessiva feina, que no estiri gaire,
jo crec que són terapèutics,
perquè donen molta companyia, donen conversa,
perquè realment acabes parlant amb ells
i t'obliguen a sortir al carrer,
anar-los a comprar el menjar
i a seguir cada dia una disciplina
i uns horaris que van molt bé per la gent gran
perquè no s'abandonin tant.
Aquests, doncs, els quatre cadells i les dues gossetes
que s'han donat aquesta setmana
i tenim, perquè ho volem recordar, val la pena,
tenim quatre gossetes femelles, petites,
d'un mes i mig aproximadament.
I què tenen de particular?
Doncs, a part que són una monada com tots els cadallets,
que la mare és de la raça coquer
i, per tant, han sortit com si fossin quatre coquers autèntics.
El pare no el sabem, però la mare sí.
I són com si fossin quatre coquers petits d'un mes i mig,
estan ja pràcticament a punt per vacunar i ser entregades
i val la pena que estigui interessat que els passi a veure.
Els coquers sabem que és una mida d'agost tirant a petit,
per tant, és molt portable.
I encara tenim, per qui ja n'ha sentit per altres vegades,
el nostre goss Òscar,
que no ocultarem que li falta una pota,
però que és valent i bonic i simpàtic com el que més.
Jo tinc ganes, home, que algú s'interessi per l'Òscar.
Aneu-lo a veure, perquè quedareu encantats.
Sí, sí, a més és molt simpàtic.
L'Òscar el tenim en una situació de privilegi,
no l'hem posat en cap gàbia amb els altres,
perquè com que se li va tallar la pota fa cosa d'un mes
i està molt recuperat,
però el tenim en una caseta a banda
i és una mica la mascota del centre.
Però, indubtablement, estaria molt millor
acompanyat amb una família que se l'estimés i el tingués.
Aquesta és la informació.
Només falta recordar els telèfons de la protectora
en cas que algú s'hagi adreçat a nosaltres
per venir, per adoptar o per avisar-nos d'alguna incidència.
Els telèfons de la protectora són el 977-2259-06
i el 977-2073-70.
Repeteixo, el 977-2259-06 i el 977-2273-70.
Són telèfons particulars, ho hem de recordar,
per tant, abstenir-vos de trucar segons quines hores.
Ai, que l'altre dia ho deia.
Ara que, clar, això deu passar,
a veure si jo vaig per la carretera, per exemple,
ni que siguin les 11 de la nit,
i em trobo un animalet que ha estat atropellat o alguna cosa així,
o com devia passar amb l'Òscar, per exemple,
que algú s'han d'adonar que s'havia enganxat la pota amb un llaç.
Clar, la primera reacció és
vinga, va, intentem portar-lo.
El que passa, en aquestes situacions,
sabíem que, tal com comentava la Lluïsa,
dintre del que és la instal·lació,
hi ha, per part de l'Ajuntament,
els llacers,
el que és la gossera.
Llavors, recomano que es truqui a la Guàrdia Urbana,
perquè ells tenen contacte amb els llacers,
i ells són els que llavors ens poden fer la recollida.
És una cosa una mica important,
perquè a determinades hores,
aquesta gent que ha donat els telèfons,
clar, no poden fer aquest servei.
Aquests dos telèfons que hem donat,
que són particulars, de l'Anna i de la Joana,
la presidenta i la secretària de la protectora,
en aquest cas,
aviam, tenen contestador automàtic,
però jo, mira, fa cosa de 15 dies,
així em vaig trobar al portal de Sant Antoni,
aquí a Tarragona,
una noia que portava un gosset,
que per cert es va posar a bordar molt
amb una noia que escombrava els carrers,
amb una noia de la brigada que anava a escombrar.
I aquella noia portava aquell gosset
que anava amb un collà de quadros,
que no era un terrier,
era com un milú, per entendre'ns.
I ell anava amb el seu gosset,
i es va posar a bordar amb aquella noia,
el va anar a tocar,
i em va dir,
ai, no és meu,
i no sé què fer amb ell,
me l'he trobat aquest matí i tal.
bordava la senyora de l'escombra
perquè suposo que algú li hauria donat
algun cop d'escombra.
I en canvi amb ella no,
la propietària, diguéssim,
entre cometes,
doncs estava molt ben vella.
I ell insistia,
diu, me l'he trobat aquest matí,
jo no sé què fer,
no sé què fer.
Jo li vaig aconsellar que truqués a l'Ajuntament
i que l'Ajuntament s'abrien,
la posarien en contacte
amb els llacers municipals.
Li vaig dir,
mira, si en tot cas,
veus que de l'Ajuntament,
perquè ara els llacers
no es poden desplaçar fins aquí o tal,
doncs els altres telèfons són aquests,
però jo li vaig indicar
que primer es telefonés
als telèfons de l'Ajuntament d'atenció.
Doncs ja ho sabeu,
teniu prou informació
i de fet bones notícies.
És normal que,
tal com ha passat aquesta setmana,
doncs cada setmana
us vagin sortint 4, 5 gossos?
No.
Aneu a adoptar?
És el que ens agradaria,
que sortissin més que entressin.
El que passa, malauradament,
hi ha setmanes
que n'entren masses,
per dir-ho d'alguna manera.
Llavors, clar,
és la nostra desil·lusió, no?
I des d'aquí una miqueta,
doncs la crida,
que la gent s'animi a adoptar
i passar-se,
més no,
al veure-ho, no?
Que a vegades la gent
es pensa una cosa
i quan arriba allà,
doncs s'anima.
Ara trobem que,
abans dèiem,
de cara a l'estiu
és quan hi ha més entrades,
perquè és quan la gent
abandona més els gossos,
però és que ara
pràcticament és tot l'any.
Perquè mira,
quan acaba la temporada de la caça,
cap al mes de gener i febrer,
arriben molts gossos de caça.
Ah, sí?
Sí.
Això de més és super estrany, no?
Perquè qui té un goss de caça,
vull dir,
representa, no ho sé,
que potser ja t'agrada.
Sí, el que passa moltes vegades,
doncs, bueno,
perquè agafen alguna malaltia,
llavors ja,
doncs bé,
per X motiu
prefereixen,
doncs,
abandonar-lo abans que,
doncs,
tractar-lo.
Sí,
hi ha molts casos.
Hi ha també gossos
que s'estrevien a la muntanya,
que van amb el seu caçador,
que surten disparats
perseguint un port senglau,
un aguineu,
un conill,
i s'estrevien
i realment s'arriben a estraviar.
I la falta de xip,
que és el que han comentat molts cops,
fa que no es puguin trobar
el propietari.
Llavors,
a l'acabar la temporada de caça,
arriben bastants gossos de caça
que han tenit a mida molt macos,
i quan arriba l'estiu també,
quan arriba la Setmana Santa també,
quan fa 3 o 4 mesos
que han passat els Nadals
i s'han regalat els gossets
i aquell cadallet
que era petit o net
com una ensaïmada
s'ha fet gros com un toro,
saps allò que dius?
És que ara és pràcticament...
És un no parar.
És un no parar.
Nosaltres volem conscienciar a la gent
que no els abandonin
i recordar, per últim,
ja donaré pas a l'Esteve,
que a partir d'aquest mes,
aquest número de la revista municipal,
Tarragona Municipal,
hi ha una secció
que està compartida
entre la Conselleria de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona
i la Protectora d'Animals,
una secció en què nosaltres
intentarem a cada número,
cada mes,
posar fotografies de 4 o 5
dels animals que tenim en adopció,
tant siguin gossos com gats,
doncs perquè la gent vegi
quin tipus d'animals tenim
i per si hi ha algú
que reconeix la seva mascota
allà a les nostres instal·lacions.
Això serà a partir del proper número?
Aquest número que està per sortir
aquests dies de Tarragona Municipal,
ja surt la fotografia d'un gatet.
Lluïsa, que coneixerem a l'Òscar?
Ai, sí, i tant.
Sí, i serà?
Una de les fotos, sí, sí.
A més, hem portat el nom
i les característiques de cada animal.
Doncs ja ho sabeu,
suposo que més d'un oient
es deu preguntant
i quina cara té aquest gos.
Molt guapo.
El Tarragona Municipal, ja ho veureu.
Sí, sí, sí.
Ai, ens posem seriosos
que parlem de malalties
i d'una de les més fortes
i difícils de curar.
Vaja, no ho sé.
Esteve, com es diu?
Torna a dir el nom.
Mira, es diu Lismania
o el que la gent coneix més
com malaltia del mosquit.
Aviam, faré una miqueta comentari.
De totes maneres,
jo crec que la Lluïsa té
forces preguntes
i llavors, doncs, bueno,
quan ella em vulgui interrompre
em pot fer-ho
i preguntar el que calgui.
Aviam, una miqueta,
us comentaré quatre cosetes.
Aviam, és una malaltia
de tipus parasitari
que transmet la picada d'un mosquit.
És a dir, un mosquit
i normalment
una gènere molt concret de mosquit
que és un flebotomus
no són tots els mosquits
i han de ser femelles
són les que transmeten aquesta malaltia.
Són uns mosquits concrets?
Són concrets.
Allò que podem identificar?
Però allò que no és
aquells que són...
No, per nosaltres no.
Aviam, per nosaltres és molt difícil
perquè evidentment sabem
que quan te pica un mosquit
moltes vegades ni te n'adones.
normalment és de matinada
o la nit, el vespre
i llavors és a través de la picada
del mosquit
que transmet aquest paràsit
i és aquest paràsit
el que provoca la malaltia
no la picada en si del mosquit.
Això ho haig d'una miqueta
d'especificar.
I una altra cosa
també tenint en compte
és que des que es provoca
la picada del mosquit
i transmet aquest paràsit
pot passar mesos
fins que es desenvolupi
la malaltia.
inclús
quatre o sis mesos
inclús pot passar
algun any
fins que l'animal
doni algun símptoma.
Ara t'anava a preguntar
quins són els símptomes
per si algú
doncs els pot observar.
Una mica
normalment hi ha dos grups
d'animals
que diferenciem.
Són aquells
que els provoca
signes cutanis
és a dir
alteracions
o afeccions
a nivell de la pell
són unes lesions
doncs
normalment
en forma de
una caspa
lesions
a nivell
de les orelles
el que seria
el pavelló auricular
al voltant dels ulls
hi ha una descamació
o el que se'n diu
una falta de pèl
després
a nivell
de la trufa
el que seria
el nas
també hi ha una sèrie
de descamació
o ulceració
de la mateixa
les ungles
d'aquests animals
moltes vegades
augmenten
molt de mida
això normalment
són el que diem
entre altres
un dels signes cutanis
en la malaltia
que quan aquests animals
s'afecten
doncs bueno
podríem dir que
aquesta malaltia
té millor resposta
al tractament
que altres animals
que els afecten
d'una forma interna
són ja
doncs bueno
amb una pèrdua de pes
són animals
que s'aprimen molt
que deixen de menjar
i llavors
el propietari
evidentment
és quan ve cap a nosaltres
i ens pregunta
doncs bueno
què li passa
perquè aquest animal
m'ha perdut pes
i jo veig que va menjant
i bueno
i es queden
la veritat
molt prims
llavors moltes vegades
hi ha una implicació
d'òrgans interns
en aquests casos
i generalment
hi ha una afectació
del ronyó
que és l'òrgan
per dir-ho així
diana
d'aquest paràsit
i aquests animals
veritablement
tenen pitjor pronòstic
en quant
que la resposta
al tractament
no sempre és bona
i moltes vegades
veiem que malauradament
inclús
s'hi pot provocar
la mort
quan hi ha
evidentment
una afectació
del ronyó
o d'altres vegades
en menys casos
també del fetge
dius
Esteve
perdona que t'interrompi
venen així les preguntes
dius que la malaltia
pot tardar mesos
en començar
a donar els seus símptomes
però un cop es donen
es desenvolupa molt ràpid
ho dic perquè
clar
això és molt problemàtic
perquè has esmentat
uns símptomes
que segurament
poden ser símptomes
d'altres coses
molt més lleugeres
i un pot pensar
mira
s'ha primat
doncs serà que li dono
mala alimentació
o me té una mica
de l'estómac malament
i et pots esperar
doncs unes setmanes
ben bones
abans de fer l'alarma
d'anar al veterinari
es desenvolupa molt ràpid
la malaltia
cal córrer
si veiem això
en determinats casos
sí
quan és a nivell cutani
la veritat
és que veiem
que no córrer tant
però moltes vegades
quan és a nivell intern
hi ha gossos
que a vegades
inclús en una setmana
poden arribar
inclús
a provocar-los
com he comentat
un fallo renal
i poder arribar
a morir-se
inclús aquests animals
d'aquí una vegada
és una mica
el que el propietari
es quedi sobtat
com pot ser
que feia una setmana
que el gos estava bé
i ara
està
com aquell qui diu
entre la vida i la mort
és una mica
pel comentari
que em feies
de totes maneres
moltes vegades
quan afecta
de forma cutània
és el típic
que és aquell animal
que el tractes
per determinades
patologies
veus que no acaba
de curar
i sempre
quasi tots els veterinaris
sempre tenim al cap
la lismània de fons
i quan tenim
el mínim dubte
o indici
que hi pot haver
la lismània de fons
és quan fem
les proves
per determinar
si tenen o no
aquesta malaltia
té tractament
la malaltia
doncs?
sí
aviam
la malaltia
té tractament
el que passa
és que
aviam
a diferència
això ho comentaré
perquè en persones
també es dona
aquesta malaltia
en animals
és crònica
és de per vida
és a dir
un cop la tenen
ja la tindrà
per sempre
el que passa
al tractament
si hi ha una bona
resposta al mateix
aquesta malaltia
queda
per dir-ho així
una mica
adormida
i l'animal
doncs pot viure
perfectament
si s'ha controlat
la malaltia
fins que es faci
vell
i al millor
es mora
d'una altra cosa
llavors
sí que hi ha
tractament
però la resposta
al tractament
és una mica
el que he comentat
anteriorment
també depèn
de quin grau
d'afectació
té
si afecta
una forma
externa
la forma
alteracions
cutànies
a nivell
de pel·les
lesions
una miqueta
que he comentat
tenen millor
resposta
que aquells
que els afecta
a òrgans
interns
com el ronyol
fetge
que és quan
tenim
respostes
més dolentes
i a vegades
evidentment
per desesperació
del propietari
però és que
és així
hi ha malalties
que també anomenen
doncs per desgràcia
no hi ha
un tractament
definitiu
i ens trobem
que en la Lismania
passa el mateix
ara potser
faré una pregunta
molt tonta
però és que no ho sé
es fan
transplantaments
d'òrgans
amb animals
és comú
o no?
no
que aviam
es fan
en determinats
països
com per exemple
els Estats Units
que van una mica
més avançats
que nosaltres
sí que
evidentment
es fan
un tipus
de transplantament
que passa
al cost econòmic
que això implica
etcètera
i altres factors
fan que aquí
encara no
ja hi hem arribat
jo volia preguntar
perquè
estàs parlant
al voltant
del tema
de la Lismania
pel que jo conec
els afectats
bàsicament
són els gossos
però els gossos
que tenim domèstics
a casa
també es poden contagiar?
aviam
també hi ha casos
descrits amb gat
però la incidència
és molt molt més baixa
és a dir
el mosquit
té el que se'n diu
més afinitat
per picar
el que és el gos
i després
el que serien
les persones
i els gats
queden en un segon pla
han vist
algun cas
per Lismania
el que passa
una mica
el tema
és
relacionat
amb la teva pregunta
és que
moltes vegades
el fet
que un animal
li hagi picat
el mosquit
per tant
tingui el paràsit
amb la sang
depèn del seu sistema
immunitari
d'aquest animal
el fet
que desenvolupi
o no
la malaltia
perquè hi ha animals
que queden com a portadors
i no desenvolupen mai
la malaltia
és a dir
el que passa
és que són transmissors
per posar un exemple
com una persona
que té el sida
hi ha un animal
ah i persones
perdó
que són portadores
i poden transmetre-la
i hi ha altres
que són simptomàtics
i emmalalteixen
amb la Lismania
passa el mateix
Vosaltres
a la clínica
on tu treballes
a la clínica
del doctor Patino
us trobeu molt sovint
que us arriben casos
de Lismania
perquè tinc entès
que la zona
de la costa
de Tarragona
Tarragona
el Creixell
Cunit
que és una zona
especialment afectada
per la incidència
d'aquesta malaltia
Vosaltres
a la clínica
us arriben molts casos?
Sí
aviam
tota la setmana
és un cas
de Lismania
veiem
Tota la setmana?
Sí
Això és molt
no?
Sí
Aviam
hi ha una incidència
normalment
entre un 5 i un 10%
de la població
carina
el que passa
és que
normalment
la Lismania
sobretot aquí a Espanya
està distribuïda
o hi ha molta incidència
en tota la conca
mediterrània
i després
a nivell de Catalunya
hi ha focus
on hi ha
evidentment
llocs on tenim
més casos
de Lismania
que també va relacionat
on hi ha més densitat
de gossos
o de població
de gossos
per exemple
per posar un exemple
zona de Pallaresos
al Catllà
clar
hi ha moltes urbanitzacions
hi ha molta
concentració
de gossos
i això fa
que evidentment
pugui haver més incidència
per tant
un gos
que té la malaltia
li pica un mosquit
i aquell mosquit
pica un altre gos
li transmet?
això mateix
és la manera
de transmissió
és a dir
per contacte directe
mai és
és a dir
perquè estiguin dos animals
menjant el mateix plat
i un tingui lismani
i l'altre no
no hi ha transmissió
ni a la persona
tampoc
ni tampoc
només ha de ser
a través d'un mosquit
que evidentment
porti el paràsit
a dintre
i llavors
s'infecti
en aquest cas
amb un altre gos
i la persona
es pot contagiar
vaja
contagiar
vull dir
si li pica el mateix mosquit
sí
el que passa
el que desenvolupin
la malaltia
normalment
està ja
en diversos estudis
que s'han fet
són persones
que estan
immunodeprimides
bé que tenen
un problema
de fons
com per exemple
els cides
són persones
que tenen tendència
o leucemies
més propensos
a poder desenvolupar
això seria un mal menor
llavors
el que passa
és que és curativa
a diferència
de les persones
és a dir
un cop
fiques el tractament
ja és curatiu
canviant gossos
queda crònic
aquesta malaltia
jo crec
que d'una de l'hora
que és
i és un tema
però interessant
com per parlar
un altre dia
perquè seria important
que l'Esteve
ens expliqués
el que queda d'avui
i un altre programa
quins consells
es donen
per a les persones
que tinguin gossos
i que no vulguin
o que intentin
que no se'ls contagin
els seus animals
de companyia
ràpidament
amb aquests
dos minutets
que queden
també si voleu
fer alguna pregunta
molt concreta
això sí
sobre la Lismania
ens centraven
en aquest tema
truqueu-nos
977 24 47 67
jo
el que sí
que volia
preguntar-te
aviam
un altre dia
parlarem en tot cas
dels sistemes
per evitar-la
però
és a dir
quins tractaments
hi ha
per fer-li
a l'animal
per posar-li
per intentar evitar-lo
però
diguéssim
per la persona
que encara
que tingui un gos
a casa
tu què li aconselles
per exemple
passejos
per la platja
a l'hora del capvespre
passejos
per la muntanya
li pot picar
el balcó
de casa teva
com tenim això?
aviam
una miqueta
a nivell de prevenció
normalment
el que actualment
hi ha al mercat
són una sèrie
de productes
no diré noms
comercials
sinó collars
sobretot
collars
o pipetes
que el que fan
és una mica
evitar la picada
del mosquit
evitar
és a dir
és l'únic
una miqueta
que tenim
actualment
és a dir
potser en un altre programa
parlaré una mica
del tema
que està en estudi
el fet
que es creu
que no trigarà massa
sortir una vacuna
contra aquesta malaltia
crec força interessant
perquè això
evidentment
ajudarà una miqueta
que no tinguem
tanta incidència
amb aquesta malaltia
llavors també
el tema
una mica
clar
depèn de la zona
on visqui
aquest animal
clar
hi haurà més
probabilitats
que pugui picar
el mosquit
no?
sobretot
hi ha més incidència
en les picades
doncs bueno
ja ho sabem
de cara a l'estiu
entre juliol
i setembre
i cap al capvespre
nit
és quan hi ha més
probabilitat
que hi hagi la picada
i en llocs
que hi hagi més humitat
o aigües estancades
doncs bueno
hi ha més
doncs jo crec
que això
pot donar
per un altre part
problemes
per parlar un altre dia
de mesures externes
mesures de prevenció
per el tema
de la lismania
que és prou important
i recalcar
que no es transmet
a les persones
pel fet de tenir
un gos
que tinguin lismania
a casa
això mateix
i que no s'ha d'abandonar
un gos
que tinguin lismania
sinó que s'ha de tractar
eh que sí
vinga doncs som-hi
Lluís de Munyot
la seva besora
gràcies
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve