Fins demà!
Fins demà!
Semblen punts d'eurovisió, no?
Turquia, empatats, no?
Que per cert va guanyar la xiqueta aquella, eh?
Bueno, ja fa dies, però...
A l'Ebro Junior?
Sí.
L'Anna Isabel es diu, una cosa així?
No ho sé.
Total, Tarragona, 10 graus, pum, Lleida, 4 graus.
Què dius? Ostres, quin diferència.
Lleida tants que ens escolteu via internet.
Què ens està passant?
Pobres.
Tenen els tímpans glaçats, no?
Sí, segur que tenen ja boida i tot allò que tenen ells, eh?
Sí, sí, sí.
Terraferma.
La roba rígida, allò d'estendre, la fatal, fatal.
Però ja arribarà, eh?
Perquè 4 graus aquí ja hem estat, també.
Sí, menys.
Recordes l'any de les nevades?
Ui, si em recordo.
Quina trompada amb el cotxe.
Ah, sí?
Que raro.
Ho recordarà tot de la vida.
Que estrany.
Sí, bueno, coses que passen.
Doncs així, t'has aixecat d'escoltar les temperatures.
Sí.
I clar, veient que a Lleida hi havia 4 graus, has dit, bueno, doncs tampoc s'ha estat malament aquí, no?
No, és que ens queixem per no res.
10 o 12 graus, quants has dit?
Oh, bueno.
Aquí a Tarragona.
Aquí a 10.
Aquí a 10.
A les 8 del matí, eh?
És que jo crec que després han anat baixant més.
No, home, quan hi havia solet, potser ha pujat una miqueta, eh?
Però ara ja el solet...
Ara ja a partir d'aquí ja podem agafar-los.
Ja se'ns ha acabat.
Molt bé, doncs estufes, aires acondicionats a tope.
Sí, sí, sí.
Què hem de fer?
Perquè a part d'aixecar-te amb les temperatures, t'has aixecat amb alguna notícia d'interès, no?
Sí, amb un parellet.
I ahir vaig anar amb un concert de Fados.
Vas anar amb un concert de Fados?
La Nevoa, te'n recordes que va vindre l'estiu?
Sí.
Doncs bueno, ara va fer aquest petit comitè a la Caixa d'Aragona, al fòrum.
Ai, que bonic.
Va estar bé o què, el concert?
Sí, és una mica trist, però és com el Fado jo ho té i això, però bueno, està força bé.
Clar, és que és música tristoïda, no?
Així com melancòlica, però que cantava bé, tenia bona veu aquesta noia.
Sí, sí, sí, i molt guapa ella.
Bueno, com guapa no és la sèrie de la paraula, sí, jo...
Interessant.
Interessant, estranya.
Bueno, estranya bellesa de ser bé, però bueno.
Vaja, que anava a acorde amb la música, no?
Amb els Fados.
Sí, allò en plan, sí, sí, sí.
Ja t'has comprat el CD i tot allò?
No, encara no.
Ara en compraré tot a la discografia.
Clar, que ven a dalt que te la regalin, Javi.
Què demanes als reis?
El dia de la nevoa.
Sí? Doncs vinga.
Què més?
Que parlant de res, perquè no té a veure amb el tema de la notícia.
Ah, no pots lligar, eh?
Ara no hi hem de lligar, però a veure com...
És que és complicat de lligar això.
L'orina humana no puc lligar.
L'orina humana?
No puc lligar amb els concerts de la nevoa d'ahir.
Orina humana?
Sí.
Home, la nevoa serà molt maca i tot el que vulguis, però a veure, el lavabo també hi va.
Sí.
No? Ja s'heu lligat.
Sí, però curiosament aquests no van al lavabo, aquests que t'explicaré ara.
Ai.
Bueno, parlem.
A la Polinèsia, et dic a la Indonèsia, és que veiem el Prodaventura ara.
Sí.
A la Indonèsia.
A la ciutat de Yacarta.
Sí.
Vull que tenen greus problemes amb un pont.
Greus problemes amb un pont.
Ja vi va donant les notícies a poc a poc, eh?
Ah, sí. Tu em diràs, per què?
Per què?
Per què tenen problemes amb aquest pont?
Perquè ja no hi és? S'ha destruït?
Sí, però el pas que hi van no hi deixarà d'existir.
Ah, sí.
Perquè es veu que la gent, doncs mira, com que els deu caure de pas, i ho fan la pixadeta sota del pont, d'un pilar.
Ah, què dius.
Llavors, han detectat... Aquí és l'expedient, començaria aquí.
Sí.
Han detectat que el pont se va inclinant per aquesta banda del pilar aquest, no?
Oh!
Perquè això que orinen...
Sí.
L'orina.
L'orina.
No, bueno, l'orina no ho sé, perquè, clar, és bastant corrosiu, llavors es veu que han detectat que està desfent el pont.
El pont.
Es van anar menjant la pedra. De què és aquest pont? Sí, del seu mínim.
Deu ser de pedra, clar.
Bé, aquí hi ha... O sigui, la discerció seria, de què està fet el pont i què beuen els indonesis.
Per tenir aquesta orina tan bèstia.
Per tenir aquesta orina, exacte.
O sigui, tu convides un indonèsi a casa i vull que vaig al lavabo i te'l trobo, estàs fet.
Sí, de casa per la finestra, xato, però a mi el roca no me'l toques.
Déu-n'hi-do.
Ok.
Però això deu ser a base de molts anys, no? Que té gent de vendre una tradició ancestral de fer pipí allà.
És que, clar, és el que és un pont que la gent va... O sigui, és el camí d'anar a treballar.
i de tornar cap a casa.
Clar.
I llavors, en un moment d'anar...
Seria aquí tipus la Rambla, no?
Bueno, sí, però jo no em mai he vist pixant a la Rambla ningú.
T'imagines?
Però conec un pont que sí.
Tu saps un pont d'aquí que també la gent pixa?
Sí.
Quin?
Bueno, és un semipont.
Em sembla que es diu el carril O'Brien aquell.
O'Brien?
El dia O'Brien, el que baixa.
El dia al baix, exacte, la rampeta aquella.
A la rampeta, pixa la gent?
Sí.
El que queda del baix?
Bueno, per sota i tals.
Per sota, oh sí.
Ara ja no tant perquè l'accés és una mica més complicat, però...
A part de les granotes, allà baix?
Sí.
Sota el Vial O'Brien?
Sí.
Més o menys seria per allà.
Però tu no ho has fet, no?
Tu ho has vist fer, però tu no ho has fet.
Jo jo, jo jo, jo jo, jo soc un il·lustre, no puc fer aquestes coses.
Doncs poca broma, a veure si ens cabrà el Vial O'Brien, eh?
Que allò és un pel·ligro.
Ja, ja, ja passa.
Així a Indonèsia passen aquestes coses.
Però vaja, que no han analitzat l'orina ni res.
No, no, no, no.
L'únic que han analitzat és el pont.
És que clar, has de comptar que és molta gent.
I durant molts anys que porten, eh?
Hauríem de fer anàlisis d'orina a tota la població.
Exacte.
A veure qui és.
Què deuen menjar aquesta gent per tenir una vena tan corrosiva?
Beure, beure.
Beure?
Sí.
És el líquid?
Sí, clar.
Bueno, a veure també, no?
Però...
Bueno.
Bueno.
Notícia escatològica.
Sí, exacte.
Abans de passar a la propera notícia...
Sí.
Si et sembla, fem la trucada de torn al número d'atenció al consumidor.
Què farem avui?
Què t'ha passat?
T'explico la meva història?
Sí.
Deu ser trista també, no?
Com els fados.
Com sempre.
Bueno.
Eres una vez?
No.
Resulta que jo avui vull vindre a fer una foto.
Sí.
A la Tarragona Ilustre.
De Reus Ilustre.
Sí.
I llavors, què ha passat?
Que ara vaig sense cotxe.
Clar, perquè fa un any que et vas encastar quan les nevades...
Quan les nevades van fer dos.
Va ser dos, no?
Bueno, i total, com que anava sense cotxe, he d'agafar el bus.
Sí.
Aquest fantàstic bus serveix Reus-Tarragona, Tarragona-Reus, perquè no hi hagi preferències, no?
Sí.
Doncs el senyor ha decidit que avui no passo per Reus.
El de l'una i quart no ha passat.
Quina mala passada, no?
I diu, què passa, no?
I a veure com vaig jo a fer la foto.
Bueno, doncs em van mai en taxi.
Sí.
Tu te'n recordes d'allò del Pinyol de l'Oliva?
Sí.
I diu, qui em pagaria a mi el Caixal si me'l trenco?
Sí.
Qui em pagarà el taxi?
De moment jo l'he pagat.
Tu no et podies esperar al proper autobús?
Em podia esperar, però no em podia esperar.
Clar, perquè t'havies de ser un...
I a més t'havies de ser un hora aquí.
Em puc esperar si no tinc res a fer.
Clar, però si has de fer una foto a tal hora, convinguda.
I aquí el problema és, no?
A veure com justifico jo que no he fet la foto?
Clar.
Per tant reclamarem danx i prejudicis, no?
I dos, la factura del taxi.
Que barat o no ho és.
Clar.
Uns 18 euros t'he deu bé costat, no?
18 euros.
Entre 18 i 20, per ahi per ahi.
Bueno, a l'Iba me'l desglosen, però no ho tindríem.
Però bé, això no n'hem de fer res, ja.
18 en 45, em sembla.
I tu vols saber si et pagaran la factura del taxi?
Sí, senyor.
Doncs on truquem ja, vén a m'ho preguntar.
Perquè això dels autobusos és un problema molt comú que jo també m'hi trobo, eh?
Més d'un autobús que esperes, o passa tard,
que la gràcia que et fa corre fins a la parada per esperar que passi,
i haver-te d'esperar un quart d'hora a la parada amb aquest bon temps que fa, no?
Jo no podria fer els autobusos de diferents colors.
De manera que dic, el vermell, tipus línia al metro.
El vermell de l'aix per no igual la dina, doncs cap arreus.
Ver, cap avall.
I no posar-li un numeret allò en nano que no es veu, saps?
Diu, saluda, el dos, el tres.
Bueno, això és un problema una mica més gran, llavi.
Si t'equivoques d'autobús, si penses que vas arreus i agafes el d'avalls.
Ja, també. També els podríem preguntar.
Bueno, això igual.
Però això ja és de rompeteixos, eh?
Quibocar-te d'autobús, de línia.
Home, ets, cuidado, eh?
No, no, ja passa, ja passa.
Ja passa, ja passa.
On truquem, doncs? A veure, un parell de trucades.
Truquem primer als responsables directes, que en aquest cas serien els de la Hispano...
I o a la dina, eh?
I o a la dina, sí.
A veure si ens contestaran, perquè clar, jo suposo que estaran ara enfeinats deixant gent a la parada.
7706...
Que la propera setmana podríem trucar al mòbil del conductor i preguntar-li per què no va passar directament.
A veure si ens dona línia.
Que telefoni que avui està una miqueta carregada, eh?
Això sona a fax?
O ens esperem una miqueta?
Bona tarda, senyor Víquim.
Sí, hola, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, bona tarda. Ispanou a l'Adenya, sisplau?
Sí.
Ah, molt bé.
Que s'atenció al client?
No.
No, a veure què vols saber.
Bueno, és que aquest migdia he tingut un problema amb un autobús que sortia de Reus cap a Tarragona,
i llavors no ha passat, no ha aparegut el bus, m'ha hagut d'agafar un taxi.
I en quina hora ha sigut això?
Això era a les 13.15.
A les 13.15.
Sí.
A veure, m'he mentat.
Va, consulta.
És que a les 13.15 no hi ha cap autobús de Reus a Tarragona.
Ah, no?
No, és a les 13 i l'altre a les 13.30.
Ui, no, però si passen cada quart d'hora.
No, però a aquesta hora salten una miqueta.
Ah, ah, ah, ah.
Val.
Així que, ah, doncs jo diria que l'heia fet alguna vegada a les 13.15.
No, el que passi igual de la una anava tard, però vull dir, és a la una o a la una trenta.
Tu el que vull dir és que el de la una anava tard, llavors passés una mica més tard.
Va, ah, ah, ostres, i bueno, i una pregunta, si en el cas aquest, de què em passés, vull dir, el taxi?
Bueno, en aquest cas, com diu, és fàcilment demostable, no?
Però se'n pagaria la factura del taxi?
A veure, si és una cosa imputable a l'empresa, fent els passos corresponents, suposo que sí que t'ho pagarien.
Si és una cosa imputable a nosaltres.
I quins passos serien aquests?
Home, fent reclamació i llavors comprovar que es va ser els fets i llavors...
I el taxi, clar, que m'hauria de fer un justificant, conforme amb què hi haurà, vull dir això.
És que és estrany, perquè jo estic convençut, eh, de què era...
No, no, és de la una a la una trenta.
És que per això, a mi, cada mica, parada, com us dic, si anava a la Cristina, quan salta el cotxe.
Llavors, normalment, deu ser el de la una que no arriba puntual a la una, eh?
No, exacte, deu ser el de la una que no arriba puntual, això pot ser.
Ah, vale, vale. Jo sempre l'agafava i quart, dic, bueno, vull anar tranquil.
Clar, en la una baixem de les oques, si l'agafes aquí a l'estació, pues sí.
Exacte.
Tinc, un i deu, i algun dia potser un i quart, també.
Vale, vale. Que truco a Reus, a otra cosa.
Sí, sí, a Reus, a Reus.
Vale, vale. Bueno, doncs no res, moltes gràcies.
De res, adeu.
Procurarem ser més puntuals. Vinga, adeu.
Vaja, vaja, vaja.
Ai, llàstima, llàstima.
Llàstima.
Bueno, doncs ja està informat.
Ens han faltat els horaris, eh?
Sí, sí, sí, sí.
No ho sé, no ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Bueno, en tot cas sí que em pagarien el taxi.
Bueno, has de fer els passos corresponents, eh?
Fent els passos corresponents.
Hàgim de provar algun dia, perquè això és molt comú.
Això que et deixi a l'autobús i hagis d'agafar un taxi.
Sí, sí, sí. Molt amable, la senyoreta, no?
Sí.
Com m'ha dit, diguem l'hora, ja està, ja està buscant aquí una trampa.
Bueno, és qüestió d'això, o adelantar-te,
però clar, el dia que te adelanta i saps que t'esperes un quart d'hora.
Com vols dir?
Vull dir que, segons allà, a l'autobús ha de passar a la una.
Sí.
No?
Sí.
Llavors, clar, tu a la una, si arribes, en teoria has de perdre el bus.
Sí.
No?
Sí, però...
I si arribes a la una i quinze, l'agafes tranquil·lament.
Sí, depèn del dia.
Els caps de setmana sí que acostumen a tardar més els autobusos, eh?
Deuen trobar més trànsit o alguna cosa.
Home, el pitjor que et pot passar, que a mi em va passar una vegada,
agafar-lo a les deu, un quart d'onze o dos quarts d'onze,
allò que ja tens ganes d'arribar a casa i tot,
pujar a l'autobús, tothom cobradet i tal,
tothom assegut i el motor que no s'engega.
Vaja.
Ah, ja passa.
I tothom cap a baix, esperar mitja hora...
A mi em va passar una vegada tornant de Barcelona.
Sí.
Just al pont, arribant a Reus,
el tio no sé què va fer amb la marxa que es va quedar practicant amb el canvi a les mans.
Amb el canvi de marxes a les mans.
Es va carreglar, perdó, el pont era sortint de l'autopista.
Sí.
I d'allà vam tindre que esperar-nos allà que vingués uns a rescatar-lo.
Ah, sí? Que va venir un altre autobús en plan, rescate?
Aquell no podia.
Equipo A.
No, bueno, al final va fer un arreglo, però després de mitja hora o així...
Sí, però un canvi de marxa és com la pegues amb celo.
No, no, però en Carles va fer algun invent i llavors vam anar, però super, super lents.
Llavors, primer ens diuen, bueno, què?
Llavors, això sí que era una incontrolitat.
El que passa és que tampoc et pots enfadar en aquest cas amb el conductor.
No, perquè...
Perquè, clar, no és culpa seva, però broma.
Però una cosa, amb un conductor...
No et pots enfadar mai.
No et pots enfadar mai.
No t'emprenyar mai.
Això és veritat.
Perquè, vull dir, ja hem de partir de la base que ells ja estan emprenyats.
A veure, sempre hi ha el senyor agradable, vull dir, no ara parlem d'un col·lectiu...
Ui, però això és bueno, és l'excepció, eh?
No és un conductor, vull dir, no és l'estereotip de persona contenta i persona agradable.
Contenta no ho sé, però agradable no.
No, allò és servicial...
Exacte, no, no, no, no.
I pobre de tu que preguntis alguna cosa.
A mi em fa gràcia...
Ja, perdoni, l'últim bus que surt.
Bueno, t'amosseguen.
Sí, sí.
A mi em fa gràcia...
No tinc l'horari ara mateix.
A mi em fa gràcia quan no li dones el canvi just.
Ah, sí.
Ai, el canvi, vull dir, l'import del tíquet just.
Sí, sí, sí, sí.
Ja han vingut oli amb això.
Sí.
T'peguen unes bronques.
Que es que no tiene suerte, jo, pues si tingués suerte tu li donaria.
Sí, però vaja.
A més a més, és un tio que això segur que ja ho té per la mà.
Sí.
Però si ho tingués just tu donaria, no?
Mira, vols que truquem a l'oficina d'atenció al consumidor i preguntem si els autobuseros
tenen obligació de portar canvi.
També.
Perquè ara hi ha molts autobusos que ho fan això, te posen simplement a no donarem
canvi més d'un bitllet de 10 euros.
I ja està.
I dius, a veure, a vegades te trobes que has de pujar ràpid al bus perquè si no et deix
i només tens un bitllet de 20.
Vale, vale.
Tenen obligació o no tenen obligació de donar canvi?
Jo crec que això de l'obligació d'assoliació només és fins als bitllets de 100.
O sigui, a partir dels bitllets de 100.
De 100?
Sí, que tu no emalbusses a qualsevol lloc, però sempre i quan avisant-te.
Però a mi m'agrada anar amb bitllets de 100, no?
I què passa?
És que un bitllet de 100 avui en dia dura res, eh?
Què, fas un talladet i poca cosa més?
Fas un talladet amb un tio de 100.
A les 8 del matí amb un bar tot ple i no ho hagi.
Doncs truquem a l'oficina d'atenció al consumidor, que jo crec que més d'una vegada
els haurem de trucar.
I així de pas sabem si són cinc.
A tu és com a tots m'hi diguin.
Sí, hola, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, mira, jo tenia una consulta.
Bé, una consulta, bueno, sí, perquè no és ni una queixa.
És que em passa que sovint els autobusos, sí?
Sí, sí, t'ho he escoltant.
Ah, perdó, perdó.
Que els autobusos, vull dir, no em volen donar el tiquet per pujar al bus, no?
I perquè no tinc suelto de canvi, saps?
Vull dir, vull pagar un billet de deu i em dieu...
Sí, un moment, sisplau, que et passa amb un inspector.
Adéu, adéu.
Ui, això de l'inspector sona a sèrio, eh?
Jo me he quedat blanc.
Sí?
Sí, hola, bona tarda.
Bona tarda.
Mira, jo tenia una consulta per fer.
Sí, però...
Sí.
En aquest moment no hi és el tècnic de guàrdia, eh?
Ai, vaja.
Truqui demà, sisplau, perquè ja pel temps que falta,
o fins a les 5 aténem el telèfon.
Fins a les 5?
Sí.
Ah, bueno, pots trucar a les 5, llavors.
Molt bé.
No?
Sí, sí, abans de les 5, sí.
Vale, i vostè no em podria ajudar només a una consulta?
No, no, no.
Vaja, oi, ho intento.
Vinga, gràcies.
Vinga, gràcies.
Adéu.
Doncs me'n faig creus que hagin sigut més amables
i ens hagin solucionat el problema.
La senyora de l'autobús?
Que és el de l'oficina d'atenció al consumidor?
No, no hi ets.
Em dic que a partir de les 5.
Jo a partir de les 5 no hi soc, aquí.
No, han dit fins a les 5.
Ah, fins a les 5.
Ah, però si jo et torno a trucar.
Home.
Que no?
Jo fins a les 5 pots trucar,
però ara no hi és, però tu truques fins a les 5.
Han anat a fer el cafè.
A les 5 deuen plegar.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Què hem de fer amb l'oficina d'atenció al consumidor?
Truca'm a saber.
T'ho farem un altre dia, no?
Sí, sí.
Un altre dia ho provem i si ens tornen a dir que no hi són...
Vale.
Ja farem alguna cosa.
Igual és l'hora del coffee.
Estarem pagant el bitllet de 100.
Clar.
Anant a fer el cafè.
Doncs, en fi, ja ho sabeu,
el dels autobusos, eh?
Que si mai us deixen o us passa alguna coseta,
factura de taxi, la guardeu.
I això sí, suposo que us faran perdre un parell de matins,
fent els tràmits, no?
Que això, clar, no t'ho diuen,
però suposo que deu ser alguna cosa així.
Cartes certificades...
Coses d'aquestes.
Tanquem la secció amb una altra notícia.
Sí, saps que ara estem de campanya,
de campanya, doncs,
perquè el tema dels medicaments,
de les medicines,
per aturar una miqueta la crisi del SIDA,
que hi ha arreu del món.
Sí.
Sobretot amb la dona,
que hi ha 18 milions, no?
Et són això, saps?
Són dades que t'estic aportant.
Sí, sí, vaja, que s'ha vist que hi ha un increment de població
en el món que pateix la SIDA.
No és igual que siguin dones que no, no?
El problema...
El tema és que a la Índia,
curiosament a la Índia,
jo és que també és una mica així rara la notícia, no?
Bueno, si t'has d'anar a tu...
M'he posat sèrie, però és una mica rara, tota plegada.
Dic, titular,
la Índia taja el SIDA regalando con dones al comprar alcohol.
Al comprar alcohol?
Sí.
No podia ser comprar, no sé, altres coses.
És a dir, a més a més,
t'ha regalat una ampolla,
o sigui, per cada ampolla de whisky, per exemple,
a tu et regalen un preservatiu.
Per ampolla de whisky, un preservatiu?
Per persona i per ampolla.
Sí.
Tu creus...
Podríem tirar una miqueta més, no?
Més d'un condó, vols dir?
Clar, perquè una ampolla de whisky,
vols dir que se la veu una sola persona.
Home, no, jo crec que l'idea és que et prenguis un cubata
i et donin un condó.
Clar.
Perquè, a veure, si jo em prenc una ampolla de whisky,
no ho sé jo si després estaré per fer el que s'ha de fer.
I per posar-te'l.
Clar, i per posar-me...
Per ensaltar-te.
Vull a veure si m'entens.
Vull a mi que em donin un condó, em sembla correcte,
però dius...
O sigui, una ampolla de whisky,
potser vaig tan malament que li acabo posant la mateixa ampolla,
saps?
Clar.
Vull dir que si no sé com pot acabar això.
Però bé, és la seva manera de combatre el virus, no?
Però això vol dir que hi ha moltíssima població a la Índia
que beu alcohol bastant, vaja.
Sí, o mínimament,
o que després de prendre molt d'alcohol,
doncs s'acaba a la nit bé.
Sí, va a la marxa.
O intenten acabar a la nit com poden.
Déu-n'hi-do, creus que és una mesura
que podria ser extrapolable aquí,
que es podria fer aquí?
No, aquí el que sí que fan molt bé
i es troba molt bé és el port de Tarragona
que donen els tiquets.
Si no es prens alcohol,
t'adonen tiquets per tornar a casa,
bueno, amb la gasolina, vaja, no, per tornar a casa.
Ai, no, torna'm a dir, això, a veure?
Sí, o sigui, si tu demostres que no t'has passat amb l'alcohol...
Sí, o sigui, tenen un bufador, no?
Sí, exacte, doncs t'adonen uns tiquets
perquè la gasolina et surti més barata.
Ah, mira, molt bé, eh?
Sí, sí, sí.
Està molt bé, això.
Tu no ho desaprofitar mai, però això no?
No, no, no.
Clar, no seria el cas.
Ah, no, no, a veure, un moment,
rectifica't, demano una rectificació.
No, és que ja soc gran i jo no surto pel port.
Ah, clar, que el port és per jovenets.
Clar, clar, clar, clar.
Javi, xiquet.
Dúria, xiqueta.
Tornar dilluns, sorra dilluns que ve,
més que res per dir-nos les temperatures,
que veus, m'ha anat molt bé, això, eh?
A veure si pugem, va.
10 graus a la ciutat de Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.